-
El primer text que s’ha trobat, escrit en català, és un fragment d’una versió del Forum Iudicum. El Forum Iudicum era un codi de lleis visigòtic que fou traduït al català a mitjan segle XII. La traducció catalana fou feta durant els primers anys del govern de Ramon Berenguer IV (1113-1162).
-
És el trobador del qual ens han arribat més textos, uns 32 sirventesos. A part de la informació que ens ofereix la vida de Guillem de Berguedà que es troba en els Cançoners, el que podem conèixer sobre el trobador ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpies composicions.
-
Les Homilies d'Organyà són un dels documents literaris més antics escrits en català, per l'època i l'arcaisme d'escriptura el seu llenguatge és troba entre el llatí vulgar i la llengua romanç del català. Es tracta del fragment d'un sermonari destinat a la predicació de l'evangeli, i és el més vell de tots els escrits en qualsevol de les llengües peninsulars.
-
És considerat un dels creadors del català literari i un dels primers a fer servir una llengua romànica per transmetre coneixements. També va escriure en llatí, àrab i occità. Era laic pròxim als franciscans. algunes de les seves obres més importants van ser:
-Llibre d'Amic e Amat
-Llibre de les bèsties
-Blaquerna
-Ars brevi
-Ars magna
-Llibre de les meravelles
-Arbre de filosofia d'amor
-Llibre dels mil proverbis -
Cerverí de Girona és un trobador vinculat a la casa reial en temps de Jaume I . De l'obra d'aquest autor es conserven un total de 120 composicions, l'obra més extensa i diversa que es té de cap trobador, de les quals 114 són líriques, 5 narratives i també es disposa d'una llarga col·lecció de poesia moral. Conreà tant el trobar lleu com el ric.
La seva obra la podem agrupar de la següent manera:
-Obra popular
-Obra amorosa
-Obra moral
-Obra religiosa
-Obra narrativa
-Els proverbis -
El Llibre dels feyts o Crònica de Jaume I és la primera de "les quatre grans Cròniques(Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i de Pere el Cerimoniós)". Sembla que la conquesta de Mallorca (1229) n'impulsà la redacció. Jaume I mor el 1276, doncs, l'obra degué ésser quasi acabada poc abans. Malgrat això, les còpies que en tenim són posteriors .El manuscrit més antic conservat és de 1343
-
El Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot, una de les quatre grans Cròniques(la segona), i narra els fets històrics succeïts des del regnat de Ramon Berenguer IV fins a Pere el Gran, tot i que el nucli principal d'aquesta crònica se centra en aquest darrer.
La primera edició impresa, en castella, va ser l'any 1616, i en català al 1860. -
La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de les Quatre grans cròniques i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328). S'ha assenyalat el seu caràcter de "mirall de prínceps", i de "mirall de ciutadans". Utilitza l'expressió juglaresca "Què us diré?"
-
Alfons el Benigne, IV d'Aragó, II de València i III de Barcelona ( Nàpols 1299 - Barcelona 1336). Rei d'Aragó, de València, de Sardenya i Rei titular de Còrsega (1327-1336); Comte de Barcelona.
-
Francesc Eiximenis (Girona, entre 1328 i 1332 - Perpinyà, 1409) fou un frare franciscà que escrigué literatura per tal de divulgar de manera senzilla els principis fonamentals de la religió i la filosofia.La seva obra, de caràcter religiós i moralista, era llegida amb interès per un públic que vivia sobretot a les ciutats: per les classes burgeses benestants.
La seva obra més important és Lo crestià, -
1340- 1413 fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes catalans, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intel·ligència, i una gran sornegueria. Les seves primeres obres foren Llibre de Fortuna e Prudència (1381), Sermó humorístic i paròdic, i la traducció del llibre segon del poema llatí De vetula, d'Ovidi. La seva obra mestra va ser Lo somni.
-
La Crònica de Pere el Cerimoniós és la quarta, i la més tardana, de les grans cròniques en llengua catalana dels segles XIII i XIV. Encara que es diferencia en moltes coses de les seves predecessores, s'hi assembla en la mesura que reflecteix fidelment el món del seu temps. Aquesta Crònica, escrita en forma autobiogràfica, és un seguit de documents de tota mena i de records personals del rei. La figura del Cerimoniós és més a prop dels prínceps renaixentistes que no pas dels cavallers medievals.
-
Va ser un dominic valencià que recorregué mitja Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme. D'elevada formació intel·lectual, influí marcadament a la cort del Papa Benet XIII d'Avinyó i en l'elecció de la dinastia castellana dels Trastàmara per regnar a la Corona d'Aragó. Participà de manera crucial en el Compromís de Casp, on defengué el candidat dels Trastàmara. Intervingué activament en el Cisma d'Occident a favor del Papa d'Avinyó.
-
Va escriure libres com:
-Llibre dels bons amonestaments
-Llibre de tres
-La disputa de l'ase
-Cobles de la divisió del regne de Mallorques -
Alfons IV de Catalunya, amb el sobrenom de el magnànim. Alfons V d'Aragó, Alfons III de València, Alfons I de Mallorca, Alfons I de Nàpols. Rei de Catalunya-Aragó (1416-58) i de Nàpols (1442-58). Fill primogènit de Ferran I i d'Elionor d'Alburquerque.
-
Va ser un poeta i cavaller valencià medieval. Originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià i de la literatura en català. L'obra ausiasmarquiana està constituïda per cent vint-i-vuit poesies. Va morir el 1
-
1405-1468. Joanot Martorell fou un escriptor medieval valencià que va escrivir el Tirant lo Blanc és la seva obra més coneguda, ja que és considerada la primera novel·la moderna d'Europa. La seva naixença se situa a la ciutat de València segons l'historiador Jaume Chiner, en el si del llinatge dels Martorell, una família de la mitjana noblesa originària de Gandia, però establerta a València des de 1400. El seu avi va ser conseller reial i el seu pare, cambrer del rei Ma
-
Joan II era rei de Catalunya-Aragó (1458-79) i de Navarra (1425-79), fill d'Elionor d'Alburquerque i de Ferran I de Catalunya-Aragó. Educat a Castella, no entrà a Catalunya fins a quinze anys. El seu pare el dotà d'un important patrimoni als Països Catalans —comtat de Ribagorça, ducats de Montblanc (1412) i de Gandia—, a Castella (ducat de Peñafiel, comtat de Mayorga i senyories de Castrojeriz, Lara, Medina del Campo, Olmedo, Cuéllar i Villalón) i a Navarra (Haro, Belorado, Briones i Cerezo).
-
-
Tirant lo Blanc (Tirant lo Blanch a l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell i està considerada la novel·la en llengua catalana més important de tots els temps. Sembla que fou escrita entre el 1460 i el 1464, fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI fou traduïda al castellà (1511) i a l'italià (1538), més tard al francès (1737) i modernament ho ha estat a l'anglès (1984) i a moltes altres llengües.
