-
Es tractava d’una poètica ben estructurada que abordava temes relacionats en síntesi amb l’amor i la guerra o l’escarni.
Els gèneres trobadorescos eren el sirventès, el plany, la tençó, la cançó, la pastorel·la i la dansa i balada. -
Tenim com a principals trobadors: Berenguer el de Palol, Ponç de la Guàrdia, Huguet de Mataplana, Ramon Vidal Besalú, Guillem de Berenguera, Guillem de Cabestany, Guillem Ramon de Gironella, Cerverí de Girona.
-
La crònica de Bernat Descolt narra fets històrics des del regnat de Ramon Berenguer quart fins a Pere segon el gran, té un estil acurat amb una llengua rica i ben redactada.
-
El segle 13 és un Segle d’expansió del concepte de ciutat i de la cultura acadèmica. Hi ha una major tolerància cultural y religiosa y es dóna pas a una actividad intelectual més polifacética.
-
La crònica de Jaume I és una narració autobiogràfica, basa en records personals però també cançons de gesta sobre la seva vida, és la primera de 4 cròniques, també incorpora alguns antecedents relatius als regnats del Alfonso primer i Pere primer
-
Al llarg de la seva vida Llull va fer dues-centes cinquanta obres que es poden agrupar en filosòfiques, científiques, místiques, socials i pedagògiques. Algunes de les obres més famoses son: Etapa pre-Art i Etapa quaternària.
-
Va ser fundada per Jaume, la cancelleria reial era un organisme burocràtic i de govern dels reis de la Corona d’Aragó que s’encarregava de redactar i publicar els escrits oficials, més endavant durant el segle 14 el Rei Pere tercer creà un cos de traductors i reorganitzà la Cancelleria amb escriptors laics. En la segona etapa va aparèixer un nou estil clàssic amb una prosa flexible i madura que disposava de períodes sintàctics amplis. La cancelleria fou un focus cultural sobretot en 1373.
-
Ací podem un petit tros de la crònica, podem vore que està escrita en València antic.
-
Ací podem vore un petit fragment de la seua obra.
-
El Segre 14 conegué una sèrie de canvis importants en les estructures medievals. Una crisi econòmica, l’augment de guerres, la il·lusió de les malalties, el despoblament dels Camps.
-
La crònica de Ramon Muntaner és la més llarga de les 4, narra els fets des de l’engendrament de Jaume I fins a la coronació de Alfons tercer, l’objectiu de la crònica és glorificar els reis de la Casa d’Aragó, conté un llenguatge viu i col·loquial.
-
Ací tenim un petit fragment de la crònica.
-
Francesc Eiximenis fou un frare franciscà guironí ni d’origen burgués, en 1375 va començar a escriure la seva obra més ambiciosa, lo cristià, en la qual ens parla de totes les activitats de la vida de l’home cristià. Eiximenis fa en aquesta obra una presentació pintoresca de la societat del segle 14, té l’intenció només d’escriure a un públic d’alt nivell cultural, sinó també per a persones simples.
-
Bernat metge representa la figura principal de l’humanisme en la nostra literatura. Exercia com a funcionari de la cancelleria, d’on va adoptar també influències literàries. La seva obra mes important lo somni.
-
Sant Vicent de Ferrer era un orador, la seua obra conservada consta d’uns 280 sermons molts dels quals foren tanscrits pels reportadors. Cada sermó consta d’una primera part enunciada en llatí, la segona part comprèn l’explicació del versicle llatí anterior i una losa moral, finalment hi havia el desenvolupament del sermó a través de la divisió de thematis. Els sermons tenien diàlegs intercalats en la narració, un abus del diminutiu expressiu i una acceptació generosa de vulgarismes.
-
Avisem Turmeda va ser un escriptor singular cristià que es va convertir a l’islam. La seua obra més important de Turmeda és el diàleg (La disputa de l’ase) en que l’autor intercanvia opinions amb un ase i altres animals.
-
La crònica de Pere cerimoniós és la quarta de les cròniques i la menys extensa, va ser escrita en forma autobiogràfica, el llenguatge que utilitza és més premeditat i no tan ric com en les cròniques anteriors
-
Aquesta obra d’Eiximenis va dedicada al jurats de la ciutat, va precedit d’una llaga epístola que conté un elogi entusiasta de les excelencies de la ciutat del regne de València.
-
Ací tenim un petit fragment de l’obra.
-
Bernat Metge pretén mostrar-se innocent de les acusacions rebudes en el procés de la mort de Joan primer. Aquesta obra consta de quatre tractats.
-
El segle 15 tanca el món feudal i inaugura un canvi de rumb amb la visió humanista que provenia d’Itàlia, la ciutat de València supera una etapa de dificultats, esdevé en el nucli expansió comercial i econòmica de la Corona d’Aragó, fet que insindrà notablement en la cultura i la literatura del que històricament s’ha considerat el nostre segle d’or.
-
Ausiàs March és considerar el gran renovador de la nostra poesia medieval, especialment per les innovacions que introdueix en el tractament de la dona. March otorga els tòpics del vassallatge trobadoresc o el cor gentil propi dels poetes italians, l’obra de March denota un coneixement erudit de referències literàries i filosòfiques.
-
Jaume roig va ser un escriptori metge prestigiós que va ocupar càrrecs del nivell, una de les seves obres més importants es diu el llibre de les dones, es tracta d’una obra narrativa escrita en vers. Immergida en la tradició misògina que fa responsable a la dona de tots els mals
-
Joanot Martorell pertanyia a una família de la mitjana noblesa va rebre l’herència dels béns familiars però ho acaba perdent tot per problemes amb la justícia. Una de les seves obres més importants Tirant lo Blanc.
-
Isabel de Villena que va ser criada entre nobles i cortesans adquirí una formació. La seva única obra és Vita Christi que parla de la vida de Jesucrist plantejada des d’una òptica femenina.
-
El contingut de l’obra de March s’ha classificat en 4 apartats: cants d’amor, cants de mort, cants morals i el cant espiritual. Tots són poemes i cada poema parlarà de l’apartat on estiga.
-
Joan Rois de Corella portar els temes religiosos i profans a la poesia, sobretot poemes d’amor amb referencies sentimentals autobiogràfiques. Basteix una poesia culta, intel·ligent i plena de sonoritat.
-
Joan Rois de Corella va ser molt valorat per la producció poètica, utilitzà la literatura elitista amb un estil artitzat amb un poquet d’elegància. Les seves obres en prosa més conegudes són La tragèdia de Caldesa, El parlament en casa de Mercader i La història de Leandre i Hero.
-
El teatre és va començar a manifestar en dues tendències d’una banda la religiosa i de l’altre la profàna. Hi havia una festa anomenada El misteri de Lex era una festa en religiosa que es celebraba entre els dies 14 i 15 d’agost, cada any es representava una obra de teatre.
-
Aquesta novel·la de Joanot Martorell consta de 487 capítols agrupats en cinc parts: Anglaterra, Cilícia i rodes, l’Imperi grec, el nord Àfrica i tornada a l’Imperi grec.
Com a personatges principals tenim a Tirant, a Carmesina, Plaerdemavida, la viuda reposada i Guillem de Varoic. -
L’edat moderna la podem dividir en la castellanització dels reis de la Corona d’Aragó, la política expansionista dels Àustria i la guerra de secessió.
-
Renaixement és un nou moviment que es contraposa obertament a la foscos medieval, tracta d’imposar l’interès científic i la formació intel·lectual i abandonar el teocentrisme i renovar l’art i l’est ètica a partir de la recuperació de la tradició grecollatina. Les tres unitats clàssiques del renaixement en el teatre són l’espai, el temps i l’acció.
-
La poesia en el renaixement trobem intents de renovació basats en l’adaptació d’alguns elements formals característiques de la poesia italiana, com el decasíl·lab de rima Itàlia. Entre els poemes més importants destaca Pere serafí el qual introdueix el sonet i el madrigal propis de la mètrica italiana.
-
La vesita és una obra satírica bilingüe que fou creada per a ser representada a la cort Germana de Foix i el duc de Calàbria. Recrea situacions del món cortesà i fa sàtira de les formes de conducta i les relacions socials dels nobles.
-
En l’àmbit teatral es pot presentar la figura de Francesc Mulet, podem destacar dues obres el Rei matarot i la infanta Tellina i els amors de Gaiferos i Melisendra.
-
En el segle de set hi havia una pobresa generalitzada el teatre va suposar un mitjà distracció. Les obres podien alternar vers i prosa però també era freqüent incorporar cançons. En el Barroc l’escenografia progressa, sobretot en els teatres de les sales cortesanes.
-
En poesia el recaragolament culteranista ve representat per Francesc Vicenç Garcia, el barroc va intentar reproduir les tendències de les lletres castellanes que oscil·len entre el concepteistme.
-
El segle 18 està marcat per la continuació de les formes literaries del barroc sobretot en poesia. Cap a la segona meitat del segle va desenvolupar-se el neoclassicisme que tornava limitació estetica i formal dels clàssics. el gèneres més populars són nadales, goigs corrandes, romanços i cançons de bandolers.
-
És romanticisme és un moviment ideològic i cultural aparegut en el segle 18. En romanticisme està condicionat per la revolució industrial l’accés a la cultura i l’augment de la professionalització de l’escriptor, podem establir una sèrie de característiques comunes del moviment: l’individualisme, nacionalisme, la llibertat i la rebel·lia.
-
Eduard Escalante va aprofitar el coneixement dels costums, preocupacions i conflictes de les classes mitjanes per extreure’n el material teatral. Destaquem dues obres: Bufar en caldo gelat i L’escaleta del dimoni
-
Va ser un poeta, traductor d’importants autors europeus i periodista fundador i director del diari les províncies. En el llenguatge poètic de Teodor Llorente destaca la musicalitat dels versos.
-
És el representant més il·lustre de la renaixença cultural. L’obra literària de Verdaguer és extensa i inclou formes si temes populars com les rondalles i les cançons l’Atlantida és el seu primer gran poema épic.
-
Va ser un dels fundadors del setmanaris la renaixença i un dels escriptors més destacats del panorama literari del segle 19 la seva producció teatral s’inicia a l’any 1879 amb l’estrena de Gal.la Placidia.
-
Alternar la professió d’advocat amb la literatura, en 1882 va publicar la primera novel·la, la papallona obra de decisió cap al realisme amb elements naturalistes
-
Els Jocs Florals eren un certament literari creat a imitació del Consistori de la Gaia ciència que va instituir Joan primer. En 1879 començaren a organitzar-se en València.
-
La renaixença va ser el moviment de ressorgiment cultural i literari de la nostra llengua, té lloc a partir del segon terç del segle 19. Les característiques bàsiques són la recepcio del romanticisme i la reivindicació de la llengua pròpia.
-
Renaixença va naixer amb l’objectiu de recuperar la llengua per als usos cultes principalment el conreu de la poesia. Poc a poc el moviment va aconseguir articular uns models literaris propis i novedosos a l’hora que es posaven en marxa plantejaments cada vegada més ambiciosos.
-
L’interès pel públic burgès va provocar l’augment de la producció teatral i això va crear dues tendències oposades: el teatre popular i el teatre culte.
-
La novel·la fou el gener menys conreat de la renaixença, això s’explica per tres factors: l’escasa infraestructura editorial, la falta d’un model lingüístic i l’absència d’una tradició novel·lística.
