-
Cap el segle IV, Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el mar Mediterrani. La civilització romana s’estenia des del Rin i el Danubi fins al Sàhara, des de l'occident d'Hispània fins a Mesopotàmia. El triomf del cristianisme, que va ser convertit en religió oficial per l'emperador Teodosi I el gran a finals del segle IV, consolidava encara més aquesta unitat. Però, en aquell moment, aquest immens imperi patia una greu crisi que a la llarga acabaria amb la seva existència.
-
-
Guillem IX d'Aquitània: 1071 - Poitiers 1126, fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (i de Gascunya i comte de Poitiers, era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya. Fou també un dels personatges més singulars del seu temps. Es conserven onze poesies, que reflecteixen les seves desvergonyides facècies, l'oposició als poders de de l'Església i activitats joglaresques esporàdiques.
-
L'illa fou conquerida novament durant la croada de les tropes catalanes i aragoneses de Jaume I el Conqueridor l'any 1229. Després de derrotar definitivament a Abu-Yahya a la Batalla de Portopí (1229), va prendre i saquejar Medina Mayurka (1230); la resistència cessà en 1231. Els habitants de Mallorca que no varen ser assassinats fugiren a l'Àfrica o foren esclavitzats. L'illa va ser totalment repoblada per catalans, principalment provinents de les comarques del Rosselló i l'Empordà.
-
Guillem de Berguedà (1138 - 1196) és el trobador del qual ens han arribat més textos. A part de la informació que ens ofereix la vida de Guillem de Berguedà que es troba en els Cançoners, el que podem conèixer sobre el trobador ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpies composicions.
-
Guillem de Cabestany (1162 - 1212) fou un trobador especialment famós per la seva vida, de la qual no es coneixen gaires detalls contrastables. La vida que figura en els Cançoners després de la seva mort va ser al·ludida, repetida o ampliada per Petrarca, Boccaccio, Stendhal, etc.
-
Les Homilies d'Organyà són uns dels documents literaris més antics escrits en llengua catalana que daten del segle XII i principis del XIII i es tracta d'un fragment de sermonari destinat a la predicació de l'evangeli, considerat el més vell de tots els escrits en qualsevol de les llengües peninsulars. Historia de les Homilies d'Organyà (6 videos) Homilies
-
Ramon Vidal de Besalú (1196?-1252?) és un trobador que es recorda sobretot per la seva obra Las rasós de trobar, el primer tractat de poètica (juntament amb el Donatz proensals d'Hug Faidit) que es coneix en una llengua romànica. Nascut a Besalú, sembla que començà professionalment com a joglar i es formà al castell de Mataplana, el qual elogia en alguns versos.
-
Ramon Llull (Ciutat de Mallorca, 1232/1233 - 1315/1316), va ser un rellevant escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII. La seva obra escrita és la més extensa produïda per un sol autor medieval, la redactà en català, occità, llatí i àrab. És considerat, juntament amb l’autor del Llibre dels fets, el primer autor literari rellevant en català i el primer autor medieval en fer servir una llengua romànica per transmetre coneixements.
-
Jaume I rei d'Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d'Urgell, i senyor de Montpeller, va escriure la cronica dels feits durant el segle XIII,on es mostra com és un personatge entès i hàbil en les activitats guerreres, plenament immers encara en l'època feudal.Les quatre grans cròniques són magnífics documents que ens informen sobre els regnats d'una sèrie de reis catalans de l'edat mitjana.
-
Cerverí de Girona o Guillem de Cervera (1259-1285) és un trobador vinculat a la casa reial en temps de (Jaume I i del seu fill Pere el Gran). Tot i que en l'actualitat es pensa que es tracta del mateix trobador, encara hi ha algun estudiós, concretament Joan Coromines que situa Guillem de Cervera trenta anys abans que Cerverí de Girona i, per tant, els considera personatges diferents.
De l'obra d'aquest autor es conserven un total de 120 composicions. -
http://quisestlullus.narpan.net/73_cont.html
El Llibre de contemplació en Déu ocupa set volums de les Obres Originals de Ramon Llull i prop de 1200 pàgines d'atapeïda tipografia a dues columnes a les Obres Essencials. Tant la versió catalana com la llatina de l'obra són, segons afirma Ramon Llull, versions de la primitiva redacció àrab, de la qual no hem conservat ni un sol mot. -
El Llibre del gentil (1274-1276) és una obra apologètica, destinada a demostrar l’eficàcia del mètode de Ramon Llull en una discussió sobre la veracitat o falsedat de les tres lleis o religions del llibre: judaisme, cristianisme i islamisme. simbòlics. És la victòria de la raó.
-
El Llibre de l’orde de cavalleria consta de set capítols, que tracten sobre: l’origen i noblesa de la cavalleria; la descripció de l’ofici de cavaller; l'examen de l’aspirant a cavaller; el cerimonial de l’adobament; el simbolisme de les armes ofensives i defensives; els costums propis del cavaller i l’honor que es deu al cavaller.
El Llibre de l’orde de cavalleria es proposa de bastirun sistema ideològic força complet, subtil i, sobretot, adequat a la realitat dels estats europeus. -
Bernat Desclot, historiador, probablement originari del Vescomtat de Castellnou, va viure a la segona meitat del segle XIII. Escrigué la més antiga de les quatre grans Cròniques: Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats coneguda com la Crònica de Bernat Desclot.
-
El protagonista del Llibre d’Evast e Blaquerna, novel·la escrita a Montpeller el 1283, és un heroi sense taca que té el do de triar sempre amb èxit la millor opció vital des de la perspectiva lul·liana. Als divuit anys abandona els pares, Evast i Aloma, i la proposta matrimonial de Natana, a la recerca de la perfecció espiritual de l’ermità. Hi arriba, però, al final d’un llarg periple en el curs del qual haurà fet de viatger, de monjo, d’abat, de bisbe i de summe pontífex.
-
Ramon va escriure aquesta ambiciosa novel·la didàctica durant la primera estada a París, entre l’any 1287 i el 1289. El protagonista, Fèlix, nom amb el qual també es designa correntment l’obra, no és un heroi sense màcula com Blaquerna, que intervé decisivament en l’organització de les coses del món, sinó un pelegrí que oberva la realitat descobrint amb dolorosa sorpresa la distància que separa la conducta humana de l’ordre diví de la creació.
-
Arbre de la ciència (Arbor Scientia) és una de les obres més extenses i característiques de Ramon Llull, escrita a Roma entre 1295 i 1296. És una versió en forma enciclopèdica l'Art general o Ars magna destinada a un públic no universitari. L'obra recorre a una analogia comú en ell: la comparació orgànica, en la que cada ciència es representa com un arbre.
-
Probablement pel setembre de l’any 1311 Llull va dictar la Vita coetanea a un monjo de la cartoixa de Vauvert, situada a París, fora muralla, on ara hi ha els Jardins du Luxembourg. És una justificació de la vida i de l’obra del personatge de ‘Ramon’ molt ben raonada i sense expansions literàries: des de la conversió a l’anada al concili hi ha una perfecta distribució d’energies i d’actuacions que presenten el beat com un ésser guiat tothora per una voluntat superior.
-
Ramon Muntaner (Peralada, 1265 - Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca. Eminentment conegut per ser el redactor d'una de les quatre Grans Cròniques, visqué de primera mà diverses gestes militars dels reis d'Aragó. El 1276, formà part del seguici de Roger de Llúria que acompanyà l'infant Pere d'Aragó a França. A finals del 1281, es trobava a Montpeller, potser al servei del rei Jaume II de Mallorca.
-
Bernat Metge (Barcelona entre 1340 i 1346 - 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes catalans, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intel·ligència, i una gran sornegueria.
Va escriure obres com; Llibre de Fortuna e Prudència, Sermó humorístic i paròdic, Lo somni... -
Francesc Eiximenis fou un escriptor franciscà català del segle XIV a la Corona d'Aragó. Fou possiblement un dels autors catalans medievals més llegits, copiats, publicats i traduïts. Per tant, hom pot afirmar que tant en l'àmbit literari com en l'àmbit polític, tingué molta influència. Entre els seus lectors podem trobar a importants personalitats de la seua època, com per exemple els reis de la Corona d'Aragó.
-
Sant Vicent Ferrer (València, 1350 - Gwened, Bretanya, 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mitja Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme. D'elevada formació intel·lectual, influí marcadament a la cort del Papa Benet XIII d'Avinyó i en l'elecció de la dinastia castellana dels Trastàmara per regnar a la Corona d'Aragó. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
-
Anselm Turmeda (1355-1423) ,fou un escriptor mallorquí.
De primer es va fer frare franciscà i posteriorment, desenganyat de la societat occidental i del cristianisme, es va convertir a l'islam i va viure com a musulmà a Tunis (moltes obres seves són crítiques amb la societat cristiana de l'època). És dels pocs escriptors que ha escrit en català i en àrab, sent un clàssic en ambdues llengües. Els seus llibres tingueren gran difusió en els països de parla catalana. -
Pere el Cerimoniós. Fou Rei d'Aragó, de València, de Sardenya (1336-1387) i de Mallorca (1375-1387); Duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387); Comte de Barcelona i d'Empúries (1386-1387).
Les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona són unes cròniques històriques escrites al segle XIV, d'autor anònim atribuïdes a Pere el Cerimoniós. -
Ausiàs March, (1397 - València, 3 de març del 1459)[1] va ser un poeta i cavaller valencià medieval. Originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià i, probablement, el més gran poeta valencià. L'autor es disposat a parlar-nos d'allò que obsessiona a la gent: l'amor, les relacions de l'home amb Déu, la mort i el problema ètic.
-
Jordi de Sant Jordi, poeta cortesà i militar, va néixer al Regne de València al voltant del 1399 i el 1400. Se'n desconeix la data de la mort, tot i que es presumeix que tingué lloc als voltants del mes de juny de 1424, atès que atorgà el seu darrer testament el 12 de juny d'aquell any.Fill d'un esclau morisc alliberat, fou un dels lírics més considerables de la literatura catalana anterior a Ausiàs March,
-
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per país), que tenien per objectiu decidir qui succeiria l'últim rei del casal de Barcelona Martí l'Humà (mort el 1410). Els tres estats s'havien compromès prèviament a respectar, fos quina fos, la decisió dels nou notables. Fou escollit el castellà Ferran de Trastàmara dit "el d'Antequera".
-
Joanot martorell
Joanot Martorell (Gandia, aprox 1413 - València, 1468) fou un escriptor medieval valencià en llengua catalana, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seva obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa. -
Els Reis Catòlics és el títol que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França. En casar-se en secret en 1469, van donar origen a la unió de les corones de Castella i Aragó en 1474. Aquest matrimoni va consumar la unitat dinàstica entre Castella i Aragó, però totes dues corones van conservar els propis sistemes d'organització, independents i clars.
-
Vint-i-cinc anys desprès de la mort de Joanot Martorell, es publica l'any 1490 la novel·la cavalleresca "Tirant lo Blanc". Joanot, construeix un món imaginari en què el protagonista aconsegueix alliberar Constantinoble dels turcs. Presenta un cavaller modèlic, obsessionat per assolir la teoria i la pràctica de la cavalleria cristiana, que passa a ser un heroi enamorat de la princesa Carmesina.
-
