-
L'Edat Medieval o Mitjana és el període històric comprès entre la caiguda de l'Imperi romà d'occident (476) fins al descobriment d'Amèrica (1492). En aquesta línia temporal estudiarem únicament els fets compressos entre 1100 i 1500, ja que són els que ens interessen en la literatura catalana
-
Guillem de Berguedà(1130 - 1195/1196), fill del vescomte de Berguedà, Guillem de Berguedà (pare del trobador). Va escriure uns sirventesos per estar empresonat abans de 1175. Fou fugitiu per matar al vescomte de Cardona. La seva obra més important consta de 3 cicles de sirventesos: contra Pere de Berga, Arnau de Preixens i Ponç de Mataplana.
-
El Forum Iudicum està considerat el primer text escrit trobat en català. No es coneix exactament la seva puclicació en llengua catalana, s'especula que aquest fet es va produir a meitats del segle XII. Aquests textos són uns recull de lleis visigòtiques (que daten dels segles VII i VIII).
-
Ponç de la Guàrdia (1154 - 1188) no era un trobador professional, sinó un cavaller del llinatge de Saguàrdia. Malgrat ser cavaller, va composar nou textos amorosos (poemes trobadorescos). Destaca el cile de poemes On-tot-mi-platz.
-
Huguet de Mataplana (1174 - 1213). Era cavaller que participà a la batalla de las Navas de Tolosa. Era culte i refinat, protector dels joglars i trobadors. Únicament es conserven dues tençons i un sirventès.
(Per a més informació sobre l'obra, clicar damunt del nom del trobador en la pàgina enllaçada anteriorment). -
Ramon Vidal de Besalú (1196? - 1252?). Aquest trobador és especialment important per la seva obra "Razos de trobar", el primer tractat de poètica que es conexi en llengua romànica.
(Per a més informació sobre l'obra, cal clicar al nom del trobador dins la pàgina enllaçada amb anterioritat). -
Les Homilies d'Organyà. No es coneix exactament quan es van escriure, però es tenen referències que es van escriure entre finals del segle XII i principis del segle XIII.
Són un dels textos més antics en català, i es tracta d'uns sermons dedicats a la predicació de l'evangeli. -
Guillem de Cabestany (? - 1212). Tot i no conèixer l'any de naixement, alguna font especula que podria ser a voltants de 1160. No es coneixen massa detalls de la vida d'aquest trobadors. D'ell es coneix una llegenda molt popular, La llegenda del Cor Menjat.
(Per més detalls sobre l'obra, clicar damunt del nom del trobador un cop s'ha accedit a l'enllaç anterior). -
El regnat del rei en Jaume (1213 - 1276) va estar marcat per una època d'expansió de la Corona d'Aragó, on es destaquen les conquestes de València, Mallorca i Eivissa. Els grans fets d'aquest rei estan recollits en el Llibre dels Feits.
-
Ramon Llull (1232 - 1316). És l'autor per excel·lència de la literatura docrtinal. És molt important dins de l'àmbit de la llengua catalana ja que és el primer autor europeu en escriure sobre filosofia, teologia, astronomia, i altres ciències en una llengua romànica (el català), ja que era habitual escriure en llatí sobre aquests temes. L'obra de Llull és immensa, i un dels llibres més importants és el Felix o Llibre de meravelles.
-
Cerverí de Girona (1259 - 1290), també anomenat Guillem de Cervera, va ser un trobador vinculat a la cort dels reis Jaume el Conqueridor i Pere el Gran. De la seva obra es conserven 120 composicions (l'obra més extensa i diversa que es coneix de tots els trobadors). Destaca l'obra Viadeyra.
(Per a més informació sobre l'obra, clicar al nom del trobador en la pàgina hipervinculada). -
El Llibre dels feits és un document manuscrit del s. XIII, dictat pel rei Jaume I, que explica les peripècies del seu regnat. L'original va desaparèixer i la còpia més antiga es guarda avui a la Sala de Llibres Antics de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.
-
Aquest rei destaca perquè els fets més importants d'aquest regnat estan redactats a la crònica de Bernat Desclot. Pere II el Gran va regnar entre 1276 i 1286. Més informació
-
La Crònica de Bernat Desclot és un text escrit entre 1283 i 1288 per Bernat Desclot, en la qual vol expressar-se de manera ordenada i raonada, amb un estil despurat, com un historiador. Dóna protagonisme a la dinastia reial de Barcelona i ens amaga la seva personalitat d'escriptor.
-
El Felix o Llibre de Meravelles és una obra escrita per Ramon Llull entre 1288 i 1289. L'obra serà una mena d'enciclopèdia, de gran abast i amb una clara intenció doctrinal. Ramon Llull, però, per fer-ho més atractiu per al públic ho embolcallarà d'una trama narrativa basada en el pelegrinatge espiritual i científic d'un jove, Fèlix, que es presentat com el fill del mateix autor. Fèlix errarà pel món admirant l'obra de Déu i sorprenent-se del pecat i de la ingratitud de la gent.
-
El regnat del rei Alfons III és destacat ja que els fets més significatius estan recopil·lats en la crònica de Ramon Muntaner. Aquest regnat perdurà de 1327 a 1336.
-
La Crònica de Ramon Muntaner és un dels textos historiogràfics medievals més importants de la cultura catalana. La seva narració explica, entre d'altres, les peripècies de la Companyia Catalana d'Orient. Aquesta obra es va començar a escriure el 1325 i es va enllestir el 1328.
-
Francesc Eiximenis (1330 - 1409) fou un frare franciscà que escrigué literatura per tal de divulgar de manera senzilla els principis fonamentals de la religió i la filosofia. La seva obra, de caràcter religiós i moralista, era llegida amb interès per un públic que vivia sobretot a les ciutats: per les classes burgeses benestants. A nivell teològic, l'obra més important és Lo crestià.
-
El regnat de Pere el Cerimoniós perdurà de 1336 a 1387. Els fets més importants es destaquen el la crònica de Pere el Cerimoniós, és a dir, la seva pròpia crònica (al igual que Jaume I, Pere III també té la seva pròpia crònica). Un dels fets més destacats d'aquest regnat és l'esplendor màxima de la Corona d'Aragó, la institució de la Generalitat de Catalunya (1359) i el Consell de Cent (institució local de Barcelona).
-
Bernat Metge (1340 - 1413) és un dels escriptors fonamentals de l'humanisme català. Encara que no és característic de la literatura medieval, està inclòs perquè va néixer en aquest període. Va treballar a la Cencelleria Reial. L'obra més representativa és Lo Somni.
-
Anselm Turmeda (1355 - 1423) fou un escriptor nascut a Ciutat de Mallorca. De primer fou frare franciscà i posteriorment es converteix al mahometisme i viu com a musulmà a Tunis. Una de les seves obres és Cobles de la Divisió del Regne de Mallorques.
-
La Crònica de Pere III el Cerimoniós és la quarta de les grans cròniques en llengua catalana dels segles XIII i XIV. Encara que es diferencia en moltes coses de les seves predecessores, s'hi assembla en la mesura que reflecteix fidelment el món del seu temps.
-
Ausiàs March (1400 - 1459) fou un poeta que superà la tradició medieval de la lírica i l'amor cortès. La seva poesia té l'encert de reflectir la sensibilitat del seu temps i, alhora, de donar una resposta pròpia a problemes eterns de la humanitat. La seva obra es divideix en cicles, com per exemple Plena de Seny.
-
Joanot Martorell (1413 - 1465) és l'autor de la famosa obra Tirant lo Blanc. La literatura no era la seva activitat professional; sinó que ell es dedicava a les activitats cavalleresques, ja que havia de defensar el patrimoni i l'honor familiar.
-
Jordi de Sant Jordi (? - 1424), fou cavaller i escriptor, va néixer al Regne de València en data indeterminada i va morir probablement el 1424. Tingué el càrrec palatí de cambrer reial i fruí de la protecció d'Alfons el Magnànim. Era un poeta eminentment cortesà, apareix vinculat al grup d'escriptors joves que lloen la reina Margarida de Prades, vídua de Martí I, a la qual sembla que dedicà algunes de les seves més solemnes cançons, com Midons i segurament els Estramps.
-
Isabel de Villena (1430 - 1490), fou escriptora i religiosa de l'ordre de les Clarises. Era filla d'Enric de Villena. Poeta i prosista de la noblesa medieval. Una de les seves obres és Art de trobar.
-
Joan Roís de Corella (1435 - 1497) és un dels escriptors catalans més importants del segle XV. La seva obra, escrita en vers i en prosa, va ser molt divulgada per la València d'aleshores, coneguda en tertúlies literàries i imitada per d'altres autors. Els manlleus de Corella que hi ha per tot el Tirant lo Blanc ho demostren: Martorell se sabia de memòria algunes de les seves obres.
<a href='http://www.enciclopedia.cat -
Curial e Güelfa està considerada com una de les obres més grans de la literatura catalana i europea medieval. És una novel·la cavalleresca. L'obra és planteja com una biografia d'un personatge fictici que es vol inserir en una realitat cavalleresca creïble. Aquesta obra va ser publicada a mitjans del segle XV (no es coneix l'any exacte).
-
Tirant lo Blanc és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell i està considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana i del segle d'or valencià. Tracta de les aventures d'un cavaller, Tirant, que entra a l'ordre de cavalleria i després de diversos entrenaments a Londres, comença a realitzar missions (en totes va resultar vençedor). En la novel·la també hi apareix el tema amorós, s'inicia intensament quan Tirant coneix a Carmesina.
