-
El Regne d'Astúries va ser la primera entitat política cristiana establerta a la península Ibèrica després del col·lapse del regne de Toledo arran de la mort del rei Roderic a la batalla de Guadalete i la subsegüent invasió musulmana. El regne va durar des del 718, any en el qual es coronà el rei Pelai I, fins al 925, quan Fruela II va accedir al tron del Regne de Lleó.
-
La batalla de Cuadonga va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria, des de la conquesta musulmana del 711-718. Va ser lliurada a Cuadonga, probablement l'estiu del 722.
-
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
-
Alfons III d'Astúries, anomenat el Magne (c. 852 - Zamora, 20 de desembre del 910),1 va ser rei d'Astúries des de 866 fins poc abans de la seva defunció, ocorreguda el 910. Fill i successor d'Ordoño I i del seu esposa, la reina Nunya, Alfons III va ser el darrer rei asturià, o el primer de Lleó, ja que en aquesta ciutat va residir llargues temporades, i allà tenia el seu Consell de Govern i Tribunal de Justícia.
-
Fernán González és fill de Gonzalo Fernández, comte de Burgos i de Castella, i de la noble Muniadonna, esmentada com a comitissima. Creix al castell de Lara, senyoriu que, amb el títol de comte, exerceix juntament amb la seva mare almenys des del 929.
-
El Regne de Castella va sorgir al segle x, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades. El seu nom probablement prové de la gran quantitat de castells que es trobaven en la zona.
-
-
Al maig de l'any 1085 efectuava l'entrada a la ciutat de Toledo el rei Alfons VI de León. Una victòria considerada com un dels fets bèl·lics més importants del món durant el període central de l'Edat Mitjana.
-
Els almohades (de l'àrab الموحدون, al-muwaḥḥidūn, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) fou un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al segle xii. Conqueriren tot el nord d'Àfrica, fins a Egipte, i l'Àndalus (1145-1146).
-
Cal entendre per dinastia almohade la dels imams o califes que van dirigir el moviment (emparentats després del segon califa, que va donar lloc a la dinastia mumínida) quan el moviment religiós esdevé també polític, mentre que les dinasties que van sortir a la seva ombra o del seu desmembrament, tot i que van defensar el mateix corrent religiós, són conegudes pels noms propis de cadascuna.
-
El Regne de Castella va sorgir al segle x, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades. El seu nom probablement prové de la gran quantitat de castells que es trobaven en la zona.
-
La batalla de les Navas de Tolosa, anomenada a la historiografia àrab “batalla d'Al-Iqāb”, “batalla del càstig” (معركة العقاب) ia la cristiana també “batalla d'Úbeda”.
-
La corona de Castella (en llatí, Corona Castellae), com a entitat històrica, se sol considerar que comença amb la darrera i definitiva unió de les Corones de Lleó i de Castella, amb els seus respectius regnes i entitats, el 1230, o bé amb la unió de les Corts, algunes dècades més tard.
-
La corona de Castella (en llatí, Corona Castellae), com edentitat histórica, es sol considerar que comiença amb la última i definitiva unió de las Coronas de Lleó i de Castella, amb els seus respectius regnes i entitats, en 1230, o be amb la unió de las Cortes, algunas décadas mes tard.
-
El Concejo de la Mesta d'Alfonso X va ser creat el 1273 per Alfonso X el Sabio, reunint a tots els pastors de Lleó i de Castella en una associació ibèrica i atorgant-los importants prerrogatives i privilegis tals com eximir-los del servei militar i de testificar en els judicis , drets de pas i pasturatge.
-
Ferran III de Castella, dit el Sant (Zamora, 1199 - Sevilla, 1252), fou rei de Castella (1217-1252) i de Lleó (1230-1252). És venerat com a sant per l'Església catòlica i conegut com a Sant Ferran.
-
La Casa de Trastámara fue una dinastía de origen castellano que reinó en la Corona de Castilla de 1369 a 1555, la Corona de Aragón de 1412 a 1555, el reino de Navarra de 1425 a 1479 y de 1512 hasta 1555, y el reino de Nápoles de 1458 a 1501 y de 1504 a 1555.