-
Diumenge Sagnant
Un grup de treballadors i camperols es manifesten pacíficament davant del Palau d'Hivern per demanar millors condicions, però els soldats del tsar obren foc i maten molta gent. Això fa que la gent perdi la confiança en el tsar. -
Revolució de febrer
A Petrograd, moltes dones van sortir als carrers per celebrar el Dia Internacional de la Dona i protestar per la manca d'aliments. L'endemà, treballadors i estudiants es van unir a la protesta amb cartells demanant la caiguda del tsar. Els soldats que havien d’aturar les manifestacions es van posar de part dels manifestants. Van arrestar funcionaris del tsar, van atacar presons i comissaries i van destruir símbols del govern. -
Creació del Soviet de Petrograd
Un grup de persones es va reunir al Palau Táuride per buscar líders, i així va néixer el Soviet de Petrograd, un consell de treballadors. La majoria dels seus líders no volien governar, sinó establir un sistema basat en les idees de Karl Marx. Segons aquesta doctrina, a Rússia, el primer pas cap al socialisme l’havien de fer els burgesos demòcrates. -
El Govern Provisional i l'Abdicació del Tsar
Es va establir un govern provisional i el soviet va acceptar recolzar-lo sempre que seguís unes normes democràtiques. Els líders del govern van crear noves llibertats, com la d’expressió, la igualtat davant la llei i el dret dels sindicats a organitzar-se. No estaven d'acord amb fer una revolució violenta. El tsar intentava aturar les protestes, però els seus ministres li van dir que l'única manera d'arreglar la situació i evitar que Rússia perdés la guerra era que ell renunciés al tron. -
Fi de la dinastia Romanov
Nicolau II de Rússia va renunciar al tron, posant fi a la dinastia Romanov després de 300 anys de govern. -
Lenin i el camí cap a la segona revolució
Vladími Lenin va arribar a Petrograd amb la idea de fer una nova revolució per donar el poder als soviets. Volia que les terres es repartissin, passant de la classe alta a la classe baixa. També demanava que el govern provisional fos substituït pels soviets. Mentrestant, l’economia empitjorava i la crisi a Rússia es feia cada cop més greu. -
L’atac alemany a l’exèrcit rus
A mitjans de juny, Rússia va llançar una nova estratègia militar. Al principi, van aconseguir avançar, però al tercer dia Alemanya els va sorprendre amb un atac inesperat, causant la mort de 400.000 soldats russos. -
La revolta contra el govern provisional
Els soldats i mariners russos es van rebel·lar contra el govern, amb el suport dels treballadors i els bolxevics. Però les tropes lleials al govern van disparar contra ells, arrestant alguns líders bolxevics. Lenin va aconseguir fugir a Finlàndia amb l’ajuda de Stalin. Mentrestant, el govern provisional va nomenar Aleksandr Kérenski com a nou primer ministre. -
Kerenski, Kornilov i l'amenaça de la guerra civil
Kerenski va prendre el poder, però les seves polítiques es van tornar més autoritàries. El general Kornilov pensava que la guerra estava debilitada pels problemes interns de Rússia i acusava a Lenin de ser un espia alemany. Tant Kerenski com Kornilov volien controlar la situació, ja que els treballadors russos començaven a organitzar-se en fàbriques i crear grups paramilitars per evitar una revolució violenta. Kornilov va intentar substituir Kerenski amb la dictadura i acabar amb la revolució. -
La resistència a Kornilov a Petrograd
Kerenski va preveure el cop militar i, a l’agost, va ordenar que les seves tropes marxesin cap a Petrograd per restaurar l’ordre. Va demanar ajuda als treballadors russos i als bolxevics per defensar la ciutat. Lenin va alliberar Trotsky de la presó i aquest va enviar els "guàrdies rojos" bolxevics a llocs estratègics de la capital per protegir-la. Finalment, no va caldre lluitar, ja que els revolucionaris soviètics van aconseguir aturar les forces de Kornilov.