-
Presa de la Bastilla
La Presa de la Bastilla es va produir a París el dimarts 14 de juliol de 1789. Tot i que la fortalesa medieval coneguda com la Bastilla només custodiava a set presoners, la seva caiguda en mans dels revolucionaris parisencs va suposar simbòlicament la fi de l'Antic Règim i el punt inicial de la Revolució francesa. -
Estats Generals
Els Estats Generals van ser l’assemblea que representava els tres estaments de la societat francesa de l’Antic Règim (noblesa, clergat i Tercer Estat) i de totes les províncies. Era convocada pel rei per obtenir subsidis extraordinaris i assegurar la unitat al seu entorn. Els electors formulaven prèviament unes peticions que lliuraven als seus representants. -
Assamblea Nacional
La Assemblea Nacional va ser una institució emmarcada en la Revolució francesa que va existir des del 17 de juny de 1789 al 9 de juliol de aquest mateix any, servint de transició entre els Estats Generals i l'Assemblea Nacional Constituent. -
Declaració dels drets de l'Home i del ciutadà
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà aprovada per l'Assemblea Nacional Constituent francesa el 26 d'agost de 1789, és un dels documents fonamentals de la Revolució francesa (1789-1799) pel que fa a definir els drets personals i col·lectius com universals . Influenciada per la doctrina dels drets naturals, els drets de l'Home s'entenen com a universals, vàlids en tot moment i ocasió en pertànyer a la naturalesa humana. -
Abolició del Feudalisme
L’Assemblea Nacional Constituent francesa va respondre a la “Gran Por” amb el Decret d’Abolició del Sistema Feudal, votat la nit del 4 d’agost de 1789. D’aquesta manera es suprimien les prestacions personals i la resta dels privilegis feudals (delmes, drets de caça, monopolis senyorials, etc.) i es va declarar la igualtat a l’hora de pagar impostos. -
Period: to
Revolució Francesa
-
La Constitució Civil del Clergat
La Constitució Civil del Clergat va ser un conjunt de disposicions legislatives aprovades per l’Assemblea Constituent de França (12 de juliol de1790), sancionades per Lluís XVI, que regulaven la distribució dels oficis eclesiàstics, els nomenaments i la dotació del clergat. -
Constitució del 1791
La Constitució francesa de 1791, la primera constitució escrita de la història francesa, va ser promulgada per l'Assemblea Nacional Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Luis XVI el 14.1 Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. -
Assamblea legislativa
L'Assemblea Legislativa va ser creada per la Constitució de 1791, i va succeir a l'Assemblea Constituent. En decidir aquesta que cap dels seus membres podria ser triat, va quedar formada per homes nous i representava majoritàriament a la burgesia rica, en ser el sufragi censatari. -
Period: to
Monarquia Constitucional
-
Convenció Girondina
Successora de l’Assemblea Legislativa, era composta per 749 diputats. Encarregada de redactar una nova constitució, proclamà la Primera República Francesa. Pel desembre de 1792 van obrir un procés contra Lluís XVI, que fou condemnat a mort. -
Period: to
República Democràtica
-
Convenció Jacobina
Va enfrontar els moments més crítics del procés revolucionari i els grups contrarevolucionaris pel que va establir el Comitè de Salvació Pública. Part de la seva àmplia tasca va consistir en l'aprovació d'una nova constitució que establia el sufragi universal , el dret al treball, l'assistència i la instrucció, a més de l'organització d'un sistema de peses i mesures modern. -
el Terror
Període culminant de violència recolzada per l'Estat durant la Revolució francesa (1789-99), que va veure les execucions públiques i els assassinats en massa de milers de "sospitosos" contrarevolucionaris entre setembre de 1793 i juliol de 1794. -
La Guerra de la Primera Coalició
La Guerra de la Primera Coalició va ser un conflicte continental en què una coalició de potències europees, entre les quals hi havia Àustria, Prússia, Gran Bretanya, la República Holandesa, Espanya i diverses altres, va intentar contenir i derrotar a la França revolucionària. -
Llei de Màximum
La llei del màximum general va ser una llei promulgada durant la fase més radical de la Revolució francesa que va instituir un màxim per preus, salaris i beneficis. -
La Convenció termidoriana
Va aconseguir arribar al poder després de un cop de Estat a la Convenció jacobina. De tendència moderada i favorable a l'acabadada burgesia, es va donar a la tasca de redactar una nova Constitució, per la qual el poder executiu es va posar en mans de cinc persones (El Directori), mentre que el poder legislatiu, que només tindrien accés els propietaris, recauria al Consell dels Cinc-cents i al Consell d'Avis. -
Execucció de Robespierre
La caiguda de Robespierre es va produir el 9 de termidor de l'any II, segons el calendari republicà (el 27 juliol 1794 segons el calendari gregorià). -
Period: to
República burgesa
-
Constitució del 1795
La nova convenció va aprovar una nova constitució que establia un poder legislatiu format per dues cambres, a més per evitar una nova dictadura, el poder executiu era compartit per una institució de cinc membre, el Directori. -
Creació del Directori
El Directori va ser la penúltima forma de govern adoptada per la Primera República Francesa, durant la Revolució francesa. Establert per la Constitució de l'Any III que va aprovar la Convenció termidoriana. -
conspiració dels Iguals
Conspiració revolucionària francesa dirigida per François Babeuf, el 1796, per tal d’enderrocar el Directori i instaurar un règim de tipus comunista. -
Cop d'Estat per Napoleó
Napoleó Bonaparte va ser un emperador de França.
L'11 de novembre de l'any 1799 va fer un cop d'estat i es va convertir de Primer cònsol, i l'any 1804 es va convertir en emperador. Va fer moltes guerres i va conquerir la meitat d'Europa. -
Disolució del Directori
Els monàrquics al seu torn alimentaven disturbis cada vegada més violents mantenint pressions constants sobre el govern i el Consell dels Cinc-cents. Davant la situació permanent d'inestabilitat a la qual va haver de fer front el Directori, aquest acabaria el novembre 9, 1799 amb el cop d'estat, del 18 de Brumari, protagonitzat per Napoleó Bonaparte.