-
Convocatòria dels Estats Generals
Foren reunits per Lluís XVI, a proposta de Necker, amb un nombre més gran de membres del tercer estat que el dels altres dos estaments junts. Reunits a Versalles, el tercer estat refusà el vot per estaments i exigí el vot individual. La negativa reial motivà que el tercer estat es proclamés en Assemblea Nacional i més tard en Constituent. -
La Gran Por
Revolta antisenyorial desencadenada a França als inicis de la revolució, consistent en l'assalt dels castells i monestirs i la crema dels arxius que contenien la documentació sobre la percepció dels drets feudals. La causa foren els rumors que es difongueren pel camp francès i que parlaven de la invasió de tropes estrangeres o de bandits contractats pels nobles per tal de reprimir les revoltes. -
Abolició jurídica del feudalisme
Els estaments, la servitud personal, els delmes, les rendes i la justícia senyorial van ser suprimits. -
Period: to
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
La Revolució Francesa va significar l'enderrocament de l'Antic Règim dominat per la monarquia absoluta i l'aristocràcia feudal i la implantació del liberalisme dominat per la burgesia a França. -
Period: to
MONARQUIA
França va experimentar profundes transformacions a tots els nivells. A nivell polític, la monarquia absoluta va deixar pas a una monarquia constitucional. -
Period: to
Monarquia constitucional
En separar-se dels Estats Generals els representants del Tercer Estat i alguns dels representants dels altres dos, es constituí l'Assemblea Nacional que transformarà França en una monarquia constitucional, amb sobirania nacional, divisió de poders i sufragi censatari. -
Period: to
Assemblea Nacional Constituent
Assemblea extraordinària encarregada d’establir un nou text constitucional. -
Jurament del Jeu de Paume
Jurament que tingué lloc al trinquet (Jeu de Paume) de Versalles per part dels diputats del tercer estat i de la clerecia. Mounier, diputat pel Delfinat, proposà que l'Assemblea jurés que no es dissoldria fins a l'establiment i la consolidació de la Constitució. -
Assemblea Nacional Constituent francesa
Es transformà en Assemblea Legislativa el 1791. Entre la tasca legislativa duta a terme per l'Assemblea Nacional cal destacar la Constitució de 1791 i la promulgació de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (1789). -
Presa de la Bastilla
És un dels episodis més destacats de la Revolució Francesa, la Bastilla, símbol de l'absolutisme reial (era una fortalesa que s'utilitzava com a presó per a reus il.lustres o aristòcrates), fou assaltada i presa pel poble de París. -
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
Text votat per l'assemblea constituent francesa. Proclamà la igualtat de tots els homes i també els seus drets naturals i inalienables, que són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió. Declarà la preeminència de la sobirania de la nació, afirmà que la llei havia d'ésser l'expressió de la voluntat general, instaurà la llibertat d'opinió, d'impremta i religiosa, establí la separació de poders i insistí en la inviolabilitat del dret de propietat. -
Nacionalització dels béns de l'Església
En contrapartida , l'Estat va assegurar el manteniment del culte i el clergat. -
Federació de la Guàrdia Nacional
Milícia ciutadana creada a París a l'inici de la Revolució francesa, el model de la qual serà adoptat de seguida per tots els municipis francesos. Va ser dissolta definitivament a conseqüència del seu protagonisme revolucionari durant la Comuna de París. -
Constitució civil del clergat
Va imposar el jurament constitucional als eclesiàstics i va provocar la divisió entre sacerdots refractaris i els constitucionalistes. -
Period: to
Assemblea Legislativa
-
Llei Le Chapelier
Instaura la llibertat d'empresa i proscriu les associacions i corporacions gremials de tota mena. -
Fugida i captura de Lluís XVI
Temptativa d'evasió de Lluís XVI de França —disfressat de majordom— amb la família reial. Preparada pel comte suec H.Axel de Fersen, amic de Maria Antonieta. Lluís XVI fou tornat a París amb la seva família. La fugida desacredità el rei davant els revolucionaris. -
Constitució de 1791
Fou la primera constitució escrita de la història francesa i va ser promulgada per l'Assemblea Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI el 16.[1] Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. -
Convenció Girondina
En el procés contra Lluís XVI, els girondins provaren d'evitar jutjar el rei com a manera de no encendre la contrarevolució i de calmar l'hostilitat de les monarquies europees; ara bé, després de la descoberta de l'"armari de ferro", on hi havia uns documents que demostraven de manera incontestable la traïció de Lluís XVI, al Palau de les Teuleries el 30 de novembre de 1792, engegar el procés esdevingué inevitable. -
Period: to
REPÚBLICA
La monarquia constitucional va donar pas a una república liberal de caire moderat, llevat del parèntesi radical del govern jacobí. -
Period: to
Conveció republicana
La persistència dels problemes econòmics i socials, juntament amb l'oposició de la noblesa i del rei, motivaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d'una República, l'assemblea de la qual era la Convenció. -
Guerra contra Àustria
Àustria era considerada el focus de la contrarevolució. -
Assalt a les Tulleries
Insurrecció que va comportar l'arrest del rei i la seua família. -
Proclamació de la República i instauració del nou calendari
Calendari decretat com d'ús obligatori a França per la Convenció el 24 d'octubre de 1793. Hom prengué el 22 de setembre de 1792, dia de l'equinocci de tardor, la data de la proclamació de la República, com a començament d'una nova era, i fou decretat que l'any civil comencés per l'equinocci de tardor. -
Revolta camperola de La Vendée
Insurrecció contrarevolucionària que tingué lloc a la regió francesa de Vendée. La causa immediata fou una lleva general, que incidí en el descontentament popular per la venda dels béns nacionals. -
Convenció Jacobina
Amb el suport dels sans-culottes en els carrers, els jacobins van arrestar i executar alguns dels principals dirigents girondins i van inaugurar l'etapa de la convenció jacobina, la més radical de la revolució. L'establiment d'un govern revolucionari va suposar l'inici d'una política coneguda com el Terror. -
Constitució de 1793
Va establir la sobirania popular i el sufragi universal masculí. -
Execució de Lluís XVI
El rei Lluís XVI fou jutjat, condemnat i executat. Així com també la seua família. -
Proclamació del govern revolucionari d'excepció
Període de la Revolució Francesa que va des del setembre del 1793 al juliol del 1794, durant el qual els jacobins, dirigits per Robespierre, imposaren un règim dictatorial a tot el país, a través de l'actuació del Comitè de Salvació Pública. -
Execució de Robespierre
Amb la caiguda dels jacobins: mitjançant el cop d’Estat de Termidor, propiciat per la burgesia, van ser derrocats i executats Robespierre i altres dirigents jacobins. -
Reacció termidoriana
Cop d'estat que tingué lloc el 9 termidor de l'any II a la França revolucionària. El triomf del cop d'estat significà la fi del Terror i del domini jacobí a la Convenció Nacional i posà el procés revolucionari a les mans dels elements moderats, que promulgaren la constitució de l'any III (1795). -
La conspiració dels iguals
Fou un moviment revolucionari originat a França per François-Noël Babeuf, amb la finalitat d'establir una societat igualitària. La conspiració va ser avortada i els seus dirigents varen ser executats -
Period: to
Directori
Tot i mantenir-se la República, una nova Constitució (la tercera) venia a consolidar una reacció moderada contra el terror implantat al final de l'anterior etapa i tornava el poder a la burgesia. -
Constitució de 1795
La nova Constitució atorgava el poder executiu a un govern col·legiat (Directori), restablia el sufragi censatari i confiava el poder legislatiu a dues cambres. -
Insurrecció reialista a París
Moviment contrarevolucionari. -
Cop d'estat de Napoleó: inici del Consolat
Durant el Directori francès, la inestabilitat política i la necessitat de posar fi a la guerra contra Europa van proporcionar un gran poder a l'exèrcit, el qual va ser recolzat per la burgesia ja que aquesta necessitava ordre per a consolidar les transformacions ja produïdes.
Aquesta situació fou aprofitada per Napoleó Bonaparte per a accedir al poder. El 1799, mitjançant un cop d'Estat, es va constituir el Consolat, i Napoleó es va convertir en primer cònsol.
