-
Foren reunits per Lluís XVI, a proposta de Necker, amb un nombre més gran de membres del tercer estat que el dels altres dos estaments junts. Reunits a Versalles, el tercer estat refusà el vot per estaments i exigí el vot individual. La negativa reial motivà que el tercer estat es proclamés en Assemblea Nacional i més tard en Constituent.
-
Revolta antisenyorial desencadenada a França als inicis de la revolució, consistent en l'assalt dels castells i monestirs i la crema dels arxius que contenien la documentació sobre la percepció dels drets feudals. La causa foren els rumors que es difongueren pel camp francès i que parlaven de la invasió de tropes estrangeres o de bandits contractats pels nobles per tal de reprimir les revoltes.
-
Els estaments, la servitud personal, els delmes, les rendes i la justícia senyorial van ser suprimits.
-
La Revolució Francesa va significar l'enderrocament de l'Antic Règim dominat per la monarquia absoluta i l'aristocràcia feudal i la implantació del liberalisme dominat per la burgesia a França.
-
França va experimentar profundes transformacions a tots els nivells. A nivell polític, la monarquia absoluta va deixar pas a una monarquia constitucional.
-
En separar-se dels Estats Generals els representants del Tercer Estat i alguns dels representants dels altres dos, es constituí l'Assemblea Nacional que transformarà França en una monarquia constitucional, amb sobirania nacional, divisió de poders i sufragi censatari.
-
Assemblea extraordinària encarregada d’establir un nou text constitucional.
-
Jurament que tingué lloc al trinquet (Jeu de Paume) de Versalles per part dels diputats del tercer estat i de la clerecia. Mounier, diputat pel Delfinat, proposà que l'Assemblea jurés que no es dissoldria fins a l'establiment i la consolidació de la Constitució.
-
Es transformà en Assemblea Legislativa el 1791. Entre la tasca legislativa duta a terme per l'Assemblea Nacional cal destacar la Constitució de 1791 i la promulgació de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (1789).
-
És un dels episodis més destacats de la Revolució Francesa, la Bastilla, símbol de l'absolutisme reial (era una fortalesa que s'utilitzava com a presó per a reus il.lustres o aristòcrates), fou assaltada i presa pel poble de París.
-
Text votat per l'assemblea constituent francesa. Proclamà la igualtat de tots els homes i també els seus drets naturals i inalienables, que són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió. Declarà la preeminència de la sobirania de la nació, afirmà que la llei havia d'ésser l'expressió de la voluntat general, instaurà la llibertat d'opinió, d'impremta i religiosa, establí la separació de poders i insistí en la inviolabilitat del dret de propietat.
-
En contrapartida , l'Estat va assegurar el manteniment del culte i el clergat.
-
Milícia ciutadana creada a París a l'inici de la Revolució francesa, el model de la qual serà adoptat de seguida per tots els municipis francesos. Va ser dissolta definitivament a conseqüència del seu protagonisme revolucionari durant la Comuna de París.
-
Va imposar el jurament constitucional als eclesiàstics i va provocar la divisió entre sacerdots refractaris i els constitucionalistes.
-
-
Instaura la llibertat d'empresa i proscriu les associacions i corporacions gremials de tota mena.
-
Temptativa d'evasió de Lluís XVI de França —disfressat de majordom— amb la família reial. Preparada pel comte suec H.Axel de Fersen, amic de Maria Antonieta. Lluís XVI fou tornat a París amb la seva família. La fugida desacredità el rei davant els revolucionaris.
-
Fou la primera constitució escrita de la història francesa i va ser promulgada per l'Assemblea Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI el 16.[1] Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional.
-
En el procés contra Lluís XVI, els girondins provaren d'evitar jutjar el rei com a manera de no encendre la contrarevolució i de calmar l'hostilitat de les monarquies europees; ara bé, després de la descoberta de l'"armari de ferro", on hi havia uns documents que demostraven de manera incontestable la traïció de Lluís XVI, al Palau de les Teuleries el 30 de novembre de 1792, engegar el procés esdevingué inevitable.
-
La monarquia constitucional va donar pas a una república liberal de caire moderat, llevat del parèntesi radical del govern jacobí.
-
La persistència dels problemes econòmics i socials, juntament amb l'oposició de la noblesa i del rei, motivaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d'una República, l'assemblea de la qual era la Convenció.
-
Àustria era considerada el focus de la contrarevolució.
-
Insurrecció que va comportar l'arrest del rei i la seua família.
-
Calendari decretat com d'ús obligatori a França per la Convenció el 24 d'octubre de 1793. Hom prengué el 22 de setembre de 1792, dia de l'equinocci de tardor, la data de la proclamació de la República, com a començament d'una nova era, i fou decretat que l'any civil comencés per l'equinocci de tardor.
-
Insurrecció contrarevolucionària que tingué lloc a la regió francesa de Vendée. La causa immediata fou una lleva general, que incidí en el descontentament popular per la venda dels béns nacionals.
-
Amb el suport dels sans-culottes en els carrers, els jacobins van arrestar i executar alguns dels principals dirigents girondins i van inaugurar l'etapa de la convenció jacobina, la més radical de la revolució. L'establiment d'un govern revolucionari va suposar l'inici d'una política coneguda com el Terror.
-
Va establir la sobirania popular i el sufragi universal masculí.
-
El rei Lluís XVI fou jutjat, condemnat i executat. Així com també la seua família.
-
Període de la Revolució Francesa que va des del setembre del 1793 al juliol del 1794, durant el qual els jacobins, dirigits per Robespierre, imposaren un règim dictatorial a tot el país, a través de l'actuació del Comitè de Salvació Pública.
-
Amb la caiguda dels jacobins: mitjançant el cop d’Estat de Termidor, propiciat per la burgesia, van ser derrocats i executats Robespierre i altres dirigents jacobins.
-
Cop d'estat que tingué lloc el 9 termidor de l'any II a la França revolucionària. El triomf del cop d'estat significà la fi del Terror i del domini jacobí a la Convenció Nacional i posà el procés revolucionari a les mans dels elements moderats, que promulgaren la constitució de l'any III (1795).
-
Fou un moviment revolucionari originat a França per François-Noël Babeuf, amb la finalitat d'establir una societat igualitària. La conspiració va ser avortada i els seus dirigents varen ser executats
-
Tot i mantenir-se la República, una nova Constitució (la tercera) venia a consolidar una reacció moderada contra el terror implantat al final de l'anterior etapa i tornava el poder a la burgesia.
-
La nova Constitució atorgava el poder executiu a un govern col·legiat (Directori), restablia el sufragi censatari i confiava el poder legislatiu a dues cambres.
-
Moviment contrarevolucionari.
-
Durant el Directori francès, la inestabilitat política i la necessitat de posar fi a la guerra contra Europa van proporcionar un gran poder a l'exèrcit, el qual va ser recolzat per la burgesia ja que aquesta necessitava ordre per a consolidar les transformacions ja produïdes.
Aquesta situació fou aprofitada per Napoleó Bonaparte per a accedir al poder. El 1799, mitjançant un cop d'Estat, es va constituir el Consolat, i Napoleó es va convertir en primer cònsol.
