-
Period: to
Convenció jacobina
Els jacobins eren republicans, defensors de la sobirania popular, per tant propugnaven el sufragi universal; la seua visió de la indivisibilitat de la nació els portava a defendre un estat fort i centralitzat. Es confonen sovint amb El Terror, en part degut a la llegenda negra que va divulgar la reacció termidoriana sobre Robespierre. En el segle XIX, el jacobinisme va ser la font d'inspiració dels partits republicans que van promoure la Segona i la Tercera República Francesa. -
Convocatòria dels Estats Generals
La monarquia, davant de la mala situació econòmica va convocar els Estats Generals per cobrar-los impostos, ja que fins ara solament el poble pagava impostos (monarquia absoluta)
Els Estats Generals estaven formats per la burgesia,representaven el 97% , era gent culta i intel·ligent; la noblesa, gent molt rica i amb un eststus elevat, representaven el 2%; i el clergat representats per l'esglèsia gótica, representaven el 1%. -
Creació de l'Assemblea Nacional
El 17 de juny es declara una la Asamblea Nacional: una assemblea no del Estat, sino del poble. La Assemblea va ajudar a que els estaments restants s'uniren.
El motiu d'aquesta assemblea dels estaments va ser que Fransa travessava una crissis econòmica molt gran. Per això, van decidir reformar i reeconstruir el sistema estamental. -
Jurament del Joc de pilota
És un compromís d'unió pres a la sala del Joc de pilota, a Versalles, pels 577 diputats del tercer estat als Estats Generals de França. Per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar no separar-se fins a l'aprovació d'una constitució. -
Period: to
Assemblea Nacional Constituent
Va ser la primera assemblea constituent de França. Formada a partir de l'Assemblea Nacional, en els inicis de la Revolució francesa. L'Assemblea va prendre innumerables mesures que van canviar profundament la situació política i social del país. Destaquen l'aprovació de la declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, la supressió del feudalisme, l'apropiació dels béns de l'Església i la Constitució Civil del Clero i, per descomptat, la redacció de la Constitució francesa de 1791. -
Pressa de la Bastilla
El poble havia dedixat a la Bastilla moltes víctimes de l'arbitarietat, però es va haver de rendir a l'evidència en el moment de la seva caiguda, el 14 de juliol de 1789, dia en que La Bastilla és pressa per assalt pels Parisencs és, per tradició considerat com la fi de l'Antic Règim i el començament de la Revolució Francesa. -
Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà
És un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa.
Les fonts o influències d'aquest text es troben sobretot en els pensadors de la il·lustració francesa.
No inclou les dones, reconeixent la condició de ciutadania només als homes. Aquest fet provocà diverses reaccions entre les dones revolucionàries de l'època, que havien posat en la Revolució Francesa les seues esperances per arribar a la igualtat de drets amb els homes. -
Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana
És un text jurídic francès que exigeix la plena assimilació legal, política i social de les dones, redactat el 6 de setembre de 1791 .per Olympe de Gouges.
Va ser proclamada el 26 d'agost de 1789 -
Constitució del Clergat
És un decret adoptat a França per l'Assemblea Nacional Constituent. Sancionada en contra de la seva voluntat per Lluís XVI el 24 d'agost de 1790. Reorganitzà uniteralment el clergat secular francés, establia una nova església, el que provocà la divisió del clergat entre constitucional i el clergat refractari. -
Fugida de Varennes
Fou un espisodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la familia reial intentaren fugir.El seu propòsit era arribar al poble fortificat de Montmédy un baluard monàrquic des del qual el rei esperava dirigir una contraevolució. Va arribar a Varennes i foren reconeguts, arrestats i obligats a tornar a París. -
Primera Constitució de França
La Constitució francesa fou la primera constitució escrita de la història francesa i va ser promulgada per l'Assamblea Constituent i acceptada per Lluís XVI. Contenia la reforma de l'Estat francés, quedant França com una monarquia constitucional. -
Period: to
Assemblea Nacional Legislativa
Va ser creada per la Constitució de 1791. Va destacar perquè cap dels seus membres podria ser reelegit, va quedar formada per hòmens nous i representava majoritàriament a la burgesia rica, al ser el sufragi censatari. L'última sessió va tindre lloc el 21 de setembre de 1792, abans de ser succeïda per la Convenció Nacional. Dins de l'Assemblea Legislativa hi havia tres grups: Els moderats formaven la dreta, l'esquerra eren menys nombrosos i un altre grup de 345 diputats, eren el centre. -
Batalla de Valmy
Es va desenvolupar a Xampanya, fou un enfrentament d'artilleria indecís entre les tropes franceses i els exèrcits de Prússia i Austria. La victòria estratègica de l'exèrcit revolucionari francès el que va permetre la supervivència de la Revolució Francesa. -
Period: to
Convenció Girondina
La Convenció Nacional va ser la institució principal de la Primera República Francesa. La convenció era una assemblea electa de caràcter constituent que va concentrar els poders executiu (fins a la seua delegació en el Comité de Salvació Pública) i legislatiu a França des del 20 de setembre de 1792 al 26 d'octubre de 1795. Va començar amb una assemblea de tipus constituent que va ser convocada al setembre de 1792, i es va formar arran de les eleccions celebrades anteriorment. -
Insurrecció de la Vendee
Va ser una inserrucció de la Revolució Francesa de camperols, burgesos i aristòcrates realistes de Vendee (1793-1794). La causa fou una llevada general, la venda dels béns nacionals, entre altres.
Els insurrectes venceren a Chatillon-sur-Sèvre i a Vihiers, però foren derrotats. Sotmesos a una pressió sagnant, s'acolliren a l'amnistia termidoriana. -
Excecució de Lluís XVI i Mª Antonieta
Chrétien Guillaume comunicà a Lluís XVI que la Convenció l'havia condemnat a mort. L'excecució a la guillotina té lloc a París, el 21 de gener de 1793 a la plaça de la Revolució.
El lloc on fou enterrat Lluís XVI i, després, el 16 d'octubre de 1793 Maria Antonieta porta avui dia el nom d'avinguda Lluís XVI. -
Llei de Màximum
Fou una llei francesa que fixava un preu màxim de venda per alguns productes de primera necessitat durant la Convenció Nacional. -
Execució de Robespierre
El dia 8 de termidor de l'any II, Robespierre va pronunciar un discurs a la Convenció en el qual, a més de defensar-se d'acusacions de tirania i dictadura, va avisar que s'estava produint una conspiració contra la República, en la qual hi estarien implicats membres de la Convenció.
Robespierre va intentar engegar-se un tret però com que un oficial l'agafà pel braç, el tret li va anar a la mandíbula, i no podía parlar. Tots els membres de la Convenció foren executats a la guillotina. -
Period: to
Directori
El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799). Va venir després de la Convenció Nacional i fou succeït pel Consolat.La política interior va anar encaminada a apagar les passions i els odis encesos durant el Règim del Terror evitant l'ús de mètodes criminals en el govern. -
Colp d'Estat de Napoleó
El colp d'Estat va ser fomentat a la casa de Joséphine de Beauharnais del carrer Chantereine de París, al voltant de la zona compresa entre l'actual Rue de la Victoire i la rue de Châteaudun. -
Period: to
Consolat
El Consolat va ser la institució de govern a França entre la caiguda del Directori després del colp d'estat que va donar Napoleó Bonaparte del 18 de Brumari de 1799 fins al començament de l'Imperi Napoleònic en 1804. En 1802, Bonaparte, aprofitant l'acollida que va tindre a França, firma el Tractat de Paz d'Amiens, amb Anglaterra, va modificar la Constitució i s'interlocutòria va proclamar cònsol únic, vitalici, i de poder hereditari. -
Period: to
Imperi Napoleònic
El Primer Imperi francés, va ser un estat sobirà que va incloure en territori una gran part d'Europa occidental i central; va tindre a més nombrosos dominis colonials coneguts com França d'Ultramar i estats clientelares (satèl·lits) . Comprén la totalitat del període conegut com l'Era Napoleònica, que cobrix el període des de la coronació del seu emperador, Napoleó I, fins a la seua abdicació i exili en l'illa d'Elba, en 1814. -
Coronació de Napoleó com a Emperador
És una pintura a l'oli realitzada per Jacques-Louis David el 1805 i que actualment s'exposa al Museu del Louvre de París.
El quadre fou comandat per Napoleó.David posa en escena el caràcter fastuós de la Consagració i el seu missatge polític i simbòlic. -
Batalla de Austerlitz
També coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors. Un any després de la coronació de Napoleó com emperador, va derrotar als exèrcits de Russia i Austria en Austerlitz. Fou una de les majors victories de Napoleó -
Tractat de Fontainebleau
Fou un acord secret signat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal. -
Batalla de Leipzig
Va ser el major enfrontament armat de totes les Guerres Napoleòniques i la batalla més important perduda per Napoleó Bonaparte. Napoleó, per a restablir el seu domini a Alemanya, va aconseguir dos victòries molt disputades en Lützen (2 de maig) i en Bautzen (20 de maig) , encara que no va poder derrotar en cap d'elles d'una forma decisiva a les forces rus-prussianes. Estes victòries van portar a un breu armistici, encara que este va durar menys temps del que era usual. -
«Los Cien días» de Napoleó
És el periode conegut que es comprén del 20 de març de de 1815, el retorn de Napoleó a París fins al seu exili en Elba, fins el 28 de juny de 1815, la segona restauració del Lluís XVII com rei de França. Aquest periode possa fí a a les Guerres Napoleòtiques i a l'Imperi Francés de Napoleó Bonaparte. -
Batalla de Waterloo
La batalla de Waterloo va ser un combat que va tindre lloc el 18 de juny de 1815 en les proximitats de Waterloo, una població de l'actual Bèlgica. Este combat es dispute entre l'exèrcit francés, comandat per l'emperador Napoleó Bonaparte, contra les tropes britàniques, holandeses i alemanyes, dirigides pel duc de Wellington, i l'exèrcit prussià del mariscal de camp Gebhard von Blücher. L'exèrcit francés va perdre. -
Llei de Sospitosos
S'ordena arrestar als per per la seva conducta o per les seves relacions o propòsits o ples seus escrits hagin sigut partidaris de la tirada o del federalisme,...
