historia

  • Mort de Carles III

    Carles II d'Espanya, l'últim monarca de la dinastia dels Àustries, mor sense descendència, provocant una crisi dinàstica que desembocarà en la Guerra de Successió espanyola.
  • Guerra de Successió i Cort catalanes

    Comença la Guerra de Successió espanyola, amb l'enfrontament entre Felip de Borbó, net de Lluís XIV de França, i Carles d'Àustria. Les Corts catalanes es reuneixen, defensant les Constitucions i drets de Catalunya.
  • Pèrdua de Gibraltar i Constitucions i drets de Catalunya

    Les forces britàniques conquereixen Gibraltar, una pèrdua estratègica per a Espanya. Al mateix temps, Catalunya lluita per mantenir els seus drets i constitucions.
  • Pacte de Gènova

    Catalunya signa un pacte amb Anglaterra per al seu suport militar durant la Guerra de Successió. Els catalans es comprometen a donar suport a l'arxiduc Carles d'Àustria a canvi de mantenir les seves institucions i llibertats.
  • Batalla d'Almansa

    Les tropes borbòniques de Felip V guanyen la Batalla d'Almansa, decisiva per al control d'Espanya. Aquesta derrota és catastròfica per a les tropes austracistes i marca el començament de la pèrdua d'influència catalana.
  • Tropes aliades

    Les tropes aliades entren a Madrid amb Carles d'Àsturia, però després són forçades a retirar-se per les forces borbòniques
  • Fi del conflicte

    Després de diversos anys de guerra, el conflicte arriba a la seva fi amb la retirada de diversos aliats de Carles d'Àustria.
  • Tret dels aliats de Catalunya

    Les tropes britàniques, holandeses i portugueses abandonen Catalunya, deixant els catalans sols en la seva lluita contra Felip V.
  • Pau d'Utrecht

    Aquest tractat posa fi oficialment a la Guerra de Successió. Catalunya és abandonada pels seus aliats, i Felip V exigeix la rendició de Barcelona. També es funda la Reial Acadèmia de la Llengua.
  • Setge i Caiguda de Barcelona

    El 11 de setembre de 1714, després d'un llarg setge, Barcelona cau davant les tropes borbòniques, posant fi a la resistència catalana.
  • Decret de Nova Planta per Mallorca

    L'últim dels regnes de la Corona d'Aragó rep el decret que aboleix les seves institucins. Es completa així la centralització de la monarquia borbònica.
  • Impost del cadastre

    Felip V implanta el cadastre, un nou impost que afecta especialment Catalunya, com a càstig per la seva resistència durant la Guerra de Successió.
  • Fundació de la Universitat de Cervera i Virregnat de Nova Granada

    Es crea la Universitat de Cervera, que substitueix les altres universitats catalanes tancades per Felip V. També es constitueix el Virregnat de Nova Granada a Amèrica, una nova divisió administrativa colonial.
  • Implantació del corregidor reial

    Es reforça la presència de funcionaris reials per controlar els municipis, substituint els sistemes electorals locals.
  • Regnat de Lluís I

    Lluís I, fill de Felip V, assumeix breument el tron d'Espanya, però mor poc després, retornant el poder a Felip V.
  • Inici de la recuperació econòmica catalana

    Malgrat la pèrdua d'autonomia política, Catalunya comença a veure els primers símptomes de redreçament econòmic, especialment en el sector agrícola.
  • Primer pacte de la Família

    Felip V signa amb Lluís XV de França el primer "Pacte de Família", una aliança entre les dues monarquies borbòniques per reforçar les seves relacions militars i diplomàtiques.
  • Creació de la Reial Acadèmia de la Història

    Felip V crea la Reial Acadèmia de la Història amb l'objectiu de promoure i estudiar la història espanyola.
  • Segon Pacte de la Família

    Es renova l'aliança entre França i Espanya, consolidant la cooperació militar entre ambdues nacions.
  • Creació de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando

    Es funda aquesta acadèmia amb l'objectiu de promoure les arts i la cultura a Espanya.
  • Arribada al tron de Ferran VI

    Ferran VI, fill de Felip V, accedeix al tron després de la mort del seu pare, iniciant un regnat marcat per la neutralitat en els conflictes internacionals.
  • Concordat amb la Santa Seu

    Es signa un concordat amb el Papa, reforçant les relacions entre Espanya i l'Església Catòlica i ampliant el poder del rei sobre assumptes eclesiàstics.
  • Creació de la Junta de Comerç a Barcelona

    Es funda la Junta de Comerç, amb l'objectiu de fomentar el desenvolupament econòmic i el comerç a Catalunya.
  • Regnat de Carles III

    Carles III, fins llavors rei de Nàpols i Sicília, ascendeix al tron d'Espanya. El seu regnat serà conegut per les seves reformes il·lustrades.
  • Tercer Pacte de la Família

    Es renova l'aliança entre França i Espanya sota el regnat de Carles III, amb objectius tant militars com comercials.
  • Pau de París

    Aquest tractament posa fi a la Guerra dels 7 anys, i Espanya cedeix Florida als britànics però recupera territoris com les Filipines i Cuba
  • Motí de Squillace

    Aquest motí es desencadena a causa de les reformes impulsades pel ministre Squillace, que afecten els preus dels productes bàsics i desencadenen el malestar social.
  • Expulsió dels Jesuïtes

    Carles III expulsa els jesuïtes d'Espanya, una acció que forma part de la seva política reformista i que busca reduir el poder de l'Església sobre l'educació.
  • Repoblació de Sierra Morena

    Amb l'objectiu de dinamitzar l'economia i poblar terres poc habitades, es promou la repoblació de Sierra Morena amb colons estrangers.
  • Participació d'Espanya en la Guerra d'Independència dels Estats Units

    Espanya s'uneix a la guerra d'independència nord-americana com a aliat de França, enfrontant-se a la Gran Bretanya.
  • Llibertat de comerç amb Amèrica

    Carles III promulga la llei que permet als ports catalans comerciar directament amb les colònies americanes, un factor clau per a l'expansió econòmica catalana.
  • Protestes contra el tabac i auiguardent

    Les càrregues fiscals sobre productes com el tabac i l'aiguardent provoquen una sèrie de revoltes i protestes entre la població espanyola.
  • Noves màquines de filar

    A Catalunya s'introdueixen noves màquines de filar, sent pioners en la industrialització espanyola, en especial en el sector tèxtil.
  • Creació del Banco de San Carlos

    Primer banc nacional d'Espanya, creat per gestionar el deute de l'estat.
  • Declaració d'honestedat de totes les professions

    El govern de Carles III declara totes les professions, fins aleshores considerades infames o de baixa reputació, com a honestes, en un intent de dignificar el treball manual i artesanal.
  • Mort de Carles III

    Acaba el regnat d'un dels monarques reformistes més importnats d'Espanya, deixant una Espanya més moderna però encara amb grans tensions internes
  • Carles IV accedeix al tron espanyol

    Després de la mort del seu pare, Carles III, Carles IV es converteix en rei d'Espanya, en un moment marcat per tensions polítiques a Europa.
  • Carles IV es veu superat per la Revolució Francesa

    La Revolució Francesa s'inicia, i Carles IV, com a monarca absolut, es veu amenaçat per les idees revolucionàries que s'estenen per Europa.
  • Manuel Godoy es converteix en secretari d'estat

    Manuel Godoy esdevé l'home de confiança de Carles IV i adquireix una gran influència en la política espanyola.
  • Execució a la guillotina del rei Lluís XVI

    La mort del rei francès marca un moment crucial de la Revolució Francesa i causa una onada de por entre les monarquies europees.
  • Les tropes espanyoles avancen cap a França

    Les forces espanyoles penetren al Rosselló i arriben fins a Perpinyà, aprofitant el caos a França.
  • Inici de la Guerra Gran

    Conflicte entre Espanya i la França revolucionària, que va tenir lloc en part al Rosselló i Catalunya.
  • Contraofensiva francesa

    França, després d'haver-se reorganitzat militarment, llança una ofensiva contra Espanya, provocant la retirada de les forces espanyoles.
  • Signatura de la pau de Basilea

    Tractat que posa fi a la Guerra Gran entre Espanya i França, amb una Espanya derrotada que cedeix territori.
  • Ascens al poder de Napoleó Bonaparte

    Napoleó es converteix en el líder de França, canviant l'equilibri de poder a Europa.
  • La població catalana rural

    2 de cada 3 catalans viuen en zones rurals de menys de 2000 habitants, reflectint una societat predominantment agrària.
  • Prohibició de l’entrada de cotó filat

    Es prohibeix l'entrada de cotó filat estranger per protegir la indústria tèxtil local.
  • Godoy signa amb Napoleó el Tractat de Fontainebleau

    Aquest tractat permet a les tropes franceses travessar Espanya per envair Portugal, però també serà el preludi de la invasió francesa d'Espanya.
  • Els francesos entren a Catalunya

    Les tropes napoleòniques ocupen Catalunya com a part de la seva campanya per controlar Espanya.
  • Josep Bonaparte es converteix en rei d'Espanya

    Napoleó col·loca el seu germà Josep Bonaparte com a monarca espanyol després de forçar la renúncia de Ferran VII.
  • Napoleó desplega un exèrcit massiu a Espanya

    Napoleó envia un gran exèrcit de 250.000 homes per controlar la península Ibèrica i sufocar la resistència.
  • Resistència popular contra els francesos

    Comença la Guerra del Francès, una guerra d'independència a Espanya contra la dominació napoleònica, amb aixecaments populars per tot el país.
  • Esclata el motí d'Aranjuez

    Revolta popular a Espanya que provoca la destitució de Manuel Godoy i la renúncia de Carles IV en favor del seu fill Ferran VII.
  • La Junta és reemplaçada per una regència

    Es constitueix un govern de regència a Cadis, mentre Ferran VII segueix empresonat a França.
  • Els diputats es reuneixen a Cadis

    Sota la protecció de les forces britàniques, s'aplega una assemblea constituent per redactar una nova constitució per Espanya.
  • Les Juntes es declaren autònomes

    Diverses Juntes locals s'autoproclamen sobiranes davant el buit de poder causat per la invasió francesa.
  • Les juntes reclamaven canvis reals i la reactivació del programa de reformes

    Després de la guerra del Francès, les juntes revolucionàries volien avançar en les reformes polítiques i socials.
  • Victòria a la batalla d'Arapiles

    La batalla d'Arapiles (Salamanca) suposa una victòria clau per a les forces aliades contra Napoleó.
  • Elaboració d'una nova constitució

    La Constitució de Cadis de 1812, coneguda com "La Pepa", és aprovada. És una de les constitucions més liberals de la seva època.
  • Derrota napoleònica a la Guerra del Francès

    Les forces franceses pateixen diverses derrotes a mans dels exèrcits espanyols, britànics i portuguesos.
  • Les tropes napoleòniques comencen a abandonar la península

    Després de diverses derrotes, les forces franceses es retiren gradualment d'Espanya.
  • Tornada de Ferran VII i restauració de l'absolutisme

    Amb la derrota de Napoleó, Ferran VII torna al tron i aboleix la Constitució de Cadis, reinstaurant l'absolutisme.
  • Problemes econòmics greus

    Espanya es troba en una situació econòmica desastrosa després de la guerra, amb un dèficit financer vint vegades superior als ingressos.
  • Rebel·lions generalitzades a les colonies americanes

    Les colònies espanyoles a Amèrica es rebel·len cada vegada més contra el domini espanyol.
  • Derrota espanyola a la batalla de Chacabuco

    Les forces patriotes, liderades per San Martín, derroten els espanyols a la batalla de Chacabuco, un pas important cap a la independència de Xile.
  • San Marín propicia la independència de Xile

    L'exèrcit d'alliberament liderat per José de San Martín aconsegueix la independència de Xile.
  • El luddisme

    Va ser la primera expressió de rebel·lia obrera contra la introducció de màquines a les fàbriques, que amenaçaven els llocs de treball.
  • Triomf del general Riego i inici del Trienni Liberal

    El pronunciament del general Riego porta al retorn de la Constitució de Cadis i l'inici d'una etapa liberal a Espanya.
  • Assalt a Alcoi

    Els treballadors de la indústria artesanal de les localitats veïnes a Alcoi van assaltar la ciutat i van cremar els telers mecànics en protesta contra la mecanització.
  • Independència de Mèxic

    Mèxic aconsegueix la seva independència de la metròpoli espanyola.
  • Reialistes s'alcen a Catalunya

    Els partidaris de l'absolutisme realitzen aixecaments contra el govern liberal.
  • Restauració de l'absolutisme per part de Ferran VII

    Amb l'ajuda de l'exèrcit francès, Ferran VII recupera el poder absolut, acabant amb el període liberal.
  • Derrota d'Ayacucho

    La derrota a la batalla d'Ayacucho marca el final del domini espanyol a Amèrica del Sud.
  • Comissió de Fàbriques

    Es va constituir la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó per regular el sector tèxtil i defensar els interessos dels fabricants.
  • Andalusia, regió pionera en industrialització

    Andalusia esdevé la primera regió en industrialitzar-se a Espanya, impulsant la producció de ferro.
  • Nou aixecament reialista a Catalunya

    Catalunya viu una nova insurrecció reialista contra les reformes liberals.
  • Aprovació del Codi de Comerç

    Primer codi de comerç espanyol, que facilita les transaccions comercials.
  • Difusió de l’utopisme a Catalunya

    Aquesta ideologia social, que proposava reformes ideals, va començar a circular entre els treballadors catalans.
  • Naixement de la Renaixença

    Moviment cultural i literari que busca recuperar la llengua i identitat catalana.
  • Naixement d'Isabel, filla de Ferran VII

    El naixement d'Isabel II desencadena una futura lluita per la successió, ja que Ferran VII vol garantir que la seva filla hereti el tron.
  • Creació de la Borsa de Comerç de Madrid

    Es funda la borsa per potenciar el desenvolupament financer a Espanya.
  • Primers alts forns a Espanya

    Comencen a funcionar els primers alts forns, essencials per a la indústria siderúrgica.
  • Publicació de 'La Pàtria'

    Primera publicació que expressa idees catalanistes.
  • Estabilització i avançament de l’exèrcit carlí

    Els carlins aconsegueixen consolidar-se i avançar territorialment, especialment al nord d’Espanya.
  • Nova divisió territorial en 49 províncies

    Es crea una nova estructura administrativa centralista que divideix Espanya en províncies, afavorint el control del govern liberal.
  • Mort de Ferran VII

    Ferran VII mor, i la seva filla Isabel, de només 3 anys, és proclamada reina, iniciant així les Guerres Carlines.
  • Inici de la insurrecció armada

    Esclata la Primera Guerra Carlina després de la mort de Ferran VII, quan Carles Maria Isidre, germà del rei, reclama el tron enfront d’Isabel II.
  • Inici del procés de mecanització

    Comença la mecanització a Catalunya, amb màquines per produir a major escala.
  • Inici de l’associacionisme obrer

    Va sorgir un primer embrió d’organització obrera per defensar els drets laborals dels treballadors.
  • Carles Maria Isidre es va instal·lar a la zona carlina

    El pretendent carlí estableix la seva base a les zones on té més suport.
  • Quàdruple Aliança

    Aliança militar i diplomàtica entre Espanya, Gran Bretanya, França i Portugal per lluitar contra els carlins.
  • Epidèmia de còlera

    Una epidèmia de còlera afecta la població, agreujant les condicions de vida durant el conflicte.
  • La regent va haver d'acceptar la inclusió en el govern de liberals moderats i promulgar un estatut reial

    Maria Cristina, regent d'Isabel II, fa concessions per equilibrar el poder polític amb els liberals moderats.
  • Incendi de la fàbrica Bonaplata

    A Barcelona, els obrers van cremar la fàbrica Bonaplata en protesta contra la mecanització. També es van publicar articles utòpics en el diari El Vapor, fomentant el debat social.
  • Mort de Zumalacárregui durant el setge a Bilbao

    El principal líder militar carlí, Tomás de Zumalacárregui, mor durant un setge, afectant la moral carlina.
  • Els carlins aconsegueixen controlar Catalunya interior i la muntanya tortosina

    Els carlins consoliden el seu poder al territori català més rural.
  • Els carlins organitzen expedicions militars per trencar el seu aïllament

    Per intentar coordinar-se millor i obtenir recursos, els carlins fan incursions en altres regions.
  • Revoltes ciutadanes com a detonant final de la crisi del règim de l'Estatut

    Les tensions socials es desborden en diverses ciutats a causa de les condicions de vida i la manca de reformes.
  • Inici d’un ampli moviment revolucionari a favor de la constitució

    Els progressistes i revolucionaris impulsen un moviment a favor d’una constitució més liberal i representativa.
  • L’exèrcit carlí estèn la seva activitat fins a Andalusia

    Els carlins amplien la seva influència cap al sud, intentant desestabilitzar més regions.
  • Desamortització dels béns del clero

    Els liberals aproven la desamortització de terres i béns eclesiàstics per finançar l’Estat i debilitar l’Església.
  • Expedició reial encapçalada per Carles d’Astúries

    Els carlins fan una expedició liderada per Carles Maria Isidre en un intent fallit d’arribar a Madrid.
  • La llei electoral fixa un sufragi restringit als majors de 25 anys

    Només els homes majors de 25 anys i amb determinades propietats poden votar, mantenint així una representació limitada.
  • Ofensiva isabelina sota el comandament d'Espartero

    El general liberal Baldomero Espartero llança una ofensiva contra les forces carlines.
  • Les noves corts redacten una nova constitució

    Les Corts de 1837 aproven una constitució més progressista, però encara amb limitacions.
  • La llei d’impremta incrementa el control sobre els diaris

    El govern liberal aplica mesures per controlar la premsa i evitar l’expansió d’idees radicals.
  • Es convoquen noves eleccions

    Després de l’aprovació de la nova constitució, es convoquen eleccions per les corts.
  • Els liberals recuperen ciutats com Ripoll i Solsona

    Les forces liberals van guanyant territori als carlins a Catalunya.
  • Signatura del conveni de Vergara

    Espartero i el general carlí Maroto signen el Conveni de Vergara, que posa fi a la Primera Guerra Carlina al nord d’Espanya.
  • Les partides de Cabrera continuen resistint a la zona del Maestrat

    Al Maestrat, el líder carlí Ramón Cabrera segueix resistint, però amb menys suport després del conveni.
  • Creixement de l’associacionisme obrer i revoltes rurals

    Durant aquesta dècada, es van organitzar associacions obreres i es van produir protestes rurals al camp andalús.
  • Accentua la centralització política amb el projecte de llei d’ajuntaments

    El govern vol augmentar el seu control sobre els municipis, reduint l’autonomia local.
  • Revoltes ciutadanes i formació de juntes revolucionàries

    Es reprenen les revoltes ciutadanes, afavorint la formació de juntes per pressionar el govern central.
  • Derrota de les partides de Cabrera

    La resistència carlina al Maestrat és derrotada, posant fi a la Primera Guerra Carlina.
  • Maria Cristina renuncia a la regència i marxa a l'exili

    Pressionada per les revoltes i la inestabilitat, la regent Maria Cristina abandona Espanya.
  • Publicació de 'Lo Gaiter del Llobregat'

    Defensa de la llengua i la cultura catalana.
  • Moviment militar contra Espartero liderat per O'Donnell

    O'Donnell lidera un alçament militar contra el regent Espartero, però aquest aconsegueix mantenir-se en el poder.
  • Negociació d’un aranzel lliurecanvista per obrir el mercat espanyol als teixits de cotó anglesos

    S'intenta liberalitzar el comerç amb Anglaterra, especialment en el sector tèxtil, per fomentar l'economia espanyola.
  • Insurrecció a Barcelona

    A Barcelona esclata una rebel·lió popular a causa de la crisi econòmica i les tensions polítiques.
  • Es promou la Jamància

    La revolta de la Jamància a Barcelona contra el govern central busca una major descentralització i autonomia.
  • L'oposició progressista i els generals moderats deriven en l'aixecament que portarà Espartero a l'exili

    La confluència de les forces opositores provoca un aixecament que obliga Espartero a abandonar la regència.
  • Eleccions

    Es convoquen eleccions generals per formar un nou govern, amb una major participació dels moderats.
  • Manteniment de l'ordre públic

    El govern adopta mesures estrictes per garantir el control i l'estabilitat social.
  • Les noves Corts aproven la Constitució

    La Constitució de 1845 suposa una revisió de la de 1837, amb un marcat caràcter centralista i més restrictiu.
  • Un decret regula la llibertat d’impremta

    La nova legislació controla i limita la llibertat de premsa.
  • Reforma fiscal

    Es duu a terme una reforma que reorganitza el sistema fiscal espanyol per fer-lo més eficient.
  • Es crea el Pla Pidal

    S'implementa una reforma educativa, coneguda com el Pla Pidal, que busca unificar el sistema d'ensenyament.
  • Reforma de Mon-Santillán

    Estableix un nou sistema fiscal modern a Espanya.
  • Les noves Corts aproven la Llei electoral

    La nova llei fixa unes normes més restrictives sobre el dret de sufragi, limitant-lo als grups socials amb més propietats.
  • Cicle revolucionari

    Es produeixen revoltes a diverses regions d'Europa, que també arriben a Espanya amb una onada de disturbis socials.
  • Primer traçat ferroviari a Espanya

    Inauguració de la primera línia ferroviària, millorant les comunicacions. També es promulga la llei de reforma monetària, adoptant el ral com a unitat bàsica.
  • Sorgiment del Partit Demòcrata

    Es funda el Partit Demòcrata, que defensa una política més progressista i l’ampliació dels drets civils.
  • Sistema mètric decimal

    Es comença a utilitzar el sistema mètric decimal, facilitant les transaccions comercials.
  • Proliferació de vagues

    Les vagues es van convertir en una forma freqüent de protesta per reclamar millores en les condicions laborals.
  • Vinculació amb les economies europees

    El comerç exterior espanyol es connecta cada cop més amb les economies avançades d'Europa.
  • Creació d’un ordre jurídic unitari

    Es promulguen reformes que unifiquen el sistema jurídic espanyol.
  • Els moderats signen un concordat amb la Santa Seu

    S’estableix un acord entre Espanya i el Vaticà per regular les relacions entre l’Església i l’Estat, afavorint els interessos eclesiàstics.
  • Línia de tren Madrid-Aranjuez

    Inauguració de la línia de tren Madrid-Aranjuez, una de les primeres a Espanya.
  • Intent de reforma constitucional

  • Els governs són incapaços de frenar el desgast moderat

    El govern moderat entra en crisi per la seva incapacitat de gestionar les tensions socials i polítiques.
  • Revolució

    Els progressistes i demòcrates donen suport a una nova revolució que busca canviar el govern i impulsar reformes.
  • Primera vaga general i conflictes per la terra

    Es va declarar la primera vaga general a Espanya i va augmentar l’ocupació de terres en protesta per la desamortització dels béns comunals.
  • Corts aproven la Llei de desamortització civil i eclesiàstica

    S’intenta confiscar béns de l’Església i altres propietats per vendre-les i generar ingressos per a l’Estat.
  • Llei General de Ferrocarrils

    Es crea un marc legislatiu per promoure la construcció de línies de ferrocarril, un element clau per al desenvolupament econòmic.
  • Primera vaga general

    A causa de les males condicions laborals, els treballadors convoquen la primera vaga general de la història espanyola.
  • Llei General de Ferrocarrils

    Es promulga per expandir el sistema ferroviari espanyol. També, molts pobles es veuen privats de les propietats comunals, afectant l’agricultura.
  • Conflictes socials

    Les tensions socials s’intensifiquen, amb vagues i aixecaments per tot el país.
  • Aixecaments pagesos

    Els pagesos es revolten en diverses zones rurals, exigint millors condicions i la redistribució de terres.
  • La reina nomena Narváez president

    Isabel II torna a confiar el govern a Narváez, un destacat líder conservador.
  • Creació del Banco de Bilbao

    Primer banc del País Basc, clau per al desenvolupament econòmic de la regió.
  • Barcelona, primer nucli industrial

    Barcelona es va consolidar com a centre industrial amb més de 54.000 treballadors fabrils. També hi va haver motins a Valladolid i Palència per la manca d’aliments.
  • Promulgació de la Llei d'instrucció pública

    Es crea una llei que regula l'educació pública, coneguda com la Llei Moyano, que organitza el sistema educatiu espanyol.
  • Revoltes a Sevilla

    Una revolta va sacsejar els pobles d'Utrera i El Arahal a Sevilla, una mostra de la desesperació davant la misèria i la falta de treball.
  • Creació dels Jocs Florals

    Concurs literari en català per promoure la llengua i la cultura catalana.
  • Expedició a Cochinchina

    Espanya participa en una expedició colonial al sud-est asiàtic, en el territori de l'actual Vietnam.
  • La reina confia el govern a O'Donnell

    O'Donnell torna a ocupar el càrrec de primer ministre, representant el sector moderat.
  • Motivació de les campanyes militars del Marroc

    Espanya inicia una sèrie de campanyes militars al nord d’Àfrica per consolidar la seva presència colonial.
  • Port de Barcelona com a centre comercial

    El port de Barcelona es consolida com una via d'entrada i sortida important per al comerç català.
  • Pobrament i creixement obrer

    El cens d’Espanya va registrar 263.000 persones en extrema pobresa, la majoria dones, i un augment de treballadors industrials i miners.
  • Creixement de la població espanyola

    La població espanyola augmenta de 10,5 milions a 15,6 milions, amb un 80% del sòl dedicat a l'agricultura. Es promou el conreu d'arròs al delta de l'Ebre.
  • Mecanització limitada dels telers

    La mecanització dels telers catalans no arriba al 50%, reflectint una industrialització incipient.
  • Aixecament a Loja

    A Loja, un aixecament liderat per Rafael Pérez va estendre les protestes per Jaén i Màlaga.
  • Intervenció a Mèxic

    Espanya participa, juntament amb França i Anglaterra, en una intervenció a Mèxic per reclamar deutes impagats.
  • Radicalització de l’autoritarisme

    El govern es fa més autoritari, amb una major repressió de les dissidències polítiques.
  • Fundació de l’AIT

    Es va fundar l'Associació Internacional de Treballadors, unificant obrers de diversos països per defensar els drets laborals.
  • Expansió de la banca espanyola

    Augmenten les societats de crèdit, impulsant el sector bancari.
  • Nit de Sant Daniel

    Un episodi de repressió a Madrid, on les forces de seguretat van disparar contra una manifestació d’estudiants, causant nombrosos morts.
  • Revolta dels regiments de la Caserna de San Gil

    Una rebel·lió militar a Madrid, liderada per soldats progressistes, és sufocada violentament.
  • Crisi de subsistències

    Una greu crisi econòmica i alimentària afecta la població, exacerbant els conflictes socials.
  • Mort d'O'Donnell i Pacte d'Oostende

    Mor O'Donnell i els liberals firmen el Pacte d'Oostende, una aliança per derrocar Isabel II.
  • Expansió ferroviària i crisi

    Gran creixement del traçat ferroviari, que es paralitza per manca de finançament.
  • Sufragi universal i republicanisme obrer

    Es va concedir el sufragi universal masculí, i els obrers van donar suport al republicanisme. També es va crear el Centre Federal de Societats Obreres.
  • Moviment revolucionari

    La Revolució de 1868, coneguda com “La Gloriosa”, posa fi al regnat d’Isabel II i obre la porta a un nou règim polític.
  • Creació de la pesseta

    La pesseta es converteix en la moneda oficial d'Espanya, unificant l'economia. També s'inicia la liberalització del sector miner.
  • Aranzel lliurecanvista

    L'aranzel permet l'entrada de carbó gal·lès, crucial per a la indústria espanyola.
  • Pacte de Tortosa

    Acord entre republicans federals per impulsar un estat federal basat en la Corona d'Aragó.
  • Sufragi universal masculí

    S’aprova una nova Constitució que introdueix el sufragi universal masculí, ampliant el dret a vot.
  • Republicanisme federal

    Es comença a promoure el federalisme com a model d’organització de l’Estat.
  • Primer congrés obrer a Barcelona

    El Centre Federal de Societats Obreres va convocar un congrés obrer per coordinar les lluites de la classe treballadora.
  • La Comuna de París

    Va tenir lloc una insurrecció obrera a París, la Comuna, un experiment de govern obrer que va impactar el moviment internacional.
  • Amadeu de Savoia és proclamat rei

    Amadeu I, de la Casa de Savoia, és escollit rei per les Corts, però la seva popularitat serà molt limitada.
  • Societats mineres al País Basc

    Es funden moltes societats mineres, impulsant la indústria de la mineria de ferro.
  • Escissió internacionalista

    Les discrepàncies entre corrents van portar a l’expulsió del grup madrileny de la FRE i a la fundació de la Nova Federació Madrilenya.
  • Esclaten dues guerres

    Comencen tant la Tercera Guerra Carlina com la insurrecció independentista a Cuba.
  • Mobilitzacions pageses i aixecament cantonal

    Durant el Sexenni Democràtic, les mobilitzacions pageses es van radicalitzar amb lideratge republicà. També es va produir l’aixecament cantonal, que buscava més autonomia regional.
  • Constitució de la Primera República Espanyola

    Es planteja la possibilitat d'un estat federal, afavorint les idees catalanistes.
  • Amadeu I renuncia al tron

    Amadeu abdica, incapaç de gestionar les tensions polítiques a Espanya.
  • Proposta de Constitució republicana federal

    Es redacta una proposta de Constitució per establir una República Federal, però el projecte no prospera.
  • Nova fase de construcció ferroviària

    Inici d'una nova etapa de construcció de vies per millorar la connectivitat.
  • Dissolució de la Internacional a Espanya

    El govern del general Serrano va decretar la dissolució de la Internacional a Espanya, suprimint l’organització obrera.
  • Restauració Borbònica

    La tornada d'Alfons XII al tron suposa la fi de la Primera República i la pèrdua d'influència del catalanisme polític.
  • Pronunciament de Sagunt

    L'exèrcit dona suport a Alfons XII i posa fi a la Primera República.
  • PRONUNCIAMENT DE SAGUNT

    L'exèrcit espanyol, liderat per Martínez Campos, decideix que Alfons XII ha de ser rei d'Espanya. Això posa fi a la Primera República.
  • COP D'ESTAT DEL GENERAL PAVIA

    Un militar entra al Congrés amb soldats i obliga els polítics a marxar. Així acaba la Primera República i comença un nou govern militar.
  • El general Martínez Campos encapçala un pronunciament a Sagunt que proclama rei Alfons XII

    Martínez Campos restaura la monarquia borbònica, amb Alfons XII com a nou rei d’Espanya.
  • Nova fase expansiva en la indústria tèxtil

    Catalunya inicia una nova fase de creixement en la producció tèxtil.
  • Restauració Borbònica

    Inici del regnat d'Alfons XII i establiment del sistema bipartidista.
  • Primera instal·lació elèctrica a Espanya

    Es posa en marxa la primera instal·lació elèctrica, modernitzant la indústria.
  • CONSTITUCIÓ

    És una nova llei fonamental que estableix que Espanya tindrà un sistema polític dominat per dos grans partits i un govern central molt fort.
  • FI DE LA TERCERA GUERRA CARLINA

    Acaba la guerra entre els partidaris de Carles (els carlins) i el govern espanyol. Com a conseqüència, desapareixen els drets especials del País Basc i Navarra.
  • La insurrecció carlina s’estén per Catalunya, les províncies basques i el Maestrat

    La Tercera Guerra Carlina afecta gran part del territori espanyol, especialment Catalunya i el nord.
  • Consolidació de la siderúrgia basca

    El País Basc esdevé clau en la producció de ferro i acer.
  • Taxa de creixement poblacional més baixa

    La taxa de creixement arriba al mínim amb un 3%.
  • CONVENI DE ZANJÓN

    Espanya signa la pau amb Cuba després d’una guerra de deu anys. Es promet donar més autonomia als cubans, però no es compleix del tot.
  • Agrupació Socialista Madrilenya

    El grup escindit de la FRE va formar l’Agrupació Socialista Madrilenya, una base per al futur moviment socialista espanyol.
  • Producció de ferro al País Basc

    La producció basca de ferro representa el 20% del total nacional.
  • Primer Congrés Catalanista

    Reunió de diferents corrents catalanistes per definir una estratègia comuna.
  • Construcció de nous alts forns

    L'empresa biscaïna construeix diversos alts forns per augmentar la producció de ferro i acer.
  • Reorganització sindical

    El sindicat es va reorganitzar, aconseguint uns 20.000 membres i consolidant-se com a força clau dins del moviment obrer.
  • Creació de 'La Jove Catalunya'

    Primera associació catalanista que defensa l’autogovern.
  • Creació de la Sociedad Española de Electricidad

    S'impulsa el desenvolupament de l'energia elèctrica a Espanya.
  • Creació del Centre Català

    Primer partit polític catalanista, fundat per Valentí Almirall.
  • Fundació de la Sociedad Anónima Altos Hornos

    Empresa que lidera la producció d'acer a Bilbao.
  • II Congrés Catalanista

    S’intenta consolidar una estructura política pròpia per al catalanisme.
  • Mort d'Alfons XII

    Inici de la regència de Maria Cristina d'Àustria.
  • PACTE D'EL PARDO

    Els dos partits més importants acorden alternar-se al govern per evitar inestabilitat política durant la regència de Maria Cristina.
  • Primer convertidor Bessemer a Espanya

    Millora la producció d'acer amb una nova tecnologia.
  • Publicació de 'Lo Catalanisme'

    Valentí Almirall defineix Catalunya com una nació i reivindica el dret a l’autogovern.
  • Creació de la Lliga de Catalunya

    Grup polític catalanista que defensa l’oficialitat del català i el dret civil català.
  • Missatge a la Reina Regent

    Petició formal d'autonomia per a Catalunya.
  • Exposició Universal de Barcelona

    Esdevé un símbol de modernització, però el catalanisme veu aquesta exposició com una mostra de pacte entre la burgesia i la monarquia.
  • ABOLICIÓ DE L'ESCLAVITUD

    S'eliminen definitivament els esclaus a Espanya i a les seves colònies.
  • Campanya contra el projecte de reforma del Codi Civil

    Primera victòria política del catalanisme.
  • Introducció del sufragi universal masculí

    Permet l’ampliació de la participació política, beneficiant moviments com el catalanisme.
  • SUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍ

    Tots els homes majors de 25 anys poden votar, independentment de la seva riquesa o classe social.
  • Alt deute estatal

    El 27% de les despeses estatals es destinen a pagar interessos del deute.
  • Creació de la Unió Catalanista

    Associació que agrupa diferents grups catalanistes i impulsa el moviment.
  • Assemblea de Manresa

    Es redacten les Bases de Manresa, document que defensa l’autogovern català.
  • Fundació de la Unió Catalanista

    Agrupa diversos sectors catalanistes i defensa el regionalisme polític.
  • Escassetat de carbó

    La falta de carbó estimula la creació de colònies industrials per produir-lo internament.
  • Creixement del catalanisme tradicionalista

    Vinculat als sectors eclesiàstics i conservadors.
  • GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA DE CUBA

    Els cubans es tornen a rebel·lar contra Espanya perquè volen ser independents. La guerra es fa molt dura.
  • Influència del bisbe Josep Torras i Bages

    Publica 'La Tradició Catalana', que defineix una visió conservadora i catòlica del catalanisme.
  • ASSASSINAT DE CÁNOVAS DEL CASTILLO

    Un anarquista mata el polític que havia dissenyat el sistema polític de la Restauració.
  • Crisi del 98 i pèrdua de les colònies

    La desfeta de la guerra contra els Estats Units debilita el sistema polític espanyol i impulsa el catalanisme com a alternativa política.
  • Tractat de París

    Espanya perd Cuba, Puerto Rico i Filipines després de la guerra contra els Estats Units.
  • TRACTAT DE PARÍS

    Espanya perd Cuba, Puerto Rico i Filipines després de perdre la guerra contra els Estats Units. Això provoca una gran crisi a Espanya.
  • Creació de la Unió Regionalista

    Formació política catalanista que busca representació electoral.
  • Tancament de Caixes

    Protesta de la burgesia catalana contra la pressió fiscal del govern espanyol.
  • Tancament de Caixes

    Protesta de comerciants catalans contra l'augment d'impostos.
  • TANCAMENT DE CAIXES

    A Catalunya, molts comerciants es neguen a pagar impostos perquè consideren que el govern els castiga massa econòmicament.
  • Creació de Nueva Montaña S.A

    Empresa clau en la indústria metal·lúrgica a Espanya.
  • Augment de la població i esperança de vida

    La població arriba als 18,6 milions amb una esperança de vida de 34,8 anys. La població catalana és d'1,9 milions, i a les capitals provincials viu el 16,6%.
  • Creació del Centre Nacional Català

    Intent de consolidar un partit polític catalanista amb influència electoral.
  • Creació de la Lliga Regionalista

    Partit polític catalanista que dominarà la vida política catalana fins a la Segona República.
  • Candidatura dels Quatre Presidents

    Unió de forces catalanistes que aconsegueix representació a l’Ajuntament de Barcelona.
  • Majoría d’edat d’Alfons XIII

    Comença el seu regnat amb un sistema polític inestable.
  • Creació del Banco de Vizcaya

    Un banc regional que esdevé pilar financer en el desenvolupament econòmic del País Basc.
  • Atentat al casament d'Alfons XIII

    Un atemptat durant el seu casament deixa 20 morts.
  • Exportació de mineral

    La major part del mineral espanyol és exportat, representant quasi un terç de les exportacions.
  • Setmana Tràgica

    Protestes violentes a Barcelona contra l'enviament de soldats a la guerra del Marroc.
  • SETMANA TRÀGICA

    A Barcelona, hi ha protestes violentes perquè molts homes són enviats a la guerra del Marroc. L’exèrcit reprimeix durament les manifestacions.
  • Creació del Partit Republicà Radical

    Alejandro Lerroux funda un partit populista i anticlerical.
  • Assassinat de José Canalejas

    Fi del reformisme liberal i inestabilitat política.
  • Creació de la Mancomunitat de Catalunya

    Primer organisme d'autogovern català des de 1714.
  • Explotació massiva de jaciments miners

    Inici de l’explotació intensiva de les mines espanyoles, especialment durant la Primera Guerra Mundial.
  • Crisi del sistema parlamentari

    Protestes obreres i crisi política per la descomposició dels partits dinàstics.
  • Vaga de la Canadenca

    Gran vaga que aconsegueix la jornada laboral de 8 hores a Espanya.
  • Desastre d'Annual

    Gran derrota de l’exèrcit espanyol al Marroc.
  • Cop d'Estat de Primo de Rivera

    Dictadura militar que suprimeix la Constitució i dissol el Parlament.
  • DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA

    Un militar, Primo de Rivera, dona un cop d'estat i governa Espanya com un dictador durant gairebé set anys.
  • Desembarcament d'Alhucemas

    Espanya recupera el control del Marroc gràcies a l'exèrcit.
  • Dimissió de Primo de Rivera

    Fi de la dictadura per la pèrdua de suport del rei i l'exèrcit.
  • Proclamació de la Segona República

    Eleccions municipals donen la victòria als republicans, i Alfons XIII marxa a l’exili.
  • PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA

    Espanya es converteix en una república després d'unes eleccions en què els monàrquics perden suport. Alfons XIII marxa a l'exili.
  • APROVACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ

    Es redacta una nova Constitució que estableix Espanya com una república democràtica amb drets i llibertats avançats.
  • REVOLTA D'OCTUBRE

    Conflictes socials i polítics arreu d’Espanya, amb especial intensitat a Astúries i Catalunya, contra el govern de la República.
  • Augment de la producció de carbó a Astúries

    La producció asturiana es multiplica per quatre per cobrir la demanda energètica.
  • INICI DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

    Després d’un cop d’estat liderat per Franco i altres militars, comença una guerra entre els republicans i els nacionals que durarà fins al 1939.