-
Práxedes Mateo Sagasta, polític espanyol, líder del Partit Liberal i diverses vegades president del Consell de Ministres durant la Restauració.
Va participar activament en la Revolució de 1868, va impulsar el sufragi universal masculí el 1890 i va signar (verbalment) amb Cánovas del Castillo el Pacte del Pardo per estabilitzar la monarquia.
El seu mandat es caracteritzà per reformes liberals i per la pèrdua de les últimes colònies espanyoles després de la Guerra de 1898. -
-
Polític espanyol nascut a Màlaga. Durant e Sexenni liberal va crear el sistema polític espanyol, posteriorment aplicat a la restauració borbònica, el Tornisme o Canovisme. Artífex del sistema basat en el falsajament democràtic i les eleccions falses, lideraba el partit conservador espanyol, que s'alternava amb el liberal vers el poder polític.
Autor de la constitució del 1876 va ser assasinat (tirotejat) per un anarquista Italià. -
-
Joaquín Costa Martínez (1846–1911) fou un polític i intel·lectual espanyol líder del regeneracionisme. Denuncià la corrupció, el caciquisme i les injustícies del sistema polític, i defensà reformes en educació, agricultura i infraestructures per modernitzar Espanya, amb el lema «escuela y despensa». El seu pensament influí en la política i la pedagogia del país, i el seu llegat es recorda amb escoles i homenatges culturals. -
-
Antonio Maura (1853-1925), polític mallorquí, fou cinc vegades president del Govern durant el regnat d’Alfons XIII. Promogué una “revolució des de dalt” per regenerar la política, combatre el caciquisme i modernitzar l’Estat. El seu “govern llarg” (1907-1909) destacà per les reformes socials i administratives, però la repressió de la Setmana Tràgica, perdre el suport popular i del rei. -
-
Neix a Madrid i és rei d'Espanya del 1875-1885, restaurant la monarquia borbònica després de l'expulsió d'Isabel II (mare) i la fallida del sexenni democràtic, amb un cop d'estat el 31 des. 1874.
Publica el Manifest de Sandhurst, presentan-se com un rei catòlic, espanyol, liberal i assegurador d'equilibri.
Políticament, segueix la línea de Canòva, conservador. -
-
Maria Cristina d’Habsburg-Lorena (1858–1929) fou reina consort d’Espanya pel seu matrimoni amb Alfons XII i regent entre 1885 i 1902 durant la minoria d’edat d’Alfons XIII. Filla primogènita de l’arxiduc Carles Ferran d’Àustria, va garantir l’estabilitat del regne aplicant el Pacte del Pardo i afavorí el torn pacífic entre liberals i conservadors. La seva regència es recorda com un període de pau institucional, malgrat la pèrdua de les últimes colònies espanyoles el 1898. -
Francisco Ferrer Guardia (1859–1909) fou un pedagog i anarquista espanyol, fundador de l’Escola Moderna a Barcelona, centrada en l’educació laica, científica i llibertària. Defensor del pensament crític i la coeducació, fou acusat injustament d’instigar la Setmana Tràgica de 1909 i executat per un consell de guerra, fet que provocà protestes a Espanya i Europa i la caiguda del govern de Maura. La seva obra influí en l’educació racionalista i llibertària del segle XX. -
-
Alejandro Lerroux García nascut a Còrdova el 1864 (mor 1949) fou un polític andalús que exercí el càrrec de President del Govern durant la Segona República Espanyola en diferents períodes entre 1933 i 1935. Tenia vocació militar i valors patriotics, seguidor de Zorrilla i espanyolista. El “lerrouxisme” defineix encara avui una política demagògica, espanyolista i anticatalana. -
-
Fou un militar i polític espanyol, dictador entre 1923 i 1930 amb el suport d’Alfons XIII. Suspengué la Constitució, dissolgué les Corts i establí un règim autoritari amb l’objectiu de “regenerar” Espanya i combatre el caciquisme i els conflictes socials. El govern impulsà obres públiques i tenia estabilitat inicial, però dificultats econòmiques i la creixent oposició política van fer dimitir, preparant indirectament el camí per a la Segona República. -
-
Fill d'Alfons XII neix al Palau Reial de Madrid és rei d'Espanya del 1902-1931 (incia el mandat amb 17 anys). La seva mare Maria Cristina és en el poder (reina regent a causa de la mort d'Alfons XII abans del neixament del XIII) -
-
Va ser un líder destacat de l’anarcosindicalisme català. Defensava l’educació i preparació dels treballadors per a la revolució social i l’autogovern. Secretari general CNT promogué la unió dels sindicats i va liderar mobilitzacions (vaga de La Canadenca, aconseguí jornada laboral 8h). Seguí s’oposava a la violència tret de legítima defensa i criticava el catalanisme de la Lliga Regionalista. Fou assassinat (1923) convertint-se en símbol del moviment obrer i de la lluita sindical.