-
Caiguda del Imperi Romà
-
-
-
El Papa Gregori I
-
-
-
Cant gregorià (Música religiosa)
-
Cant gregorià (Música religiosa)
-
-
Organum a dos veus (Música religiosa)
-
La notació musical evoluciona durant tot l'Edat Mitjana
-
-
A Provença, al Sud de França
-
-
Música trobadoresca de A. de la Halle (Música profana)
-
Els trobadors que apareixen al Nord de França comencen a escriure les seves composicions amb la llengua d'Oli, que posteriorment evolucionarà fins al francès actual.
-
Músics destacats de la polifonía primitiva i Ars Antiqua
-
Organum a quatre veus: Perotin (Música religiosa)
-
Càntigues de Santa Maria: Alfons X el Savi (Música profana)
-
-
Músics destacats de Ars Nova
-
Cànon del segle XIV (Música profana)
-
Misa de Notre Dame: G de Machaut (Música religiosa)
-
-
-
Misa de Josquin Desprez (Música religiosa)
-
-
Villancet de J. Del Enzina (Música profana)
-
Juan Del Enzina utilitza el Villancet.
-
Descobriment d'Amèrica
-
Clement Janequin utilitza el Chanson.
-
Luis de Narváez (Música profana)
-
Directrius de la nova Esglèsia Católica, on es parlava de com s'havia de fer la música religiosa.
-
-
Principals compositors de l'Església Católica.
-
Misa del papa Marcelo de Palestrina (Música religiosa)
-
De Antonio de Cabezón (Música profana)
-
Luca Marenzio, Orlando Di Lasso i Claudio Monteverdi utilitzen el Madrigal.
-
Madrigal de Orlando di Lasso (Música profana)
-
És la primera òpera de la que hi ha constància. Desgraciadament, aquesta obra no es conserva en la seva totalita, per tant ens falten diverses parts.
-
En aquest període es busca una codificació de tots els paràmetres de la música (ritme, tonalitat,...) per a ordenal i racionalitzar la música.
-
En aquest període predomina la música vocal sobre la instrumental. Els compositors realitzaen experiments harmònics, que més tard donaran lloc a la música tonal per el naixement de la òpera.
Els compositors més destacats són: a Itàlia C. Monteverdi, J. Peri, G. Frescobaldi, i a Alemanya M. Praetorius. -
És la primera gran òpera de la història, ja que té tots els elements de la opera (arias, recitatius, interludis,...).
-
Una de les tècniques que més es desenvolupen dintre de la música religiosa és el policoralisme. Aquesta obra és la més representativa del policoralisme. Esta composta per a 53 veus que es col·loquen en diferents posicions ocupant tot el perímetre de l'esglèsia.
-
La música instrumental es posa a la altura de la música vocal. Torna a posar-se de moda el contrapunt.
Compositors més importants de l'època: H. Purcell a Anglaterra y J.B. Lully a França. -
- Es dedicaven a la música religiosa, la música profana i la òpera.
- Treballaven molt la tècnica de la respiració diafragmàtica, alguns podien aguantar un minut mantenint una mateixa nota i sense respirar.
- Era freqüent que la gent, al escoltar-los comences a plorar o es desmyesin de la emoció.
- El més famos de tots va ser Farinelli, que va treballar a la cort del rei español Felipe V.
-
Predomina la música instrumental sobre la vocal.
Els compositors més importants són: els italians A. Vivaldi, D. Scarlatti i els alemanys J.S. Bach, G.F. Haendel i G.P. Teleman. -
La Cantata és un gènere que neix dintre de la música vocal profana, destinat a ser interpretat a les sales de l'aristocracia; en canvi, van ser els músics de l'eglèsia protestant els que la van convertir en una forma de música religiosa, canviant el text, que ara es basarà en fragments del Evangeli, salmos i altres temes religiosos.
La cantata té els mateixos elementos l'oratori, pero és més breu. -
El Concert és una forma complexa, normalment de tres moviments contraposats en el tempo.
El Concerto a solo està compost per a un sol instrument solista que contrasta amb l'orquestra. -
La pasió és un oratori que tratcta exclusivament de la pasió i la mort de Jesùs. La pasió també té recitatius, arias, cors i interludis. La figura del narrador és l'evangelista que relata mitjançant un recitatiu tots els fets. Els personatges importants del Evangeli són interpretats per els solistes, mentre que els altres personatges (deixebles, poble...) són interpretats per el cor.
-
És una òpera bufa on els arguments són quotidians i fàcils d'entendre. Es convertirà en la òpera preferida del poble, ja que a part de ser més assequible económicament i més fàcil d'entendre per a tot tipus de persones, era bastant típic que l'argument fos una crítica social de les classes poderoses.
Aquesta és la primera ópera d'aquest tipus. -
L'oratori és una mena de òpera religiosa que consta amb els mateixos apartats que la òpera (arias, cors, recitatius,...). Però amb unes característiques propies:
- Els textos són religiosos, normalment extrets de la Biblia
- L'oratori no s'escenifica
- S'interpreta en un lloc de culte sagrat
- Existeix la figura del narrador que va explicant l'acció mitjançant el recitatiu -
El Concert és una forma complexa, normalment de tres moviments contraposats en el tempo.
El Concerto grosso és en el que s'estableix un contrast entre un grup de solistes (concertino) i la resta de la orquestra (tutti), que van alternant-se en la interpretació de l'obra. -
L'oratori és una mena de òpera religiosa que consta amb els mateixos apartats que la òpera (arias, cors, recitatius,...). Però amb unes característiques propies:
- Els textos són religiosos, normalment extrets de la Biblia
- L'oratori no s'escenifica
- S'interpreta en un lloc de culte sagrat
- Existeix la figura del narrador que va explicant l'acció mitjançant el recitatiu -
La música anirà abandonant els cercles eclesiastics i palauencs per a apareixer en cases privades de la burgesia i en espectacles públics.
Les grans figures d'aquest període són: Haydn, Mozart i Beethoven.
El període comença amb la mort de J.S. Bach i acaba amb la mort de Beethoven. -
La sinfonia és una sonata construida per a una orquestra completa encara que de manera més complexa. Tenia, en principi, tres parts o moviments que desprès es convertiran en quatre.
-
La sinfonia és una sonata construida per a una orquestra completa encara que de manera més complexa. Tenia, en principi, tres parts o moviments que desprès es convertiran en quatre.
-
El Réquiem és la música composta per a la misa dels difunts de l'Eglèsia católica. Aquesta música és lleugerament diferent de la de altres mises, ja que es prescendeix de les parts considerades massa alegres per a una ocasió de dol.
-
Durant aquest període hi ha diverses novetats musicals:
- Independencia del autor. Ningú els controla, per tant, tenen més llibertat d'expressió i de composició.
- Apareixen: el lied, els poemes sinfònics i el drama musical.
- Busqueda de l'expressivitat, els sentiments i els estats d'anims dels oients.
- Les melodies sòn més importants i irregulars.
- La harmonia utilitza canvis de tonalitat i cromatismes per a donar expressivitat. Al Romanticisme, la música va dirigida al cor. -
Beethoven serà la figura que serveixi com a pont entre les dues èpoques. Sorgeixen les primeres manifestacions que convinen innovació i continuitat amb el Classicisme. En aquesta etapa destaca Schubert, que aconseguirà l'expressió plena del lirisme romàntic en les seves peces per a piano i en els lieder.
-
Aquesta cançó és un lied per a soprano i petita orquestra.
-
Semiramide és una òpera en dos actes de Gioachino Rossini sobre un llibret de Gaetano Rossi, basat en Sémiramis de Voltaire. És una de les obres més complertes de Rossini i de l'òpera italiana en general.
-
La sinfonia és una sonata construida per a una orquestra completa encara que de manera més complexa. Tenia, en principi, tres parts o moviments que desprès es convertiran en quatre.
-
El moviment romàntic s'expandeix por tota Europa. París es converteix en un centre important de cultura musical. És l'època del virtuossisme instrumental amb autors com Listz (piano) o Paganini (violí). S'introdueixen noves formes compositives com la Música Programàtica (descriptiva).
-
Aquesta òpera és un dels més populars i expectaculars exemples de la Gran Òpera francessa. La Gran Òpera feancessa es caracteritza per els seus grans montatges escenogràfics, profusió de ballets, grans corals i escenes multitudinaries.
-
És una òpera amb música i llibret de Richard Wagner. És el primer gran drama musical de l'autor, en el qual ja existeixen gairebé tots els temes que esdevindran l'obsessió del mestre alemany i fixa la frontera per reconèixer els primers indicis de l'autèntic geni romàntic de Wagner.
-
Els grans operistes de l'època, Wagner i Verdi, escriuen les seves millors obres. Destacan compositors com Brahms. Apareixen les noves corrents musicals: el Postromanticisme i el Nacionalisme.
-
És un moviment que consistia en tornar a la tradició y buscar materials musicals en el folclore de cada territori. El Nacionalisme va tenir importància en paísos que havien estat sotmessos a gustos musicals extranjers, como Rússia, Bohemia, els Paísos Escandinaus, Hungria o Espanya entre d'altres. Els compositors d'aquestes nacions reivindiquen la música popular de les seves pàtries i senten la necessitat d'enseñar-la al món com a algo propi.
-
Aquesta obra és una Zarzuela espanyola. La zarzuela espanyola no és una òpera com a tal, ja que intercal·la els fragments cantats amb els parlats. Els arguments d'aquest gènere solen ser quotidians i propers al pùblic, amb notes cómiques abundants. El llenguatge que s'utilitza és senzill y assequible per a espectadors sense grans coneixements musicals.
-
Aquest període és una petita prol·lungació del romanticisme. Els autors postromàntics busquen portar fins al límit l'exaltació de la individualitat i els estats anímics personals. El resultat és un so ampli i, a vegades, grandios, que s'aconsegueix mitjançant orquestres molt nombrosses i una rica i variada utilitzación dels instruments.
-
És una de les opres post-romàntiques més importants.
-
És un poema simfònic compost per Richard Strauss. El poema simfònic és una composició en un sol moviment basada en elements poètics o descriptius.
-
Falstaff és una commedia lirica operística en tres actes de Giuseppe Verdi. Va ser la última òpera de Verdi i la segona de caire humorístic.
-
És una suite per a piano de Claude Debussy inspirada en el poema de Paul Verlaine Clair de lune. Es troba entre les més cèlebres d'aquest compositor i és sovint considerada com la més fascinant. En aquesta obra el piano ocupa el lloc més privilegiat.