-
L'orígen de la música a la prehistòria és desconegut, però tot va haver de començar amb elements que estiguèssin a l'abast de la gent de l'època com la veu humana i elements de l'entorn.
La música tenia un significat i una utilitat social i expressiva i també s'utilitzava com a mètode de defensa del espíritus malignes. -
A l'Edat de Pedra els instruments estaven fets de materials com pedres, fusta, pells, marfil o ossos d'animals.
Els instruments més antincs reconeguts per la ciència són:
- Flautes fabricades amb ossos d' animals
-Silbats, utilitzats per fer crides.
- Sonalls, fets de banyes, caracoles o objectes emplenats de llavors.
- Arc de fusta amb una corda tensada, que segurament seria el principi dels instruments de corda. -
A l'Edat dels Metalls hi ha un pas important en la música prehistòrica per la introducció de nous materials com el cobre, bronze i ferro per a crear instruments.
Un exemple d'instrument és lur, un instrument de vent de metall. -
La música va ser omnipresent al llarg de la història Mesopotàmica, jugant un paper important tant en contextos religiosos com seculars.
Per a la producció musical contemporània de la regió se sol emprar música de l'Iraq o, genèricament, música àrab. -
La música era religiosa, càntics dels sacerdots durant els ritus litúrgics. Per l'estudi dels instruments, s'ha arribat a la conclusió que seguien una escala pentatònica o heptatònica.
En aquest període és té constància de la primera dona música, Iti, cantant i compositora del segle III a.C. Bakit també va ser un altra dona música al segle II a. C.
Claudio Ptolomeo va escriure un tractat de teoria musical anomenat Harmónicos.
Ctesibios va inventar l'organ hidràulic. -
L'instrument més popular a la Mesopotamia era l'arpa o lira d'ur. Pero també hi havien instruments de percussió com el tamor, els timbals petits, campanetes o castanyoles. -
Els instruments més destacats a l'Egipte dels faraons van ser:
-Flauta recta, de canya vertical, amb quatre a sis forats, sense filtre i de gairebé un metre de longitud.
- Arpa de sis a vuit cordes molt decorada.
-Címbals, el sistre, el menat i el tambor.
Les Cançons hurritas són una col·lecció de fragments de cants musicals escrits en cuneïforme sobre tauletes d'argila que daten de l'any 1400 aC aproximadament. Són els més antics que es conserven. -
La música de l'antiga Grècia era un art que es trobava molt present a la societat (a celebracions, en funerals, al teatre…)
L'escala fonamental dels grecs de l'Antiguitat era la dòria, que era descendent: re, mi, fa, sol, la, si, do, re
Es conserven fragments musicals grecs, els més importants són els Himnes de Delfos, dos himnes del segle IIaC descoberts en 1893-1894 per Théodore Reinach.
Al Museu del Louvre s'ha trobat un fragment d'un extracte de la tragèdia Medea, del dramaturg Carcino. -
- Instruments de corda com la lira o la cítara
- Instrument de vent com l'aulos ( flauta doble), la flauta de Pan o l'hydraulis, que era un instrument de vent que es manegava des d'un teclat.
És part d'una inscripció grega escrita en una columna de marbre.Data del segle I aproximadament.
Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=MFCMnuuPS3U -
La música de l'Antiga Roma va ser part de la cultura romana.
Va tenir influència de Grècia i dels etrusc.
La música acompanyava espectacles i esdeveniments a la sorra, i era part de la forma d'arts escèniques anomenada pantomima , una forma primerenca de ballet narratiu que combinava dansa expressiva, música instrumental i un llibret cantat. -
Els Arcadis van portar a Itàlia les primeres lletres gregues i la música instrumental, que es tocava amb la lira, el trigon, el bregon, la flauta, els címbals, les trompetes, les banyes i el tympanum.
Aquí deixo un enllaç de música de l'Antiga Roma reproduida pel grup Synaulia:
https://www.youtube.com/watch?v=uJLXyBzMci0
El tympanum era el més comú dels instruments musicals associats als ritus de Cibeles a l'art i la literatura de Grècia i Roma. -
La música de l'Edat Mitjana està representada principalment per composicions vocals, religioses o seculars, marcades als primers segles per la monodia, en particular representada pel cant pla religiós i en l'àmbit secular per la lírica cortès dels trobadors i els troveros.
-
La zanfona es va desenvolupar durant el segle XII, sent utilitzat en la música religiosa i en la música profana medieval.
La primera referència escrita és de l'abat Odón de Cluny a la seva obra Quomodo organistrum construatur.
S'assembla a un violí mecànic en què diverses cordes vibren per la fricció d'una roda que gira gràcies a un manillar.
En aquest enllaç es pot escoltar el so de la zambona:
(https://www.youtube.com/watch?v=0COLrdPfvUY) -
Dies irae significa Dia de la ira. És un himne en llatí datat al segle XIII i atribuït al monjo franciscà Tomás de Celano que relata el judici final.
Va ser pensada per sonar en misses de difunts i així va passar durant els segles posteriors a la seva creació. Per això s'inclou als rèquiems de compositors com Mozart, Verdi, Dvořák i Berlioz.
Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=GDw4DpRcYBM