-
Cançons rítmiques cantades pels esclaus africans durant les llargues jornades de treball. -
Cançons i/o himnes religiosos que es canten a l'església -
Evolució dels espirituals que es caracteritza per tenir un ritme ràpid i alegre, amb la presència important d'un òrgan Hammond. -
És un gènere instrumental i pianístic que imitava les marxes de les bandes i els balls dels esclaus, anomenats cakewalls
- Scott Joplin
- Joe King Oliver
- James P. Johnson -
La fi de la Guerra de Cuba (1898) va omplir les botigues d’instruments musicals provinents de les bandes militars. Els preus eren molt assequibles i molts negres en van poder comprar. -
Trompetista, cantant i compositor. Va ser un dels més grans intèrprets de Jazz.
Fou un dels primers músics en abandonar la improvisació col·lectiva per destacar la figura del solista. El seu estil de tocar la trompeta va influir tant en els músics contemporanis com en els posteriors.
Va crear un nou estil de cant anomenat “scat”, un tipus d’improvisació vocal, amb paraules sense sentit, amb la intenció de convertir la veu en un instrument més. -
El nou estil de música va ser tan exitós que moltes bandes de músics blancs el
van imitar. Aquesta música s’anomenà Dixieland (Terra del Sud), senzillament
per fer entendre que els músics que la interpreten són... blancs!
L’orquestra més famosa fou la Original Dixieland
Jazz Band (primera banda en incorporar la paraula
Jazz!). Els primers enregistraments de jazz (1917)
s’atribueixen a aquesta banda. -
A la música jazz, scat és un tipus d'improvisació vocal, generalment amb paraules i síl·labes sense sentit. L'scat permet cantar melodies i ritmes improvisadament i pot afegir un to humorístic. -
Seguia la música dixie, però els acompanyaments harmònics eren més cuidats
- Louis Armstrong
- Bix Beiderbecke
És molt similar al de New Orleans però amb algunes característiques noves:
- Les bandes creixen fins a 10-12 músics i tocaven dins d’un local, sense moviment.
+ -
- Dins de la secció rítmica el contrabaix desplaça la tuba. Es consolida l’ús del piano i la guitarra. La bateria es desenvolupa i creix. Dins la secció melòdica es continua mantenint la trompeta, clarinet i trombó, tot i que comença a aparèixer amb força el saxo.
- Comencen a destacar els solos individuals, per sobre dels col·lectius. Molts temes en estil Chicago són, bàsicament, una successió de solos.
-
És un estil molt proper al públic.
El swing és molt més evolucionat que el New Orleans:
- Interpretat per “big bands” o orquestres de 12 a 16 músics formades per: piano, guitarra, contrabaix i bateria (secció rítmica); trompetes, trombons, saxos alts i tenors, i clarinet (secció melòdica).
- Aquesta complexitat orquestral provoca una certa pèrdua d’espontaneïtat (“solos” més controlats).
- Començaran a destacar, en contrast amb el conjunt, els grans solistes tan vocals com instrumentals. -
Les formacions seran més reduïdes (quartets o quintets) → la secció de vent es redueix i s’equipara a la bateria i el baix, que deixen de ser instruments de fons i es converteixen en instruments autònoms dins del conjunt. Es tracta d'una reacció general de molts músics a diversos punts. Aquest estil se centra en els solistes
- Charlie Parker
- Dizzy Gillespie -
En aquesta època es popularitzen les jam sessions, trobades informals on músics de jazz impovisen sense haver assajar prèviament, senzillament per plaer dels propis músics. -
El bebop va ser forjat sobretot al mític barri de Harlem a Nova York, concretament al club Minton’s Playhouse.
Les melodies són molt frenètiques i nervioses, de ritme molt ràpid, amb salts bruscs i moltes dissonàncies.
El bebop exigeix als músics un gran domini de l’instrument i uns coneixements que fins aleshores no eren imprescindibles.
Per l’espectador, aquest nou jazz serà més difícil d’escoltar, més elitista i sense l’objectiu d’ésser ballat.
És música per escoltar, no per ballar.
+ -
L’estil “Cool” neix com a oposició del nerviosisme i frenesí del bebop. Buscava una
expressió musical dominada per l’equilibri, la racionalitat i un so molt ben cuidat, tot dins d’un cert desapassionament. Per l’espectador, el “cool-jazz” pot rebre’s com una música freda i intel·lectualitzada amb un cert refús a tot el que és
agressivitat. És un jazz íntim.
+ -
Els instruments s’expressen en un registre mitjà, sense tants salts, amb un so més recte i suau. La secció rítmica adopta un estil basat en l’acompanyament, accentuant de manera menys evident el swing tan característic de la música negro-americana.
És un estil que busca trobar un aire intimista a les melodies, era senzill però profund i sentimental
- Miles Davis
- Chet Baker -
Cerca l'atonalitat. És un concepte molt ampli, on les fronteres es dilueixen i on el so dels instruments s'assembla al soroll
- Sun Ra
- John Coltrane -
Davant d’aquesta proposta musical, l’actitud de l’oient ha de canviar. El “free-jazz” ja no segueix les previsions de l’oient, sinó que és ell qui ha de seguir la música sense cap regla preestablerta.
La seves característiques fonamentals són:
- La atonalitat, és a dir, el no ús de l’ordre harmònic.
- Una nova concepció rítmica on es dilueixen tots els conceptes de tempo regular, “beat”, simetria...
+ -
Amb aquest nom s’entén una música que fa síntesi amb elements procedents del jazz i elements procedents d’altres músiques:
- Universalització del jazz, utilitzant nous conceptes musicals propis de la música de la Índia, del Japó, d’Orient, d’Àsia; incorporació de ritmes no propis del jazz (rock, llatins, flamencs...).
- Ús d’instruments electrònics i per tant d’amplificadors, distorsionadors... La tecnologia es convertirà en un nou instrument.
+ -
- Incorporació de formes fins aleshores considerades “sorolls” (en un principi, el rock).
- Es torna a donar importància a la improvisació col·lectiva. Els músics van haver de fusionar diversos estils, com ara el rock, el pop o la música llatina.
- Diana Krall
- Chick Corea
-
Tots aquests estils conviuen a l’actualitat dins del jazz i cada cop és més difícil
etiquetar o catalogar els molts grups o solistes que participen d’aquesta música.
Si haguéssim de destacar alguns trets del jazz actual , podrIem esmentar:
- L’extraordinari domini tècnic de l’instrument.
- El contacte amb altres tipus de música la qual cosa porta a experiències en què participen músics de jazz amb intèrprets d’altres tipus de música.
+ -
El més remarcable és que el jazz vol arribar al gran públic i això ha provocat una fusió d'aquest generà amb la música pop comercial
- Norah Jones
- Gregory Porter
- Jaume Cullum -
Eren bandes de 6 a 9 músics formades per:- Secció melòdica: trompeta (o corneta), clarinet i trombó. La trompeta feia la
melodia principal, el clarinet improvisava pels aguts i el trombó pels greus
(amb molts “glissandos”). - Secció rítmica: banjo (o guitarra, piano),tuba (o contrabaix) i “bateria”.
La improvisació era col·lectiva. - Secció melòdica: trompeta (o corneta), clarinet i trombó. La trompeta feia la