-
-De tema religiós.
-Cant monòdic, on tot el cor canta la mateixa melodia.
-Cant vocal, cantat per veus masculines a cappela, sense acompanyament instrumental.
-Text en llatí.
-És anònim -
Música religiosa i música profana.
La música profana era un estil contrari al religiós. Tenia la presènica d'instruments musicals. Va ser creada per ser cantada i ballasa. -
Actituds de l'esglèsia cristiana davant la dansa:
- Alguns líders com St Agustí rebutjaven la dansa perquè s'atribuïa a la sexualitat.
Altres sacerdots van intentar incorporar danses celtes, gal·les... i danses de celebració en festes religioses.
Van ser molt importants: LES DANSES CORTESANES.
- Aquestes es poden dividir en: TROTTO I SALTARELLO (danses ràpides), i DUCTIA, NOTA I ESTAMPIDA (danses lentes) -
-
Els trobadors i els joglars desenvolupaven la música profana.
Els trobadors eren un conjunt de poetes i músics qeu cantaven en llengua d'oc. Interpretaven la seva música acompanyant-se d'instruments. Tractaven el tema de l'amor cortès.
Els joglars eren músics de classe baixa que tocaven les cançons compostes pels trobadors per guanyar-se la vida i aconseguir la distracció de la gent. Feien activitats com acudits, trucs de màgia o acrobàcies. Feien servir un llenguatge vulgar. -
S'utilitza per referir-se a la música polifónica.
Es limita a la música relilgiosa. -
-Llibertat rítmica i melòdica.
-Formes musicals de l'època: motet, missa i balada -
Una de les danses més importants de l'EDAT MITJANA.
Va sorgir a causa de l'epidèmia PESTA NEGRA.
Consistia en fer ballar el persontatge de la mort amb personatges de diferents estatus socials, amb l'objectiu de recordar que la mort sempre és present i que pot emportar-se a qualsevol, sigui quin sigui el seu rang. -
La música es basa en els models medievals, però està escrita amb un estil més lliure.
La música profana predomina per sobre de la religiosa. -
- Romanços i Villancicos
- Madrigal (Itàlia) i Chanson (França)
-
- La Missa
- El Motet
- El Coral
-
La dansa com espectacle neix a LES CORTS ITALIANES DEL QUATTROCENTO.
-
Ball organitzat al voltant d'una acció dramàtica i amb finalitat propagandística. Els ballarins eren els mateixos cortesans i es ballaven les danses socials de la cort.
- Principals modealitats: GALLARDA, PAVANA I TOURDIÓN -
Va ser un compositor, cantor, gambista i mestre de capella italià.
L'obra de Montverdi assenyala el pas de la música de Renaixement a la música barroca. -
És el primer ballet de cour del qual es conserva tota la partitura.
Creat per un coreògraf italià, com un encarreg de CATERINA DE MÈDICI.
Va ser el primer cop que uns ballarins ballaven amb una coreografia. -
Es considera el primer ballet
Es va estrenar el 1581 a París, França. Creat per Balthazar de Beaujoyeulx.
A causa d'aquesta dansa durant els 300 anys següents França va ser el centre del ballet. -
La música d'aquesta època està plena de contrasts: tímbrics, melòdies i rítmics.
Es produeix un gran desenvolupament en els instruments.
Pren molta importància la música instrumental i la vocal. -
Es va seguir desenvolupant a França.
-
La dansa va formar part de: l'òpera, la comèdia-ballet, el ballet de cour i l'òpera-ballet.
Es ballava amb: vestits de la cort, perruques, sabates de taló i màscares. Aquests elements no facilitaven ni la velocitat, ni l'elevació ni l'expressió. -
-La Sonata: composició musical per a un instrument solista o conjunt instrumental de cambra, en diversos moviments.
-La Fuga: composició en un sol moviment. De una textura polifònica-contrapuntística.
-El Concerto: Consta de tres moviments(allegro, lento i allegro).Pot ser de dos tipus(concerto grosso i concerto solista).
-La Suite: agrupació de danses de diferent ritme, caràcter i pasís en una sola obra. És interpretada per un intrument solista o per un grup instrumental. -
Religioses: Oratori, Cantata, Passió, Missa i Motet.
Profanes: Cantata,Òpera(dividida en: Obertura, Recitatiu, Ària, Duet, Passatges Instrumentals, Cor i Ballet) i Madrigal -
-Té 5 posicions de peus.
-La tècnica va aparèixer a mans de Pierre Beuchamps.
-Dansa reina de la cort: MINUET. -
Va ser un coreògraf i ballarí francès durant l'època del barroc.
Va crear un sistema tècnic precís, el seu deixeble el va materialitzar en el tractat Choréographie ou art de noter la danse.
Principals coreografies: Cadmus et Hermione (1672); Théséé (1675); Le triomphe de l'amour (1681), etc. -
El ballet cortesà va tenir el seu punt culminant durant l'època del barroc, gràcies al paper de Lluís XIV que va fundar el primer ballet professional: l'Académie Royale de Danse.
Aquesta institució:
-Va acceptar les dones.
-Va professionalitzar la dansa (els ballaríns pagaven per ballar)
Al principi només ballaven homes que es disfressaven per interpretar papers femenins. -
Violinista i compositor del barroc
-
Es important perquè va ser en el primer ballet on van aparèixer les primeres ballarines.
-
Organista i compositor de música barroca.
-
Al segle XVII els ballarins ballaven amb disfresses, perruques i calçat de taló. Les dones portaven "mirinyacs" i els homes "tonnelets".
Les ballarines Marie Anne Camargo i Marie Sallé van substituir aquests elements incòmodes per un vestuari més còmode. -
Va ser un ballarí destacat durant el segle XVII.
Va perfeccionar la tècnica de la dansa. -
A la música del classicisme:
-Melodia sense ornaments.
-Ritme regular i estructurat en frases.
-Harmonia clara.
-Predomina la música profana sobre la religiosa.
-Li agrada l'equilibri, la unitat i la claredat a les composicions.
Objectiu: crear una música bonica i fàcil d'escoltar -
L'òpera de París va perfeccionar la tècnica de la dansa:
Jean Gorges (coreògraf) parlava de moviments harmònics i naturals, sensibles i realistes.
Salvatore Viganó (coreògraf) va desenvolupar una gran variatat de gestos expressius ballats al temps exacte de la música. -
Va ser una ballarina alemanya molt important durant el segle XVIII.
Va ser la primera ballarina en fer una doble pirueta. -
Va ser un ballarí destacat durant el sege XVIII
Va ser un virtuós de la dansa en salts. -
Va ser un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del Classicisme fins a inicis del Romanticisme musical.
-
Es va començar a ballar sobre puntes
La dansa havia d'evitar la rigidesa tènica per convertir-se en expressió, poesia del cos, fluïdesa dels gestos... Això va portar a la invenció de l'arabesc i a la creació i ús de les sabatilles de puntes. -
SHUBERT: autor important de la sinfonia romàntica
H.BERLIOZ: iniciador de la música progrmàtica
LISTZ I CHOPIN: autors de concert
BEETHOVEN, SCHUBERT I WOLF: compositors de la música vocal profana, especialment del Lied. -
A partir de principis del segle XIX, va aparèixer un nou corrent artístic que també va afectar a la música: el romanticisme. Va dura pràcticament un segle (principis segle XIX fins a començaments del XX). VA sorgir com a resultat dels canvis politico-socials.
Els compositors romàntics pretenen expressar els seus sentiments a travès de la música.
La música profana predomina per sobre la religiosa, i la instrumental per sobre la vocal. -
És la primera representació de ballet romànic.
Interpretat per Maria Taglioni.
A partir d'aquí s'imposarà la dansa sobre puntes, quasi exclusivament per a les dones. -
Protagonitzada per la ballarina Fanny Essler, que va protagonitzar un personatge més terrenal i sensual.
-
Escrit pel poeta Théophile Gautier, amb música d'Asolphe Adam i coreografia de Jean Coral.
Varlota Grisi va ser la primera intèrpret de Giselle. -
La música que es fa en el primer període està inspirada en el folklore. En aquesta etapa apareixen 3 grans escoles: la russa, la bohèmia i l'escandinava.
-
Moviment musical que va sorgir en diversos països durant el s.XIX. L'objectiu era exaltar la identitat musical pròpia d'un país a partir de la cerca de tradicions nacionals i del folklore.
Està dividit en 2 períodes: 1r nacionalisme i 2n nacionalisme. -
Va ser un coreògraf de la dansa expressiva.
Va crear la Labanotació(escriptura de la dansa basada en la notació geomètrica). -
En aquest corrent predomina la música profana i la programàtica. En el timbre predomina la música instrumental. En l'harmonia s'utilitza les tonalitats llunyanes, dissonàncies i cromatismes. L'inestabilitat en l'harmonia obren camí a l'atonalisme.
-
AUTORS:
-MIHAIL GLINKA: màxim exponent, va inlfuir en músics posteriors, com el Grups dels Cinc.
-S.rakhmaninov
-A. Glazunov
-Peter Txaikovski
Aquests entre altres. -
Lema:" pel cant s'arriba al cor; pel cor, a la pàtria"
AUTORS PRINCIPALS:
-BEDRICH SMETANA: un dels fundadors d'aquesta escola. Utilitza cançons i danses folklòriques del seu país.
Obres: Moldava, boscos de Bohèmia,etc.
-ANTONÍN DVORAK: les seves obres reflecteixen un gran sentiment nacionalista. Va investigar la música txeca i eslovaca.
Obres: el convert per a violoncel en si menor, Hymnus, etc. -
AUTORS PRINCIPALS:
-EDWARD GRIEG: va defensar l'escola basada en la música folklòrica noruega.
-JEAN SIBELIUS: un dels autors simfònics més importants. S'inspira en la natura i les llegendes finlandeses. No fa músiques folklòriques. -
Un dels principals compositor.
Va ser un compositor, director d'orquestra i pianista austríac.
Va compondre deu simfonies i diversos lieder
Obra destacada: "Das Lied von der Erde". -
Compositor i director d'orquestra alemany.
Va utilitzar el sistema de leitmotiv.
Va introduir innovacions en l'orquestració i en l'harmonia.
Influit per la ideologia de Nietzsche. -
Compositor, pianista, organista, professor i director alemany.
Fa servir formes clàssiques i destaca per la seva tendència a les modulacions arbitràries. -
Influenciat per Beethoven i Schubert.
Va compondre 2 simfonies. -
Va ser una ballarina i coreògrafa pionera de la dansa contemporània i la dansa moderna.
1927: va idear una tècnica pròpia basada en la percepció dels moviments i caracteritzat per la contracció muscular i la relaxació per a produir energia motriu, i pel joc amb el pes del cos i el contrast de posicions tancades i obertes. -
AUTOR PRINCIPAL:
-EDWARD ELGAR: tracta estats d'ànims variats.
Obra mestra: "El somni de Geronci" -
NORD-AMERICANA:
-GEORGE GERSHWIN: va compondre cançons agafant elements del jazz.
Obres: An american in parís, etc
SUD-AMERICANA:
-HÉCTOR VILLALOBOS:
Obres: el concert per a piano i orquestra, ... -
Va nèxier a Nova Orlleans, prinicpis de la dècada del 1900.
Barreja una rítmica dels afroamericans dels EEUU amb una instrumentació i una tímbrica de les bandes de carrer.
ESTILS I MÚSICS:
PRINCIPIS: Louis Amstrong.
SWING I ANYS 30: C.Hawkins
BE-BOP, JAZZ ANYS 50: C.Parker.
FREE JAZZ, FUSSION I LATIN JAZZ: O.Coleman -
La música d'aquest període busca l'essència. Apareixen l'escola hongaresa i l'escola espanyola.
-
La música del segle XX es divideix en dos meitats.
La primera meitat que va del 1900 al 1950 i la segona meitat que va del 1950 al 200. -
En la primera meitat es produeixen els grans trencaments.
Durant aquesta etapa continuen alguns estils de finals del segle XIX, com ara el nacionalisme i el posrtromanticisme.
Apareixen nous estils: l'impressionisme, l'expressionisme i el dodecafonisme, i el neoclassicisme. -
-Expressionisme (Alemanya, 1905): consciència d'un estat col·lectiu de temor produïts pels canvis que estaven succeint en el país.
DODECAFONISME: l'atonalisme és un tipus de llenguatge musical alliberat de la tonalitat clàssica. Aquesta llibertat suposa un problema, ja que és difícil compondre sense un punt de partida concret. Schönberg va solucionar el problema amb el mètode dodecafònic.
Shönberg, els seus deixebles i Webren van crea la segona Escola de Viena. -
En el cinema mut la idea de posar música en les imatges ja es posava en pràctica.
En les sales de cinema hi havia un piano o una petita banda o orquestra que posava la música.
Van començar a utilitzar música de grans clàssics: MENDELSSOHN, BEETHOVEN O CHOPIN. -
AUTORS PRINCIPALS:
-ZOLTÁN KODÁLY: va compondre imitant formes, harmonies, ritmes i melodies de les cançons populars que havia recopilat. Va desenvolupar un sistema d'educació musical: les escoles públiques hongareses
-BÉLA BARTÓK: va desenvolupar un estil personal.
Obres: El castell de barbablava (òpera), el concert per a Orquestra, etc. -
-Van pendre com a punt de referencia el folklor andalús.
-SARSUELA: espractica durant tot el segle XIX. Gènere típicament espanyol iniciat durant el classicisme.
AUTORS:
-ISAAC ALBÉNIZ: compon sobretot per a piano
-ENRIC GRANADOS:
Obra destacada: "Goyescas"
-MANUEL DE FALLA: essència nacionalisme espanyol pur
Obra: "Amor Brujo" -
El ballet ressorgeix a Rússia sota els millors coreògrafs, compositors, dissenyadors...
Els Ballets Russos van tenir una gran influència a PArís, després de l'èxit de la seva primera actuació (1909).
LA dansa contemporània es basa en l'individualisme, l'abstracció i el lliurament del ballarí a l'art. -
El 1908 es va crear la primera banda sonora original de la història.
Amb les pel·lícules L'ASSASSINAT DEL DUC GUISA I STENKA RAZIN.
Tot i així la resta de pel·lícules encara eren acompanyades per música coneguda pel gran públic. -
Les bandes sonores van agafar importància, amb la creació de 4 cançons amb música específica. La més important va ser CABIRIA de J.K. Briel.
-
Pel·lícules amb música específica: va agumentar a 10.
4 d'aquestes les va crear Briel, va realitzar la partitura d'una producció emblemàtica i controvartida: EL NAIXEMENT D'UNA NACIÓ. -
-basat en la recerca d'influències en el barroc i el classicisme. Busca retornar a l'antiguitat.
-Deixen de banda l'experimentació i la provocació.
AUTORS PRINCIPALS:
França: el grup dels sis (F.Poulenc)
Alemanya: K.Weil (música utilitària)
Regne Unit: A.W.Ketelbey, B.Britten
Rússia: I.Stravinsky
Suïssa: A.Honegger
Estats Units: C.Ives -
Va ser un ballarí i coreògraf de la dansa contemporània.
Va fer la seva pròpia aportació, consistia en l'ús aleatori d'una combinació de seqüències prèviament seleccionades. El moviment era l'única cosa important. -
Es comença a desenvolupar el 1920, quan els ballarins americans Loie Fuller i Isadora Duncan i els europeus Rudolf Von Laban i Mary Wigman van voler experimentar l'expressió corporal amb més llibertat.
-
El 6 d'Octubre de 1927 es considera l'arribada definitiva del cinema sonor, amb la pel·lícula EL CANTANT DE JAZZ. La música de la qual la va composar LOUIS SILVERS, considerat el primer compositor del cinema.
-
Va ser un ballarí i coreògraf de dansa clàssica.
Va detacar a França. -
Hi va haver una professionalització en l amúsica del cinema amb Erich Korngold i Max Steiner.
La música acostumava a posar-se tan sols en aquells trossos en els que quedava justificada per la presència d'una orquestra i ràdio. -
En aquesta pel·lícula Max Steiner va demostrar que podia arribar a fer una música original que estigues sincronitzada amb les imatges, Aquesta pel·lícula va ser KIng Kong.
-
Va crear el BALLET NACIONAL DE CUBA, que va tenir un gran prestigi internacional gràcies a la seva gran perfecció i al sei estil acurat.
-
En l'estil del nacionalisme apareixen noves escoles:
-Rússia: El grup dels Cinc
-Països Escandinaus:E.Greg i J.Sibelius
-Txèquia(bohèmia): A.Dvorák
-Hongria: B.Bartok
-Regne Unit: E.Elgar
-Estats Units: G.Gershwin
-Brasil: H.Villa-Lobos
-Espanya: M. de Falla,J.Rodrigo,etc. -
Representa un pas més endavant del dodecadonisme.
Estableix un ordre per a la succesió de les diferents durades i de les dinàmiques.
Autors principals: M.Babbit, O.Messiaen i P.Boulez -
Evolució del serialisme.
Estil que es debat entre l'ordre i la llibertat:
Autors principals: W.Lutoslawski, J.Cage i P.Boulez -
ALFRED NEWMAN
ELMER BERNSTEIN
GEORGES DELEURE
ERNEST GOLD
MAURICE JARRE
HENRY MANCINI. -
-Importància al ritme.
-Utilització de sorolls i no nomes de sons.
-So difós a través dels mitjans de comunicació.
-Ús de noves tecnologies.
Nous tractaments instrumentals:
Piano: no es toca nomes amb els dits sino també amn l'avantbraç.
Veu: la cantant fa servir diferents recursos vocals -
La televisió va començar a suposar una gran amenaça per l'indústria del cinema.
1948: la indústria del cine va pendre mesures per aquesta amenaça.
El món de les bandes sonores va començar a trontollar. -
Defensaven el soroll a les composicions musicals. S'utilitza el soroll de les màquines.
Màxim exponent: Eric satie -
És la conseqüència de la incorporació de la producció del so elèctric com a part de la composició musical.
Autor principal: K.Stockhausen -
Gènere musical els fonaments tècnics del qual van ser originats per Pierre Schaeffer.
Màxims exponents: E.Varèse, P.Schaeffer i R.Henry. -
Derivació de l'aleatòria.
Es compon fent servir ordinadors.
Màxim exponent: L.Xanakús -
La partitura es una imatgea partir de la qual l'intèrpretimrovisa seguint les indicacions del compositor.
-
Neix als EEUU.
Antecedents en el blues.
Instrument important: piano, saxòfon i guitarra elèctrica.
GÈNERES DEL ROCK:
ANYS50: rock instrumental, boogie woogie, etc.
ANYS 60: blues rock, folk rock, etc.
ANYS 70: Hard rock, latin rock, country rock, etc.
ANYS 80: Alternatiu, electro pop, metal, etc.
ANYS 90: Heavy rock, rave, black metal, etc. -
La canço del Colacao, creada l'any 1947 per Aureli Jordi, és un exemple d'una canço que ha ajudat ha que aquest anunci passes a l'història.
-
Moon river és una banda sonora creada per J. Mercer i H. MAncini per a la pel·lícula ESmorxar amb diamants.
Aquesta banda sonora no tenia res a veure amb les imatges. Creada per remuntar la davallada d'espectadors amb l'aparició de la televisió. -
Aquest anunci tenia una canço associada al missatge de pau. Ha passat a la història.
-
Repetició reiterada d'uns quants elements musicals i amb pocs canvis al llarg de la peça per tal deseduir i hipnotitzar l'oient.
Exponents: La monte young, S. Reich i P.Glas -
Els anuncis són un clar exemple de música en la publicitat. Cada any la marca estrella damm treu un anunci amb una canço diferent que fa que siguin especials.