-
Eleccions Municipals: Victoria de les forces Republicanes
El 12 d'abril de 1931 es van celebrar les eleccions municipals, d'una banda estava el partit monàrquic i per l'altre banda el republicà. El partit dels republicans es van presentar units formant una coalició en canvi, els partits monarquics es van presentar dividits.
La coalició republicana va triomfar a les grans capitals i a les regions industrials. Aquest resultat va posar en evidència el rebuig a la monarquia. -
Period: to
BIENNI PROGRESSISTA
-
Proclamació de la II República
Al guanyar el partit republicà els ciutadans surten al carrer per demanar la proclamació de la república.
En front e aquesta saitucació el rei Alfons XIII es veu obligat a marxar cap a l'exili i la segona república es proclamada el 14 d'abril de 1931. -
Macià proclama la República Catalana
Francesc Macià i Lluis Companys proclamen la República Catalana desde el balcó de l' Ajuntament -
Niceto Alcalà Zamora, primer President de la República
El govern provisional aixeca la bandera republicana al balcó del ministre de la governació a la porta del sol el nou president Niceto Alcalà Zamora proclama oficialment la II República Espanyola. -
Period: to
GOVERN PROVISIONAL
En aquest govern provisional en el que el president era Nizeto Alcalà Zamora, es van fer varies reformes. -
Alfons XIII es exiliat
Alfons XIII viu a França el primer dia d'exili, la nit anterior desprès de renunciar a la corona el rei abandona el palau real en direcció a Cartagena des d'allà a sortit en vaixell rumb a Marsella.
El rei no tornarà a trepitjar terra Espanyola. -
Reforma de l'educació
una de les primeres reformes que Nizeto volia solucionar era la de l'educació. El ministeri d'educació pública augmenta el presupost un 50% per poder obrir cada any 5000 noves escoles. El seu objectiu principal era crear un sistema d'educació públic, totalment laíc. -
Reformes de l'exèrcit
Una altre reforma era la de l'exèrcit, Azaña recureix a les jubilacions anticipades per reduir la desproporcionada quantitat d'oficials, limita l'àmbit de la jurisdicció militar en benefici de la civil, rebisa els augments de la guerra del Marroc i tanca 3 de les 5 academies militars, aquestes mesures son malament rebudes per un secotr de l'exèrcit. -
Eleccions per a l' Assemblea Constituent
La Constitució Espanyola de 1931 va ser la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola. Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes. -
Promulgació de la Constitució Republicana
El 9 de Desembre de 1931, després de nou mesos de tensos debats les corts aproven sense consens la constitució de la república.
El nou text constitucional estableix la democràcia parlamentària, introdueix el model autonòmic per intentar resoldre el problema regional, s'estableix la separacion de l'església i l'estat, es reconeix el dret al vot femení i inclou el reconeixement d'importants drets socials per a les classes treballadores. -
Reformes en l'esglesia
L'esglesia a partir d'ara tots el privilegis que fins ara havia tingut en relació amb l'estat.
La nova legalitat acaba amb el pagament de avers al clero, estableix el matrimoni civil i el divorci, prohibeix a les ordres religioses que es dediquin a l'ensenyament, s'eliminen els simbols religosos de totesles institucions públiques i dissol la companyia de Jesús. -
Cop d'Estat fracasat del general Sanjurjo
El general Sanjurjo dirigeix des de Sevilla el primer intent de colp militar contra la República. Compta amb el recolsament d'un grup de monàrquics i d'un nombre reduït de bandols militars. El general sanjurjo detingut i comdemnat a mort es finalment indultat. Tras beneficiar-se d'una amnistia s'exilia a Lisboa i des d'allà esperarà una millor ocació per tornar a intertar-ho. -
Aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
El 9 de Septembre de 1932 milers de persones surten al carrer en Barcelona per rebre a Azaña, Azaña farà l'entrega oficial al poble català de l'estatut de Catalunya que les corts espanyoles acaban d'aprovar. Els estatuts del Pais Basc i Galícia estan encara en fase de discursió. L'estatut proclama a Catalunya regió autonoma dintre de l'estat Espanyol. -
Estatut d'autonomia de Catalunya
El 15 de Septembre de 1932, milers de persones surten al carrer per rebre a Azaña, Azaña farà l'entrega oficial al poble català del Estatut d'autonomia de Catalunya que les Corts Espanyoles acaben d'aporvar. -
Reforma Agrària
En aquest moment a Espanya hi han més de 2 milions de camperols sense terra, brazers eventuals que passen part de l'any en l'atur i que mal viuen amb misers jornals.
L'objectiu de la reforma agraria es que els jornalers que no tenen terra acabin sen propietaris. -
Francesc Masià primer president de la generalitat
Francesc Masià serà el primer president de la generalitat escollit pels catalans el dia 14 de Desembre de 1932. -
Casas Viejas
Com que la reforma agraria va tant lenta en gener de 1933 la FAI fa una crida a l'insurrecció general com en altres llocs en Casas Velles, un provincia de Cadiz un grup de brazers anarquistes declara el comuinsme llibertari i es subleva. 23 persones moren victimes de la brutal repreció contra els anarquistes de Casas Velles la tragedia dona a l'opinió pública. La dreta culpa a Azaña del que ha passat. El succés suposa un cop polític mortal per Azaña que acabarà dimitint en Setembre de 1933. -
Fundacio de la Falange Espanyola
El partit de la falange Espanyola va ser fundat el 29 d'octubre de 1933 per Jose Antonio primo de Rivera aquest partit tenia una ideología feixista. -
Period: to
BIENNI CONSERVADOR
-
Els partits de dreta (CEDA) guanyen les eleccions legislatives.
El 19 de Novembre de 1933 es convoquen eleccions, aquesta sera el primer cop a Espanya votin les dones en unns eleccions generals. Les eleccions inclueixen una altre novetat les dretes es presentenper primer cop unides en una coalició de partits anomendada CEDA "Confederació Espanyola de Dretes Autònomes". Els resultats de les eleccions dan un gir total a la situació, la dreta triomfa ancara que no arriba a la majoria i el partit radical es fa més fort. -
Mort de Francesc Macia i Lluis Companys nou president de la generalitat
El 25 de desembre de 1933, tot just constituït el primer govern del bienni radical-cedista, encapçalat per Alejandro Lerroux, es va produir la mort de Francesc Macià, que no va poder recuperar-se d'una operació d'apendicitis. Companys apareixia com el successor natural del president català. La responsabilitat d'elegir el nou president de la Generalitat estava en mans del Parlament, el qual, reunit en sessió extraordinària el 31 de desembre, va triar a Companys com a president. -
Entrada de ministres de la CEDA al Govern Lerroux.
A aquest període, alguns historiadors l'anomenen "Bienni Negre" perquè van ser anys reaccionaris i marcats pel feixisme. L'anul·lació, per part del govern Lerroux, de les reformes empreses en la primera legislatura i la constitució d'un nou govern, que incorporava tres ministres de la CEDA, l'octubre de 1934, van ser respostes amb una revolta de sectors d'esquerres. -
Proclamació de l'Estat Català de la República Federal Espanyola
A Barcelona el 6 d'octubre de 1934 Lluís Companys nou prwsident de la Generalitat de Catalunya trenca amb el Govern Central i proclama l' Estat Català dintre de la República Federal Espanyola.
La insurreció Catalana que no compta amb l' ajuda del anarquistes es trepitjada desprès de 10 hores de lluita per l' exèrcit. Es produeixen 46 morts, el Govern Republicà suspen temporalment l'estatut i empresona el seu president. -
Detenció del Govern de la Generalitat
La conseqüència immediata que té la proclamació de l'Estat Català és la suspensió del govern autonòmic el 13 d'octubre, la detenció i empresonament del govern de la Generalitat. -
Revolució d' Asturies
La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista. -
Dimissió de Lerroux per l'escandol de l'estraperlo
Durant l'any 1935 la descomposició de la dreta es va fer evident. Aquest mateix any va esclatar l'escàndol, per estraperlo, que va esquitxar a destacats membres del govern. Lerroux es va veure obligat a dimitir. En les eleccions de 1936, Lerroux i el seu partit van ser escombrats ja que no van aconseguir cap diputat. Aquest fet va significar la defunció política de Lerroux. -
El govern Portela dissol les corts i convoca eleccions
El govern de coalició de centre dretà cau i es convoquen eleccions el 16 de febrer de 1936. L'interés que han despertat aquestes eleccions entre els Espanyols es reflexa en l'alt index de participació del 73%. En aquesta ocasió inclús els anarquistes van a votar. -
Triomf del Frente Popular en les eleccions
El front popular guanya les eleccions el 16 de febrer de 1936 amb el 47% dels vots, la dreta obté un 45% dels vots i el centre un 5%. El mapa polític queda en dos grans blocs enfrontats per una banda la dreta i per l'altre banda l'esquerre. -
Period: to
GOVERN DEL FRONT POPULAR
-
Assassinat de Calvo Sotelo
El 13 de juliol de 1936, va ser assassinat per una unitat de la Guàrdia d'Assalt. Aquest fet, va tindre un gran impacte emocional, va ser el pretext emprat com a detonant de la sublevació militar que va donar inici a la Guerra Civil
