-
Com que la monarquia va començar a ser qüestionada, l'oposició s'aglutina en un front únic i signen el PACTE DE SANT SEBASTIÁN en el qual es va constituir un comitè revolucionari presidit per Alcalà Zamora amb l'objectiu d'enderrocar la monarquia i proclamar la república.
-
Davant del descontentament el General Berenguer dimiteix i el Rei nomena a l'almirall Aznar per formar govern. Un cop en el poder, l'almirall convocarà eleccions.
-
Quan el general Berenguer dimiteix degut al descontentament general, el Rei nomena a l'almirall Aznar per formar govern i aquest convocà eleccions municipals pel 12 d'abril de 1931.
-
-
-
El 14 d'abril de 1931 desprès de la victòria de les eleccions generals per part de la coalició republicano-socialista, a l'Ajuntament d'Eibar (Guipúscoa) es va proclamar la república i desprès a Barcelona (Macià va anunciar la República Catalana dins la Federació Ibèrica), a Madrid i a gairebé tot el país.
-
Un cop proclamada la República, es va formar un govern provisional, constituït pes representants del Pacte de Sant Sebastián i presidit per Niceto Alaclà Zamora. El primer que va fer el govern va ser convocar eleccions a Corts Constituents, el 28 de juny de 1931 i van comportar la victòria dels republicano-socialistes.
-
El juny de 1931, una comissió d'experts es van reunir al Santuari de Núria i van redactar un avantprojecte: l'Estatut de Núria, per tal de definir el marc institucional de l'autonomia catalana i les competències que havia de tenir.
El text va ser aprovat en referèndum el 2 d'agost de 1931, però no va ser fins el 9 de desembre de 1932 quan es va aprovar l'Estatut del 32 gràcies a la intervenció del govern de Manuel Azaña. (L'estatut del 32 estava constituït per un Estatut de Núria retallat) -
Aquesta constitució va ser aprovada el 9 de desembre de 1931, amb un contingut social molt avançat per la seva època. Tenia un caràcter democràtic i progressista.
-
El President de la República fou Alcalà Zamora, que va anomenar President del Govern a Manuel Azaña. Junts van dur a terme nombroses reformes en diversos àmbits com el religiós, el bèl·lic, el agrari, el educatiu, el laboral i el territorial.
-
-
-
A Catalunya, l'any 1932 la CNT-FAI va promoure una insurrecció a l'Alt Llobregat impulsada pels miners Fígols i Sallent. Els miners van ocupar la conca minera durant 5 dies i finalment va haver-hi d'intervenir l'exèrcit i la repressió va suposar l'acomiadament d'obrers i sindicalistes.
També hi van haver sublevacions a Andalusia. -
El 19 de novembre de 1933 es celebren eleccions a Corts (voten per primera vegada les dones), que donen la victòria a centredreta. A Catalunya va continuar governant ERC.
El nou govern va ser presidit per Lerroux amb tres ministres de la CEDA. Les forces d'esquerra i els sindicats es van radicalitzar i la idea de l'entrada de CEDA al govern no vas ser vista amb bon peu. -
-
El guanyador de les eleccions del 1933 va resultar ser la CEDA de Gil Robles, però Alcalà Zamora per por a la reacció dels sindicats i del PSOE, nomenà a Alejandro Lerroux , líder del PRR, nou cap el Govern, amb el suport de Gil Robles.
-
-
Es van paralitzar moltes de les reformes del govern anterior, és el que s'anomena la Contrareforma.
S'atura la reforma agrària i es decreta la llibertat en la contractació rural, es frena el projecte d'estatut del Paí Basc, amnistia als militars de la Sanjurjada , retorn de la Companyia de Jesús, s'inclou el pressupost de l'església en l'estat, reducció d'obres públiques, augment de pressupost per al ordre públic i aprovació de LA LLEI DE CONTRACTES I CONRREUS (1934) -
A Astúries, els miners de carbó units amb la UGT, la CNT i comunistes van iniciar una revolució social. Es van apoderar de les armes de les casernes de la Guàrdia Civil i de les fàbriques d'armament i van ocupar la conca minera, van assetjar Oviedo i van ocupar els ajuntaments i els van substituir per Comitès revolucionaris. La insurrecció va ser sufocada pels generals Franco i Goded i va acabar amb 1100 miners morts, 2000 ferits i uns 300 morts de les forces de seguretat i exèrcit.
-
El 6 d'octubre de 1934 el president Companys es va enfrontar al govern central i a la CEDA i va proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. El govern general i l'exèrcit decideixen decretar l'estat de guerra i en poques hores esclatà la revolta. Es va obrir foc contra el Palau de la Generalitat i com que les forces catalanes eren dèbils, van cedir davant del general Domènech Batet i es va detenir al govern català. El resultat va ser més de 3000 presos polítics.
-
A la primavera de 1935 es va formar un nou govern amb Lerroux i 5 mebres de la CEDA. Tot i que van presentar propostes, aquestes no van ser acceptades degut a la crisi del govern i els escàndols que havien sortit a la llum relacionats amb el joc als casinos i de la malversació de fons públics (cas estraperlo).
-
La falange per un costat i l'esquerra revolucionària per l'altre van enfrontar-se de manera violenta i contínua a tot el país, fent pràcticament inviable la solució reformista que es volia dur a terme. La Falange va posar en marxa la seva "dialèctica de punys i pistoles", amb el foment de la violència i del terror al carrer.
-
El nou govern format per republicans desprès de les eleccions de 1936, va donar lloc a un govern on Azaña va ser president de la República i Casares Quiroga, cap de govern,
-
-
-
Desprès de l'escàndol amb el cas estraperlo, es van convocar eleccions el dia 2 de febrer de 1936. Els dos grans blocs que es van presentar a les eleccions van ser "El Front Popular" (a Catalunya conegut com a Front d'Esquerres) i "El Bloque Nacional (o Front Català d'Ordre).
La victòria de les eleccions va ser per el Front Popular, format exclusivament per republicans.
Azaña va ser president de la República i Casares Quiroga, cap del govern. -
El oficial d'esquerra Tinent Castillo va ser assassinat per ultradreta. Tot i això, l'esquerra va respondre amb l'assassinat del dirigent monàrquic Calvo Sotelo per part de les forces policials,
-
L'assassinat del Tinent Castillo i de Calvo Sotelo va accelerar la insurreció militar que va començar el 17 de juliol de 1936 al Marroc i va donar origen a una guerra civil que va durar tres anys.
