-
Jun 15, 1520
Reforma religiosa i escolar
La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen , aquest esdeveniment. Com a període històric, la Reforma es considera que acaba amb la pau de Westfàlia el 1648; tanmateix, moltes de les denominacions que es van produir durant aquest període continuen existint i el protestantisme constitueix una de les branques més importants del cristianisme avui en dia. -
Tractat de Versalles
va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial. Després de sis mesos de negociacions a la Conferència de París, el Tractat fou signat com a culminació de l'Armistici de Compiegne de 1918, acordat amb Alemanya , amb el qual s'havia posat fi als combats.Va ser el tractat de pau més important, en què els aliats van acordar la pèrdua de les colònies alemanyes, la pèrdua de territoris de l'Imperi Otomà. -
Eleccions municipals 1931
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de facto, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després. -
Proclamació de la Segona República
La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer.Eibar va ser la primera ciutat a alçar la bandera tricolor, la matinada del dimarts 14 d'abril de 1931. -
Period: to
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco). -
Period: to
República d'esquerres
El Partit Republicà d'Esquerra fou un partit polític català. Format el 1935 mitjançant la fusió dels partits Esquerra Nacional a Catalunya (l'antic Partit Català d'Acció Republicana) i la secció catalana del Partit Republicà Radical Socialista i presidit per Faustí Ballvé i Pellicer. El partit pertany des d'aleshores al partit espanyol Izquierda Republicana, convertint-se en la seva federació catalana. -
Constitució de 1931
La Constitució Espanyola de 1931( Constitució de la República Espanyola) fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola .Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes. La constitució es va redactar a partir d'un avantprojecte redactat per la comissió de les corts constituents, presidida per Luis Jiménez de Asúa, que van iniciar el treball i el van presentar el 18 d'agost, i el debat va durar des del 27 d'agost fins a la promulgació el 9 de desembre. -
Reforma agrària
La Llei de reforma agrària d'Espanya de 1932, promulgada el 9 de setembre, va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè buscava resoldre un problema històric: la gran desigualtat social que existia a la meitat sud d'Espanya, ja que juntament amb el latifundios propietat d'uns pocs milers de famílies, gairebé 2.000.000 treballadors sense terra vivien en condicions miserable. -
Pujada al poder de Hitler
No hi havia cap partit liberal de classe mitjana prou fort com per bloquejar els nazis. El partit popular i el Partit Demòcrata van patir greus retrocessos als nazis en les eleccions. Els socialdemòcrates van ser essencialment "un partit conservador sindicalista amb un lideratge ineficaç". El partit del centre catòlic va mantenir el seu bloc dels votants, però estava més preocupat per defensar els seus propis interessos, i d'acord amb Bullock. -
Estatut de Núria
D'acord amb l'acord negociat a l'abril 1931 entre el govern provisional de la República i l'autoproclamat govern català, una comissió presidida pels juristes Pere Corominas i Jaume Carner han elaborat un esborrany d'Estatut a l'Hotel del Valle de Núria (d'aquí el nom d'Estatut de Núria) , definida com un estat autònom dins d'una Espanya entesa com una Federació de tots els pobles Hispànics i considera el català com l'única llengua oficial a Catalunya. -
Period: to
República de dretes
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) (en castellà: Confederación Española de Derechas Autónomas) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933. Es va gestar durant el bienni progressista de la Segona República Espanyola, i arribarà al Govern en el període de 1933-1935, durant l'anomenat bienni conservador o bienni negre. -
Eleccions del 1933
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935. -
Mort de Francesc Macià
Francesc Macià i Llussà va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. Políticament, va virar d'un inicial regeneracionisme d'Espanya a la defensa de la República Catalana. -
Derrota del Tercer Reich
El Tercer Reich és el nom que rep el darrer Imperi Alemany entre el 1934 i 1945, que s'identifica amb el nazisme. La designació de Hitler com a canceller (30 de gener de 1933) significà la fi de la República de Weimar i la transformació de l'Estat amb línia a les doctrines del nazisme: fi del parlamentarisme, suspensió de garanties i atribució al poder executiu de facultats il·limitades; substitució del sistema federal per una rígida centralització; -
Fets d'Octubre de 1934 a Catalunya
Els fets del sis d'octubre va ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Aquest intent secessionista desembocà en l'empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l'Estatut de Núria per part de l'Estat espanyol. A Astúries, en el que s'anomenà la Revolta d'Astúries. -
Fets d'Octubre de 1934 a Astúries
La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista. Va ser un episodi que ocorre dintre d'un procés més ampli que va ocórrer en conjunt d'Espanya i es va denominar Revolució de 1934. -
Period: to
El Front Popular
El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.Va guanyar-les per un estret marge i va dur a terme canvis polítics a aportar major igualtat social, restauració de l'autonomia a Catalunya,una reforma agrària que acabaria amb les condicions feudals que encara hi havia a molts latifundis, amnistia de presoners polítics, etc -
Period: to
Guerra civil espanyola
La Guerra Civil española va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat . -
Eix Roma-Berlin
Les Potències de l'Eix eren els estats oposats als Aliats durant la Segona Guerra Mundial. Els tres principals Poders de l'Eix eren: Alemanya, Itàlia i l'Imperi Japonès.
Després de la victòria alemanya sobre França (juny 1940), part del govern francès va decidir col·laborar amb els nazis, era la França de Vichy. Més tard, els països de l'est d'Europa es van veure pressionats per Hitler perquè s'unissin a l'Eix. -
Pacte Antikomintern
El Pacte Antikomintern o Tractat Antikomintern va ser signat el 25 de novembre de 1936 entre l'Imperi del Japó i l'Alemanya nazi. Segons els termes d'aquest acord, ambdues nacions es comprometien a prendre mesures per salvaguardar-se de l'amenaça de la III Internacional o Komintern, liderada per la Unió Soviètica. -
Anschluss
Anschluss es una palabra alemana que, en un contexto político, significa «unión», «reunión» o «anexión». Fue usada para referirse a la fusión de Austria y la Alemania nazi en una sola nación, el 12 de marzo de 1938 como una provincia del III Reich, pasando de Österreich a Ostmark . Esta situación duró hasta el 5 de mayo de 1945, cuando los Aliados ocuparon la provincia alemana de Ostmark. El gobierno militar aliado terminó en 1955, cuando se constituyó el nuevo Estado de Austria. -
Conferència de Munich
L'Acord de Munic (en alemany Münchner Abkommen, en txec Mnichovská dohoda) es va acordar a Munic, la ciutat capital de Baviera (Alemanya), el 1938, per resoldre la «crisi dels Sudets», acordant-se la incorporació d'aquest territori de Txecoslovàquia a l'Alemanya nazi. -
Pacte d'Acer
El Pacto de Acero, oficialmente denominado como Pacto de Amistad y Alianza entre Alemania e Italia, fue un acuerdo político-militar firmado el 22 de mayo de 1939 en Berlín, entre los Ministros de Relaciones Exteriores Galeazzo Ciano por el Reino de Italia y Joachim von Ribbentrop por Alemania, en el que se sentaban las bases de un futuro apoyo mutuo en caso de guerra. -
Invasió de Polònia
La Campanya o invasió de Polònia fou una sèrie de batalles que es van dur a terme a Polònia el 1939 al principi de la Segona Guerra Mundial. L'intent de reconstrucció de l'imperi Alemany en el que van anomenar Tercer Reich implicava obtenir el control sobre la ciutat lliure de Danzig i un corredor de terra entre aquesta ciutat i Alemanya. El 28 d'abril Adolf Hitler denuncia el pacte de no-agressió de 1934 amb Polònia. -
Period: to
Dictadura del general Franco
La dictadura del franquisme o règim franquista va ser el període d'història contemporània d'Espanya corresponent a l'exercici pel general Francisco Franco del cap d'estat i amb el desenvolupament del franquisme; és a dir, des del final de la guerra civil en 1939 fins a la seva mort i successió en 1975. -
Guerra del desert
Contra els propòsits de Mussolini, la Mediterrània era un llac britànic, controlat per la Royal Navy i les bases de Gibraltar i Alexandria. Hitler ja havia preparat l'operació Felix, que preveu l'assalt a Gibraltar per unitats especials alemanyes, ja que els seus informes descartaven als espanyols a poder conquerir-lo. Efectivament, Espanya havia estat devastada per la guerra civil i el seu exèrcit mancava d'equipaments moderns, gasolina i municions suficients. -
Ocupació de París
L'Alemanya nazi ocupà la ciutat de París el 14 de juny de 1940, mentre que el govern francès es traslladà a la ciutat de Vichy, establint-hi l'anomenada França de Vichy o el règim de Vichy. París va quedar sota el govern de l'exèrcit alemany o pels oficials francesos que van mostrar la seva col·laboració. -
Batalla d'Anglaterra
La Batalla d'Anglaterra va ser la primera gran campanya que va ser combatuda enterament per forces aèries. Va ser la campanya de bombardeig major i més sostinguda realitzada fins a la data. El fracàs de l'Alemanya Nazi en assolir els seus objectius (destruir les defenses aèries de Gran Bretanya o forçar al Regne Unit a abandonar la guerra forçant un armistici o la rendició) és considerat tant la seva primera gran derrota com un punt d'inflexió crucial en la guerra. -
Empresonament de Lluís Companys i el seu govern
Companys fou portat primer a Madrid, on se li van obrir diligències . Després de diversos interrogatoris, el 3 d'octubre va ser traslladat al Castell de Montjuïc a Barcelona per fer-li un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals i, com s'ha demostrat posteriorment, de forma il·legal.El 14 d'octubre de 1940 va ser condemnat a mort i l'endemà, 15 d'octubre, va ser afusellat a dos quarts de set de la matinada, al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc. -
Operació Barba-roja
La matinada del 22 de juny de 1941 començà l'Operació Barba-roja, la invasió alemanya de la Unió Soviètica en el marc de la Segona Guerra Mundial. L'atac va ser per sorpresa, ja que fins a la data, Alemanya i la Unió Soviètica havien signat un pacte de no agressió, Pacte Molotov-Ribbentrop d'agost de 1939. -
Atac a Pearl Harbour
L'atac a Pearl Harbor, o Operació Hawaii com era anomenada pel Quarter General Imperial, va ser un atac per sorpresa portat a terme per la Marina Imperial Japonesa contra la base naval nord-americana de Pearl Harbor, a l'illa Oahu de Hawaii, durant el matí del 7 de desembre de 1941 (data hawaiana), el qual provocà de manera inmiment l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial i l'abandonament de la seva política d'aïllament. -
Batalla de Guadalcanal
La Batalla de Guadalcanal, també coneguda com a Campanya de Guadalcanal, foren una sèrie de batalles i enfrontaments d'especial duresa durant la Segona Guerra Mundial. Durant la primera ofensiva americana a la Guerra del Pacífic, la marina aliada i 16.000 soldats dels Estats Units van assaltar, , l'illa de Guadalcanal, aleshores ocupada pel Japó. El nom en clau de l'operació fou Watchtower . També van ser assaltades simultàniament les illes Florida, Tulagi, Gavutu i Tanambogo. -
Batalla de Stalingrad
La Batalla de Stalingrad va ser una gran i decisiva batalla de la Segona Guerra Mundial en la que l'Alemanya Nazi i els seus Aliats van combatre la Unió Soviètica pel control de la ciutat de Stalingrad al sud-oest de la Unió Soviètica.Va estar marcada pel combat cos a cos i per l'absolut menyspreu per la quantitat de víctimes civils i militars. Està entre les batalles més sagnants en la història de la guerra, amb les majors estimacions de baixes combinades, sumant gairebé dos milions. -
Guerra llampec
Salta a la cerca
La Blitzkrieg és una tàctica bèl·lica ofensiva que pretén obtenir una victòria decisiva amb un atac localitzat, ràpid i limitat en el temps del conjunt de forces mecanitzades terrestres i aèries amb la finalitat de desballestar profundament la capacitat militar, econòmica o política de l'enemic. La va usar principalment la Wehrmacht en les campanyes dels primers anys de la Segona Guerra Mundial, especialment en les invasions de Polònia i França. -
Desembarcament de Normandia
Els Desembarcaments de Normandia van ser les primeres operacions de la invasió de Normandia aliada, també coneguda com a Operació Neptú i Operació Overlord durant la Segona Guerra Mundial. El Dia D de l'operació, posposat 24 hores per la pluja, esdevingué el 6 de juny de 1944, i l'Hora-H van ser les 6:30 AM. L'assalt va ser conduït en dues fases: un assalt aeri de tropes paracaigudistes britàniques, americanes i canadenques poc després de la mitjanit. -
Història del meu avi
El meu avi es diu Roberto i va néixer l'any 1945 a la Habana Cuba, ell era d'una família molt i humil, cosa que va fer que des de molt jove s'anés de casa, ell no va patir ho de la revolució, ja que l'any 1974 es posa ha estudiat Tècnic de il.luminació (ICAI) ell volia pilot però per problemes de salut no podia. Va viatjar per tot el món com Xile, Espanya on va conèixer a Paco Raval,Ginés Garcia, i va gravar pel·lícules com,Lucia, La muerte a un buròcrata. Fins que va emigrar a Espanya el 2004. -
Conferència de Potsdam
La conferència de Potsdam va ser una reunió duta a terme a Potsdam, Alemanya (prop de Berlín) entre el 17 de juliol i el 2 d'agost de 1945. Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units, els més poderosos dels aliats que van derrotar les potències de l'Eix en la Segona Guerra Mundial. -
Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki
Els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki es produïren el 6 i el 9 d'agost de 1945 (Nagasaki) per iniciativa del govern dels Estats Units, seguint l'ordre del president, Harry S. Truman, després que els dirigents japonesos ignoressin la Declaració de Potsdam. Aquests actes de guerra representen els únics bombardejos nuclears fins ara. El bombardeig atòmic va ser precedit per un període de sis mesos d'intens bombardeig estratègic amb bombes convencionals sobre 67 ciutats japoneses. -
ONU
L'Organització de les Nacions Unides és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. Actualment formen part de l'organisme un total de 193 estats del món, és a dir, gairebé tots els que són àmpliament reconeguts. -
Judici de Nuremberg
El procés de Nuremberg dut a terme per les potències aliades contra 24 dels principals líders del Tercer Reich acusats de conspiració, crims contra la pau, crims de guerra i crims contra la humanitat es va celebrar del 20 de novembre del 1945 a l'1 d'octubre del 1946 i constitueix la primera aplicació pràctica d'una jurisdicció penal internacional. -
Història de la meva Àvia
La meva àvia es diu Eneida i va nàixer l'any 1947 a Guayo las Villas ,en mig d'una revolució, la Revolució Cubana, més concretament en el moviment del 26 de Julio on van morir molts màrtirs joves que tenien idees revolucionàries per salvar al seu país, ja que en aquella època Cuba era Colònia de USA. El triomf de Fidel Castro va donar l'oportunitat a la meva àvia d'estudiar estomatologia el 1967 i acabar els estudis al 91. Finalment va emigrar a Espanya el 2002 per conèixer una altra cultura. -
Period: to
Catalunya, Comunitat Autònoma
El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària en el Preàmbul de l'Estatut d'autonomia. Tanmateix, la Constitució espanyola, en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat. -
Period: to
Transició Democràtica
La Transició democràtica espanyola, transició espanyola o simplement, transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a Espanya. -
Period: to
Regnat de Joan Carles I
El 22 de novembre, el príncep Joan Carles va ser proclamat rei d’Espanya davant les Corts Espanyoles amb el nom de Joan Carles I i va jurar per Déu i sobre els evangelis, complir i fer complir les Lleis Fonamentals del Regne i guardar lleialtat als principis que informaven el Moviment Nacional. -
Period: to
Regnat de Felip VI
Felip VI d'Espanya, de naixement Felip de Borbó i Grècia (Madrid, 30 de gener de 1968), és l'actual rei d'Espanya, títol pel qual ostenta els càrrecs de cap d'Estat i capità general de les Forces Armades. Fou proclamat davant de les Corts Generals el 19 de juny del 2014 després de fer-se efectiva l'abdicació del seu pare.[3] Seguint la numeració dels reis d'Aragó li correspondria el nom de Felip V d'Aragó.
