-
Crisi alimentaria
Desde 1760 s'anaven fent males collites, que van provocar que el preu dels aliments i le rei cada vegada demenava més impostos per benefici propi al terçer estat, açò vol dir que també hi havia una crisis financera, aquestes van ser les principals causes de la revolució francesa. -
Period: to
Revolució Americana
Primera revolució, que va donar peu a altre revolucions perque va sortir molt bé. -
Motí del te
Uns joves colons es van disfressar de indigines i varen atacar uns vaixells anglesos carregats de te al port de Boston, varen llençar tot al mar. Va causar manifestacions a la ciutat, culpa d'açò les autoritats britàniques reprimien amb mes duresa i limitaren les llibertats. -
Guerra d'Independència
La guerra d'Independència va ser causada perquè les 13 colonies tenien molt poca llibertat . Els rebels van fer un exèrcit voluntari que comandà George Washington. La guerra va durar 8 anys (1775-1783). -
Declaració d'Independència
Els representants de cada una de les Tretze Colònies reunits a Filadèlfia van aprovar la declaració d'Independència. -
Pau de Versalles
Gran Bretanya va ser derrotat a Yorktown el 1781 va haver de reconèixer la Pau de Versalles, gràcies a açò va neixer els Estats Units d'Amèrica. George Washington va ser proclamat el primer president de Estats Units. -
primera constitució
El 1878 va redactar la primera constitució. Assegurava l'equilibri de poders(executiu, legislatiu i judicial), també garantia la llibertat de religió, de premsa, d'expressió, de reunió i el dret de ser jutjat per un jurat. -
Jurament del Jeu de Paume (Joc de Piolta)
El terçer estat després de rebutjar la seva proposta als estats generals. Es van reunir al pavelló de París per firmar el Jurament del Jeu de Paume, es van comprometre a elaborar una constitució. -
La gran por
Els pagesos es van comçar a revolucionar contra els senyorals que tenien les seves terres, van cremar moltes residències constituent i la destrucció de documents senyorials. Aquesta etapa van emprar molt la guillotina i van matar moltes persones. -
Estats Generals
Rei Lluis XVI convoca els estats generals (per votar si els nobles i el clergat tenen de pagar impostos)un hi ha representans dels tres estaments, cada estament només té un vot. Abans de començar el terçer estat proposa que cada persona tengui un vot i el doble de representació ja que son el estament es més persones. El rei i els altres representants van votar que no. -
Declaració de drets de l'Home i del Ciutadà.
Decoment que reconeix el dret i la llibertat individual i col·lectiva, la igueltat davant la llei i els impostos -
Period: to
Revolució Francesa
Revolució burgesa que va ser gracies a la revolució Americana. Aquesta revolució es va emprar molt la guillotina. -
Assaltament de la fortalesa de la Bastilla
El tercer estat varen assaltar la fortalesa de la Bastilla per liberar a les persones que injustament havien estat detingudes. -
Constitució Françesa
el rei i la noblesa varen acceptar la nova situació i varen acceptar la constitució del tercer estat. Aquesta constitució se va establir:
-Separació de poders.
-Sobirania Nacional.
-Igueltat legal dels ciutadans.
-Sufragi censatari. -
Assemblea Leagislativa
Després d'aprovar la constitució varen convertir l'assemblea anterior amb una assemblea Leagislativa, en la qual varen aprovar noves lleis. Aquestes noves lleis van tenir uns problemes: oposicio del rei Lluis XVI, la noblesa i països absolutistes, açò també va dur a problemes inters i es fan formar dos grups de revolucionaris els girondins més moderats i els jacobins més redicals. -
Proclamació de la República
La situació va originar un clima de revolta que va acabar en al palau reial amb el empresonament del monarca i França es va proclamar la república -
La convenció girondina
Els girondins varen dur el rei a judici i va ser condenat a la guillotina per ser acusat de traïció ja que estaven escapant quan els van agafar. El rei de frança Lluis XVI i la seva esposa Maria Antonieta varen ser ejecutats a la guillotina. Açò va crear un descontent popular i els jacobins van agafar el poder -
Segona Constitució de França
El lider dels jacobins era en Robespierre i va crear una nova constitució basada en la democràcia social: Sobirania popular, Sufragi universal i Dret a la igualtat -
Cop d'Estat
Els Girondins van produir un cop d'estat els Jacobins, ja que van provocar una gran oposició per part de la població. Aquet cop d'estat va ser ejecutat el lider dels jacobins en Robespierre i altres dirigents jacobins -
Terçera Constitució Francesa
Despres del cop d'Estat els girondins van fer una nova constitució que atorgava el poder a un govern de cinc membres, el Directori. -
Segon Cop d'Estat
El general Napoleó Bonaparte amb suport de la burgesia va fer un altre cop d'estat, va posar fi al Directori i va donar peu al Consolat. Van anomenar primer consol el Napoleó. -
Period: to
Època de Napoleó
En Napoleó quan va ser nombrat cònsol i en passar uns anys també va ser nombrat emperador. El seu imperi anava bé fins que va tenir uns errors molt greus, va actuar com comqueridor. -
Napoleó es fa emperador
Napoleó es va coronar emperador, gràcies els seus triomfs militars i la seva capacitat per governar. Va guanyar molt de prestigi per la seva capacitat de derrotar els monarques absoluts europeus. -
Codi civil Napoleó
En Napoeló en ser nombrat cònsol va fer un codi civil. Aquet codi civil. El codi civil va dur a terme oficialment les lleis que van neixer amb la revolució. -
Extenció del imperi Napoleònic
L'imperi Napoleònic es va expendir per gran part d'Europa. En Napoleó va possar com a reis dels països conquerits als seus familiars o generals del seu exèrcit i varen imposar les idees revolucionàries. En Napoleó va cometre dos errors molt grans un era posar com a reis dels territoris a gent de frança que no tenia ni idea de xerrar la llengua del païs, el segon error va ser actuar com conqueridors. -
Waterloo
En Napoleó va ser vençut per Espanya i Rússia i va abandonar el poder. En Napoleó va fer un intent de retorn al poder i definitivament va ser la guerra Waterloo que en Napoeló va ser vençut. -
Congrés de Veina
Les potències vencedores de Napoleó es varen reunir en el congrés de Viena per possar fi a l'expansió de les idees liberals i tornar a la monarquia absoluta. -
Santa Aliança
Es un trectat d'ajuda mútua, si un monarca neccesita ajuda els altres monarques tenen d'enviar tropes a ajudar-los, aixi no podria haver un altre cop d'estat. -
Period: to
L'Època de la restauració: El retorn de l'absolutisme
Europa després de la derrota d'en Napoleó va tornar al l'absolutisme. -
Mort d'en Napoleó
En Napoleó després de ser vençut a Waterloo va ser desterrat a l'illa de Santa Helena
