-
El 5 de maig de 1789 es reuniren a Versalles els Estats Generals. Els representants del Tercer Estat demanaren que es votés per cap i no per estament, i que es dupliqués el nombre de representants del Tercer Estat. També van sol·licitar que es deliberés en comú i no separadament. Els estaments privilegiats es van negar, així que el Tercer Estat es va autoproclamar Assemblea Nacional.El rei es va oposar i va ordenar el tancament de la sala de sessions.
-
-
El rei va ser concentrar tropes davant de Versalles i la resposta popular va ser l’assalt a la presó de la Bastilla, símbol de l’absolutisme. Allà hi eren tancats els presos polítics.
-
L'Assemblea va decretar l’abolició del sistema feudal, suprimint els privilegis i les prestacions senyorials, i es declarà la igualtat a l’hora de pagar impostos.
-
El 26 d’Agost de 1789, L’Assemblea va elaborar la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà (influïda per la Declaració de Filadèlfia), ampliant els drets naturals (llibertat, felicitat, igualtat).
-
El 12 de juliol de 1790, l’Assemblea va decretat la Constitució Civil del Clergat: els religiosos passaven a dependre de l’Estat i no de Roma, per això havien de jurar fidelitat a la Constitució.
-
Finalment, l’Assemblea va elaborar una Constitució el 1791. S’establia la sobirania nacional, la separació de poders, el sufragi censatari (només els homes amb una determinada renda podien votar).
-
El rei va intentar escapar-se el juny de 1791 per posar-se en contacte amb els nobles que s’havien exiliat i formar un exèrcit amb ajut de tropes estrangeres per frenar la Revolució. Fou detingut a Varennes i obligat a tornar a París.
-
Al ser França una Monarquia absoluta, es va establir una Constitució.
-
L’Assemblea va declarar la guerra a Àustria. L’himne patriòtic francès, La Marsellesa, va ser composat aleshores. Els primers triomfs foren per les tropes austríaques.
-
El 10 d’agost de 1792, davant l’amenaça prussiana, les masses populars van assaltar el palau de les Tulleries, del qual va fugir la família reial. Els assaltants eren els revolucionaris més radicals, els sans-culottes, les classes populars de la ciutat. La revolució es va radicalitzar.
-
La Convenció, el 22 de setembre de 1792 va proclamar la república. Van destacar tres grups polítics:
Els girondins (Brissot), revolucionaris moderats.
Els jacobins o muntanyesos (Robespierre, Marat i Danton), partidaris d’una República Democràtica i de l’aliança amb els sans-culottes.
La plana, homes fidels a l’esperit de 1789.
La lluita entre girondins i jacobins pel poder es va manifestar en el procés del rei: els jacobins volien condemnar-lo a mort i els girondins salvar-lo. -
-
Finalment, Lluís XVI va ser executat el 21 de gener de 1793, provocant la reacció de les cases reials europees. Tot seguit van executar a Maria Antonieta.
-
Es van adoptar mesures repressives contra els enemics de la Revolució (per exemple, amb la revolta monàrquica i catòlica de la regió de la Vendée, que va ser durament reprimida al març de 1793). Es va crear un Comité de Salvació Pública per salvaguardar la Revolució. Els jacobins més radicals es fan amb el poder, donant pas a la Convenció muntanyesa, dirigida per Robespierre.
-
Marat, l'ídol dels sans-culottes va portar el triomf a la Convenció.
-
Els jacobins van redactar una nova Constitució el 1793 amb un caràcter revolucionari radical. Proclamava la sobirania popular i ampliava els Drets de la Declaració de 1789.
El nou govern va instaurar el Terror, ordenant execucions i detencions en massa. -
La radicalització de Robespierre va comportar l’execució d’altres líders jacobins, com Danton o Hébert), en el període anomenat Gran Terror. Aquesta mesura va unir tots els seus enemics. El 9 de Termidor de l’any II (27 de juliol de 1794), Robespierre i els seus seguidors van ser guillotinats.
-
Promulgaren una nova Constitució el 23 de setembre de 1795, molt més conservadora que la de 1791: establia dues cambres: Consell dels Cinc-cents i Consell dels Ancians; el sufragi restringit; el poder executiu requeia en un directori de 5 membres.
-
-
El 18 de Brumari va protagonitzar un colp d'estat i va anomenar tres cònsols provisionals: Sieyès, Ducos i Napoleó. D'aquesta manera començava l'etapa del Consolat i acabava la Revolució.
