-
476
Caiguda de l'Imperi romà
Quan els romans perden el poder, els germànics els agafen el relleu i comencen a governar bona part dels territoris que havien format part de l'imperi romà. No van imposar cap llengua nova, sinó que van continuar parlant llatí, encara que no van poder evitar transmetre a la població unes quantes formes germàniques (esquena, guàrdia...) -
601
L'origen del català
La data de naixement de català se situa entre els segles VII i VIII. En aquest temps ja és possible veure una gran evolució del llatí en els documents escrits de l'època, indicis que el separen del llatí vulgar i l'apropen al català modern. -
711
Arribada dels musulmans
El 711 comencen a arribar als musulmans, que venen del nord d'Àfrica. La majoria dels cabdills visigots fugen cap al nord. Però la gent normal (pagesos, artesans...) es queden i accepten els musulmans com a nous governadors. Els musulmans parlen àrab, però no aconsegueixen que tota la població aprengui àrab d'un dia per l'altre. Al principi, la gent que s'ha quedat a la península parlen llatí, però aquest llatí cada cop s'arabitza més. Així es crea el mossàrab -
722
La "reconquesta" ¿?
Els àrabs conquereixen la major part de la península. Quan arriben als Pirineus, amb la intenció de conquerir la Gàl·lia, on hi havia la tribu germànica dels francs. Però els francs els paren els peus, i perquè els àrabs no hi tornin, s'alien amb els visigots. Així, visigots i francs fan una línia fortificada més o menys pel mig de l'actual Catalunya i de l'actual Aragó, que és l'anomenada marca hispànica. En aquesta part de dalt s'hi continua parlant llatí, que és el que es convertirà en català -
722
Mentre que passava la "reconquesta"
Mentre que els musulmans s'han estat a la península, al nord el llatí ja ha començat a agafar la forma de les llengües romàniques que coneixem. El llatí es va començar a transformar en: galaicoportuguès, asturià, castellà, aragonès i català, aquestes llengües s'estenen en línia vertical cap al sud. La gent de parla catalana i aragonesa conquereix Catalunya, el regne d'Aragó, el regne de València i el regne de Mallorca i porten el català que s'ha transformat al nord cap a tots aquests territoris. -
1001
Trobadors
Un trobador és un poeta i cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses. Amb els seus poemes, que no eren llegits, sinó cantats, van portar la llengua catalana a un auge. -
1201
La fugida
Molts càtars (comunitat cristiana que vivia a Occitània que sostenia que el cristianisme havia de ser auster i humil) fugen d'Occitània (meitat sud de França on es parlava occità) cap a Catalunya. Com que al papa de Roma no li interessava que la comunitat dels càtars creixés, li va proposar al rei de França que eliminés els càtars i que ell li donaria diners i soldats. Així va començar a matar a la gent d'Occitània. Per això, els pobres que van sobreviure, van fugir cap a Catalunya. -
1201
Llengua del poble, la cultura i l'Administració
El català va tenir una considerable expansió com la llengua de creació i del govern entre els segles XIII i XVI, temps en què la Corona d'Aragó va expandir els seus dominis pel Mediterrani. Entre les obres literàries de relleu, universal es poden esmentar les de Ramon Llull, Dante i les obres de Francesc Eiximenis, entre altres. -
1208
Jaume I el Conqueridor
Jaume I d'Aragó, conegut com «El conqueridor» va ser rei d'Aragó, comte de Barcelona, senyor de Montpeller, rei de Mallorca i València. Va impulsar l'expansió de la Corona d'Aragó cap al Mediterrani. Va portar la llengua catalana a Mallorca gràcies a les xarxes comercials. -
1262
Aparició Roman Llull
Ramon Llull va escriure una gran quantitat de textos en català. O sigui, que demostra que el català és una llengua competent que serveix per a tot. -
1330
Francesc Eiximenis
-
1346
Bernat metge
-
1397
Ausiàs March
-
1413
Joanot Martorell
-
1490
Joan Boscà
-
1492
Joan Lluís Vives i March
-
1519
Rebel·lió de les Germanies
En aquesta rebel·lió els pagesos es van alçar contra els nobles. Els nobles, per a sufocar la revolta dels pagesos, van demanar ajuda al regne del costat, el regne de Castella, i ells els van ajudar. Des de llavors, al Regne de València, els nobles van començar a parlar castellà en signe de gratitud. Al Regne de València el català va passar a ser només la llengua dels pagesos. Així el català va començar a ser en la llengua dels pobres i dels incultes que no es podien pagar l'educació. -
Guerra dels Segadors
Aquesta guerra va esclatar perquè el regne de Castella, que estava lligat al regne d'Aragó va proposar centralitzar el poder: el que van proposar, va ser quedar-se amb el regne d'Aragó. El cas és que centralitzar el poder implicava imposar les lleis de Castella a tots aquells territoris. Aquestes lleis afavorien els interessos de la noblesa i perjudicaven els interessos dels pagesos. La guerra va esclatar entre pagesos i nobles i al final van aconseguir que Castella no assumís el control. -
Guerra de Successió
La disputa venia del fet que el rei s'havia mort sense tenir cap fill i havien de triar un nou rei. Dos candidats: Felip de Borbó i Carles d'Àustria i cada regne va apostar per un candidat diferent segons els seus interessos. A mitja guerra, al Carles li va sortir la possibilitat d'anar a governar un altre país (Àustria) i va deixar als catalans amb la seva lluita. Els catalans no es van rendir, però l'11 de setembre van ser derrotats. Felip no va ser gens compassiu i els hi va prendre tot. -
Bonaventura Carles Aribau
-
Pobresa catalana
Encara que Felip havia tret les lleis catalanes, el català no va desaparèixer pas, i encara que estava prohibit, els capellans i els professors es veien obligats a parlar en català (perquè la gent no entenia el castellà). La gent que no es podia pagar l'educació mai va arribar a aprendre castellà en realitat (només els rics) El català es va convertir en una llengua de pobres amb poquíssim prestigi. Per això, d'aquesta època la poca literatura que conservem són cançons populars que cantaven. -
Víctor Balaguer
-
La Renaixença i la recuperació de la llengua
La llengua catalana va viure una rica Renaixença literària, l'inici del qual se sol situar simbòlicament amb la publicació de La Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau, i que va tenir continuïtat amb la producció poètica, teatral i narrativa de molts autors a Catalunya.
A la segona meitat del s. XI, aquest moviment va donar lloc a obres en l'àmbit universal com són les de Jacint Verdaguer. A partir de la Renaixença el català va començar a tenir més força. -
Jacint Verdaguer
-
Àngel Guimerà
-
Josep Carner
-
Catalanisme polític
Va créixer el catalanisme polític, que era un corrent polític fonamentalment de dretes que, entre altres coses vetllava pel català. En aquest moment va començar a asseure's la normativa del català, una cosa imprescindible perquè la llengua obtingués prestigi i guanyés l'estatus de llengua digna. -
Dictadura de Primo de Rivera
Durant la Dictadura de Primo de Rivera, el ritme de creixement es va frenar una mica, però no es va aturar del tot. -
Segona República
El govern va apostar per moltes reformes culturals, cosa que va afavorir el català -
Guerra Civil i Dictadura
Tots els projectes culturals es van tallar de cop i el qual el 1939 es va imposar la Dictadura de Franco, tot se'n va derruir.
El català va estar prohibit durant els quaranta anys de dictadura. Així i tot, sempre hi ha hagut gent vetllant pel català i per la cultura catalana. Cap als últims anys de dictadura, el règim va començar a afluixar-se i el català va començar a aparèixer en alguns llocs. -
Millora de la llengua
Acabada la dictadura, tots els projectes culturals de la segona república, es van reprendre i evidentment, el català va recobrar bona part del prestigi que havia assolit.
