-
En el context de les guerres púniques, en què Roma i Cartago lluiten pel control del Mediterrani.
Tret dels Pirineus, la romanització va ser ràpida i efectiva, les llengües preromanes desapareixen en favor del llatí vulgar.
Substrat preromà. -
La majoria dels pobladors de l'actual Catalunya parlaven llatí vulgar, del qual deriven la majoria dels mots catalans.
-
El període de transició entre el llatí vulgar i el català.
-
L'imperi romà d'occident es fragmenta en diversos regnes, entre els quals el regne visigòtic inclou la futura Catalunya.
-
Abans de desaparèixer el S. VI la llengua germànica dels visigots entra en contacte amb el protoromanç català i hi aporta un conjunt de mots: el superstrat germànic visigòtic.
-
La invasió musulmana de la península Ibèrica provoca la desaparició del regne visigòtic. -
Amb l'avanç dels musulmans els francs reaccionen, els expulsen de Girona i Barcelona els anys corresponents, i estableixen la marca hispànica, que separa el món cristià i musulmà a l'altura del Llobregat, formant l'anomenada Catalunya Vella, un grup de comtats autònoms vassalls de l'imperi franc.
Durant aquest període hi ha una nova aportació al català que es gesta, el superstrat germànic franc. -
L'emperador franc Carlemany impulsa aquest moviment cultural amb l'objectiu de portar el llatí clàssic a la seva antiga esplendor. Els monestirs de Ripoll i Cuixà són dos dels focus més actius de la Renovatio.
-
Guifré el Pilós, comte de Barcelona unifica tots els comtats de la Catalunya Vella.
Les terres del sud del Llobregat són musulmanes fins al segle VII i València i les illes Balears fins a la meitat del segle VIII. -
Els comtats Catalans es desvinculen dels francs quan el comte de Barcelona, Borrell II, trenca el pacte de vassallatge amb el rei franc, Hug Capet.
No més Renovatio. -
S'havia conquerit Tarragona el 1118, i s'arriba fins a l'Ebre el 1148 (conquesta de Tortosa). S'uneix la Catalunya Vella i la Catalunya Nova.
-
Les Homilies d'Organyà - un conjunt de sis sermons de missa - i el Llibre dels jutges - traducció al català del codi legislatiu visigòtic Liber ludicum, escrit originalment entre 1060 i 1080. -
El català es converteix en una de les llengües més poderoses d'Europa.
Apareix la primera gran figura de la literatura catalana, Ramon Llull (1232-1316), autor de les primeres obres científiques i literàries en una llengua romànica.
Altres figures destacades són Ramon Muntaner, Francesc Eiximenis, Bernat Metge, Ausiàs March, Joan Roís de Corella i Joanot Martorell.
També és llengua d'Estat i Internacional. Apareixen organismes com la Generalitat, el Consolat de Mar i la Cancelleria Reial. -
Durant el Regnat de Jaume I (1213-1276) s'incorporen dos grans territoris al domini lingüístic: illes Balears (1229) i País Valencià (1238).
Aquests dos territoris tenien poblacions mossàrabs (cristians a territori musulmà), que van adoptar la llengua ràpidament. -
Durant el segle XIV l'expansió catalana continua per terres mediterrànies: Sardenya (1324), Sicília (1397), i fins a Atenes i el sud de Grècia.
A l'Alguer encara es parla català i la llengua Sarda inclou uns quatre mil mots. -
- Extinció de la dinastia catalanoaragonesa, o Casal de Barcelona. La mort de Martí l'Humà (1396-1410), que es resol amb el Compromís de Casp (1412). El matrimoni de Ferran d'Aragó amb Isabel de Castella (1472) solidifica l'hegemonia política.
- L'empobriment, la fam, la davallada demogràfica i econòmica de Catalunya per guerres i epidèmies. Guerra civil contra el rei Joan II (1462-1472) i revoltes pageses del 1482.
- Imposició del tribunal de la Inquisició (1487), que fomenta el castellà.
-
A partir del segle XV la llengua castellana comença a tenir influència sobre la catalana (fonètica, morfosintaxi, lèxic...) que continua fins a l'actualitat. Aquestes influències són l'Adstrat castellà (amo, alabar, borratxo, coix, preguntar...).
-
-
Al País Valencià i les illes Balears el segle XVI comença amb la revolta de les Germanies (1520-1523) en contra de l'oligarquia i el poder central. La derrota dels agermanats, burgesos i petits propietaris rurals, significa l'inici de la Decadència per a València i les Balears. -
Tot i conviure amb la població cristiana els moriscs són expulsats per ordre del rei Felip III.
La llarga influència dels parlants de l'algaravia (àrab vulgar de la península) es reflecteix en multitud de noms comuns i topònims i formen el superstrat àrab. -
Revolta popular liderada per la Generalitat de Catalunya i motivada per la pretensió de la monarquia de centralitzar l'estat seguint el model francès.
Aquesta guerra, sumada a la dels trenta anys, van resultar en l'annexament per part de França de la Catalunya Nord després del tractat dels Pirineus. -
Després de morir Carles II (1665-1700), comença un conflicte armat entre Castella, partidària que Felip de Borbó sigui el rei, i la Corona d'Aragó, que voldria que Carles d'Àustria fos rei.
-
La data que celebrem com a Diada nacional de Catalunya, en realitat va ser un dels dies més desafortunats del territori.
La guerra d'Almansa (1707), la rendició de Barcelona (11 de setembre de 1714) i l'ocupació de Mallorca (1715), són la culminació de la derrota militar de Catalunya, amb greus conseqüències de tota mena, incloent-hi el lingüístic. -
Aquest decret de Felip V aboleix les lleis i institucions pròpies dels territoris de la Corona d'Aragó. La Generalitat de Catalunya, existent des del segle XIV, és abolida i no torna a existir fins al 1931. -
La publicació del poema La pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, el 1839 s'ha pres com a símbol de l'inici de la Renaixença, un moviment cultural que trenca la decadència.
Respon als següents factors socioeconòmics i culturals:
- La Revolució Industrial
- El romanticisme; mitificar l'època medieval
- Recuperació d'una literatura catalana amb figures de prestigi.
- Naixement de la filologia Catalana.
- Generalització del Català com a llengua del teatre.
- Mitjans de comunicació moderns en català. -
Són uns concursos d'origen medieval reinstaurats a partir del 1859, que premiaven les millors poesies en tres categories (la Fe, la Pàtria i l'Amor). Com que no hi havia un model normatiu universalment acceptat, cada escriptor escrivia com li semblava. Els poetes jocfloralescos adopten un català inspirat pel català medieval, recaragolat i farcit d'arcaismes. -
A finals del segle XIX, la Renaixença dona pas al Modernisme, un moviment cultural i artístic brillant, ciutadà i de vocació europea, que esclata en múltiples manifestacions artístiques com l'arquitectura d'Antoni Gaudí o la poesia de Joan Maragall.
El 1906, però, un noi moviment es fa passar, el Noucentisme, amb esperit clàssic, intel·lectualitat serena i la vocació d'incidir en la política a través de la cultura. -
Enric Prat de la Riba, autor de La nacionalitat catalana (1906), lidera el moviment Solidaritat Catalana (reunió de diversos grups polítics que comparteixen els plantejaments catalanistes) i esdevé president de la Mancomunitat de Catalunya, que retorna certa autonomia política al territori. -
La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) es funda l'any 1907 per posar fi al desgavell normatiu. El primer president va ser mossèn Antoni Maria Alcover (1962-1932), pare de la dialectologia catalana i iniciador del Diccionari català-valencià-balear.
El secretari i autèntic responsable científic (de copiar diccionaris valencians) de la normativització va ser Pompeu Fabra (1868-1948).
Els primers estudis de Fabra van ser publicats a la revista modernista L'Avens. -
Fabra va escometre la depuració i normativització de la llengua en tres etapes:
- La tasca ortogràfica. El 1913 es promulguen les Normes ortogràfiques, i el 1917 apareix el Diccionari ortogràfic.
- La tasca morfosintàctica. La Gramàtica catalana va ser publicada el 1918
- La tasca lèxica. L'any 1932 apareix el primer diccionari normatiu: el Diccionari general de la llengua catalana, popularment conegut com a Diccionari Fabra. -
Tot i els intents de represàlia per part del govern central, la població catalana recupera consciència lingüística i política. Es proclama la Segona República Espanyola (1931-1936) i es restableix la Generalitat de Catalunya (1931). També esdevé el català llengua oficial i de l'escola com és establert a l'estatut de Núria (1932), després de més de dos-cents anys.
Durant la república el català predomina a la premsa, la ràdio, l'escola i els usos públics i privats. -
El triomf de la normativa de Fabra arriba quan la gran majoria d'escriptors i intel·lectuals valencians signen aquestes normes que integraven a la norma Fabriana formes del valencià. Des d'aleshores el català es parla i escriu amb una norma moderna i unificada.
-
Amb la revolta militar de Francisco Franco Bahamonde comença el més implacable període de repressió i castellanització, a través de les escoles, ràdio i a partir dels anys seixanta, televisió. -
-
Enmig de la dictadura, la llengua i cultura catalanes comencen a recuperar espais públics:
- Òmnium Cultural (1961), que promou l'ensenyament del català per a adults.
- Es funden revistes com la publicació cultural Serra d'Or o la infantil Cavall Fort, a més d'editorials exclusivament en català com Edicions 62.
- Neix Nova Cançó, primer fenomen de la cultura de masses en català, amb cantautors com La Trinca.
- La literatura catalana continua viva amb autors reconeguts com Mercè Rodoreda. -
Per una banda, la població autòctona esdevé per primera vegada massivament bilingüe, i en part d'aquesta es consolida un sentiment de diglòssia que en sectors de la burgesia barcelonina, mallorquina i valenciana arriba a l'autoodi.
D'altra banda, s'hi instal·len gairebé tres milions d'immigrants castellanoparlants, que es concentren a les ciutats i mai s'integren lingüísticament de manera efectiva. Al contrari, a les ciutats catalanes s'impulsa la castellanització lingüística. -
El conjunt de lleis que regulen la cooficialitat del català a Catalunya estableixen que el català és:
- La llengua pròpia de Catalunya i la que el singularitza com a poble.
- La llengua que, igual que el castellà, els ciutadans de Catalunya tenen el dret d'usar i el deure de conèixer-la.
- La llengua d'ús preferent de les administracions i dels mitjans de comunicació públics.
- La llengua pròpia i vehicular de l'ensenyament.
- La llengua d'acollida dels immigrants. -
A partir d'algunes decisions judicials que amenacen de limitar avenços que semblaven consolidats, incloent-hi la immersió lingüística escolar o l'ús preferent del català en l'Administració, l'ampli reconeixement de la llengua ha estat sotmès a una profunda revisió política i legal.
-
De manera tímida, altres territoris catalanoparlants han començat a reconèixer el català com a llengua pròpia, com l'Alguer i Perpinyà. El municipi de Perpinyà, el 2010 va aprovar la Carta a favor del català.
A la Franja de Ponent, en canvi, el català segueix sense reconeixement oficial de forma clara: En la llei de llengües d'Aragó aprovada el 2013, es declarava oficialment que a la Franja no es parla català, sinó un nou idioma anomenat lapao (llengua aragonesa pròpia de l'Aragó occidental).