-
Decret de nova planta
Són un conjunt de decrets promulgats entre 1707 i 1716, pel rei Felip V de Borbó.
https://www.youtube.com/watch?v=ghzdwjWrWcc -
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, és un conjunt de tractats signats pels estats antagonistes en la Guerra de Successió Espanyola entre els anys 1713 i 1715 a la ciutat neerlandesa d'Utrecht. -
Publicació de l'enciclopèdia
-
Presa de la Bastilla i Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutdà.
La Declaració dels Drets de l'Home i de l'Ciutadà va ser aprovada per l'Assemblea Nacional Constituent i es un dels documents fonamentals de la Revolució francesa. -
Constitució francesa (liberalisme polític)
-
Execució de Lluis XVI
-
El Consolat (cop d'estat de Napoleó)
El cop d'Estat de Napoleó va tenir el suport de bona part de la burgesia. La seva intenció no era tornar a l'Antic Règim, sinó consolidar els principis moderats que havien inspirat la Revolució del 1789. -
Màxima expansió de l'imperi napoleònic.
-
Constitució de Cadis
Coneguda popularment com la Pepa, va ser promulgada per les Corts Generals espanyoles reunides extraordinàriament a Cadis el 19 de març de 1812. -
Derrota de l'imperi napoleònic
-
Revolució liberal a França
-
Primera guerra carlina
Va ser una guerra civil que es va desenvolupar a Espanya entre 1833 i 1840 entre els carlins, partidaris de Carles de Borbó i d'un règim absolutista, i els isabelins o cristins, defensores d'Isabel II i de la regent Maria Cristina de Borbó. -
La dècada moderada (1843-1854)
L'arribada al tron d'Isabel va significar el predomini dels moderats, sota la direcció del general Narváez. Les noves Corts van proclamar una Constitució moderada (1845), que restringia el vot, limitava les llibertats i compartia la sobirania entre les Corts i la Corona.
Es van centralitzar els impostos en l'Estat. -
Guerra dels matiners
Va ser el resultat de nous aixecaments carlins a Catalunya motivats per la crisi econòmica i pel suport al nou pretenent carlí. -
Obertura del canal de Suez
-
Tercera guerra carlina
Es va iniciar durant el Sexenni Revolucionari, per la nova vacant al tro espanyol després de l'exili d'Isabel II. -
Expedició de Stanley (Àfrica Central)
-
Conflictes anglobòers (1880-1899) i (1899-1902)
Els britànics es van enfrontar amb els colons holandesos (bòers) instal·lats a la zona sud-africana des del segle XVI, on havien format les repúbliques del Transvaal i l'Estat Lliure d'Orange. -
Conferència de Berlín
El xoc d'interessos entre les potències rivals pel repartiment d'Àfrica va impulsar la convocatòria de la Conferència de Berlín (1885). -
La Conferència de Berlín (1885)
El seu objectiu d'establir mesures d'acord i arbitratge
entre els imperis, però l'ascens de potències com
ara Alemanya, que havia arribat tard a la cursa
colonial, va reobrir els conflictes entre els països
europeus.
Al principi del segle XX, el Marroc va ser l'escenari
principal dels enfrontaments.
Tanmateix, la tensió
podia aparèixer a qualsevol lloc i en qualsevol
moment. -
Revoltes socials dels bòxers
La intromissió estrangera va ser contestada amb diverses revoltes socials, com ara la dels bòxers al 1899. -
La revolta del 1905
El 1905 va esclatar una revolta que exigia la fi de l'autocràcia. Es va celebrar una manifestació pacífica i el tsar hi va respondre amb una repressió contundent, però les manifestacions i les vagues van continuar i els treballadors van crear consells (soviets), per organitzar-se. El tsar es va comprometre a convocar eleccions per sufragi universal i a promoure una reforma agrària.
Les promeses no es van complir, el tsar va clausurar la Duma i va tornar a governar autocràticament. -
Setmana tràgica
L'any 1909 l'oposició al reclutament de soldats ja llicenciats per a la Guerra del Marroc va fer desencadenar una revolta popular a Barcelona, coneguda com a la setmana tràgica
Com a resultat, el rei va encarregar formar nou govern a Canalejas, del Partido Liberal. El 1912, l'assassinat de Canalejas a mans d'un anarquista va obrir una etapa d'inestabilitat que va conduir novament els conservadors al poder.
https://www.youtube.com/watch?v=TF031Inbjo4 -
Confederació Nacional del treball (CNT)
És una central sindical espanyola d’estructura confederal d’ideologia anarcosindicadista. Va ser el major sindicat obrer a Espanya. En pocs anys va estendre la seva influència entre el proletariat, sobretot a Andalusia i a Catalunya.
La ideologia de la CNT està inspirada en l'anarquisme entès com a una filosofia política segons la qual la societat és capaç d'organitzar-se sense un poder superior, sense coacció i sense violència. -
Assassinat de Francesc Ferran a Sarajevo
El 28 de juny de 1914 l'hereu de l'Imperi austrohongarès, Francesc Ferran, va ser assassinat a Sarajevo per un estudiant serbi relacionat amb les organitzacions nacionalistes sèrbies. -
Guerra de trinxeres (1914-1918)
Després de la batalla del Marne, els fronts es van immobilitzar. Al front occidental es van obrir trinxeres des de Suïssa fins al mar del Nord, i va començar una fase de la guerra en la qual guanyar un pam de territori a l'enemic comportava desenes de milers de morts. Aleshores es va fer necessari buscar nous aliats que aportessin més soldats al front.
Al final del 1914 Turquia va entrar a la guerra, l'any següent ho van fer Itàlia i Bulgària i, el 1916, s'hi va incorporar Romania. -
Revolució russa (1917)
La guerra va afectar tots els països contendents, però a l'Imperi rus hi va tenir
conseqüències profundes. Va generar, el 1917, una revolució sense precedents que va
transformar completament el sistema econòmic,
polític i social. -
EUA entra en la guerra
Degut a l'enfonsament del transatlàntic RMS Lusitania el 7 de maig del 1915, Estats Units s'introdueix en la guerra. -
Tractat de Brest-Litovsk
El tractat de Brest-Litovsk fou un tractat de pau que es va signar el 3 de març de 1918 entre les Potències Centrals i Rússia i que va suposar la retirada de Rússia de la Primera Guerra Mundial.
També va alleujar els bolxevics que continuaven lluitant en la seva guerra civil i va afirmar la independència de Finlàndia, Letònia, Estònia, Lituània i Ucraïna. A Polònia la seva signatura va provocar protestes i aldarulls, i la retirada definitiva de tot suport a les Potències Centrals. -
Crisi social (1919-1923)
Al mateix temps que el Marroc sofria una gran crisi social. Als països industrialitzats, sobretot a Catalunya, els treballadors convoquen vagues per fer millores salaries i laborals.
Aquestes vagues es van estendre per tota Espanya però van ser aturades per la Guàrdia Civil.
El govern i les organitzacions patronals van crear sindicats favorables als interessos i grups armats exerceixen la violència contra els grups obrers, això va arribar a una guerra social. -
Cop d’estat de Primo de Rivera
Va tenir com a conseqüència la instauració de la dictadura gràcies sobretot al fet que el rei Alfons XIII no es va oposar al cop i va nomenar el general revoltat cap del Govern al capdavant d'un Directori militar . -
Pacte de Sant Sebastià.
Va ser la reunió promoguda per l'Aliança Republicana que va tenir lloc a Sant Sebastià el 17 d'agost de 1930 a la qual van assistir representants de tots els Partits Republicans i en la qual es va acordar l'estratègia per posar fi a la monarquia d'Alfons XIII i proclamar la Segona República Espanyola. -
Proclamació de la segona república
En les eleccions municipals la victòria republicana va ser evident a les grans ciutats. En els resultats electorals i en la proliferació de manifestacions per demanar la proclamació de la República, Alfons XIII va suspendre la potestat reial i va abandonar el país camí de l'exili. -
Triomf del front popular
Va ser una coalició electoral espanyola creada al gener de 1936 pels principals partits d'esquerra (front d'esquerres) .
