-
Convocatòria dels Estats Generals
Es va tractar d'una assemblea general extraordinària convocada pel rei per trobar una solució a la greu crisi financera que patia el país. Es componia de representants dels tres estaments de la societat francesa: el clergat o Primer Estat, la noblesa o Segon Estat, i el poble pla o Tercer Estat. -
Creació de l'Assemblea Nacional
L'Assemblea Nacional va ser la institució, emmarcada en el període al voltant de la Revolució francesa, que va existir des del 17 de juny de 1789 servint de transició entre els Estats Generals i l'Assemblea Nacional Constituent. -
Period: to
Assemblea Nacional Constituent
L'Assemblea Nacional Constituent va ser la primera assemblea constituent de França. Formada a partir de l'Assemblea Nacional, va ser proclamada el 9 de juliol de 1789, als inicis de la Revolució francesa. L'Assemblea va prendre innombrables mesures que van canviar profundament la situació política i social del país. -
Jurament del Joc de pilota
El Jurament del Joc de Pilota va ser un compromís d'unió presentat el 20 de juny de 1789 entre els 577 diputats del tercer estat per no separar-se fins a dotar a França d'una Constitució, plantant cara a les pressions del rei de França Lluís XVI. -
Pressa de la Bastilla
La pressa de la Bastilla es va produir a París el dimarts 14 de juliol de 1789. Tot i que la fortalesa medieval coneguda com la Bastilla només custodiava a sis presoners, la seva caiguda en mans dels revolucionaris parisencs va suposar simbòlicament la finalitat de l'Antic Règim i el punt inicial de la Revolució francesa. -
Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà del 1789, aprovada per l'Assemblea Nacional Constituent francesa el 26 d'agost del 1789, és un de molts dels documents fonamentals de la Revolució francesa quant a definir els drets personals i els de la comunitat, a més dels universals. -
Constitució del Clergat
La llei sobre la constitució civil del clergat votada el 12 de juliol de 1790 per l'Assemblea Constituent, estava cridada a substituir el Concordat de 1516. El seu objectiu era reorganitzar en profunditat l'Església de França, transformant els sacerdots catòlics parroquials en «funcionaris públics eclesiàstics». -
Fugida de Varennes
La Fugida de Varennes va ser un significatiu episodi de la Revolució francesa, en el qual la família reial va tenir un greu decaïment en la seva autoritat real, en intentar infructuosament escapar a l'estranger disfressada de família aristòcrata russa. -
Primera Constitució de França
La primera constitució escrita de la història francesa, va ser promulgada per l'Assemblea Nacional Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI. Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. -
Period: to
Assemblea Nacional Legislativa
L'Assemblea Nacional Legislativa fa referència a dues assemblees nacionals de la història de França. La primera sota la Revolució francesa, i la segona sota la II República, a mitjans del segle XIX. -
Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana
La Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana és un text redactat el 5 de setembre de 1791 per l'escriptora francesa Olympe de Gouges, parafrasejant la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà proclamada el 26 d'agost de 1789, el text fonamental de la Revolució francesa. -
Period: to
Convenció Girondina
La Convenció Girondina va proclamar la República al setembre de 1792, i al gener va ordenar l'execució de Lluís XVI. ... La inflació, l'amenaça europea i la insurrecció realista de La Vendée, van donar peu que els jacobins, recolzats pels sans-culottes, posessin fi al predomini dels girondins. -
La batalla de Valmy
La batalla de Valmy, també coneguda com el Canoneu de Valmy, es va desenvolupar el 20 de setembre de 1792, durant les Guerres Revolucionàries Franceses, al voltant del poblat de Valmy al nord de França. -
Period: to
Convenció Jacobina
La Convenció Jacobina va enfrontar els moments més crítics del procés revolucionari i als grups contrarevolucionaris pel que va establir el Comitè de Salvació Pública, el Comitè de Seguretat Nacional i el Tribunal revolucionari, com a part d'un règim basat en el Terror per reprimir els rebels, contenir la intervenció estrangera i estendre la Revolució. -
Execució de Lluís XVI i MªAntonieta
L'execució de Lluís XVI, que va tenir lloc el dilluns 21 de gener de 1793, va ser un dels esdeveniments més importants de la Revolució francesa. Aquesta execució va ser realitzada a la plaça de la Revolució (actual plaça de la Concòrdia)
L'execució de Maria Antonieta va ser un dels esdeveniments més importants de la Revolució francesa, ocorreguda deu mesos després de la del marit, el rei Lluís XVI. -
Insurrecció de la Vendee
Guerra de la Vendée és la denominació historiogràfica d'una rebel·lió que va arribar a convertir-se en una veritable guerra civil que va enfrontar els partidaris de la Revolució francesa i els contrarevolucionaris. Es va desenvolupar a la regió francesa de Vendée (Vandea en castellà) entre 1793 i 1796. -
Llei de Sospitosos
La Llei dels Sospitosos va ser una norma jurídica francesa que va estar vigent durant un curt període de la Revolució francesa. Va ser votada el 17 de setembre de 1793, i suprimida a l'octubre de 1796. Això va portar com a conseqüència, arrestos a persones totalment sanes, persones que pel simple fet de semblar “sospitoses” ja no podien tenir més llibertat. -
Llei del Màximum
La llei del Màximum va ser una llei promulgada durant la fase més radical de la Revolució francesa que va instituir un màxim per a preus, salaris i beneficis. -
Execució de Robespierre
Va ser arrestat i guillotinat el 28 de juliol de 1794 (10 de Termidor) al costat de vint-i-un seguidors.La seva mort va ser seguida d'una reacció termidoriana que va desmantellar el règim del Terror i va fer miques el govern purament revolucionari, que va ser reemplaçat pel Directori, de caràcter més conservador. -
Period: to
Directori
És un règim que intentava ser una República conservadora i sòlida, sobre la base social de la burgesia propietària, oposada al realisme, però també a la democràcia popular. -
Period: to
El Consolat
El Consolat va ser la institució de govern a França després de la caiguda del Directori, després del cop d'estat que va donar Napoleó Bonaparte el 18 de Brumari es va promulgar una nova constitució que va establir un poder executiu integrat per tres cònsols durant 10 anys. -
Period: to
Imperi Napoleònic
El Primer Imperi francès, també conegut com l'Imperi o la França napoleònica, va ser el govern establert per Napoleó Bonaparte després de la dissolució de la Primera República Francesa el 1804. -
Coronació de Napoleó com a Emperador
Napoleó és proclamat emperador pel Senat francès. -
Batalla de Austerlitz
Al desembre de 1805 l'exèrcit de Napoleó Bonaparte va derrotar a Austerlitz les forces combinades d'Àustria i Rússia, que els superaven en nombre. L'anomenada "batalla dels tres emperadors" és considerada com una de les més brillants de la història militar pel que fa a estratègia. -
Tractat de Fontainebleau
Tractat de Fontainebleau va ser un tractat pel qual França i Espanya van acordar envair Portugal i dividir el país en tres regnes. -
Batalla de Leipzig
La batalla de Leipzig, també anomenada batalla de les Nacions, va ser el major enfrontament armat de totes les guerres napoleòniques i la batalla més important perduda per Napoleó Bonaparte. -
"Los Cien días" de Napoleó
El període conegut com els Cent Dies, o Campanya de Waterloo, comprèn des del 20 de març de 1815, data del retorn de Napoleó a París des del seu exili a Elba, fins al 8 de juliol de 1815, data de la segona restauració de Luis XVIII com a rei de França. -
Batalla de Waterloo
La batalla de Waterloo va formar part de les guerres napoleòniques. Waterloo era un llogaret al sud de Brussel·les a Bèlgica. Allí, els soldats francesos de Napoleó Bonaparte van enfrontar els exèrcits de Gran Bretanya i Prússia. La batalla va tenir lloc el 18 de juny de 1815 i va ser la darrera batalla de Napoleó. -
Colp d'Estat de Napoleó
El 2 de desembre de 1851 es va produir un Autocop d'Estat a França encapçalat pel fins aquell moment President de la República Francesa, Luis Napoleó Bonaparte, que pretenia perpetuar-se al poder malgrat el rebuig a la reforma constitucional que li hagués permès maniobrar conforme al dret.