-
-
Es tracta del trobador del qual han arribat més textos, s'ha pogut conèixer la seva vida a partir de la informació que donen els seus textos i els documents de l'època; va ser vescomte de Berguedà, així com propietari de moltes terres. Tenia un caràcter agressiu i el seu gènere predilecte era el sirventès, un exemple d'aquests és "Cançoneta lleu i plana"
-
Va ser un escriptor, teòleg, missioner i també considerat un dels creadors del català literari i va transmetre textos científics, filosòfics i tècnics. A més, dominava també l'àrab, el llatí i l'occità. La seva obra es divideix en dos blocs: poesia i narrativa, Els poemes més destacats són "Los cent noms de Déu" i "Lo Dictat de Ramon". Pel que fa a la seva escriptura en prosa el llibre més cel·lebrat és "El Llibre de les Meravelles"
-
No es tenen masses dades documentals d'ell, però se sap que va estar molt present a les corts reials.Va escriure la més antiga de "Les Quatre Grans Cròniques" sota el nom de "Llibre del Rei en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats" forma part del subgrup de Cròniques que no vàren estar escrites per un rei. Se centra en Pere II el Gran i les seves gestes a partir d'un llenguatge precís i dramàtic.
-
És considerat el darrer dels trobadors d'origen humil que es va relacionar amb les corts dels reis i comtes de Cardona. Hi ha certa ambigüitat entre si Guillem de Cervera i Cerverí de Girona són la mateixa persona ja que es diu que van ser personatges amb 30 anys de separació. L'obra de Cerverí és molt extensa i va des de les pastorel·les fins a les cançons d'amor dedicades a les dames.
-
Va ser un cavaller i escriptor català, ciutadà de València i Mallorca. La seva crònica de "Les Quatre Grans Cròniques" és la més llarga i abarca els fets duuts a terme des del naixement de Jaume I el Conqueridor fins a l'arribada al tro d'Alfons el Benigne; va escriure tal crònica ja que estava molt lligat als ambients reials dels regnes de Mallorca i València
-
Nascut a la regió de la Toscana a Itàlia va ser l'iniciador de l'humanisme, una disciplina que es basa en l'estudi i comentari dels clàssics, així com també va establir les bases de la lírica moderna. La seva obra més destacada és el "Cançoner", on estableix un nou concepte de l'amor amb la dama pura i l'amor sincer i real.
-
Nascut a la regió de la Toscana, està considerat un dels precursors de la literatura italiana (i de la narrativa europea), juntament amb Dante i Petrarca. També va fer obres en llatí i la seva novel·la més important és "Decameró", un recopilatori d'històries verosímils explicats per personatges quotidians. Boccaccio s'endinsa en l'esperit renaixentista, valorant més l'intel·ligència i els plaers.
-
També conegut amb el sobrenom "El del Punyalet" (degut a el punyal que solia portar) va ser rei d'Aragó, València i Sardenya entre d'altres. És l'autor de l'última obra de "Les Quatre Grans Cròniques" (un període que abarca des del 1131 fins el 1387), la temàtica d'aquesta en concret és la narració del regnat de Alfons III el Benigne (el seu pare) i ell mateix, està escrita de manera autobiogràfrica, tot i que van ser els seus escrivans qui ho van fer per ell, i té un caràcter justificador.
-
Frare franciscà, teòric polític i escriptor en llengua catalana. Estudià fora de Catalunya i quan tornà es va dedicar a predicar i a l'ensenyament. La seva obra més reconeguda és "Lo Crestià"
-
Humanista català per excel·lència, considerat un dels escriptors de prosa catalana més important amb un estic precís, elegant i clar. Pertanyia a la burgesia i també es dedicava a la traducció d'obres literàries. La seva obra més important és "Lo Somni" en la que intentave exculpar-se d'uns càrres dels quals havia set imputat i que l'acabaren portant a la presó.
-
Valencià de naixement de l'ordre dels dominicans va dedicar tota la seva vida a predicar l'evangeli arreu d'Europa, tenia una gran al·loqüència i tot i que només parlava el català tot el seu públic l'entenia ja que feia ús d'una marca expressió corporal i tenia el poder d'atraure massas tot emocionant a les persones. Podem trobar alguns dels seus textos recollits en un llibre escrit més tard titulat "Sermons".
-
Metge de professió amb molt reconeixement integrant de la nova classe burgesa a València als seus temps, Roig ha sigut el capdavanter d'un nou gènere que va aparèixer en ofensa a les dones, amb la seva obra més reconeguda de caràcter misògin "Espill", la qual està escrita amb l'única intenció de divertir i té forma biogràfica tot i que ell no n'és el protagonista.
-
Escriptor i cavaller medieval, va ser representant de la mitja noblesa valenciana. Va escriure varis sirventesos als seus enemics, es va impregnar del mon cavalleresc, i gràcies a això va poder escriure la seva obra més cèlebre "Tirant Lo Blanc", inicis de la novel·la moderna, en la que Martorell descrivia al cavaller que li hauria agradat ser, amb molta masculinitat i força però a la vegada també descriu a Tirant (el cavaller de l'obra) com amb una certa por a la intimitat amb les dones.
-