Regnat d'Alfons XIII

Oposició política

Period: 1892 to 1923

3 moviments destaquen: republicanisme, moviment obrer i nacionalistes.

Moviment obrer

1893

Anarcosindicalisme, moviment obrer amb més importància. A Andalusia, la Mano Negra. Anarquistes més radicals fan atemptats (propaganda dels fets). Atemptat contra general Martínez Campos per anarquista Paulí Pallas.

Atemptat del Moviment Obrer

Nov 7, 1893

Llançament de 2 bombes des del 5e pis del Liceu. l'autor: Saniago Salvador (25 persones mortes i 35 ferides)

Atemptat del Moviment Obrer

1896

Contra la processió del Corpus a BCN (6 persones mortes i 42 ferides

Moviment Obrer 2ª part

1897

Tras els atemptats, es desarticula el moviment anarquista:Procés de Montjuïc (periodista A. Lerroux): 5 penes de mort, 25 de presó i 63 deportacions. Plens d'irregularitats. Agost: assassinat Cànovas per italià Angiolillo. Octubre 1900: es reobreix la FTRE Madrid. 1902 BCN: vaga general (augment sou i reducció horària)

Inici del Regnat

Period: 1901 to 1923

Quan va pujar al torn, tenia 16 anys. Monarca intervencionista a nivell polític i social.
·Influït en grans terratinents per fer inversions modernes.
·Atreu la burgesia comercial i industrial amb títols nobiliaris.
·Reuneix jerarquies eclesiàstiques i exèrcit.

Catalanisme

Period: 1901 to 1909

1901: candidatura de 4 presidents: LLIGA REGIONALISTA
Disputes internes (intransigents i possibilistes / crisi per visita de 1904 d'Alfons XIII a BCN) i expansió del lerrouxisme.

Governs del començament

1902

Comença amb governs liberals P. Mateo Sagasta. Morirà el 05/01/1903.
Sgeueix el P. Conservador (Fco. Silvela), i més tard torna el Partit Conservador (Antonio Maura).

Republicanisme

1902

Apareix un nou partit al 1892, Unió Republicana.Èxit a eleccions de les ciutats; dura poc per divisions internes. Reacció de caciquisme, grans partits i forta repressió. Apareix Lerroux a BCN per reorganitzar el partit. Crea nuclis d'acció agressius, cases de poble. Republicanisme: principal força d'Ajuntament de BCN; discurs radicalisme verbal, anticlericarisme i anticatalanista. 1908: Lerroux crea Partit Republicà Radical=Lerrouxisme. Mateix a País Valencià, Vicente Blasco Ibàñez (Blasquisme).

Fins a la Gran Guerra

Period: 1902 to 1916

Inestabilitat política governamental: 18 governs.
2 grans períodes: Conservador i Liberal

1r Mandat

1903

·Intent de reforma del sist. polític, "revolució des de dalt".
·Crear nova base social, "massures neutres" per desbancar els cacics i evitar resolucions populars.

Predomini Conservador

Period: 1903 to 1909

Governs progressistes marcat per l'incident del Cut-Cut.

2n. Mandat

1904

3 objectius:
·Revitalitzar economia: Llei de foment de la indústria
·Normalitzar la vida política: Reforma de la llei electoral i trencar a la corrupció caciquil.
·Modernitzar l'administració: Projecte de llei per reformar l'Administració local, crea mancomunitats.

Incident del Cu-Cut

Nov 25, 1905

Setmanari satíric d'ideologia catalanista, assalten redacció de catalanisme, trenca impremta i redacció de revista La Veu de Catalunya. Crits de ¡VIVA ESPANYA! ¡VIVA L'EXÈRCIT ESPANYOL! Oficials queixats que catalanistes, defensen l'honor de la pàtria. Reaccions a Catalunya: protestes radicalitzades, a Madrid: govern suspen garanties constitucionals, proposa llei de Jurisdciccions Especials (dictava atacas a la pàtria i símbols jutjats per jurisdicció militar: + severa i inmediata)

Tractat d'Algesires

1906

Territori del Rif: controlar-lo i pacificar-lo. La presència espanyola va ser contestada pels rifenys en cabiles.

Solidaritat Catalana

1906

Diputats catalans abandonen les Corts de la votació. A BCN, Cambó organitza festa homenatge a diputats (Festa del Homenatge= manifestació, dia 20). Solidaritat catalana: partit català creada per eleccions provincials de 1907: deroga Llei de Jurisdiccions Especials i òrgans d'autogovern per Catalunya. Victòria important, es presenta a eleccions 1907, +58% cens català.

Catalanisme d'esquerres

Period: 1906 to 1916

Grup derivat de la Lliga Regionalista: Centre Nacionalista Republicà. S'integrarà en la coalició de Solidaritat Catalana=Sindicat CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria). Tras crisi, funden al 1910, l'UNIÓ FEDERAL NACIONALISTA REPUBLICANA (UFNR) sota direcció de Pere Coronines. Èxit electoral: desbanca catalanistes conservadors i parlen amb republicans de Lerroux (Pacte de Sant Gervasi). Pacte surt malament, partit desapareix al 1916.

Solidaritat Catalana

1907

Agrupació anarcosindicalista com a resposta de proletaris. 1910: Congrés Obert: CNT: ideologia basada en independència de proletariat de burgesi i Estat, apoliticisme de moviment obrer, necessitat d'unitat sindicat i enderrocar capitalisme per expropiació=mitjançant vagues i boicots.
1911: CNT prohibida 1914:Legalitzada 1918: CONGRÉS DE SENAT: Salvador Seguí i Rubinat (El noi del sucre). Reestructura CNT i defensa negociació entre oberts i patrons: VAGA CANADENCA + moviments sindicals

Crisi Solidaritat Catalana

1908

1r element de discòrdia: Projecte d'Administració Local propiciat per Maura. Membres de la Lliga volen negociar per descentralització mentre que partits d'esquerra rebutjaven per poc democràtic. 2n element de discòrdia: Lliga s'oposa a projecte de l'Ajuntament de BCN, comporta introducció a esocles municipals de cooficialitat del català i neutralitat religiosa. 3r elements de discòrdia: fets de Setmana Tràgica de 1909. Lliga veu bé actuació de govern de Maura, republicans critiquen actuació.

Setmana tràgica

1909

Problemes de govern: Motivats per actitud intransigent en el manteniment de l'ordre públic.
SETMANA TRÀGICA: Revolta per les classes populars a BCN per el reclutament de tropes per lluitar a nord del Marroc.
1903: Espanya perd una campanya militar al Marroc.
OBJECTIU: Protagonisme colonial, beneficis económics de la zona i desig de restaurar prestigi de l'exèrcit.

Barranco del Lobo

1909

Derrota important: Augmenten el nº de tropes --------- reservistes

Reacció de la població tras la derrota del Barranco del Lobo

Jul 18, 1909

Mobilització per un sistema de quintes a l'embarcament de tropes.
Dos circumstàncies van ajudar a la mobilització:
·Vaixells de la companyia transatlàntica
·El comité de dones va repartir estampes i símbols religiosos (comprés com una burla).

Comité revolucionari

Jul 24, 1909

Republicans, lerrouxistes, anarquistes i socialistes. Es va crida la VAGA GENERAL.

VAGA GENERAL

Jul 26, 1909

Dos dies abans van incendiar un edifici religiós. Es van aixecar barricades, es van produir enfrontaments, es van cremar més de 67 centres religiosos (Sitges, Vilanova, Terrasa, Mataró, Sabadell)
Es va declarar l'Estat de Guerra i el conflicte es va radicalitzar.
Balanç final:
·2 guàrdies civils, 3 soldatsi 83 civils morts
·39 guàrdies civils, 27 soldats i 126 civils ferits
·216 consells de guerra afectant a 1700 pnes.
·17 penes de mort (5 realitzades: FRANCESC FERRER I GUÀRDIA[anarquista])

Conseqüències

Jul 27, 1909

1/ Onada de protestes contra repressió i afuselament de Ferrer i Guàrdia. S'inicia la campanya MAURA NO! (caiguad de govern conservador)
2/ Davallada electoral i recolzament de la Lliga Regionalista; el seu líder Prat de la Riba va donar suport al govern de Maura
3/ Desengany de la classe obrera respecte a la política, va afavorir l'arrelament del sindicalisme apolític

Líders liberals

1910

·Segismundo Moret: dimiteix el febrer de 1910
·Puja José Canalejas succeïnt-li (reformista i demòcrata. Proper al republicanisme)

Acció de J. Canalejas

1910

Programa de reformes molt agosarat:
·Nou impost sobre les rendes urbanes
·Llei de reclutament militar (llei de lleves) OBLIGATORI
·Aprovació Llei de Mancomunitats
·Aprovació de la Llei del Candado

Predomini Liberal

Period: 1910 to 1912

Llei del Candado

Feb 1, 1910

Llei que limitava i controlava el nº d'ordres religiosos creats.
Provoca una onada de protestes organitzades per l'Esglèsia i entitats afins. Canalejas va reprimir amb molta duresa el moviment vaguístic. Vaga=coacció intolerable contra l'Estat i la societat.

Assassinat de Canalejas

Nov 12, 1912

Per una jove anarquista (Manuel Pardiñas)
·La mort de Canalejas va fer entrar al comte de Romanones i Santiago Alba al govern i al partit.

Crisi de Restauració

Period: 1913 to 1918

Marcat per 3 elements:
1/ Política de reformes socials: Llei d'Accidents de Treballs
2/Decret sobre les Mancomunitats de José Canalejas
3/ Esclat de la 1ª GuerraMundial (1914-1918): El president, Dato, va declara a Espanya neutral de la guerra; es països veïns van demanar productes indstrials i agraris a Espanya = beneficis empresarials.

Introducció a les Juntes Militars

1916

Malestar entre els oficials pels exàmens per ascendir, en altres cossos era per antiguitat. Els militars percebien com a discriminatoris els ràpids ascensos per mèrits dels militars destinats a Àfrica. Disminució de la capacitat adquisitiva per l'augment dels preus i descontentament per la situació política: va començar una protesta per iniciativa pel coronel Benito Márquez.

Crisi de Restauració

1917

FACTORS INTERNS: Sistema polític no assumeix una nova realitat social per el creixement urbà i del proletariat. Manca d'estabilitat política i tensió en l'exèrcit per la disminució de la capacitat adquisitiva i els problemes d'ascensió.
FACTORS INTERNS: Les juntes militars (conlictivitat militar)
L'assemblea de Parlamentaris (conflictivitat política)
La vaga general de 1917 (conflictivitat social)

Juntes Militars

1917

Associacions de militars de baixa graduació (apleguen 9000 membres). Coneguts com el sindicat de l'espasa. Demanaven un augment salarial i reivindicaven l'antiguitat com mèrit d'ascens.
Faran un manifest = culpa al govern dels mals generals. Romanones condescendent, però després va ordenar la dissolució i l'arrest del fundador (el coronel)
Com a conseqüència, le juntes van pressionar a Alfons XIII, va nomenar a Dato com a president: supén garanties, accepta reglament i existència de Juntes.

Assemblea de Parlamentaris

1917

Idea de modernitzar política espanyola. Dia 5 Cambó va liderar una reunió a BCN. Demanaven autonomia per Catalunya i l'obertura de les Corts. Dia 19 van fer una crida als diputats espanyols a BCN, govern el va declarar il·legal; es va produir l'Assemblea: 68 parlamentaris: Lliga Regionalista, republicans radicals, socialistes.
S'acordava obrir un procés constituient, crear govern d'emergència i convocar 3ª sessió a Madrid: no van participar les Juntes Militars i es va convocar una vaga general.

Descomposició del Règim

Period: 1917 to 1923

Inestabilitat política, creixent activitat sindical i desastre bèl·lic al Nord del Marroc

Vaga General

Aug 13, 1917

Forta repressió i declaració de l'Estat de Guerra, l'exèrcit es va aliar amb el govern. Membres de l'Assemblea van retirar el recolçament.
Dia 19, serà sufocada. Incidència més important al País Basc, Catalunya i Astúries. A BCN, la va sufocar Benito Màrquez i a Astúries, Francisco Franco. La situació social va provocar un canvi polític: la creació d'un govern de concentració presidit per García Prieto.

Inestabilitat política

1918

13 canvis totals de govern i 30 parcials=GOVERN DE CONCENTRACIÓ amb participació de líders dinàstics i de la Lliga, presidit per García Prieto. Març es farà un 2n govern de concentració presidit per Maura. Degut a revoltes, problemes a Catalunya, etc. es va fer càrrec Romanones del govern a Desembre.
La campanya per l'autonomia de Catalunya: dirigida per la Lliga, volia formació de govern català i parlament per sufragi universal. No va trobar suport de monarca i de Corts; nomena a Maura.

Creixent activitat sindical

1919

Andalusia i Extremadura: àmplia formació de jornalers (TRIENNI BOLXEVIC 1918-1920) Convocatòria de vaga tras Congrés Obrer 1918, latifundis i enfrontaments amb Guàrdia Civil. Catalunya: revolta social (vagues: CANADENCA=promoguda per CNT (12/02-19/03)~aturada d'indústria catalana~Acord: patronal readmet acomiadats, puja salaris i jornada a 8 h. Empresa no compleix: repren la vaga. Empresaris creen sindicat lliure (suport autoritats i policia, llogava pistoles per assassinar a líders)

Pistolerisme

1920

Sindicats anarquistes creen capanya d'atemptats contra empresaris, autoritats, etc. Grup de SOLIDARIS, actuen a BCN (Buenaventura Durruti i Juan García Oliver). Patronal exigeix mesures de força i governador de BCN protagonitza repressió contra sindicalistes i protecció de pistolers de patronal: LLEI DE FUGUES (1921). Entre assassinats destaquen Salvador Seguí, Francesc Layret i Eduardo Dato.

Desastre bèl·lic al Nord del Marroc

1920

Avançades territorials mínimes, l'exèrcit proposa controlar el Rif i elimina resistència. Marxa per Alhucemas, territori sota control de cabiles per Abd-el-Krim. General Silvestre atacat per Abd-el-Krim; tropes espanyoles masacrades a Annual (07/1921): 10000 soldats morts i reducció de terreny a 5000 km2. Gràcies a tropes de reforç de general Sanjurjo, restableix domini sobre zona. Desastre d'Annual provoca: protagonisme militar, deteriorament en situació política i demanda de responsabilitats.

Situació política

1923

Agost 1921: Govern de Maura
Març 1922: Govern liberal de García Prieto
13 Setembre 1923, general Primo de Rivera, dona un cop d'Estat a BCN, el rei acceptà el cop d'Estat com a mitjà legítim del canvi polític.