-
Literat i polític espanyol. Durant el regnat d’Amadeu I d’Espanya va ser ministre d’Ultramar i ministre d’Hisenda; durant el regnat d’Alfons XII, va ser ministre de Governació; durant la regència de Maria Cristina d'Hasburgo-Lorena, ministre d'Estat i ministre de Foment i finalment durant el regnat d’Alfons XIII, va ser ministre de Governació, president del Consell de Ministres i president del Congrés dels Diputats. -
Militar i polític espanyol, de sobrenom “el general cristià” a causa de la seva religiositat. Junt amb Joanquin Costa va ser un dels principals representants del regeneracionisme, de caràcter conservador a Espanya. La seva carrera política es va caracteritzar pel respecte que tenia a la monarquia. -
Polític regeneracionista liberal. Forma part del partit liberal fusionista. Serà el primer president que maten durant la restauració. -
Va ser un polític català i advocat que defensava el moviment obrer també va ser pioner del dret laboral i referent polític de l’obrerisme i de les primeres esquerres amb Lluís Companys i Salvador Seguí, les primeres dues dècades del s.XX. -
“El Noi del Sucre”. Lider anarcosindicalisme a Catalunta a principis de segle XX. El seu sobrenom forma part del mite, amb hipòtesis diverses com la que diu que tenia el costum de menjar-se els sucres que li servien amb el cafè, o com la que ell mateix va comentar: que se l'havia posat ell mateix. -
Polític espanyol. Després d’un intent fallit de regeneració de les institucions democràtiques de la monarquia d’Alfons XIII i la prolongació de la dictadura de Primo de Rivera el van inclinar cap al camp republicà. Va participar en la integració dels grups conservadors en el nou sistema polític. La seva discutida labor com a ministre en el Govern provisional de la República i el contingut de l'esquerra va imprimir a la Constitució de 1931 el van portar a fer un projecte alternatiu. -
Protesta dels botiguers i els industrials contra la llei del Gabinet de Francisco Silvela i del seu ministre d’Hisenda Raimundo Fernández Villaverde. -
Projecte educatiu dirigit a les classes socials més baixes amb el propòsit de que aquestes tinguessin accés a una educació científica, democràtica i de qualitat.
-
Promulgada a Espanya pel rei Alfons XIII i que prohibia treballar els diumenges. -
Va impulsar el govern espanyol de Segismundo Moret i el ministre de governació, Álvaro de Figueroa, amb suport d'Alfons XIII com a reacció dels fets de Cu-Cut.
-
Conegut com la Cuartelada. Militars espanyols van assaltar i destrossar la redacció del setmanari satíric “cu-cut” del diaria de la veu de Catalunya fundat per Enric Prat de la Riba, a Barcelona. -
Va ser escollit president del Congrés dels Diputats d'Espanya durant la Legislatura de 1906-1907.
-
Primer gran moviment unitari català. Va ser un moviment que va unir diversos grups polítics nacionalistes catalans, carlins i republicans, que tenien en comú el catalanisme.
Va néixer com a resposta als fets del Cu-Cut i a la Llei de jurisdiccions (de la qual demanaven la derogació) i havia de servir per negociar amb força la transformació de l'estat centralista i aconseguir l'hegemonia política de la burgesia catalana. -
L’objectiu d’aquesta conferència va ser solucionar la primera crisi marroquina que enfrontava França amb Alemanya.
-
Organització unitària sindical de Barcelona. Va ser formada sobre les estructures de la Unió Local de Societats Obreres de Barcelona. Hi prengueren part socialistes i anarquistes. -
Partit polític fundat per Alejandro Lerroux durant el període de la restauració borbònica. Durant els primers anys va tenir un paper discret, tot i que durant la Segona República Espanyola es va convertir en un dels principals partits polítics espanyols, arribant a participar en el govern en diverses ocasions.
-
Revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes.
El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla. Arran d'aquests fets (i anteriors incidents amb bombes), la ciutat de Barcelona rebé el malnom de “la Rosa de Foc”. -
Fou una greu derrota militar per Espanya en la lluita contra grups armats anomenats les cabiles de la rodalia de Melilla. Aquests s’oposaven a la construcció d'un ferrocarril per explotar unes mines de les que eren propietaris i la concessió de les quals s'havia adquirit fraudulentament, que fou coneguda com a campanya de 1909. -
Promoguda pel president espanyol José Canalejas, on prohibeix que durant dos anys s’estableixin noves congregacions religioses. -
Partit polític fundat a Barcelona. La Unió Republicana, el Partit Republicà Democràtic Federal i el Centre Nacionalista Republicà, mantenien una aliança electoral coneguda com a Esquerra Catalana que, un any més tard, va originar la fundació d'aquest partit, nomenant com a president a Josep Maria Vallès.
-
Sindicat anarcosindicalista, fundat al saló de les belles arts a Barcelona. Actualment resta la principal organització anarquista del país. -
El 1912, quan Canalejas va ser assassinat, el govern del comte de Romanones el va escollir com a president del Congrés dels Diputats, càrrec que va exercir fins a la seva mort. -
Quan era president del Consell de Ministres, va morir assassinat en un atemptat terrorista per un anarquista anomenat Manuel Paradiña. -
Va tenir un col·lapse o un atac de disnea i moriria mitja hora més tard. -
Aliança electoral acordada entre el Partit Republicà (Alejandro Lerroux) i la Unió Federal Nacionalista Republicana per presentar-se a les eleccions legislatives. -
Institució que agrupa les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
-
Conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte.
-
Organització sindical que pretén superar als anteriors sindicats o societats obreres d’ofici, i que va ser adoptada per la Confederació Regional de Treballadors de Catalunya al congrés de Sants.
-
Pandemia que va causar la mort d’entre 50 i 100 milions de persones de tot el món.
-
Sindicats d’ideologia carlista i anticomunista, que es va dedicar a crear crear terror entre la classe obrera d’ideologia anarquista i els seus dirigents.
-
Es va produir durant els mesos de febrer i març de 1919. Es considera una de les fites més rellevants de la història del moviment obrer català, on es va aconseguir la jornada laboral de 8 hores.
-
Reclama el 1920, aprovada el 1921. Aprova l’abatiment d’un detingut en cas de fuga. -
Va ser assaltat per un grup de pistolers format per quatre individus a sou de la patronal amb gavardines. -
Es va produir durant la Guerra del Rif (G.Marroc 1920-1926). En la batalla, les tropes espanyoles van patir una gran desfeta contra les cabiles amazics, amb entre 8.000 i 14.000 soldats morts. La majoria de lleva escollits entre qui no podia pagar la redempció, així com el mateix general Manuel Fernández Silvestre.
-
Grup anarquista armat fundat com a resposta a la guerra bruta i el pistolerisme inicats per sectors patronals i governamentals contra el Sindicat Únic. Va succeir un grup anterior anomenat Los Justicieros. També va ser conegut per altres noms com ara Crisol i Nosotros. -
Moviment polític del Principat, de caràcter separatista, fundat per Francesc Macià en un acte que va tenir lloc al CADCI, amb la finalitat de proclamar la República Catalana. -
Partit polític independentista i de combat nacionalista de Catalunya fundat pel coronel. En origen, tenia caràcter combatent nacionalista i insurreccional, posteriorment es va definir com a “partit independentista, interclassista i no dogmàtic, que lluita per la independència dels Països Catalans i el català com a única llengua oficial”. Actualment es defineix com un partit d’esquerres. -
És assassinat al raval a mans dels pistolers blancs, dels sindicat lliure. -
Acord a què van arribar, a Sant Sebastià, els representants republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica. -
Durant els anys seixanta va decidir escriure el seu obra "Así cayó Alfonso XIII" perquè servís de model perquè la successió del general Franco conduís a una transició pacífica cap a l'establiment d'un veritable règim democràtic a Espanya. Va morir a Saragossa.