-
Period: to
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
El Regne Unit va experimentar una transformació total de la seva economia i de l’organització social que es coneix amb el nom de Revolució Industrial. -
EL NACIONALISME
Una ideologia política que apareix al segle XIX, i que està fonamentada en l’exaltació del sentiment de pertinença a una nació. L’objectiu fonamental del nacionalisme és fer coincidir Estats i nacions, i per això, defensa el dret dels pobles de poder disposar per ells mateixos. -
LA NOVA SOCIETAT DE CLASSES
El procés de Revolució Industrial i d’implantació del liberalisme polític i econòmic van transformar la societat del segle XIX, primerament a Europa i després, progressivament, a la resta del món industrialitzat. -
SOCIALISME I ANARQUISME
La indignació davant la misèria dels obrers va originar noves ideologies polítiques, com ara el socialisme i l’anarquisme, que
denunciaven els abusos del capitalisme liberal i aspiraven a construir una societat de persones lliures i iguals. -
L'Anarquisme
L’altre gran corrent de pensament que va enfrontar el liberalisme. No presentava una doctrina tan homogènia com el socialisme, sinó que el terme anarquisme va agrupar propostes individuals d’ideòlegs diferents. Aquests van ser coneguts també amb el nom de “llibertaris”. -
Period: to
La Siderúrgia
El sector industrial líder, a causa del seu creixement degut a l’increment de la demanda de ferro per a la construcció de ferrocarrils i vaixells. -
Period: to
SINDICALISME
A partir del període 1820-1830, els treballadors van entendre que el
nou sistema fabril havia arribat per quedar-se, i que destruir les màquines (ludisme) no milloraria les seves condicions de vida i de treball. -
Period: to
Revoltes Ludistes
Les revoltes ludistes van néixer a Anglaterra entre
els anys 1811 i 1816, i es van estendre per tot el continent. La destrucció de les màquines va esdevenir una defensa del lloc de treball, però també va servir per pressionar i intimidar els empresaris en moments de conflicte laboral. -
Primera onada revolucionària
Amb revolucions liberals a Espanya, Portugal, Nàpols i el Piemont. Totes elles van finalitzar amb la intervenció de la Santa Aliança, i el posterior retorn a l’absolutisme. -
Period: to
Onades revolucionàries liberals
Tres onades revolucionàries, l’objectiu
de les quals era retornar al model d’Estat liberal de la Revolució Francesa. -
Independència de l'Imperi Otomà
Grècia, que va aconseguir la independència de l’Imperi Otomà
l’any 1829, o Bèlgica, que es va independitzar dels Països Baixos el 1830. Altres però, no van tenir èxit, en ser derrotats per l’Estat més gran al qual pertanyien.
Aquest és el cas dels nacionalismes existents dins de l’Imperi Austríac, de Polònia i d’Ucraïna dins de l’Imperi Rus, o d’Irlanda, que pertanyia a la Gran Bretanya. -
Gran Sindicat General de Filadors
Els obrers es van agrupar en organitzacions d’oficis, les Trade Unions, entre les quals destaca el Gran Sindicat General de Filadors. -
Segona onada revolucionària
Es va centrar de nou a França. El rei Carles X va ser derrocat, i a continuació es va implantar una monarquia liberal burgesa, i el final definitiu de l’Antic Règim a l’Estat francès. -
La unificació d’Alemanya
El seu origen en el Zollverein, una unió duanera entre els
territoris de parla alemanya, signada el 1834. -
Teixidors de Cotó de Barcelona
-
Unió Obrera (França)
-
Tercera onada revolucionària
Va tenir lloc de nou a França, ja que la monarquia liberal burgesa implantada a l’onada anterior va començar a restringir la llibertat dels ciutadans. Va consistir en una revolta de les classes populars contra la monarquia i la burgesia, que va acabar amb la fugida del Rei i la proclamació de la Segona República. -
Socialisme
El 1848, dos filòsofs alemanys, Karl Marx i Friedrich Engels, van publicar el Manifest del Partit Comunista. Va ser la primera formulació del socialisme, una ideologia que ha tingut un impacte profund en l’obrerisme i en la cultura mundial. -
Qüestió Social
Es va fer evident que la societat liberal i industrialitzada havia generat noves desigualtats. Un gran nombre d’intel·lectuals
(escriptors, filòsofs, polítics) i artistes van prendre consciència de la situació de misèria en què es trobava la classe treballadora i de la violència social que generava el seu malestar. -
Period: to
Primera Internacional (AIT)
L’Associació Internacional de Treballadors (AIT) la van crear el 1864 a Londres delegats d’associacions obreres angleses,
franceses, poloneses, italianes i alemanyes. Posteriorment s’hi van incorporar altres grups i personalitats involucrades en la lluita social. L’AIT es va traslladar als Estats Units i es va dissoldre al cap de poc temps (1876). -
Primer congrés de l'AIT
Es va celebrar a Ginebra el 1866. -
Period: to
Congressos de l’AIT
En aquests congressos es van adoptar acords per impulsar les mobilitzacions obreres i s’hi van definir un seguit de reivindicacions: reducció de la jornada laboral, supressió del treball infantil... -
Segon congrés de l'AIT
Es va celebrar a Lausana el 1867. -
Tercer congrés de l'AIT
Es va celebrar a Brussel·les el 1868. -
La conquesta de Roma
La unificació d’Itàlia es va completar amb la conquesta de Roma el 1870, que es va convertir en la capital del nou Estat. -
IMPERIALISME
L’imperialisme va ser un fenomen produït a partir del 1870,
pel qual les principals potències europees van conquerir i colonitzar
sistemàticament moltes zones del món, principalment als continents
asiàtic i africà. -
L’EXPANSIÓ COLONIAL
A partir de 1870, les potències europees es van abocar a conquerir moltes zones d’Àfrica i Àsia. La rivalitat entre potències va desfermar una veritable cursa colonial per conquerir més territoris i dominar-los. -
Comuna de París
La Comuna va intentar posar en marxa molts dels ideals del moviment obrer. Va ser una iniciativa espontània, però també desorganitzada i improvisada. La falta de connexió amb la resta del proletariat francès i europeu van provocar el fracàs, i va ser reprimida per les tropes alemanyes primer, i per l’exèrcit francès més tard. -
Congrés de l'Haia
Es va aprovar i ratificar al Congrés de l’Haia del 1872, en el qual, a més, van ser expulsats Bakunin i els seus seguidors, disconformes amb la línia adoptada. A partir d’aquest moment, socialistes i anarquistes seguiran camins separats. -
Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD)
Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD), fundat el 1875,
de principis marxistes. -
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)
A Espanya, el 1879 es va crear el Partit Socialista
Obrer Espanyol (PSOE), fundat per Pablo Iglesias. Ja a
principis del segle XX, a França també s’hi va fundar un
partit socialista de caràcter estatal, i al Regne Unit hi va
néixer el Partit Laborista. -
Evolució anarquisme
L'anarquisme es va dividir en dues branques, a causa del desacord per les tàctiques que calia seguir per eliminar el sistema capitalista. Els anarcosindicalista i els anarcocomunistes. -
Triple Aliança
L’acord que Alemanya va signar amb l’Imperi Austrohongarès i Itàlia. -
Conferència Internacional de Berlín
La Conferència Internacional de Berlín va delimitar les zones d’expansió de cada país. -
Sindicat de masses (UGT)
Es van crear els primers grans sindicats a nivell estatal, com per exemple, l’Associació General dels Sindicats Alemanys (1863) o
la Unió General de Treballadors (UGT) a Espanya (1888). -
Segona Internacional
Es va fundar a París el 1889. Només va incorporar els partits socialistes de cada Estat, i es va organitzar com una confederació de partits nacionals autònoms, sense un consell general que centralitzés l’acció, a diferència de l’AIT. -
L’assassinat del president de la República Francesa
-
Period: to
Onada d’atemptats
Una onada d’atemptats que va
commocionar les societats occidentals: -
L'assassinat del president del govern espanyol
-
L'assassinat de l’emperadriu d’Àustria
-
L'assassinat del president dels Estats Units
