Segle XV-XVI: Els Reis Catòlics i la Monarquia Hispànica - Gael Macía González
-
Les dues monarquies que es van unir van ser el regne d’Aragó i el regne de Castella, aquesta unió va contribuir a grans canvis, com per exemple, l’expulsió dels jueus de la península i la imposició de la inquisició per reforçar la unificació religiosa. També van finançar el descobriment d’Amèrica, amb el que, sense saber-ho, van contribuir a un dels majors actes històrics de tots els temps. Una altra acció que van prendre va ser annexionar Navarra per imposar-se amb encara més poder a Europa. -
El regne nassarita de Granada, va ser l’últim territori musulmà de la península Ibèrica en caure contra les forces espanyoles. Aquest esdeveniment va suposar l’expulsió completa dels musulmans de la península, i va acabar amb els plans de la reconquesta. La reconquesta de la península Ibèrica va començar al 771 (Portaven, gairebé vuit segles de reconquesta) pels regnes cristians, per tal de recuperar els territoris recuperats per al-Àndalus, que cada vegada estava agafant més força. -
El 31 de març de 1492, es va publicar el decret d’expulsió dels jueus dels territoris governats per Ferran i Isabel. Aquesta llei també rep el nom de decret d’alhambra. Aquest tractat va ser molt important per la imposició del catolicisme a la península, i l’expulsió dels musulmans del regne. Per poder dur a terme aquesta expulsió, els reis catòlics van ordenar la creació de la Santa Inquisició espanyola, aquesta institució va ser fonamental per l’expulsió dels musulmans de la península. -
Cristòfor Colom (1451 - 1506) va ser un navegant, en servei dels reis catòlics, que cercava una ruta més bona cap a les índies orientals, ja que, en aquella època, era el lloc de major exportació d’espècies cap als països europeus. Conegut per descobrir el continent Americà, començant la seva colonització per les illes orientals del que es coneix com el carib, actualment. Aquest primer descobriment del continent va permetre que altres exploradors comencessin la colonització del continent. -
Durant aquesta època, els imperis més influents en l’exploració marítima van ser, principalment, el regne de Ferran i Isabel (també coneguts per reis catòlics) i el regne de Portugal. Aquests dos imperis van tenir una època de domini absolut durant aquests anys. Amb aquest domini va néixer el tractat de Tordesillas, aquest tractat va ser molt important, ja que establia uns límits territorials invisibles establerts pels meridians que creuen la terra de dalt a baix. -
El Real de a Ocho (segle XVI) va ser una moneda, fabricada majoritàriament amb plata Americana, que va aconseguir ser la primera moneda a internacionalitzar-se a la història moderna. Aquesta divisa se'n va començar a utilitzar a causa de l’alta influència de l’imperi espanyol a tot el món. Encara que, principalment, aquesta moneda es va crear per ser la moneda de canvi dels territoris espanyols, es va acabar adoptant a tot el món a causa de la importància d’Espanya a l’època. -
Carles I (1500-1558), fill de Joana “la boja” i Felip “el bell” va contribuir molt en la progressió territorial de l’imperi espanyol. Carles I, és casat amb Isabel de Portugal i Aragó (1503-1539), ell va heretar el regne de Castella i Aragó per part de la seva mare (Joana I), i, per part del seu pare (Felip I) va heretar l’Imperi Sacre Germànic. En aquella època, hi havia molts matrimonis de conveniència, per poder ajuntar regnes o imperis i així guanyar més territoris i poder militar. -
Hernán Cortés (1485-1547) va ser un conquistador castellà que va liderar l’expedició que va causar la caiguda de l’imperi Asteca i gran part del continent de Mèxic a ordres dels reis catòlics (corona de Castella). La caiguda de la ciutat de Tenochtitlán va ser un esdeveniment molt important en la conquesta de Sud-amèrica, ja que va suposar la caiguda de l’imperi Asteca. La batalla pel control de l’imperi va durar dos anys, en els quals es va intentar de tot, des de lluites fins a conspracions. -
La Batalla de Pavia va ser un breu conflicte bèl·lic dut a terme el 25 de febrer de 1525, entre tropes franceses (Francesc I) i tropes espanyoles (Carles I). Tot va començar a l’estiu de 1524, quan l’emperador de l’imperi francès va ordenar la conquesta de l’actual Milà. Les tropes espanyoles i alemanyes es van veure acorralades, a la veïna ciutat de Pavia, on van esperar per reforços. Amb els reforços extres, van aconseguir fer front a les forces franceses, les quals van perdre la batalla. -
Carles I (Carles V d'Alemanya) va abdicar el 1556. Després de la mort de Carles I, els seus dos fills (Felip II i Ferran I) van heretar un munt de territoris, a causa de la influència del seu pare a l’època. Per exemple, Felip II va rebre: L’imperi espanyol (que estava estès per Amèrica i les Índies), Països Baixos, Itàlia i diversos territoris africans. Ferran I, en canvi, només va heretar el Sacro Imperi Romanogermànic. Aquest fet va ser clau la separació dels Hasburg d’Espanya i Àustria. -
La Batalla naval de Lepant va ocórrer el 7 d’octubre de 1571, al golf de Lepant, al Peloponès (a l’actual Grècia). Es van enfrontar els soldats turcs contra una coalició cristiana anomenada Lliga Santa. El grup cristià va guanyar. Aquest conflicte va marcar una parada en l’expansionisme de Turquia pel Mediterrani. La Lliga Santa era un exèrcit format pels regnes de les Espanyes, la República de Venècia, la República de Gènova, el Ducat de Savoia, els hospitalers de Malta i la Santa Seu. -
Durant el regnat de Felip III (1598-1621), el govern va estar en mans dels vàlids, especialment, del Duc de Lerma, qui va ser considerat com “la mà dreta” de Felip III. Ell va concentrar un gran poder, controlant nomenaments, finances i política exterior. Felip III, no era massa interessat en el poder de l’imperi, així que va confiar plenament en Lerma per portar el poder, aquest, va utilitzar aquest càrrec per enriquir-se i crear un cercle d’influència, mitjançant la corrupció i altres mètodes. -
La Guerra dels Trenta Anys va començar com un conflicte religiós entre prínceps protestants i l'emperador catòlic del Sacre Imperi Romanogermànic. Tot va començar quan Olivares va intentar imposar la Unió d'Armes (1626). Això va provocar revoltes i Guerres, com: La Guerra dels Segadors (1640-1659), i la Independència de Portugal (1640). La caiguda d'Espanya va portar a la Pau de Westfàlia (1648) reconèixer la independència dels Països Baixos i consolidar França com a nova gran potència. -
El tifus és una malaltia causada per bacteris i transmesa per polls. L’any 1618 hi va haver brots de tifus a Europa, especialment en zones de conflicte on els soldats i la població vivien en condicions insalubres. La Guerra dels Trenta Anys va afectar indirectament els territoris catalans, amb pas d’exèrcits. Anys abans de la Guerra dels Segadors (1640-1652), les epidèmies eren freqüents. El tifus es propagava ràpidament. També la falta d’higiene afavoria a aquestes i altres infeccions. -
El Comte-duc d'Olivares (1587–1645) va exercir com a vàlid del rei Felip IV d'Espanya durant quasi tot el seu regnat (1621–1643). Ell va ser una figura clau en la política espanyola durant la Guerra dels Trenta Anys i les revoltes dels territoris de la Monarquia Hispànica, com Catalunya i Portugal. Olivares, va canviar molt l’Espanya de l’època, afavorint les guerres, i provocant la caiguda de l’economia espanyola. És recordat per fracassar com a vàlid i gestor d'Espanya, amb l'ajut de Felip IV. -
El 1626, Comte-duc d'Olivares va imposar la Unió d'Armes, a tots els territoris de la Monarquia. Catalunya es va negar a complir. La Guerra va començar el 1640, quan els rebels catalans van demanar ajut al rei de França. El 1641 van guanyar a la batalla, però França va trair a Catalunya. Finalment, Felip IV va recuperar Barcelona, però no el Rosselló. El 1659 Espanya va acordar amb França el tractat dels Pirineus, aquest deia que el Rosselló i part de la Cerdanya formarien part de França. -
La pesta bubònica va tenir un dels seus darrers grans brots a la península Ibèrica el 1647, conegut com la Gran Peste de Sevilla (1647-1652). La malaltia es va instaurar a la península pel port de Sevilla i es va estendre gràcies al comerç i les guerres. Només a Andalusia van morir entre 200.000 i 300.000 persones. Encara que la peste Bubónica del 1647 va afectar principalment el sud, durant la Guerra dels Segadors (1640-1652), les tropes i els desplaçaments van portar brots a terres catalanes. -
Carles II d’Espanya (1661-1700), va ser l’últim monarca de la dinastia del Habsburg a l’imperi Espanyol. Carles II no va tenir descendència, per tant, ningú va heretar el poder, i va començar una lluita dividida en dos bàndols, el de Felip d’Anjou (dels Borbons) i el de Carles d’Àustria (dels Habsburg). Va començar la Guerra de la Successió Espanyola, que va acabar amb el tractat d’utrecht i rastatt, on Felip va ser reconegut rei a canvi de cedir territoris als Habsburg i altres potències.