Art romá i grec

Arcaic

Period: 800 BCE to 480 BCE

Durant aquest període, es van desenvolupar les primeres formes d' art grec reconeixibles. Es caracteritza per la influència d'Egipte i Orient, així com per les primeres representacions de figures humanes estilitzades, com el Kouros i la Kore. L' escultura arcaica és rígida i frontal, amb un somriure arcaic característic.

Koúros i Kóre

510 BCE

"Kóuroi" i "Kórē" pertanyen al període arcaic grec, caracteritzat per la seva representació estilitzada i rígida de la figura humana. Busquen representar la bellesa i perfecció física, amb cossos simètrics i proporcions idealitzades. Les "kórē" sovint tenen un somriure enigmàtic, conegut com a somriure arcaic. Amb el temps, aquestes escultures van mostrar una major atenció als detalls naturals i una pèrdua de rigidesa. S' utilitzaven en contextos religiosos.

Roma repubicana

Period: 509 BCE to 27 BCE

Aquest període inicial de l'art roma va ser influït en gran part per l'art etrusc i grec. Les obres d'art d'aquesta època inclouen escultures, frescos i arquitectura, com ara els temples d'estil dóric.

Clàssic

Period: 480 BCE to 323

El període clàssic és considerat l' apogeu de l' art grec. Es caracteritza per la recerca de la perfecció i l' harmonia en la representació de la forma humana. L'escultura clàssica es va destacar per figures realistes, com el Dorífor de Policleto. També es va desenvolupar l'arquitectura clàssica, amb els ordres arquitectònics grecs (dòric, jònic i corinti).

Art clàssic: Grècia

Period: 480 BCE to 323 BCE

• Realisme idealitzat.
• Equilibri i simetria.
• Detalls anatòmics.
• Figura humana i idealitzada.
• Temes mitològics i religiosos.

Guerres de riace

460 BCE

Tot i que no són retrats individuals, els rostres mostren expressions detallades de concentració i determinació. Són considerades obres mestres de l' art grec i han perdurat al llarg dels segles. Els Guerrers de Riace mostren un realisme aspre en la representació de l'anatomia humana. Van ser creats mitjançant la fosa en bronze, cosa que va permetre detalls intrincats i durabilitat. Reflecteixen la recerca de la perfecció i la bellesa idealitzada característica de l' art grec clàssic. l

Discòbol

460 BCE

Realisme anatòmic: El "Discòbol" destaca pel seu realisme anatòmic precís. Moment dinàmic: Captura un moment de moviment en el llançament del disc, cosa que li dona una sensació d'energia. Equilibri i simetria: Malgrat el moviment, mostra harmonia i simetria en la postura. Idealització de la forma: Representa una figura atlètica idealitzada amb proporcions harmonioses. Herència clàssica: És una obra mestra de l' art grec que ha influït en la tradició artística occidental.

Partenó

447 BCE

El Partenó és un antic temple dedicat a la deesa Atenea a l'Acròpolis d'Atenes. Arquitectura clàssica: És un exemple destacat d'arquitectura grega clàssica amb columnes dòriques i marbre blanc. Restauració històrica: Ha patit danys al llarg del temps i ha estat restaurat; és un Patrimoni de la Humanitat i símbol de l'antiga Grècia.

Dorìfor

440 BCE

Cànon de Policleto: El Dorífor segueix el "Cànon de Policleto," una regla matemàtica per a la perfecció escultòrica. Realisme anatòmic: Detalla els músculs i l' anatomia humana amb precisió. Pose contraposta: Presenta una postura dinàmica amb el pes desplaçat en una cama. Expressió serena: El rostre té una expressió tranquil·la, típica de l'estètica grega. Idealització estètica: Representa els ideals grecs de bellesa i proporció en una figura perfectament harmoniosa.

Atena Niké

427 BCE

Estil jònic: El temple d'Atenea Niké presenta un estil arquitectònic jònic amb columnes esveltes i capitells ornamentats. Tema de la victòria: Està dedicat a Atenea Niké, la dèria de la victòria, i les escultures i relleus reflecteixen aquest tema. Mida compacte i ubicació estratègica: És un dels temples més petits a l' Acròpolis i està situat en una posició estratègica a l' entrada. Escultures i relleus: Està decorat amb escultures i relleus que representen escenes mitolègiques.

Erecteió

421 BCE

L'Erecteió presenta un disseny arquitectònic inusual amb columnes jòniques i dòriques. Destaca per les seves cariàtides, estàtues femenines que serveixen com a columnes. Dedicat a Atenea i Poseidón, amb elements mitològics en la seva estructura. L'Erecteió presenta un fris decorat amb relleus esculpits que representen la lluita entre Atenea i Poseidón pel patrocini d'Atenes. És únic per la seva planta i disposició no convencional, ja que s' adapta a les irregularitats del terreny.

Teatre d'Epidaure

350 BCE

Acústica excepcional: El Teatre d'Epidauro és famós per la seva sorprenent acústica natural. Arquitectura clàssica: Presenta una arquitectura grega clàssica amb grades i columnes dòriques. Gran capacitat: Té espai per a milers d'espectadors. Ubicació pintoresca: Està situat en un agermanament entorn natural en un vessant. Dedicació religiosa: Originalment es va construir en honor a Asclepio, el déu de la medicina.

Hermes amb Dionís infant

340 BCE

L'escultura d'Hermes amb Dionís captura la bellesa i la gràcia de la figura humana en moviment. Representa l' anatomia amb precisió i detall. Malgrat el moviment, les figures tenen expressions serenes en els seus rostres. Praxíteles va experimentar amb textures, contrastant la suavitat de la pell amb la textura de la túnica d'Hermes. L'escultura representa una escena mitològica amb Hermes sostenint Dionisio niño, el que afegeix significat i profunditat a l'obra.

Helenistic

Period: 323 BCE to 31 BCE

El període helenístic es va produir després de la conquesta de Grècia per Alejandro Magno i es caracteritza per un major realisme i dinamisme en l'escultura. Les obres d' art helenístiques sovint representaven emocions intenses i moviments dramàtics.

Laocoont i els seus fills

200 BCE

L'escultura captura un moment de patiment i agonia, mostrant una representació realista de les emocions humanes. Les cares de Laocoonte i els seus fills reflecteixen amb precisió el dolor i el sufriment. L'escultura exhibeix una meticulosa atenció a l'anatomia humana, especialment en els músculs tensos i les venes protuberants. Representen un episodi de la mitologia grega i, com a tal, s'integra en la tradició de representar temes mitològics en l'art grec clàssic.

Victòria de Samotràcia

190 BCE

Dinamisme i moviment: L'escultura captura un moment enèrgic amb la diosa Niké descendint del cel al mar. Realisme anatòmic: Malgrat el dinamisme, mostra una anatomia detallada i realista. Expressió de triomf: El rostre de Niké reflecteix una expressió de victòria i triomf. Ales i túnica: Les ales desplegades i el drapery de la seva túnica afegeixen moviment i lletjor a l'escultura. L'obra commemora una victòria naval i representa la diosa Niké, la qual cosa agrega profunditat i significat.

Altar de Zeus a Pèrgam

166 BCE

L'Altar de Zeus a Pèrgam destaca pel seu impressionant fris escultòric que representa la lluita entre els déus i els gegants, mostrant expressions emocionals vívides. La seva arquitectura inclou columnes corinties i una escalinata majestuosa, típiques del període helenístic. Utilitza un relleu en espiral per a una narració dinàmica de la Gegantomaquia. Ha influït en l' escultura i l' art posteriors, incloent-hi el Renaixement italià. Representa una obra mestra d'arquitectura helenística.

Romá

Period: 31 BCE to 1 CE

Després de la conquesta de Grècia per Roma, l'art grec va tenir una influència significativa en l'art romà. L'art romà va incorporar elements grecs en la seva arquitectura, escultura i pintura, creant un estil conegut com a "art greco-romà."

Roma Imperial

Period: 27 BCE to 476

Aquest és un període de gran esplendor de l'art roma. Destaquen les obres d'arquitectura com l'Arc de Constantí, el Col·loseu i els aqueductes, així com escultures com l'August de Prima Porta i l'Altar d'Ara Pacis. També es desenvolupa l'art públic i les pintures murals a les vil·les.

Ara Pacis Augustae

13 BCE

Frisos al·legòrics: L'altar presenta frisos esculpits amb escenes que celebren la pau i els ideals d'August. Elements florals: Inclou relleus de flors i elements naturals que embelleixen la composició. Estil clàssic: Reflecteix l' art clàssic romà, amb figures humanes idealitzades. Excel·lència artística: La qualitat artística és excepcional, amb detalls minuciosos i habilitat tècnica. Arquitectura monumental: La façana és impressionant, amb columnes corinties i una entrada majestu

Art clàssic: Roma

Period: 13 BCE to 9 BCE

• Influència grega.
• Realisme.
• Arquitectura monumental.
• Decoració luxosa.
• Diversitat de temes.

August Prima Porta

1 CE

L'estàtua d'August en Prima Porta presenta l'emperador de manera idealitzada, destacant la seva joventut i poder. Augusto porta una toga que mostra els seus assoliments militars i el seu paper a restaurar la pau a Roma. La seva postura i gestos transmeten missatges polítics, ressaltant el seu lideratge virtuós i pacífic. Augusto és representat descalç sobre un dofí, cosa que simbolitza la seva divinitat i victòria al mar. L'escultura mostra l'expressió facial serena i segura..

Maison Carreé

16

Ordre corinti: Presenta columnes decorades amb fulles d' acant i volutes. Frontó triangular: Característica façana amb frontó, tot i que les escultures originals es van perdre. Elevació peristila: Elevat sobre un podi i envoltat de columnes. Façana simètrica: Disseny equilibrat i simètric. Materials duradors: Construït amb marbre i traverià per a una major durabilitat.

Casa del poeta tràgic de pompeia

79

La Casa del Poeta Tràgic destaca pels seus frescos que representen escenes teatrals i mitològiques.
Columnes i detalls arquitectònics: Presenta elements arquitectònics decoratius i elegants, com columnes.
Atri central: Inclou un atri amb un estany al centre, comú a les cases romanes.
Mosaics detallats: Conté mosaics de sòls amb dissenys geomètrics intrincats.
En conjunt, aquestes característiques artístiques ofereixen una visió valuosa de la vida quotidiana a Pompeia a l'antiga Roma.

Colosseu o amfiteatre Flavi

80

Arquitectura monumental i ambiciosa.
Utilització d' ordres arquitectònics clàssics.
Presència prominent d' arcs i columnes.
Eficiència acústica en el disseny.
Forma ovalada per a una millor visibilitat.

Panteo de Roma

118

Dom monumental: Cúpula de formigó impressionant, la més gran en el món antic. Òcul: Obertura al sostre que permet l' entrada de llum natural. Columnes corinties: Columnes clàssiques a la façana. Frontó triangular: Frontó a l'entrada principal (decoració original parcialment perduda). Parets revestides de marbre i elements arquitectònics elaborats.

Escultura eüquestre de Marc Aureli

180

Realisme marcial: L'escultura mostra Marc Aureli com un líder militar amb expressió seriosa i autoritària. Tècnica de fosa en bronze: L' escultura destaca pel seu detall i durabilitat. Posició eqüestre: La representació a cavall demostra equilibri i coneixement anatòmic. Detall en roba i armadura: La indumentària de Marc Aureli i el cavall està representada amb precisió. Simbolisme polític i militar: L'escultura comunica poder i lideratge, sent un símbol de l'auto

Tardà antiguitat

Period: 300 to 600

A mesura que l'Imperi Roma es va enfonsar, l'art romà va experimentar canvis. L'arquitectura va ser més modesta i es van produir mosaics cristians i altres obres d'art religiós en les primeres esglésies cristianes.

Art Bizantí (5è-15è segles d.C.)

Period: 400 to 700

A mesura que l'Imperi Roma es va dividir i l'Orient va esdevenir l'Imperi Bizantí, l'art romà va influir en l'art bizantí. Aquest període es caracteritza per l'ús de mosaics i iconografia religiosa en les esglésies bizantines.

Aqüeducte de les ferres

401

És un destacat exemple d'arquitectura romana. Els seus impressionants arcs de pedra, construïts amb precisió, s' eleven majestuosament, creant una vista impactant. Amb un disseny en dos nivells, transportava aigua des d'una font llunyana cap a la ciutat. La maçoneria d' alta qualitat, polida per a un acabat suau, mostra l' atenció al detall. L'avançada enginyeria hidràulica garantia el flux constant d'aigua.

Sarcòfag dels esposos

520

El Sarcòfag dels Esposos destaca per la representació realista i afectuosa d'una parella etrusca. Panells esculpits als laterals representen escenes de banquets i festivals, proporcionant context cultural. Reflecteix les característiques distintives de l'art etrusc, amb influències gregues en la representació de les figures. L'escultura inclou la figura del difunt, la qual cosa representa les creences etrusques sobre la vida després de la mort.