-
De la mà dels antics egipcis, el sol era considerat una deïtat, i per aquest tenien preparat un deu; Ra (Dels seus ulls brollava la llum visible del dia. -
Seguidors d'Empèdocles pensaven que el procés de veure era una combinació dels dos; les "closques" anaven de l'ull a l'objecte i viceversa. -
Els Pitagòrics pensaven que una cosa sortia a l'ull per anar a parar l'objecte.
Màxim representant Pitàgoras. -
Va ser el primer a establir importants propietats de la llum com ara la propagació rectilínia de rajos de llum o la llei de la reflexió -
Els seguidors de Demòcrit afirmaven que alguna mena de sòlid i extens com "cascares" amb informació de la mida, forma, color, ... ,anaven de l'objecte a l'ull.
Màxim representant (obviament) Demòcrit -
Es presenta l'origen diví de la llum (a mans de Déu)
"Déu va dir, que hi hagi llum i va aparèixer la llum. Déu va veure que la llum era bona i la va separar de l'obscuritat. Va dir a la llum dia i a l'obscuritat nit" -
Presenta el principi de Herò
"la llum viatja seguint el camí geomètricament més curt" Un dels pares de la geometria òptica -
a mans de Ptlomeu L'altre pare de la geometria òptica -
Alzhem un cientific àrab trobaria la solució al dilema de si surten o arriben coses a l'ull.
Afirmaria que cada punt de l'objecte seria una font de rajos de llum que mantenen una correspondència 1 a 1 amb la imatge. -
Innovació del treball amb vidre.
A mans dels treballadors de vidre. Aquest esdevingueren també un nou tractament de la presbicia. -
Per Leonardo da Vinci amb el seu invent demostrant de forma més imprecisa. -
A mans de Kepler estudi de propagació de lents a través de diferents lents geomètriques. Adapta els estudis per a curar malalties varies. -
Als estudis de kepler. -
Només per a angles petits.
Donada per Kepler.
"Els angles de refracció i incidència són proporcionals" -
Combinació de dues lents per poder enfocar objectes propers. A mans de fabricants d'ulleres Holandesos -
-Innovació en creació de telescopis (aument per 30)
-4 llunes de Jupiter. Observació de Venus i la Lluna -
Desfàs del sistema Copernicà.
Recolzat per Galileu. -
Donada per Snell de forma experimental
" n1 (sin 0) = n2 (cos 0) " -
Per descartes.
Mitjançant aquesta afirmació va poder derivar a la formula correcta de refracció. -
També per descartes, va relacionar els diferents colors amb diferents velocitats angulars de les partícules.
Posa en contradiu la teoria que el color era propietat completament aliena a la llum. -
Grimaldi en una variant molt semblant a l'anell de newton pero amb obstacles, va detectar llum on zones on hi hauria d'haver ombra si la llum fos rectilinea.
Anomena a aquest fenomen difracció. -
Grimaldi després dels seus estudis va especular que la llum es propagava com a ona.
La va descartar quasi inmediatament. -
Hooke va arribar a la mateixa deducció que Grimaldi, fent analogia amb el so, pero va descartar l'idea llum-ona per que la transmissió d'aquesta no coincidia amb la del so a les cantonades -
Per Fermat, que va ser un refinament del principi de Herò
(derivació de la formula de refracció automàtica sense suposicions)
"La trajectoria real que segueix un faig de llum és aquella en la que trigui menys temps" -
Deduit també per Fermat (a través del seu teorema)
La propagació de la llum hauria de ser més lenta a medis més densos. -
Aquest fou Huygens gran defensor de la llum com a ona.
Considerava que la llum es propagava com a petites ondulacions esfèriques que al sumar-se formaven ones generadores d'altres ones secundàries
Amb aquest procés va poder expressar les característiques principals de la llum (refracció, reflexió, ... ,) -
Huygens amb la seva teoria onduloluminica va predir que la llum havia de viatjar més lentament a medis més densos -
L'espectre de colors pot ser otingut d'un faig de llum blanca mitjançant la seva refracció d'aquesta a través del prisma. -
La llum està composada per diferents llums de diferents colors.
La llei de refracció varia per cadascún. -
Aquesta vegada per Newton.
Argumentava que els diferents colors eran composats per particules més o menys pesades de llum. -
Propietat descoberta per Newton també al estudiar el reflecte parcial de la llum. -
Un altre experiment de Newton que consistia en fer passar un raig de llum entre superficié esferica i plana. -
Newton en base als estudis anteriors de Bartholinus va especular que la llum podia tenir "costats" (polarització). -
També fent analogia amb el so, Euler va arribar a aquesta suposició.
Va deduir que cada color pur de l'espectre de llum corresponia a una ona sinusoidal amb una freqüència i longitud d'ona úniques. -
Young va poder donar, mitjançant el seu principi d'interferència, explicació logica al fenomen de l'anell de Newton mitjançant l'addició anul·lació de longituds d'ona. -
Amb aquest experiment Young va poder aproximar les longituds d'ona de la llum visible.
(aprox. 0,71 m per la llum més vermella, i per a la blava aprox. 0,42 m) -
També gràcies a Young
Aquest va estudiar el fenomen de l'acomodació i com aquest esdevenia. (Canvi forma cristal·lí) -
Young també va predir l'existencia de cèl·lues a la retina encarregades de captar els 3 colors essencials. (tota la resta de colors són percebuts com a bareja d'aquests 3) -
Segons Goethe.
Els colors eren percebuts millor en relació amb com realment eren percebuts. -
Investigacions de la resposta del sistema visual en diferents condicions. -
Gràcies a Fresnel, que mitjançant un experiment de recolecció i observació de llum va afirmar que la llum es transmitia com un conjut d'ones de Huygens que produien difracció i interferències Descripció matemàtica detallada. -
Això esdevingue de mans de Poisson un científic del comite d'evaluació de Fresnel
Es va adonar que feia falta que es produeixi un punt brillant al mig de l'ombra d'un disc opac, i això pensava ell, que tombava a terra la teoria de llum com a ona. -
Amb ajuda d'Arago mitjançant un cristall birefringent en un experiment es va arribar a la conclusió que les ones havien de ser transversals i ortogonalment polaritzades no longitudinals com es creia. -
Per Hamilton consisteix en una refracció d'un faig de llum en creuar un cristall birifregant al llarg de direccions espacials. -
Per Lloyd.
Va afermar la creença de la llum com a ona. -
Lorentz amb els seus estudis electrodinàmica va arribar a aquesta conclusió. -
Maxwell va combinar d'electricitat i magnetisme i va donar com a resultat les seves 4 grans equacions. -
D'aquestes equacions, l'equació d'una ona electromagnètica, va veure que es podia derivar i va trobar que la suma de dos constants (permissivitat i permeabilitat del buit) donaven un valor que coincidia amb el valor aproximat de la llum al buit -
Hertz va observar que obeeixen a les mateixes fórmules de refracció i reflexió de la llum i a més va predir que aquestes es propagarien a la mateixa velocitat que la llum. -
Plank estudia descripció de radiació electromagnètica en funció de la temperatura d'un cos negre. (material perfectament absorbent)
L'energia interna del cos negre només podia canviar en un nombre enter quant. -
Plank també va deduir que el camp electromagnètic també canvia l'energia de salt discret amb la mida d'aquest quant d'energia durant la radiació emesa o absorbida pel cos negre. -
La llum llavors també consistia en diminuts quants d'energia, iguals en magnitud als dels cossos negres.
(Va permetre explicar l'efecte fotoelèctric)
Interacció de la llum com a prticules carregades d'energia. -
Model atòmic com un petit sistema planetari d'electròns orbitant el nucli. -
També donada per Bohr, cada electró havia de seguir a qualsevol d'un nombre discret d'òrbites. Llavors un quant de llum podia emitir-se amb el "salt" d'un electró d'una òrbita a una altra. -
Les propietats d'aquesta dependia de l'experiment. -
Nom que Lewis va posar als quants. -
Matisada per Heisenberg i Born remplaçant l'idea de d'orbita per zona de probabilitat on llavore'ns, els quants de llum podien ser emessos per un sistema atòmic quan aquest es relaxa. (passa d'un estat a un altre de menor energia) -
Gràcies a Feyman. La llum es comporta i viatja com una ona fins al punt on aquesta és observada. Aquí mateix la funció col·lapse i les interaccions de la llum són percebudes com si es tractés de partícules. -
La velocitat de la llum s'estima com 299792458 m/s i aquesta és independent de l'observador i la màxima assolible al buit. (Relativitat)