-
Juan Amós Comenius
va ser el primer a parlar de la "primera escola" o "escola materna". No la considerava una institució fora de la família, però si la primera a transmetre una sèrie de valors al xiquet. La família també educarà i aportarà altres ensenyaments, però segons Comenio serà la mare la primera a fer-ho.
l'educació havia de tindre com a meta al "ideal pansófico", ensenyar tot a tots. L'alumne hauria de ser el centre d'atenció. Ensenyar es deu a una disposició de tres coses: temps, objecte i mètode. -
Jean Jacques Rousseau
era un filòsof polític, no un pedagog; però, a través de la seua novel·la Emilio, promou pensaments filosòfics sobre l'educació, sent aquest una de les seues aportacions en el camp de la pedagogia.
Rousseau crea un sistema d'educació que deixa a l'home, o en aquest cas al xiquet, que es desenvolupe en una societat corrupta i oprimida. Com diu l'estudi preliminar d'Emilio: «assigneu als xiquets més llibertat i menys imperi, deixeu-los fer més per si mateixos i exigir menys dels altres». -
Johann Heinrich Pestalozzi
Igual que els seus predecessors, Comenius i Rousseau, Pestalozzi va creure que la solució a la pobresa i les contradiccions en la societat humana s'havia de buscar en una bona educació.
Creia que als xiquets no se'ls han de proporcionar coneixements ja construïts, sinó l'oportunitat d'aprendre sobre si mateixos mitjançant l'activitat personal.
Va fundar diverses institucions educatives, i va escriure moltes obres que expliquen els seus principis moderns revolucionaris de l'educació. -
Friedrich Fröbel
Va ser un pedagog, creador de l'educació preescolar i del concepte de jardí d'infància, anomenat "el pedagog de la innovació".
va ser el primer educador a posar l'accent en el joguet i l'activitat lúdica per a aprendre el significat de la família. Va idear recursos sistemàtics perquè els xiquets s'expressaren: blocs de construcció. El disseny i les activitats que impliquen moviment i ritmes són molt importants. També va valorar l'ús d'històries, així com excursions i contactes amb la naturalesa -
Rosa i Carolina Agazzi
El seu mètode es basa a respectar escrupolosament la llibertat, espontaneïtat del xiquet mitjançant el seu treball independent i la presentació de continguts a través d'activitats lúdiques. El més important per a elles era el tracte humà, ensenyar amb amor i tendresa als xiquets. A diferència del mètode Montessori, d'acord amb els orígens humils dels xiquets que atenien, els materials que utilitzen per als seus treballs sol ser reciclat.
Tenen una cançó per a realitzar cada activitat -
Maria Montessori
María Montessori va basar el seu mètode en el treball del xiquet i en la col·laboració amb l'adult. Així, l'escola no és «un lloc on el mestre transmet coneixements», sinó «un lloc on la intel·ligència i la part psíquica del xiquet es desenvoluparà a través d'un treball lliure amb material didàctic especialitzat». -
Ovide Decroly
Propugna l'observació activa del mitjà com a mètode a seguir, i així com la supressió d'un horari fix i l'ensenyament cíclic per als centres d'interés, perquè en cada curs es desenvolupen nocions de les diferents assignatures. Destaca que sugereix que un ràtio màxim de vint alumnes per aula i que siguen els més homogenis possible. A més, per a Decroly l'escola haver de ser activa, ha de permetre al xiquet expressar les seues tendències a la inquietud i el joc. -
Célestin Freinet
La base de les tècniques Freinet parteixen d'un mètode natural, és a dir, oferir un ambient favorable al descobriment continuat, en el qual siga possible l'expressió lliure i l'intercanvi i contrast d'idees en una institució que ells mateixos conformen. Una altra de les claus del desenvolupament d'aquestes tècniques és la creació de tallers dedicats al treball manual.