-
Tractat de Fontainebleau
Acord entre Espanya i França segons el qual el rei d'Espanya permetia a les tropes franceses travessar Espanya per envair Portugal, però Napoleó tenia uns altres plans i va envair Espanya. -
Motí d'Aranjuez
Els partidaris del príncep Ferran, van instigar un motí ( grup de persones que no estan d'acord amb una decisió), anomenat motí d'Aranjuez que va provocar la caiguda del favorit reial, i l'abdicació de Carles IV. -
Period: to
La Guerra del Francès i les Corts de Cadis
Enfrontament entre Espanya i França quan Napoleó ocupa Espanya. -
Period: to
Guerra del Francès o de la Independència
Es va produir una gran insurrecció popular a Madrid, seguida per aixecaments a altres llocs.
Va ser una guerra d'alliberament nacional, no tots els espanyols s'oposaven als invasors. -
Abdicacions de Baiona
Napoleó, aprofitant els enfrontaments en el si de la família reial espanyola, va pressionar perquè abdiquessin. I va pujar al tro al seu germà Josep Bonaparte. -
Primera Costitució Espanyola
Recollia els principis del liberalisme polític: reconeixia la sobirania nacional i la divisió de poders i establia una declaració de drets molt completa. -
Tractat de Valençay
Napoleó va haver de retirar algunes tropes, els espanyols, aliats amb els anglesos, van iniciar una contraofensiva. Finalment es va firmar el tractat de Valençay. -
Retorn de Ferran VII
Ferran VII torna a Espanya -
Period: to
Restauració de l'absolutisme
Ferran VII al tornar a Espanya, els liberals esperaven que el rei jures a la Constitució de Cadis, i els servils que l'abolís i restaurés l'Antic Règim.
Va restaurar els privilegis del clergat i la noblesa. Va gobernar de manera absoluta durant sis anys. -
Pronunciamient liberal per Rafael del Riego
Va proclamar la Constitució de 1812 a Las Cabezas de San Juan. El rei va jurar a la Constitució, va alliberar als presos polítics i convocar eleccions per reunir les corts. -
Period: to
El Trienni Liberal
Pronunciament de Rafael el Riego, La Santa Aliança i els Cent Mil Fills de Sant Lluís. -
La Santa Aliança
Durant el govern liberal es van dur diversos intents de cops d'estat per part dels absolutistes amb el suport del rei i alguns països europeus.
La Santa Aliança va enviar tropes a Espanya: els Cent Mil Fills de Sant Lluís. -
Problema dinàstic
Hi havia una llei ( la Llei Sàlica), a Espanya no podien regnar-hi dones. La Pragmàtica Sanció era una llei que anul·lava aquella llei amb l'objectiu de que la seva filla Isabel pogués regnar. Però molts dels absolutistes volien que regnes Carles, el germà del rei. -
Period: to
La Dècada Ominosa
Hi ha un moment de crisi, Hisenda no té fons, pèrdua de l'Imperi americà.
Intent de modernització del govern.
Pronunciaments de liberals. -
Period: to
Bienni Reformista
Va regnar Manuel Azaña on es van produïr diferents canvis. Havia una reforma agrària ja que es buscava millors condicions pels pagesos. Apart va haver una instauració de la de la Generalitat i aprovació de l’Estatut de 1932, però no tothom estava satisfet. Va dimitir el 1933 i van aparèixer nous partits de dretes. -
Period: to
Regnat de Maria Cristina
Ella va ser la regent de la seva filla Isabel mentre es preparava per el tro. -
Period: to
Primera Guerra Carlina
A partir de la mort el rei, Ferran VII, va haver un enfrontament ideològic i dinàstic per decidir que regnava, els que estaven amb el germà s'anomenaven absolutistes i amb la filla del rei s'anomenaven liberals. -
Conveni de Bergara
Amb aquest conveni es va finalitzar la Primera Guerra Carlina. -
Period: to
El pronunciament contra el general Espartero
Maria Cristina va haver de dimitir i el general Espartero va assumir el càrrec però als dos bàndol no els hi va agradar la seva forma de governar autoritària i van agrupar-se en un pronunciament contra ell. -
Period: to
Dècada Moderada
Va començar amb el general Narváez un home important del període i acaba amb un cop d'estat dirigit per general O'Donnell, el que tenia el suport dels progressistes i d'alguns moderats disconformes. -
Period: to
Regnat Isabel II
És proclamada reina. -
General Narváez
Va ser l'home fort del període i la peça clau de la governabilitat va fer la Constitució de 1845. -
Constitució de 1845
Text conservador que limitava molt els drets dels ciutadans. -
Period: to
El Bienni Progressista
El poder va recaure en mans dels progressistes liderats per Espartero que disposaven del suport de O'Donnell que tenia el partit de l'Unió liberal.
El govern d'Espartero, amb el suport d'O'Donnell va engegar un nou procés de desamortització i va aprovar la Llei de ferrocarrils.
Amb els enfrontaments en el govern van donar pas a un nou cop de força d'O'Donnell que va possar fi al BIennii Progressista. -
Period: to
La Unió Liberal
Amb els enfrontaments en el govern van donar pas a un nou cop de força d'O'Donnell que va possar fi al BIennii Progressista. Es van alternant en el govern els moderats i la Unió Liberal d'O'Donnell. Els progressistes van preferir la no-participació i la conspiració. -
Pacte d'Oostende
Els progressistes i els demòcrates van firmar el pacte, en què van acordar l'expulsió dels Borbó i la democratització de la vida política. La Unión Liberal s'hi va sumar una mica més tard. -
La Revolució de 1868
Els genarals Serrani i Prim van liderar un pronunciament contra Isabel II. Es van crear juntes revolucionàries a las privíncies i ciutats.
La Revolució de Setembre va triunfar i la reina no li va quedar una altre que abandonar el país. -
L'oposició al sistema
Només els republicans i els carlins disposaven d'una representaciósombòlica. Altres com anarquistes, socialistes i regionalistes, en restaven al marge. -
Period: to
Regnat de Amadeu I
Era un monarca jove i respectuós amb la legalitat parlamentària, però sempre va estar en una posició de feblesa política. Per culpa de les seves ideas progressistes i una part de la població no el volia perquè era estranger.
Durant el seu regnat, el país va haver de fer front a dos conflictes armats: una insurreció a Cuba i una nova guerra carlina. -
Period: to
Primera República
Després de l'abdiciació d'Amadeu I i el frcàs de la monarquiademocràtica com a formade govern, les Corts van proclamar la Primera República.
El nou sistema va néixer amb greus problemes. La majoria dels grups polítics eren monàrquics i els republicans. Per això es ve produir l'esclat del moviement cantonalista.
El general Pavía va fer un cop d'estat, el general Serrano va presidir el govern, un nou cop d'estat per el general Martínez va possar fi a la república. -
Fi de la república
General Martínez Campos va crear un nou cop d'estat a Sagunt, que va posar fi a la República i va restaurar la monarquia i la dinastia dels Borbó. -
Period: to
Regnat d'Alfons XII
Fill d'Isabel II. El ve proclamar rei el general Arsenio Martínez Campos, ell va començar el règim de la Restauració. Partidari de la monarquia constitucional, va anomenar president del govern Cánovas del Castillo.
A aquest útim no li va agrdar l'ús de la força per restaurar la monarquia perquè considerava que li restava legitimitat.
Cánovas va acabar amb el conflicte carlí i la guerra cubana. Va redactar una nova Constitució. -
La Constitució de 1876
Era de caràcter integrador, incorporava principis moderats i progressistes, es tractava d'un text fonamentalment conservador. Establia la sobirania compartida entre les Corts i el rei. -
El torn pacífic
En el govern hi havia corrupció electoral, el rei era qui decidia el partit i després es convocaven les eleccions, que es falsejaven perquè les guanyés el partit escollit. -
Setmana Tràgica
La vaga general iniciada a Barcelona el 26 de juliol de 1909, amb el motiu de protesta contra la guerra del Marroc van conduir la crisi liberal.
La vaga desembocà una insurreció popular, amb la capital catalana com a centre, i va ser coneguda amb el nom de Setmana Tràgica. El detonant d’aquesta vaga va ser l’enviament de soldats reservistes a la guerra -
La crisi 1917
Es la primera etapa del segle XX i del regnat d'Alfons XIII. Aquesta crisi va tenir tres focus diferents: -
Period: to
Dictadura de Primo de Rivera
Va fer un cop d'estat, on va suspendre la Constitució, va dissoldre les Corts i va prohibir partits i sindicats. L'objectiu era formar un govern fort i posar fi a la inestabilitat. Es va formar un govern només per militars i es van organitzar el desembarcament d'Alhucemas i va crear la Unió Patriòtica. Després va formar un govern de civils amb polítics conservadors i tècnics, però va ser criticat. El 1923 es va prohibir el català, el rei el 1929 va retirar el suport a Primo de Rivera. -
Pacte de St. Sebestià
Els acords a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representats republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica. -
Period: to
La proclamació de la Segona República
Els sectors republicans van avançar i intentar una inserrucció militar a Jaca, dirigida per Fermín Galán i Ángel García Hernández. Els comicis es van celebrar el 12 d'abril del 1931 i van guanyar els partits monàrquics: les candidatories republicanes van obtenir victòria en casi totes les capitals de província, on es va provocar una onada d'eufòria popular. També es va proclamar la República, on el nou govern va proclamar eleccions a les Corts constituients i les van guanyar. -
Period: to
Bienni Conservador
A les eleccions les dretes estaven més unides que les esquerres, juntament amb la campanya CNT on va provocar la victòria del centredreta. El líder va ser Alejandro Lerroux del partir Radical que va tenir suport amb el CEDA. -
Assassinat de Cánovas
Fou substituït per Antonio Maura (partit conservador), en el liberal, Sagasta per José Canalejas
