-
Period: to
FETS DEL 1800-1804 AL MÓN
- Napoleó inicia la seva campanya contra els coalitzats
- Dimissió de William Pitt a Anglaterra.
- 25 de març. Pau d'Amiens. Es signa el terme de la guerra entre la República Francesa i els seus aliats el Regne d'Espanya i la República Batava amb el Regne Unit.
- Es forma la Tercera Coalició per lluitar contra França. La formaran Regne Unit, Àustria, Rússia, Nàpols i Suècia.
- 18 de maig. Es proclama l'Imperi i es dissol el Consolat. Napoleó Bonaparte emperador de França.
-
Period: to
FETS DEL 1805-1809 AL MÓN
- 22 de juliol. Batalla del Cap Finisterre.
- 21 d'octubre. Batalla de Trafalgar. Derrota de la flota francoespanyola al comandament de Villeneuve. Espanya perd Completament Do marítim Poder.
- 2 de desembre. Batalla d'Austerlitz. Victòria francesa contra les Forces de la Tercera Coalició. 1806 Napoleó treu un dels Borbó El Tron de Nàpols. Napoleó Anomena rei d'Holanda al seu germà Lluís.
- Es forma la Cinquena Coalició antinapoleònica; Anglaterra, Espanya, Àustria i Portugal.
-
TRACTAT DE FONTAINEBLEAU
Tractat entre Napoleó i Manuel Godoy com a representant de Carles IV, pel qual s'aprovava la invasió militar conjunta de Portugal per part de França i Espanya, ja que aquest país s'havia aliat amb Anglaterra. -
MOTÍ D'ARANJUEZ
Aixecament popular motivat per les intrigues d'un grup d'aristòcrates lleials a Ferran VII en contra del poder del valgut del Rei Manuel Godoy i pel descontentament de les classes populars per les conseqüències de la batalla de Trafalgar i la possible ocupació dels francesos. -
TROPES FRANCESES
Les tropes franceses al comandament del Mariscal Murat ocupen la ciutat de Madrid. -
FERRAN VII
Ferran VII, enganyat per Napoleó, va a Baiona i és fet presoner. -
Inici de la Guerra de la Independència Espanyola.
El poble de Madrid s'aixeca en armes contra els francesos donant lloc a l'inici de la Guerra de la Independència Espanyola. -
La primera Constitució Espanyola
Napoleó convoca a Baiona una ONU conjunt de notables espanyols i es proclama la primera Constitució Espanyola. -
Rei d'Espanya Josep I Bonaparte
Napoleó proclama al seu germà Josep I Bonaparte com rei d'Espanya. El 7 de juliol jura la Constitució de Baiona i el 25 de juliol és proclamat Rei a Madrid. -
Period: to
FET DEL 1810 AL MÓN
- S' anul·la el matrimoni Entre Napoleó i Josefina; Napoleó es casa Amb María Luisa d'Àustria a Viena, filla de l'emperador Francesc II. Lord Wellington venç al Francès Massena a Portugal.
-
GRITO DE DOLORES
Insurrecció mexicana contra la metròpoli. Miguel Hidalgo i El capellà Morellos. El "Grito de Dolores" és considerat l'acte Amb Que va donar inici la guerra d'Independència de Mèxic. -
Period: to
FETS DEL 1811-1812 AL MÓN
- Bogeria del rei Jordi III d'Anglaterra, qui és desplaçat pel regent príncep de Gal·les. 1812-1814. Sisena Coalició, formada pel Regne Unit, Rússia, Prússia, Suècia, Àustria, i cert nombre d'estats germànics per combatre l'Imperi Francès de Napoleó i els seus aliats. Com a resultat d'aquesta guerra Napoleó va ser enderrocat i confinat a l'illa d'Elba.
- Napoleó envaeix Rússia i arriba a Moscou, ocupant-la però es troba tota la ciutat destruïda.
-
José de San Martín
José de Sant Martín (afiliat a la lògia maçònica Lautaro formada a Cadis) desembarca a Buenos Aires per unir-se als rebels. -
Independència de les Províncies Unides de Veneçuela
Simón Bolívar i Francisco de Miranda proclamen la independència de les Províncies Unides de Veneçuela, que serà sufocada per les tropes realistes. Miranda és executat a Cadis en 1816. -
La Constitució Espanyola de 1812
Es proclama a Cadis la Constitució Espanyola de 1812, també anomenada "la Pepa" pel dia de Sant Josep. S'estableixen el sufragi universal, la sobirania nacional, la separació de poders i la monarquia constitucional. -
El Duc de Wellington
El Duc de Wellington derrota als francesos en Arapiles, al capdavant d'un exèrcit angloespañol. Això obliga les tropes invasores a retirar-se de Andalusia. -
Period: to
FETS DEL 1813 AL MÓN
- Es signa un concordat entre Napoleó i Pius VII a Fontainebleau, el Papa queda en llibertat i torna a Roma.- Aliança entre Rússia i Prusia.- Sisena coalició contra França. Napoleó perd les seves conquestes a Espanya. El duc de Wellington envaeix França pel sud.
- 16 d'octubre. Batalla de Leipzig. Napoleó és derrotat per la Sisena Coalició que a continuació envairà França i el general serà després expulsat.
-
Desapareix el Tribunal de la Inquisició a Espanya.
Desapareix el Tribunal de la Inquisició a Espanya. -
TRACTAT DE VALENÇAY
Napoleó reconeix com a Rei d'Espanya a Ferran VII. Per aquest tractat es recuperen tots els tots els territoris i propietats de la corona, tant a la península com en ultramar. A canvi es desallotjaran les tropes angleses d'Espanya i es perdonarà als partidaris de Josep I Bonaparte, els afrancesats. -
Ferran VII torna a Espanya.
Ferran VII torna a Espanya. -
Period: to
FETS DEL 1814 AL MÓN
- 6 d'abril. Luis XVIII, germà de Lluís XVI de França, és proclamat rei de França pels anglesos que ocupen el país després de la derrota de Napoleó.
- 8 de maig. Napoleó Bonaparte és exiliat a l'illa d'Elba, que se li concedeix com principat per les forces de la coalició.
- 1 d'octubre. Congrés de Viena. Es configuren els nous països d'Europa amb les seves noves fronteres després de la derrota de Napoleó. Es reinstauran a més les idees absolutistes en tots aquests països.
-
MANIFEST DELS PERSES
Ferran VII promulga un decret en el qual es restableix la monarquia absoluta i es declara nul·la la Constitució de Cadis que es nega a jurar. -
Retorn de l'ordre dels Jesuïtes.
Retorn de l'ordre dels Jesuïtes. -
Period: to
FETS DEL 1815 AL MÓN
- 20 de març. Napoleó torna a París des del seu exili i passa a governar durant els anomenats 100 dies, fins al 28 de juny. Així acaba el Primet Imperi Francès.
- 18 de juny. Batalla de Waterloo. Napoleó és completament derrotat i exiliat de nou, aquesta vegada a l'illa de Santa Helena. Les forces aliades estaran comandades pel Duc de Wellington.
- 8 de juliol. Luis XVIII de nou rei de França.
-
BATALLA DE BOYACÁ
Derrota de les tropes realistes contra Simón Bolívar, ajudat per un exèrcit britànic. -
SIMÓN BOLÍVAR
Formació en Ciutat Bolívar de la República de Colòmbia, formada pels departaments de Veneçuela, Cundinamarca i Quito. -
Alçament en els Caps de San Juan
Alçament en els Caps de San Juan (Sevilla) de les tropes de Rafael de Reg (tropes que partien a Amèrica a combatre la insurrecció de les colònies), proclamant-se la volta a la Constitució de 1812 i demanant al Rei que ferm aquesta constitució. Posteriorment es proclama la constitució en la Corunya, el Ferrol i Vigo. -
S'inicia el Trienni Liberal
S'inicia el Trienni Liberal fins al 1823. Després de l'ocupació del Palau Reial de Madrid, s'aconsegueix que Ferran VII signi un Manifest a la Nació, després del suport de les Juntes Revolucionàries a Del Riego, en el qual diu: "Marxem francament, i jo el primer, per la senda constitucional ". -
BATALLA DE CARABOBO
Independència de Veneçuela. Batalla de Carabobo. -
ACABA EL TRIENNI LIBERAL
La Santa Aliança composta per Prússia, Àustria, Rússia i França decideix acudir en defensa del Rei espanyol Fernando VII. S'envia a Espanya una tropa de 95.000 soldats francesos (Els 100 Mil Fills de Sant Lluís) al comandament de Luis Antonio de Borbó, Duc d'Angulema. S'acaba així el Trienni Liberal i s'inicia l'anomenada Dècada Ominosa "en què es va restaurar l'absolutisme. -
1823-1833. Dècada Ominosa del segon regnat de Ferran VII.
Dècada Ominosa del segon regnat de Ferran VII. -
FERRAN VII ES ALLIBERAT
Ferran VII es alliberat a Cadis pels liberals situats per l'exèrcit francès i són abolides totes les lleis del Trienni Liberal. -
Afusellament del general Del Riego.
Afusellament del general Del Riego. -
1820-1823. Primera divisió d'Espanya en províncies.
Primera divisió d'Espanya en províncies. Primer Codi Penal modern. -
Period: to
FETS DEL 1824-1825 AL MÓN
- 16 de setembre. Carlos X, rei de França a la mort del seu germà Luis XVIII. Últim rei Borbó francès. Durant el seu regnat es tracten d'imposar els monàrquics però les idees liberals ja estan molt esteses i la inestabilitat política i social domina tot el seu regnat.
- Mor el tsar Alexandre I de Rússia, li succeeix Nicolás I. Portugal reconeix la independència del Brasil. Simón Bolívar, anomenat "el Libertador", proclamen la independència de Bolívia.
-
1824
Es prohibeixen a Espanya i les Índies per sempre les societats dels francmaçons. -
Period: to
FETS DEL 1828-1829 AL MÓN
- El duc de Wellington és nomenat primer ministre d'Anglaterra.
- Mor el Papa Lleó XII i li passa Pius VIII. Pau d'Adrianópolis; el govern turc reconeix la independència grega. Andrew Jackson és juramentado com a president dels Estats Units.
-
S'aprova la Llei Pragmàtica
S'aprova la Llei Pragmàtica que permet la successió al tron espanyol a les dones. -
Period: to
FETS DEL 1830 AL MÓN
- Mor Jorge V d'Anglaterra i li passa Guillermo IV. Dimiteix el duc de Wellington. Mor Pius VIII i li passa Gregori XVI. Mor Simón Bolívar a Santa Marta. Veneçuela s'independitza de Colòmbia.
- 28 de juliol. Revolució a França contra la monarquia. El poble prop al rei al palau de les Tulleries. Carles X fuig i acaba abdicant el 2 d'agost.
- 9 d'agost. Es proclama a Luis Felipe I d'Orleans, descendent de Lluís XV, nou rei de França, que serà a més l'últim rei d'aquest país.
-
Francisco Cea Bermúdez
Francisco Cea Bermúdez és nomenat President del Consell de Ministres. -
MOR FERRAN VII
Mor Ferran VII. La seva descendència són la seva filla Isabel que té llavors 3 anys i Luisa Fernanda. El seu germà menor, l'Infant Carles Maria Isidre de Borbó, reclamarà per si la corona espanyola. La mare de Ferran VII, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicilias hereta el tron en nom de la seva filla Isabel com a Regent d'Espanya. Les seves primeres mesures van ser una amnistia per a tots els detinguts per les seves idees polítiques, entre ells els afrancesats i la reobertura de les universitats. -
S'inicia la Primera Guerra Carlista (1.1)
S'inicia la Primera Guerra Carlista. El general Sants Lladre de Cegama proclama a Tricio (La Rioja) a l'Infant Carles Maria Isidre de Borbó com Carles V, Rei d'Espanya. Carles Maria Isidre de Borbó, germà de Ferran VII no accepta la pragmàtica sanció que abolia la llei sàlica que impedia regnar a les dones, en 1830. El camp i les petites ciutats del País Basc i Navarra van recolzar majoritàriament al pretendent Carlos a causa de la seva tradicionalisme , gràcies al suport que li va donar el bai -
S'inicia la Primera Guerra Carlista (1.2)
A Aragó i Catalunya es va veure com una oportunitat de recuperar els seus drets forals, perduts després de la Guerra de Successió Espanyola. La jerarquia eclesiàstica es va mantenir ambigua, encara que una part important del clergat es va unir als carlins. A l'altre bàndol, els liberals i moderats es van unir per donar suport a Maria Cristina ia la seva filla Isabel. Controlaven les principals institucions de l'Estat, la majoria de l'exèrcit i totes les ciutats importants. -
Francisco Martínez de la Rosa
Francisco Martínez de la Rosa és nomenat nou President del Consell de Ministres. Estatut Reial. Règim basat en la sobirania real i Corts estamentals. -
Period: to
FETS DEL 1834-1836 AL MÓN
- Lord Melbourne, primer ministre anglès. Mor Francisco II d'Àustria i li succeeix Fernando I.
- Texas es proclama independent de Mèxic.
-
Juan Álvarez Mendizabal
Juan Álvarez Mendizabal és nomenat President del Govern. -
S'aprova la desamortització de Mendizábal
S'aprova la desamortització de Mendizábal, Ministre de la Regència, per la qual una importantíssima part de les propietats de l'Església li són confiscades per afrontar grans deutes econòmics que tenia el país. Després van ser subhastades i adquirides per l'oligarquia terratinent. -
Lloc de Bilbao durant la Primera Guerra Carlista.
Lloc de Bilbao durant la Primera Guerra Carlista. -
Motí de la Granja de Sant Ildelfonso.
Motí de la Granja de Sant Ildelfonso. Es produeixen diverses revoltes a Espanya contra la regent Maria Cristina en què demanen que es reinstauri la Constitució de 1812. Maria Cristina acaba accedint a les peticions de diversos dels seus generals. -
El General Espartero
El General Espartero després de les seves victòries en les guerres carlines, s'uneix al Partit Progressista. -
S'aprova la Constitució Espanyola de 1837
S'aprova la Constitució Espanyola de 1837, després de veure obligada l'Regent després del Motí de Sant Ildelfonso. Aquesta millora la de Cadis de 1812. Canvis en sistema electoral i monarquia amb dues càmeres. -
Period: to
FETS DEL 1837-1839 AL MÓN
- Mor Guillermo IV d'Anglaterra i li passa la seva neboda Victòria I. A França es declara obligatori el sistema mètric decimal.
- França bloqueja la República Argentina. Els anglesos envaeixen Afganistan.- "Guerra dels Pastissos" entre França i Mèxic.
- Cristian VIII, rei de Dinamarca. La possessió d'Aden és incorporada a l'imperi britànic.
-
ABRAZO DE VERGARA
Entre el general Espartero i el general Maroto, representant dels carlins. Fi de la guerra. Espartero, abans duc de la Victòria, ara títol de Príncep de Vergara. -
Period: to
FETS DEL 1840 AL MÓN
Les restes de Napoleó Bonaparte són traslladats a París. Noces de la reina Victòria amb el seu cosí el príncep Albert de Saxònia. Mor Frederic Guillem III de Prússia, li succeeix Frederic Guillem IV. "Guerra de l'opi" a la Xina, els anglesos bloquegen Canton. Els britànics s'apoderen de Nova Zelanda.- Apareix el primer partit antiesclavista dels Estats Units. -
Conquesta de Morella pel General Espartero
Conquesta de Morella pel General Espartero. Finalitza així la Primera Guerra Carlista. -
La revolució progressista
La revolució progressista obliga a l'abdicació de la Regent Maria Cristina i començament de la Regència del General Espartero. El govern espanyol és ocupat per primera vegada per un militar. -
Les Corts concedeixen la Regència del General Espartero.
Les Corts concedeixen la Regència del General Espartero. -
Fracàs de la Revolució dels generals O'Donell i Narváez
Fracàs de la Revolució dels generals O'Donell i Narváez, recolzats des de París per la Maria Cristina de Borbó, contra el general Espartero. -
Period: to
FETS DEL 1842-1844 AL MÓN
- Tractat de Nanquín; fi de la "Guerra de l'opi", els anglesos ocupen Hong Kong. Es fixa la frontera entre Estats Units i Canadà. Guerra entre Bolívia i Perú.
- Les tropes d'ocupació britàniques penetren en els territoris del Penjab i el Sind, a les fronteres de l'Índia. França ocupa Tahití.
- Conflictes entre França i el Marroc, tropes franceses avancen per Algèria fins a la frontera marroquina. Col·laboració entre Carlos Marx i Federico Engels.
-
Alçament a Barcelona.
Espartero ordena el bombardeig de la ciutat. -
Regnat d'Isabel II.
S'avança la seva majoria d'edat dels 16 anys als 13. -
Pronunciament dels generals moderats Serrano i Narváez
El pronunciament dels generals moderats Serrano i Narváez obliga la dimissió del General Espartero i la dissolució de les Corts. -
El general Narváez és nomenat President del Consell de Ministres.
El general Narváez és nomenat President del Consell de Ministres. -
GOVERNS
Governs de Joaquin Maria López i després Salustiano de Olózaga, moderat, i Luis González Bravo. -
Eleccions i govern del General Narváez, moderat.
Eleccions i govern del General Narváez, moderat. -
Govern dictatorial de Gómez Bravo. (1843-1844)
Es dissolen les milícies nacionals i es crea la Guàrdia Civil (Duc d'Ahumada) dependent del ministeri de l'interior i de l'exèrcit. -
Period: to
FETS DEL 1845-1846 AL MÓN
- Crisi econòmica a França amb tancament de fàbriques, augment de la desocupació i fam.
- Pius IX és triat Papa.
Fam i agitació en Irlanda.
Els Estats Units s'expandeix cap al sud, tropes mexicanes s'acosten a la frontera nord.
-
Carlos Luis de Borbó i Bragança
Carlos Luis de Borbó i Bragança, comte de Montemolín, i fill de Carles Maria Isidre de Borbó (germà de Ferran VII) pretendent al tron d'Espanya com Carlos V. Fins a 1860. -
Nova Constitució moderada.
Nova Constitució moderada. -
COMENÇA LA SEGONA GUERRA CARLISTA
Comença la Segona Guerra Carlina. Pretendent al tron Carles V. Batalles a Catalunya. Líders el sacerdot Benet Tristany i el general Ramon Cabrera. -
Noces d'Isabel II amb Francesc d'Assís de Borbó.
Noces d'Isabel II amb Francesc d'Assís de Borbó. Eren cosins carnals per pare i mare. Casament el mateix dia que complia 16 anys. -
Period: to
FETS DEL 1847 AL MÓN
- Crisi alimentària i financera a tot Europa. Marx i Engels redacten el Manifest Comunista. Esclata la guerra entre Mèxic i els Estats Units; els nord-americans envaeixen Mèxic pel nord i pel Golf; batalles de Padierna, Molí del Rei, L'Angostura, Churubusco. Els conflictes interns de Mèxic permeten als nord-americans avançar fins a la ciutat de Mèxic. Tractat de pau entre Mèxic i els Estats Units; Mèxic es veu obligat a cedir Califòrnia, Texas, Arizona, Colorado, Nou Mèxic i part d'Oklahoma,
-
Period: to
ELS FETS DEL 1848 AL MÓN
- 23 de febrer. Revolució a París contra la monarquia. Manifestacions d'estudiants i classes treballadores i càrregues de l'exèrcit. La milícia nacional s'uneix als revolucionaris. El rei Luis Felipe I abdica i es proclama la II República. Lamartine es constitueix en amo de la situació.
- 10 de desembre. Primeres eleccions a França mitjançant sufragi universal. És elegit com a president de la República Luis Napoleó Bonaparte, nebot de Napoleó.
-
Period: to
ELS FETS DEL 1848 AL MÓN
- Revolucions a Llombardia, Venècia, Toscana i Nàpols. Abdica l'emperador Fernando d'Àustria, li succeeix Francisco José. Abolició de l'esclavitud a les colònies de França. Suïssa es torna república. Independència de Costa Rica.
-
REVOLUCIÓ OBRERA
Revolució obrera influenciada per la crisi econòmica a Europa en general i per l'esclat de la de Paris, i altres ciutats d'Europa. -
Period: to
ELS FETS DEL 1849 AL MÓN
Francisco José d'Àustria dissol l'Assemblea Constituyente.Los austríacs aixafen la rebel·lió húngara.
- Els francesos ocupen Roma i els austríacs Venècia. -
ACABA LA SEGONA GUERRA CARLISTA
Després de la detenció del pretendent Carles V i l'expulsió de diversos charlistas a França, acaba la Segona Guerra Carlista. -
1851
Concordat amb la Santa Seu. Estat confessional catòlic. Problemes de les ordres religioses. S'aprova l'ensenyament pels religiosos i l'Església renúncia als béns expropiats.
Govern de Bravo Murillo. -
Period: to
ELS FETS DEL 1852 AL MÓN
Cop d'estat a França; Luis Napoléon es fa proclama emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó III. Repressió austríaca al nord d'Itàlia. Roses és derrocat del poder a Argentina. Paraguai s'independitza d'Argentina. Mor el duc de Wellington (14 setembre) . Agitació antiesclavista als Estats Units. -
Nou govern del General Espartero i d'O'Donell.
Nou govern del General Espartero i d'O'Donell. -
S'inicia el Bienni Progressista
S'inicia el Bienni Progressista després de l'aixecament militar del General Leopoldo O'Donell en Vicálvaro i de Serrano a Manzanares., Que li torna el poder al partit progressista després de portar diversos anys el govern del país en mans del partit conservador. -
1854
Civils i militars van sortir al carrer a Madrid, València, Saragossa i altres ciutats en una successió d'actes violents, posant en perill la vida mateixa de la mare de la Reina, Maria Cristina, que va haver de buscar refugi. Davant aquesta situació el general O'Donnell i les seves tropes es van retirar cap al sud, on van connectar amb el General progressista Serrano i junts van llançar el 7 de juliol de 1854 l'Manifest de Manzanares al país per mobilitzar la població civil. -
Period: to
FETS DEL 1855-1868 AL MÓN
Guerres als Balcans.
Revolucions per tot Europa i Amèrica Llatina.
Auge de la Revolució Industrial. -
Desamortització de Pascual Madoz.
Desamortització de Pascual Madoz. -
Guerra i conquestes al Nord d'Àfrica
Guerra i conquestes al Nord d'Àfrica, buscant noves colònies, després de la independència de les americanes. -
Joan de Borbó i Bragança
Joan de Borbó i Bragança, germà de l'anterior pretendent Carlista, reclama el tron d'Espanya, com Juan III, fins a 1868. -
Destitució de Ó 'Donell i govern de Narváez.
Destitució de Ó 'Donell i govern de Narváez. -
Important crisi financera al país.
Important crisi financera al país. -
Mort de O'Donell,
Mor O'Donell, líder moderat i l'any següent Narváez, líder unionista. -
Sexenni liberal. (1868-1874)
Sexenni liberal. -
Carlos María de Borbó i Àustria
Carlos María de Borbó i Àustria, aquest, fill de Joan III i nét de Carles Maria Isidre de Borbó, nou aspirant al tron espanyol com Carlos VII fins al 18 de Juliol del 1909. -
Period: to
FETS DEL 1868-1873 AL MÓN
Unificació d'Alemanya i d'Itàlia.
Guerra Civil nord-americana.
Era Meiji al Japó.
Guerra Franco-Prusiana. -
Revolució Gloriosa
Revolució Gloriosa, 19 de setembre, i exili d'Isabel II. Pronunciament dels generals Prim, Serrano i Topete. -
Regència del general Serrano.
Regència del general Serrano. -
El general Prim entra a Madrid i es forma un govern provisional
El general Prim entra a Madrid i es forma un govern provisional. -
Insurrecció a Cuba, aixafada per l'exèrcit.
Insurrecció a Cuba, aixafada per l'exèrcit. -
Regnat d'Amadeu I de Savoia
Regnat d'Amadeu I de Savoia, fill del rei d'Itàlia Víctor Manuel, elegit per les Corts -
Assassinat del general Prim
Assassinat a Madrid del general Prim, 3 dies després d'haver acordat concedir la corona a Amadeu de Savoia. -
COMENÇA LA TERCERA GUERRA CARLISTA
S'inicia a Espanya la Tercera Guerra Carlista fins a 1876 entre els partidaris de Carles, Duc de Madrid, pretendent carlista amb el nom de Carles VII, i els governs d'Amadeu I, de la Primera República i d'Alfons XII.Esta guerra carlista es va desenvolupar sobretot en les Províncies Vascongadas i Navarra. La restauració dels Furs pel pretendent al juliol de 1872, abolits pels decrets de la Nova Planta per Felip V va influir en la força de l'aixecament a Catalunya i menys a València i Aragó. -
CONVENI D'AMOREBIETA
Cessament parcial de la guerra charlista després de l'acord entre Amadeu I, Francisco Serrano i les tropes carlines a Biscaia. -
Proclamació a les Corts de la Primera República Espanyola.
Proclamació a les Corts de la Primera República Espanyola. El primer president elegit és Estanislau Figueres, republicà federalista. És President del Govern i de la República. -
Amadeu I de Savoia renúncia al tron
Amadeu de Savoia presenta la seva dimissió irrevocable com a Rei d'Espanya el dia 11 de febrer de 1873, a causa de la ingovernabilitat del país Espanyol. -
INTENT DE COP D'ESTAT
Intent de cop d'Estat del radical Cristino Marcos, amb el que es forma un segon govern republicà. Es signa el cessament del servei militar obligatori. -
Dimissió de Pi i Margall
Dimissió de Pi i Margall que es nega a reprimir la rebel·lió dels cantons. Nicolás Salmerón tercer president. Va promoure l'abolició de la pena de mort i la independència del poder judicial enfront del polític. Li succeeix Emilio Castelar fins al pronunciament de Pavía. -
Dimissió de Salmerón
Dimissió de Salmerón que es nega a signar diverses sentències de mort contra revoltats cantonalistes. És substituït per Emilio Castelar. -
1874
Castelar perd una moció de confiança, en votar en contra d'ell els federalistes. El General Pavía es revolta amb l'exèrcit i així s'acaba la Primera República Espanyola. Pavia convoca a tots els partits polítics -excepte cantonalistes i carlins- per formar un govern de concentració nacional, que donarà el poder al general Francisco Serrano i Domínguez el qual passa a ser el nou president del Govern i de l'Estat. -
Juan de Zavala i de la Pont, President del Govern.
Juan de Zavala i de la Pont, President del Govern. -
Práxedes Mateo Sagasta, President del Govern.
Práxedes Mateo Sagasta, President del Govern. -
Manifest de Sandhurst
Manifest de Sandhurst; redactat per Cánovas del Castillo. Alfons XII, exiliat a Anglaterra promet la restauració d'una monarquia constitucional. -
Fi a la Primera República Espanyola
El pronunciament del General Martínez Campos a Sagunt posa fi a la Primera República Espanyola i així s'inicia la Restauració Borbònica en la persona del Rei Alfons XII, que fins llavors vivia a l'exili amb la seva mare, la Reina Isabel II. -
Period: to
FETS DEL 1875-1902 AL MÓN
Expansión del Colonialismo.
El Movimiento Obrero se organiza en todo el mundo occidental. -
S'estableix el model del nou estat
Constitució en la qual s'estableix el model del nou estat, dividint-se el poder polític en dues càmeres: el Congrés dels Diputats i el Senat. Al govern s'alternaran els partits conservador (Antonio Cánovas del Castillo) i liberal (Práxedes Mateo Sagasta). -
Pablo Iglesias funda el PSOE
Pablo Iglesias funda el PSOE, al principi d'ideologia marxista, de la classe obrera, socialista i revolucionari. Després s'anirà reformant cap a la socialdemocràcia. -
Maria Cristina d'Habsburg-Lorena
Després de la mort del Rei Alfons XII, és proclamada Reina Regent d'Espanya la seva dona Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, mare del futur Alfons XIII, que naixeria pòstumament. -
Fundació de la UGT - Pablo Iglesias.
Fundació de la UGT a Barcelona per Pablo Iglesias. -
Final de la Guerra de Cuba
El Desastre: final de la Guerra de Cuba. Intervenció dels EUA Pèrdua de Cuba, Filipines i Puerto Rico.
