-
Period: to
Carles IV
Carles IV es va oposar a les idees de la Revolució Francesa, com altres monarquies europees, Espanya va declarar la guerra a la França revolucionària) -
Tractat de Fontainebleau
Aquest tractat acordava amb França que les tropes franceses podien travessar Espanya per envair Portugal. Però Napoleó volia aconseguir el control del Regne d'Espanya. -
Motí d'Aranjuez
Els partidaris del príncep Ferran, van instigar un motí, que va provocar la caiguda del favorit reial, Godoy i l'abdicació de Carles IV, però després va tornar al tro. -
Abdicacions de Baiona
Per a governar, Napoleó va fer abdicar al rei que hi havia Carles IV i al seu fill Ferran, i en comptes d'aquest rei Napoleó va posar al seu germa Napoleo I -
Insurreció de Madrid
Es va produir una insurreció popular a Madrid, seguida per aixacaments en altres llocs. Va ser el principi de la guerra del Francés -
Period: to
Guerra del francès i les Corts de Cadis
Enfrontament entre Espanya i França quan Napoleó ocupa Espanya. La guerra del Francés va ser guanyada al final per Espanya, aquesta va rebre l'ajuda de l'imperi Britànic, a canvi tenia que cedir els territoris de Gibraltar i Menorca. Quant Josep I governava, els que eren partidaris d'aquest eren els afrancesats i els que donaven suport a Ferran eren els patriotes. -
Corts de Cadis i la Constitució
El buit de poder per la falta de la familia Reial va ser cobert per les Juntes generals, i eren controlades per la Junta Central Suprema. La junta central va convocar les corts a cadis, la majoria dels diputats eren liberals. Corts van fer la Constitució del 1812, aquesta va recollir tots els fets del liberalisme. Les Corts de Cadis van aprovar moltes lleis orientades a la supressió de les bases jurídiques i institucionals de l'antic Regim. -
Constitucio de 1812
Va trionfar un pronunciament liberal dirigit pel tinent coronel Rafael del Riego, que va proclamar la constitució de 1812, El rei va haver de jurar la constitució, alliberar els presos polítics i convocar eleccions per reunir les Corts. -
Period: to
Regnat de Ferran VII
-
Period: to
Restauració de l'Absolutisme
El mes de Març de 1814, Ferran VII torna a governar Espanya, la gent esperava que el rei jurés la Constitució de Cadis. Aquest va derogar la Constitució i les reformes i va restaurar els privilegis al clergat i la noblesa, s'aplica l'antic Regim. Tota la gent partidaris del Liberalisme o es va exiliar, o va ser executada, tots van ser perseguits. -
Period: to
El Trienni Liberal
El 1820 va triomfar un pronunciament liberal dirigit pel tinent coronel Rafael de Riego, va proclamar la constitució de 1812 a Las Cabezas de San Juan (Sevilla). El rei va haver de jurar aquesta constitució, alliberar els presos polítics i convocar eleccions per a reunir les corts. Els liberals van restaurar les reformes de Cadis i formen la Milícia Nacional (Defensar el liberalisme, si calia per les armes). -
Santa Aliança
La Santa Aliança va enviar tropes a Espanya: Cent Mil Fills de Sant Lluís, que van restituir Ferran VII com a rei absolut. -
Period: to
La decada Omniosa i la primera guerra Carlina.
Ferran VII va tornar al poder quant hi havia una gran crisis, Hisenda no tenia fons i la pèrdua de l'Imperi Americà va agreujar la crisis. Per a arreglar els problemes que hi havia el Rei va crear un Consell de Ministres que no es va acceptar gaire be per part dels Nobles. Després hi havia els problemes dinàstics, la Llei Sàlica deia que no podien governar dones, s'elimina perquè la filla de Ferran pugui governar. La gent dona suport a Carles, aquest es proclama rei i comença la G.Carlina -
Maria Cristina
Quant el Rei Ferran VII, la seva vídua Maria Cristina es va fer carrec del govern ja que la princesa Isabel no podia perquè només tenia 3 anys. Però mentres ella governava, Carles es va proclamar Rei. -
Period: to
Regnat d'Isabel II
Isabel II va tenir que tenir una Regent, en aquest cas va se la seva mare, Maria Cristina, que va implantar un sistema libelar per assegurar el tro de la seva filla davant dels Carlins -
Primera guerra Carlina
Ferran elimina la Llei Sàlica perquè la seva filla Isabel pugui governar, molts absolutistes i el seu germà no ho accepten i comencen a donar suport a Carles Maria Isidre. La guerra no només era un conflicte Dinastic sino que era un conflicte entre 2 ideologies. Els liberals que donaven suport a Isabel i els Carlins, que defensaven l'absolutisme. La guerra va durar 7 anys i va acabar amb la derrota Carlina, el conveni de Bergara va posar fi a la guerra. -
Aixecament militar de la Granja
Quan la regent era de vacances al Palau de La Granja el 12 d'agost, el segon regiment de la Guàrdia Reial, en connivència amb comandaments militars de diferents zones i alguns elements de la premsa, es va dirigir al Palau per a reclamar de Maria Cristina la reinstauració de la Constitució de 1812 i la derogació de l'Estatut Reial de 1834. Així que Maria Cristina va tenir que treure el poder dels moderats i donar-lo als progressistes que van aplicar mesures liberals. -
Constitució del 1837
Aquesta era més restrictiva que la de 1812. Maria Cristina va dimitir i va donar el poder de Regent al general Espartero que era progressista, aquest va governar de manera autoritària, fet que no va agradar ni a progressistes ni ha moderats. Els dos grups es van unir en un pronunciament que va provocar el seu exili en el 1843. Isabel II va ser proclamada reina amb tan sols tretze anys. -
Period: to
Dècada Moderada
Durant els primers anys del Regnat d'Isabel, els progressistes es van mantenir al marge i van governa els moderats. El general Narváez va ser una persona clau, la constitució de 1845, limitava molts dels drets dels ciutadans. La dècada moderada va acabar el 1854 amb un cop d'Estat dirigit pel general O'Donell (la Vicalvarada). -
Period: to
Bienni Progressista
Un període en el qual hi havia una forta crisis econòmica, marcat per les protestes d'obrers i camperols.Va haver-hi un cop de força d'O'Donell, que va posar fi al Bienni Progressista. En el govern van alternar els moderats i la Unió Liberal d'O'Donell. Creixement economic es va ajuntar amb fortes crisis que afectaven petits períodes de temps. -
Period: to
Final del Regnat d'Isabel II
Últims anys del regnat d'Isabel II hi ha una csisi política, social i econòmica molt forta.
- Van haver-hi revoltes com a conseqüència dels problemes econòmics i de la fam
- Sectors socials es distanciant del règim per l'excesiu autoritarisme dels governs, que abusaven de la censura i repressió.
- Monarquia patia fort descrèdit, a causa dels comentaris sobre la vida privada de la Reina. -
Pacte d'Oostende
Aquest es l'acord que permet canviar el sistema polític que hi havia Espanya, es canvia la monarquia Borbonica i s'activa una democratització de la vida política. La Unió Liberal s'hi va sumar una mica més tard. -
Revolució de 1868
Els generals Serrano i Prim van liderar un pronunciament contra Isabel II. (Revolució de Setembre) la Reina va tenir que abandonar el país. Es va constituir un govern provisional que controlava Serrano,va convocar Corts constituents, que van aprovar una consitució democràtica (1869) -
Amadeu de Savoia
El príncep italià Amadeu de Savoià va acceptar la Corona d'Espanya. Era un monarca jove, i respectuós amb la legalitat parlamentària. Però sempre va estar en una posició de feblesa política. Van haver-hi dos conflictes en el seu regnat, una insurrecció a Cuba, i una nova guerra Carlina. -
La Primera República
Després de que Amadeu I abdiques i que la monarquia democràtica fracasses, les Corts van decidir crear una República. La República va estar dividida entre la gent que volia una federal o unitaria. La República va durar 11 mesos, Serrano va fer un nou cop d'estat i va mantenir la República, el general Martínez Campos va fer un altre cop d'estat i va posar fi a la República. -
Un sistema nou
General Arsenio Martínez, va proclamar rei a Alfons XIII, fill d'Isabel II. Comença règim de la restauració. Alfons, partidari de la Monarquia Constitucional, president del govern Cànovas del Castillo. Cánovas va acabar el conflicte carlí i la guerra de Cuba i va crear una nova Constitució. -
Period: to
Restauració d'Alfons XII, Regeneració política espanyola
La derrota militar davant de Estats Units es va transformar en el gran desastre, evidenciava una profunda crisi nacional. Molta gent tenia clar que calia una regeneració del país. 1902 entra al tron el jove Alfons XIII. Constitució de 1876 es va mantenir igual que el torn pacífic. Van morir els liders pel partit Conservador i liberal i van ser substituits. -
Altres partits
Els anarquistes, havien sorgit després de la revolució de 1868, tenien presencia important a Catalunya i Andalusia, i van ser perseguits
Els socialistes que eren liderats per Pablo Isglesias, van formar el PSOE, i a Barcelona es crea la UGT
Van sorgir tambe moviments regionalistes -
Torn pacífic
El poder es va repartir amb dos partits, que s'alternaven amb el sistema de torns. El conservador, era liderat per Cánovas, defensor de l'Església i l'ordre social.
EL liberat, era liderat per Sagasta, va desenvolupar reformes socials molt importants i va aprovar el sufragi masculí. Va haver-hi molta corrupció electoral, les eleccions es falsejaven, la topinada consistia en canviar els vots si el partit que tu no volies no era elegit. -
Period: to
Desastres colonials
1895, esclata a Cuba un moviment independista que dura fins el 1898. Durant aquest any, els Estats Units declaren la guerra a Espanya per haver enfonsat el Maine. Els espanyols pèrden les seves últimes colònies. A causa del tractat de París, es crea el desastre colonial del 98.Situació d'espanya ès de feblesa, acaba venen les últimes colònies a Alemanya, les del pacific..... -
Assasinats liders partit liberal i conservador, regeneracionisme
En el partit conservador, Cánovas va ser assasinat, i va ser substituit per Antonio Maura, Sagasta per José Canalejas en el partit liberal. Nous liders influïts pel regeneracionisme, van intentar reformar la vida política. Maura va voler posar fi al Caciquisme, reformant la llei electoral i l'administració local. s'aprova la ley del candado, per la qual es prohibia establir nous ordes Religioses a Espanya. Canalejas va ser assasinat el 1912. -
Accions terroristes de finals del segle XIX
Govern de Restauració intenta millorar les condicions de vida, fent una política de reformes, formant la Comissió de Reformes Socials, que no va aconseguir el seu objectiu. L'augment de les reivindicacions dels treballados va desenvolupar episodis de violència i repressió. Volien reduir les jornades a 8 hores, com que no ho van aconseguir van passar a la violencia. -
Enfonsament del Maine
Aquest vaixell va ser enviat per els Estats Units com a observador del conflicte que hi havia a Cuba. Aquest és va enfonsar a causa de una forta explosió però mai es va aclarir com es va produir aquesta però va ser utilitzada per els Estats Units per a culpa aespanya i enviar una sol·licitud per a comprar l'illa, aquesta va ser rebutjada així que Estats Units va declarar la guerra a Espanya. Ajudan a independitzar la illa amb els Cubans. -
Tractat de París
Es firma el Tractat de París, en el qual es decidia els territoris que cedia Espanya als Estats Units, regions com les Filipines, Puerto Rico i Guam, tot això a causa d'una imdemnització econòmica, també en aquest tractat es decidia la independencia de Cuba. -
Tancament de Caixes
El nacionalisme català va provocar una protesta coneguda com el tancament de caixes. Per un impost que va fer el govern, els catalans van considerar aquest impost abusiu. Així que els catalans van decidir que tenien que participar en la política espanyola. Es va crear la Lliga Regionalista. Aquest va impulsar moltes teories de modernització. -
Period: to
Reorganització del moviment obrer
El 1901 s'organitzen diferents vagues generals, una a Gijón, Sevilla, Corunya, i el 1902 una gran vaga a Barcelona. Molts obrers van ser atrets per un discurs del Republicanisme lerrouxista, i es va impulsar la Unió Obrera Republicana. A Madrid la UGT va agafar força. -
Period: to
Període entre el Tractat que fan França i Espanya per al control del Marroc
Per la seva situació estratègica, França va proposar a Espanya un repartiment de les zones d'influència sobre el soldanat del Marroc. El 1904 els dos països firmen un acord. Es reparteixen el protectorat a la Conferència d'Algesires. -
Creació del Centre Nacionalista Republicà
El 1904, un sector liberal i republicà es va dividir de la Lliga, i es va agrupar entorn el diari El Poble Català, així es va formar el Centre Nacionalista Republicà, que mes tard adoptaria un altre nom, cal destecar a persones que van dirigir aquest sector, Pere Coromines i Jaume Carner en van ser uns representants -
Creació de la llei de jurisdiccions, Programa Tívoli.
A causa de l'episodi de violència contra la redacciño i la impremta de la revista satírica catalanista Cu-Cut. El govern va crear la llei de jurisdiccions. Aquesta llei feia que qualsevol cosa que anés contra l'exercit provocava la detenció de la persona o representats de la institució. La majoria de partits van reacciona i formaren la Coalició electoral, Societat Catalana, la finalitat era derogar la llei i reivindicar l'autonomia de Catalunya. -
Solidaritat obrera
Es va celebrar una reunió de representants dels treballadors, d'aquesta va sorgir l'organització Solidaritat Obrera, El 1910 es va celebrar un altre congrés i va sorgir el sindicat revolucionari Confederació General del Treball. -
Solidaritat catalana, eleccions generals i provincials del 1907
La Solidaritat Catalana es va mostrar molt activa i les seves candidatures van guanyar les eleccions generals i provincials. Però les discrepancies polítiques internes van provocar la desfeta electoral del 1908. La coalició practicament es va desfer. Va acabar desapareixen amb la Setmana Tragica. -
Period: to
Batalles amb els Cabiles per el control de la regió del Rif
L'implantació de la prèsencia Espanyola al Rif va ser molt difícil, a causa dels Cabiles. El 1909 un grup d'obrers que treballaven a les mines de ferro de les montanyes van ser atacats. El 27 de Juliol, per evitar els atacs amb les tropes Cabiles, es va produir la desfeta militar cpneguda amb el nom del desastre del barranco del lobo General Silvestre envia tropes a Melilla per a conquerri mes territori, els rifenys ataquen Annual el 1921 i recuperen molts terrtoris, el 1921 Espanta els recupera -
Period: to
La setmana tragica
El 26 de Juliol s'inicia a Barcelona una vaga general, una protesta contra la guerra del Marroc -
Creació Mancomunitat de Catalunya
Aquesta era una institució administrativa, aquesta va servir per a assumir les competències de les quatre diputacions provincials catalanes. Després de les eleccions que va guanyar la Solidaritat Catalana, s'esperava que una reforma de l'administració local, i les diputacions provincials poguessin mancomunar-se, però no es va poder aconseguir per la gran crisis de la Setmana Tràgica. -
Gran guerra
La gran guerra va fer que molta gent anés a treballar a les zones industrials. A finals del 1916 la UGT i la CNT van protestar contra l'encariment de la vida. I el 1917 es convoca una vaga revolucionària. CNT fa un altre congrés que es celebra a Sants, i van sorgir els sindicats únics de ram o d'indústria. -
Crisis del 1917
Una crisis que tenia 3 focus diferents:
-Protesta militar: Protestaven per la forma en que es cedien els ascensos, de manera discriminatoria i arbitraria, la protesta tenia un caràcter professional i corporatiu.
-Malestar polític: Forces polítiques d'oposició convoquen una assemblea a Barcelona, es va declarar sediciosa, i no es va concedir una autonomia a Catalunya
-Vaga general: a conseqüencia dels salaris i l'empitjorament de les condicions de vida, es realitza una vaga general el 13 d'agost -
Period: to
Trienni Bolxevic
S'utilitza per a englobar totes les revoltes, vagues, conflictes que van haver-hi en el camp Andalús. Aquest període es va produir per les revoltes que van fer els obrers i camperols. Cada cop cobraven menys, les coses empitjoraven, hi havia mes atur. Van proliferar a Catalunya els conflictes laborals, com el de La Canadenca, i augmentaren els crims socials i polítics. Aquests anys es van anomenar pistolerisme. -
Conflicte lagoral La Canadenca
Un conflicte laboral a l'empresa elèctrica la Canadenca va fer que es produis una vaga general, que durà 44 dies. Durant aquesta vaga no es va treballar, i es van produir diferents infraccions, com talla faroles, volcar tranvies i destruir zones de la fabrica. -
Moviment revolucionari 1930
Forces d'oposició a la corona es van reunir a Sant Sebastià l'agost de 1930, volien posar en marxa un moviment revolucionari que acabés amb la monarquia. Sectors mes impacients del republicanisme, es van avançar i van intentar una insurrecció militar. L'almirall Aznar va convocar unes eleccions municipals, el 12 d'Abril de 1931, els partits monàrquics guanyen les eleccions. Però les candidatures republicanes van tenir la victòria a gairebé totes les capitals de província. -
Exili del Rei i la República
Els bons resultats polítics van provocar una eufòria popular, els regidors electes d'Eibar van proclamar la República, aquest acte va anar agafant força fins que els líders de l'Esquerre de Catalunya, Lluís Companys, van fer el mateixdes del balcó de l'ajuntament de Barcelona, Francesc Macià, proclama la República Catalana com a estat integrant de la federació de repúbliques ibèriques. El rei degut a aixó, va marxar a l'exili, i Niceto Alcalá Zamora va ocupar el seu lloc