-
Va ser un procés historicoeconòmic que es va iniciar a Espanya a finals del segle xviii i que va durar fins al segle xx consistent a subhastar públicament les terres i els béns no productius en poder de les anomenades "mans mortes" que no les conreaven: l'Església catòlica o els ordes religiosos en la majoria dels casos, que els havien acumulat com a habituals beneficiaris de donacions i testaments.
L'objectiu de la desamortització era doble:
Augmentar la riquesa nacional.
Crear una burgesia. -
Es van enfrontar en territori català i del País Basc els exèrcits de la monarquia espanyola i de la França revolucionària.
El general Antonio Ricardos, capità general de Catalunya, va ocupar la Catalunya Nord. Més tard, però, les tropes franceses van derrotar les espanyoles al Voló (1795) i van amenaçar d'ocupar l'Empordà. -
Ferran XII intenta eliminar la Llei Sàlica per tal que la seva filla Isabel es pugui convertir en reina però això no li agrada a Carles, germà de Ferran, i es creen les guerres entre Isabelins i Carlins.
-
Godoy, primer ministre del rei Carles IV, i Napoleó van signar el tractat de Fontainebleau l'any 1807, pel qual la monarquia espanyola autoritzava els exèrcits francesos a penetrar a la Península per ocupar Portugal, que s'havia oposat al blocatge continental decretat per Napoleó contra la Gran Bretanya.
Les tropes napoleòniques van envair la Península i van obligar la Cort espanyola a traslladar-se a Baiona, al País Basc francès. -
Es va produir a Madrid un alçament popular que va ser enèrgicament reprimit. A partir d'aleshores, la resistència es va estendre arreu del país i va significar l'inici de la guerra de la Independència.
-
Napoleó va proclamar el seu germà Josep Bonaparte rei d'Espanya, però la població espanyola no va acceptar l'ocupació francesa ni el nou monarca. Per riure-se'n li deien “Pepe botella”.
-
Els espanyols van combatre per expulsar l'exèrcit francès que havia entrat a la península Ibèrica, contra els francesos i els afrancesats, grup de gent que creia que així podrien implantar les reformes de la il·lustració.
Tothom hi està implicat, exèrcit i poble, fins i tot hi participen britànics. -
L'exèrcit espanyol va derrotar l'exèrcit francès prop de la ciutat andalusa de Bailèn.
-
Les campanyes militars a Rússia van obligar Napoleó a retirar tropes de la península Ibèrica. Això va facilitar que l'exèrcit espanyol, amb l'ajut decisiu dels anglesos, derrotés els exèrcits ocupants.
-
En plena revolta antinapoleònica, les juntes de defensa, creades per coordinar la resistència contra l'invasor francès, van convocar les Corts a la ciutat de Cadis, la única ciutat lliure degut a la seva cituació.
-
Les Corts, sota la pressió de grups cultes il·lustrats i liberals, van aprovar una constitució liberal que proclamava una sèrie de mesures encaminades a liquidar l'Antic Règim i transformar la monarquia en un estat liberal.
La Constitució de Cadis, coneguda popularment com la Pepa perquè va ser promulgada el dia de Sant Josep, establia aquests principis:
Reconeixia la sobirania nacional.
Establia la divisió de poders.
Decretava la llibertat de premsa.
Suprimia la Inquisició. -
Les campanyes militars a Rússia van obligar Napoleó a retirar tropes de la península Ibèrica. Això va facilitar que l'exèrcit espanyol, amb l'ajut decisiu dels anglesos, derrotés els exèrcits ocupants
-
Van aconseguir expulsar als últims fransesos.
Va suposar la primera derrota de l'exèrcit francès. -
L'intent de les Corts va fracassar. El mes de març de 1814, acabada la guerra i l'ocupació francesa, Ferran VII "el rei desitjat" va tornar de l'exili un cop expulsat el rei intrús José Bonaparte.
Dos mesos més tard de la seva arribada, Ferran VII va firmar els decrets que abolien l'obra legislativa de les Corts de Cadis i va restaurar l'absolutisme. -
Es va produir un pronunciament militar, encapçalat pel coronel Rafael del Riego, en defensa dels valors constitucionals.
El rei va haver de governar com a monarca constitucional durant un període de tres anys, l'anomenat Trienni Liberal. -
Es va produir a les zones rurals catalanes, en defensa de les institucions de l'Antic Règim i contra les reformes que el liberalisme volia implantar.
La successió del rei Ferran VII va plantejar un problema dinàstic que va originar les guerres Carlines, les quals també van ser un reflex de les disputes entre liberals i absolutistes.
La victòria dels liberals va consolidar la revolució burgesa a l'Estat espanyol. El conflicte entre carlins i liberals va posar novament en relleu la divisió exist -
Ferran VII va tornar a regnar com a monarca absolutista. La seva mort va plantejar el problema de la successió dinàstica, que va desencadenar una guerra civil, la primera guerra Carlina.
-
En morir Ferran VII, la reina Maria Cristina i, més tard, el general Espartero van governar com a regents a causa de la minoria d'edat d'Isabel II, filla del rei. En aquest context es van produir dues situacions:
Els carlins, és a dir, els partidaris de Carles Maria Isidre, germà de Ferran VII, van abraçar la causa de l'absolutisme.
Els liberals van donar suport a Isabel II. -
Es va consolidar la revolució burgesa a l'Estat espanyol. Els liberals van aconseguir derrotar els absolutistes en el camp militar en la primera i la segona guerra Carlines.
-
Recollia les principals idees del liberalisme burgès i permet a la burgesia refermar el seu poder polític i econòmic.
-
Va ser una època on els moderats van governar amb autoritat.
-
La greu crisi econòmica dels darrers anys del regnat d'Isabel II i el desenvolupament de les organitzacions obreres van afavorir l'augment del descontentament popular.L'any 1868 va esclatar la Revolució que va posar fi a la monarquia borbònica. La reina va haver d'abandonar el país i es va iniciar una nova etapa de caràcter democràtic: el Sexenni democràtic.
-
Va obrir un període de sis anys de domini de les idees democràtiques i progressistes. Després del triomf de la Revolució es va constituir un govern provisional l'home fort del qual va ser el general Prim.
Catalunya era la zona de l'Estat espanyol en què les forces republicanes tenien més influència. -
Va ser un període de sis anys de domini de les idees democràtiques i progressistes.
-
Es va aprovar una nova constitució que proclamava la sobirania nacional i el sufragi universal masculí i reconeixia els drets individuals. La nova constitució era monàrquica i, per tant, va caldre buscar un nou rei. Va ser escollit Amadeu, de la casa italiana de Savoia, el candidat proposat pel general Prim.
Amadeu I va haver d'enfrontar-se a molts problemes durant el seu regnat, entre els quals hi va haver l'assassinat del general Prim i l'oposició dels carlins i dels republicans a la nova mon -
L'11 de febrer de 1873, davant l'abdicació del rei Amadeu de Savoia, les Corts espanyoles van proclamar la Primera República.
La Primera República va tenir quatre presidents: Estanislau Figueras, Francesc Pi i Margall, Nicolás Salmerón i Emilio Castelar. -
El govern republicà va intentar dur a la pràctica noves idees sobre l'organització de l'Estat espanyol, però les fortes divergències entre els republicans ho van impedir. A més, la guerra de Cuba i la tercera guerra Carlina van perjudicar l'estabilitat política de la República, que va anar perdent a poc a poc el suport popular.
Els cops d'estat dels generals Pavía i Martínez de Campos van posar fi al règim republicà. -
La Restauració és el període històric que es va iniciar amb la proclamació com a rei d'Espanya d'Alfons XII, fill d'Isabel II.
El sistema polític de la Restauració, ideat per Antonio Cánovas del Castillo, es basava en l'alternança en el poder de dos partits:
El partit conservador, liderat pel mateix Cánovas.
El partit liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta. -
-
La Constitució de 1876 era de caràcter moderat i proclamava la sobirania de les Corts juntament amb el rei. Posteriorment, es va instaurar una nova llei electoral basada en el sufragi censatari.
La manca de reformes socials i polítiques durant el període de la Restauració va radicalitzar la lluita obrera i va esperonar els nacionalismes basc i català, que van començar a organitzar-se políticament. -
Va ser presentat al rei, en el qual es recollien les aspiracions polítiques i econòmiques de la burgesia catalana.
-
L'estabilitat política que desitjava la burgesia catalana la hi va proporcionar la Restauració borbònica de 1875, que va posar fi a l'experiència progressista del Sexenni democràtic.
Aquesta estabilitat política, juntament amb les polítiques econòmiques proteccionistes dels diferents governs de la Restauració, va impulsar l'activitat industrial i financera del país.
Va ser reflex del dinamisme econòmic d'aquest període. -
La Unió Catalanista va redactar un projecte d'autonomia per a Catalunya. En la redacció d'aquest document hi van participar polítics i intel·lectuals com Lluís Domènech i Montaner i Enric Prat de la Riba.
-
Va posar fi a la guerra i va deixar les fronteres on eren abans de 1793.
-
El fet de perdre les últimes colònies que li quedava a Espanya contra els Estats Units, va provocar una forta commoció a Espanya: sectors de la burgesia que havien donat suport a la restauració monàrquica, com ara la catalana, pensaven que el sistema polític ideat per Cánovas estava esgotat i calia una renovació profunda.
