-
Degut a que Carles II mort sense descendència, s’inicia una crisi dinàstica. En el seu testament nomena successor a Felip d’Anjou (Borbó), fet que provoca la resistència d’altres potències europees i de part de la monarquia hispànica. -
La guerra de successió és una guerra europea i civil, on els espanyols, seguidors de Felip d’Anjou, amb el suport de França i Castella, s’enfronten als partidaris de Carles d’Àustria, que compten amb l’ajuda de la Corona d’Aragó, Anglaterra, Holanda i Àustria. Aquest conflicte no només és una lluita internacional pel poder a Europa, sinó també una guerra interna entre dos models d’Estat: el centralisme borbònic i la defensa dels furs i institucions pròpies.
-
La Corona d’Aragó, desconfia del centralisme borbònic, per això, decideix signar un acord amb Anglaterra i l’arxiduc Carles d’Àustria. Aquest acord promet respectar els furs (lleis i privilegis) i les institucions pròpies a canvi de suport militar i polític -
Aquest tractat posa fi a la Guerra de Successió i troba l'equilibri europeu. No obstant això, Espanya cedeix diversos territoris: els Països Baixos, Nàpols, Milà i Sardenya i passen a mans d'Àustria, mentre que Gibraltar i Menorca queden sota control anglès. A canvi, Felip V és reconegut com a rei d'Espanya, però ha de renunciar als seus drets al tron francès. -
Aquest tractat consolida el que ja s'havia establert a Utrecht i posa un punt final oficial a la guerra entre Àustria i França. Àustria s'emporta els territoris mediterranis de l'antiga monarquia hispànica, com Nàpols, Milà i els Països Baixos del sud, mentre que França i Espanya mantenen Felip V al tron espanyol. Aquest acord confirma la nova distribució del poder a Europa i marca la decadència internacional de la monarquia hispànica. -
Barcelona resisteix fins al final en la guerra en suport de Carles d’Àustria. La seva derrota marca el final de les institucions catalanes i el triomf del centralisme borbònic. Aquesta data es converteix en un símbol de la pèrdua de les llibertats polítiques catalanes i, segles més tard, serà recordada com la Diada Nacional de Catalunya. -
Felip V elimina les constitucions, lleis i institucions que eren pròpies dels antics regnes de la Corona d’Aragó, que inclouen Catalunya, València, Aragó i Mallorca. S'implanta un model centralitzat i uniforme, inspirat en el francès on s'introdueix el codi legal castellà, es reorganitza l'administració amb capitans generals i audiències, i es desmantella el sistema foral. Tot això implica la pèrdua de l'autogovern i el triomf definitiu del centralisme borbònic. -
Felip V va dimitir de manera inesperada en favor del seu fill, Lluís I, que només tenia 17 anys. Potser ho va fer per motius de salut o per estar cansat de governar. No obstant això, el jove rei va morir de verola pocs mesos després, amb un regnat que només va durar set mesos, convertint-se en un dels més breus de la història d'Espanya. Davant d'aquesta situació, Felip V va tornar a ocupar el tron fins a la seva mort. -
Ferran VI, fill de Felip V i de Maria Lluïsa Gabriela de Savoia, va pujar al tron l’any 1746. El seu regnat és vist com un període de pau i estabilitat, diferent dels conflictes militars i polítics que havien marcat el regnat anterior. Encara que el regnat de Ferran VI va ser breu, va representar una etapa de recuperació i tranquil·litat, que va preparar el terreny per a les reformes més profundes que duria a terme Carles III.
-
El Cadastre d'Ensenada va ser una iniciativa administrativa que va impulsar el ministre espanyol Zenón de Somodevilla, conegut com el Marquès de l'Ensenada, durant el regnat de Ferran VI. L'objectiu principal era establir una contribució única que substituís els múltiples impostos que existien a Castella, basant-se en una valoració precisa de la riquesa tant territorial com personal. -
El regnat de Carles III d'Espanya és considerat una de les etapes més brillants de la història moderna del país. Aquesta època es va caracteritzar per reformes profundes en els àmbits polític, econòmic, social i cultural, totes inspirades pels ideals de la Il·lustració. Se'l coneix com el millor alcalde de Madrid. Carles III va liderar una transformació que va modernitzar Espanya i va deixar una empremta duradora en les seves institucions.
-
El Motí d'Esquilache va ser una revolta popular que va tenir lloc a Madrid entre el 23 i el 26 de març de 1766, durant el regnat de Carles III. Aquesta revolta es va convertir en una de les manifestacions més significatives contra les reformes il·lustrades del monarca, revelant les tensions socials i polítiques que es vivien en aquell moment. -
L'expulsió dels jesuïtes dels territoris espanyols va ser una decisió presa pel rei Carles III. Aquesta mesura formava part d'una sèrie de reformes conegudes com a Reformes Borbòniques, que tenien com a objectiu centralitzar el poder i enfortir l'autoritat reial sobre l'Església i les institucions religioses. -
El Virregnat del Riu de la Plata es va crear el 1 d’agost de 1776 per ordre del rei Carles III. L'objectiu era reorganitzar l'administració colonial espanyola a Sud-amèrica i millorar la defensa contra amenaces externes, com les incursions dels portuguesos i britànics. La capital d'aquest nou virregnat es va establir a Buenos Aires. -
La llibertat de comerç amb Amèrica va ser una reforma econòmica fonamental que Carles III va implementar el 12 d'octubre de 1778. L'objectiu era afluixar el monopoli comercial espanyol que existia fins aleshores i impulsar el creixement econòmic de l'Imperi. -
El regnat de Carles IV d’Espanya, que va tenir lloc entre 1788 i 1808, va ser un període ple de canvis profunds en l’àmbit polític, social i econòmic. A més, va estar marcat per tensions tant internes com externes que finalment van portar a la Guerra del Francès.
-
El rei Carles III d’Espanya va morir el 14 de desembre de 1788 a Madrid, després d’un regnat de 29 anys que va provocar canvis profunds en l’àmbit polític, econòmic i cultural del país. La seva mort va marcar el final d’una de les etapes més rellevants del despotisme il·lustrat a Espanya. -
La Guerra Gran va tenir lloc entre 1793 i 1795, en el context de les Guerres de la Revolució Francesa. Aquest conflicte va enfrontar Espanya, que estava sota el regnat de Carles IV, amb la Primera República Francesa. Tot va començar amb la declaració de guerra d'Espanya contra França, que va ser provocada per l'execució de Lluís XVI i la inquietud davant l'expansió de les idees revolucionàries.
-
Espanya forma una aliança amb la França revolucionària per fer front a Anglaterra. Aquest acord porta al país a una guerra marítima perillosa: la flota espanyola sofreix greus derrotes navals, com la de Cap de Sant Vicent, i el comerç amb Amèrica es veu molt perjudicat pels bloquejos britànics. Aquest pacte marca l'inici del declivi econòmic i militar de la monarquia de Carles IV. -
En el context de les guerres napoleòniques, les flotes d’Espanya i França es troben enfrontades a l’armada britànica davant del cap de Trafalgar, a prop de Cadis. L’almirall anglès Horatio Nelson aconsegueix una victòria impressionant, tot i que perd la vida en la batalla. La derrota fa que Espanya perdi una gran part de la seva marina de guerra, la qual cosa perd la seva influència marítima i marca el final del seu predomini naval, deixant les colònies americanes vulnerables. -
El Tractat de Fontainebleau va ser un acord secret que es va signar el 27 d’octubre de 1807 entre el rei Carles IV d’Espanya i Napoleó Bonaparte, emperador dels francesos. Aquest tractat va marcar l'inici de la invasió conjunta franco-espanyola de Portugal, amb la intenció d'acabar amb l'únic aliat de Gran Bretanya a Europa i aïllar així el Regne Unit. -
La Guerra del Francès, que també es coneix com la Guerra de la Independència Espanyola, va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar Espanya i els seus aliats, Gran Bretanya i Portugal, contra el Primer Imperi Francès liderat per Napoleó Bonaparte. Aquest conflicte va ser una peça clau de les Guerres Napoleòniques i va deixar una empremta profunda en la història d'Espanya i d'Europa.
-
El Motí d'Aranjuez va ser una revolta popular que va tenir lloc entre el 17 i el 19 de març de 1808 a la localitat d'Aranjuez, a prop de Madrid. Aquest esdeveniment va ser clau en la història d'Espanya, ja que va provocar la caiguda del favorit del rei Carles IV, Manuel Godoy, i va obrir la porta a l'abdicació del monarca en favor del seu fill, Ferran VII. -
La seva funció principal era representar els territoris espanyols i les colònies americanes mentre les tropes napoleòniques ocupaven la monarquia. La seu de les Corts es trobava a Cadis, l'única ciutat peninsular que no estava sota control francès, la qual cosa la va convertir en un important centre polític i militar.
-
Va ser redactada per les Corts de Cadis, que es van reunir a la ciutat de Cadis, l’únic territori peninsular que no estava ocupat pels francesos. Popularment, se la coneix com “La Pepa” i simbolitza el primer gran intent d'establir un règim liberal i constitucional a Espanya. -
El primer regnat va ser entre 1808, poc després del Motí d’Aranjuez, i la invasió napoleònica. El segon regnat va tenir lloc del 1814 al 1833, després de la Guerra del Francès, fins a la seva mort. Aquest període va estar marcat per una gran inestabilitat política, tensions entre liberals i absolutistes, i un conflicte sobre la successió que acabaria desencadenant les Guerres Carlines.
-
La restauració absolutista fa referència al període en què es torna a establir el poder absolut del rei després de la Guerra del Francès, especialment durant el regnat de Ferran VII. Aquest temps es caracteritza per la supressió de les institucions liberals i el retorn a un règim monàrquic centralitzat. Va ser una resposta a l’efervescència liberal que va sorgir amb la Constitució de Cadis i les revoltes dels liberals durant la guerra.
-
El Pronunciamento de Riego va ser un aixecament militar que va tenir lloc l'1 de gener de 1820 a Espanya. Va passar durant el regnat de Ferran VII, després de la restauració absolutista que havia derogat la Constitució de Cadis de 1812. Aquest moviment va ser liderat pel coronel Rafael de Riego, un oficial de l'exèrcit que havia estat enviat a Amèrica, i el seu objectiu era restablir la constitució i el sistema liberal. -
El Trienni Liberal va ser un període fascinant que va tenir lloc entre 1820 i 1823 a Espanya, durant el regnat de Ferran VII. En aquest temps, la Constitució de Cadis es va imposar de manera temporal. Tot va començar amb el Pronunciamiento de Riego, un aixecament militar encapçalat pel coronel Rafael de Riego, que va lluitar contra l’absolutisme del rei. Aquest moment va ser un intent de fer avançar reformes liberals i de limitar el poder absolut del monarca.
-
Després de més d'una dècada de revoltes, Nova Espanya finalment aconsegueix la seva independència gràcies al lideratge de figures com Iturbide. La caiguda de Mèxic representa la pèrdua del territori més ric i significatiu de l'imperi espanyol a Amèrica, i marca l'inici del desmembrament colonial. Aquest esdeveniment debilita econòmicament Espanya i accelera el procés d'independència d'altres colònies americanes. -
Els Cent Mil Fills de Sant Lluís van ser una expedició militar francesa que va arribar a Espanya el 1823. L'objectiu d'aquesta missió era restaurar l'absolutisme de Ferran VII, després del Trienni Liberal, durant el qual Espanya va estar temporalment governada per la Constitució de Cadis. Aquesta intervenció va rebre el suport de la Santa Aliança, un grup de monarquies europees que defensaven el règim absolutista. -
La Dècada Ominosa fa referència al període que va des de 1823 fins a 1833 a Espanya, que coincideix amb els darrers anys del regnat de Ferran VII. Aquest període comença després de la intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, que va posar fi al Trienni Liberal i va restaurar l’absolutisme. El nom d’aquesta dècada prové de la intensa repressió política i de les greus conseqüències socials i econòmiques que es van viure durant aquests anys.
-
La guerra va néixer a causa de la disputa pel tron espanyol. Isabel II, filla de Ferran VII, va ser proclamada hereva gràcies a la Pragmàtica Sanció. No obstant això, Carlos de Borbó, germà de Ferran VII, no va acceptar la successió femenina i va reclamar el tron per a ell mateix. Aquest conflicte va dividir els dos grans bàndols: els Isabelins o carlins, que donaven suport a Isabel II i a la regència de Maria Cristina, i els Carlistes, que defensaven Carlos de Borbó i l’absolutisme tradicional.
-
Ferran VII va ser rei d’Espanya en diversos períodes, però el seu regnat absolutista després de la restauració post-Trienni Liberal és el més notable. Va morir el 29 de setembre de 1833 a Madrid. -
El ministre Mendizábal està impulsant la venda de béns eclesiàstics per finançar la guerra carlina i reduir el deute de l’Estat. Aquesta mesura també pretén beneficiar la burgesia emergent, que aprofita l'oportunitat per comprar terres i capitalitzar la propietat. Malgrat els avantatges econòmics que aporta a l’Estat, aquesta situació provoca tensions socials i descontentament entre el clero i els sectors més tradicionals. -
La Constitució Progressista és la constitució espanyola que es va aprovar el 1837, redactada després de la Primera Guerra Carlina i durant el regnat d’Isabel II, sota la regència de Maria Cristina. Aquesta constitució va néixer d'un acord entre liberals moderats i progressistes, com a resposta a la inestabilitat política que havia marcat els anys anteriors. Va substituir la Constitució de 1812 i va establir un règim liberal que garantís més drets civils i polítics. -
El Conveni de Bergara es va signar el 31 d’agost de 1839 a la ciutat de Bergara, al País Basc. Aquest acord va posar fi a la Primera Guerra Carlina, un conflicte dinàstic i civil que enfrontava els partidaris d’Isabel II amb els carlistes. La guerra havia causat una gran devastació en les zones rurals del nord d’Espanya i havia generat una tensió social i econòmica considerable. -
La Regència d'Espartero va tenir lloc a Espanya entre 1840 i 1843, durant la infantesa d'Isabel II, filla de Ferran VII. Baldomero Espartero (1793–1879), un heroi liberal de la Primera Guerra Carlina, va ser nomenat regent després d'una crisi política que va causar inestabilitat durant la regència de Maria Cristina. Aquest període és clau en la transició cap a una monarquia constitucional liberal a Espanya.
-
Durant aquesta etapa, els governs conservadors moderats es van fer forts, restringint els drets polítics dels progressistes. La Constitució de 1845 va reforçar la monarquia, va establir el sufragi censatari i va concentrar més poder en la corona i les institucions centrals. Malgrat les tensions socials i els enfrontaments amb sectors progressistes, aquest període va aportar una estabilitat relativa després d’anys de revoltes i governs inestables.
-
Isabel II va ser la reina d’Espanya des del 1843 fins al 1868. Va accedir al tron amb només 13 anys, després de la fi de la Regència d’Espartero. El seu regnat es va caracteritzar per una gran inestabilitat política, amb governs liberals moderats i progressistes que es succeïen, així com tensions constants amb el carlisme i els sectors conservadors.
-
El Govern Moderat, o Govern Unionista, fa referència a un període de govern conservador durant el regnat d’Isabel II després del Bienni Moderat. Aquest temps es caracteritza per la consolidació del poder dels moderats i l’estabilització del règim liberal moderat, que va seguir al Trienni Liberal i al Bienni Progressista.
-
El Concordat amb la Santa Seu és un acord que es va signar el 1851 entre Espanya i la Santa Seu (el Vaticà) durant el regnat d’Isabel II. Aquest acord va néixer per regular la relació entre l’Estat espanyol i l’Església catòlica, després d’uns períodes de conflictes i reformes liberals que havien restringit el poder de l’Església. -
El Bienni Progressista és el període que abasta des del 1854 fins al 1856 durant el regnat d'Isabel II a Espanya. Va començar després de la revolució de 1854, coneguda com “La Vicalvarada”, que va donar pas a un govern progressista, desafiant els moderats que havien dominat la política fins aquell moment. Aquest període representa un esforç per consolidar reformes liberals i per modernitzar l'Estat espanyol.
-
La Guerra d’Àfrica va ser un conflicte militar entre Espanya i el Marroc que va tenir lloc entre 1859 i 1860. Aquest esdeveniment va ocórrer durant el regnat d’Isabel II, amb O’Donnell, del govern moderat/unionista, com a principal impulsor de la guerra. El conflicte va néixer a causa de disputes sobre les fronteres i les incursions marroquines en el territori del nord d’Àfrica que Espanya controlava, especialment a Ceuta i Melilla
-
Entre 1868 i 1871, es va formar un Govern provisional, seguit per la Regència de Serrano, que tenia la responsabilitat de dirigir l’Estat fins a la proclamació d’un nou monarca. Francisco Serrano y Domínguez, un militar i polític progressista, va ser nomenat regent amb l’objectiu de consolidar l’ordre i facilitar la transició política.
-
La Revolució de Setembre , coneguda com “La Gloriosa”, va ser un aixecament militar i popular a Espanya que va portar a la caiguda d’Isabel II. Aquesta revolució va tenir lloc després de dècades d’inestabilitat política, amb governs moderats i progressistes, així com corrupció i un gran descontentament social durant el regnat d’Isabel II. Militars progressistes i unionistes com Prim, Serrano i Topete van liderar la revolta, que va comptar amb un ampli suport popular en diverses ciutats. -
Després de l’abdicació d’Amadeu I, es va instaurar la Primera República Espanyola, que es va caracteritzar per una gran inestabilitat política. Hi havia divisions internes entre federalistes, centralistes i monàrquics, i van esclatar guerres carlines i revoltes cantonals. La república només va durar uns mesos, fins al cop d’Estat de Pavía, i va evidenciar les dificultats d'implantar un règim republicà en un país tan dividit i amb tants conflictes socials.
-
Després de l’abdicació d’Amadeu I, es va instaurar la Primera República Espanyola, que es va caracteritzar per una gran inestabilitat política. Hi havia divisions internes entre federalistes, centralistes i monàrquics, i van esclatar guerres carlines i revoltes cantonals. La república només va durar uns mesos, fins al cop d’Estat de Pavía, i va evidenciar les dificultats d'implantar un règim republicà en un país tan dividit i amb tants conflictes socials.
-
El general Pavía va dissoldre les Corts i va posar fi a la Primera República Espanyola, que havia estat marcada per conflictes interns i una gran inestabilitat política. Aquesta decisió va permetre als conservadors recuperar el control i va obrir la porta a la restauració borbònica amb Alfons XII, tancant així una etapa de governs experimentals i caos institucional. -
El general Martínez Campos encapçala un cop militar a Sagunt que posa fi a la Primera República Espanyola. Aquest esdeveniment permet la restauració de la monarquia borbònica amb Alfons XII com a rei, iniciant una nova etapa caracteritzada per la reconciliació política i la reconstrucció de l'Estat després d'un període d'inestabilitat. És el tancament del Sexenni Democràtic i obre la porta a la monarquia constitucional moderna.