-
Guerra de la Independència dels Estats Units
La Guerra de la Independència dels Estats Units d'Amèrica o Revolució Americana va començar amb una revolució de tretze colònies britàniques a Amèrica del Nord que va conduir a una guerra oberta contra el Regne de Gran Bretanya, i va acabar en una guerra mundial entre diverses grans potències europees. -
Alemanya es rendeix
França, tenia imperis immensos que gairebé els asseguraven l'exclusivitat del comerç i l'explotació de riqueses en aquests règims colonials.
Alemanya, que no tenia gairebé cap colònia, va començar a reclamar-ne algunes a partir de 1870, i va aconseguir petits establiments colonials a la Xina (Tsingtao), a les illes del Pacífic i, sobretot, a l'Àfrica. -
Triple aliança
Aliança signada el 20 de maig de 1882 a Viena per Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia.
Davant el perill de l’agressió francesa, Itàlia va busca l’ajuda d’Alemanya i s'hi va unir a l’aliança signada per aquesta potència amb Àustria-Hongria al 1789. Al 1887 va ser modificada però es trenca al 1915 quant entra a Itàlia la Primera Guerra Mundial al costat dels aliats. -
Reducció jornada laboral a 40 setmanals
Al final del segle XIX comença la reivindicació de vuit hores de treball, vuit hores d'oci i vuit hores de son que no s'assolirà de manera efectiva i generalitzada en nombrosos països, sobretot occidentals, fins a la dècada de 1970 a 1980. Es va passar de setmanes laborals de més de 60 hores setmanals a setmanes de 48 hores setmanals (sis dies amb jornada de vuit hores) i ha 40 hores setmanals (5 dies amb jornades de 8 hores) -
Triple entesa
Itàlia va decidir combatre de part dels aliats i declarà la guerra a les potències centrals l'any 1915, trencant així la Triple Aliança i passant a formar part de la Triple Entesa pel Tractat de Londres. -
Escissió entre Bolxevics i Menxevics
Els menxevics defensaven un partit de masses, amb diverses tendències, segons el model socialdemòcrata europeu.
Els bolxevics concebien el partit com una organització de combat, dotada d'una gran disciplina i capaç d'enfrontar-se al tsarisme.
Era un partit d'avantguarda de la classe obrera, integrat per revolucionaris convençuts i preparat per dirigir la revolució. -
Assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran
El 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo (Bòsnia) l'arxiduc Francesc Ferran, l'hereu presumpte a la corona d'Àustria. L'autor de l'atemptat va ser Gavrilo Princip, un nacionalista serbobosnià, del grup serbi Jove Bòsnia, una organització que defensava l'ús de la violència amb l'objectiu que l'imperi austrohongarès abandonés Bòsnia per unificar-se amb Sèrbia. La Jove Bòsnia, diuen que és com s’anomenava el grup nacionalista, va enviar a 6 assassins, per matar a l'arxiduc. -
Àustria declara la guerra a Sèrbia
Gavrilo Princip, pertanyia a una organització secreta sèrbia anomenada "Mà Negra". Àustria-Hongria va culpar Sèrbia de l'assassinat. Davant d'un possible atac contra territori serbi, Alemanya va expressar el seu suport als seus aliats austríacs. Quan Viena llança un ultimàtum contra Belgrad, els serbis no accepten totes les condicions i el camí cap a la guerra està traçat. -
Batalla de Verdun
Verdun és el prototip del combat de desgast característic de la primera guerra mundial en el front occidental. Destinada a destruir les reserves franceses, la batalla va atreure també a un nombre enorme de soldats alemanys i va acabar sense un resultat decisiu. -
Intervenció dels EUA
Estats Units van declarar la guerra a Alemanya i la intervenció nord-americana va entregar la victòria a l'Entesa. -
Esclat de la revolució Bolxevic
A l'octubre els bolxevics van intentar novament enderrocar el govern i aquesta vegada ho van aconseguir.
La nit del 24 d'octubre, els soviets controlars pels bolxevics, es van apoderar dels punts estratègics de la capital.
La caiguda del govern provissional es va consumar després de l'assalt al Palau d'Hivern el dia 25. -
Inici guerra cívil russa
Va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre el 1917 i 1923 en el territori del Imperi rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista.
Tots dos bàndols van tenir aliats temporals, com ara l'Exèrcit Roig sovint amb esquerrans i les forces de l'Exèrcit Blanc, amb molts exèrcits estrangers -
La sortida de Rússia de la guerra
La conseqüència de la Revolució Russa va ser la pujada dels bolxevics al poder.
El govern soviètic va signar al març de 1918 el Tractat de Brets-Litovsk amb els imperis centrals per sortir de la guerra. Aquest tractat, Rússia havia d’abandonar Ucraïna, Polònia, els països bàltics. -
República de Weimar
La República de Weimar va ser el règim polític a Alemanya desde finals de la Primera Guerra Mundial i la desaparició del Segon Imperi Alemany el 9 de novembre del 1918, fins a l'arribada al poder d'Adolf Hitler. Integrant la república subsistien alguns dels estats anteriors a l'unificació. La República de Weimar, un període de gran inestabilitat política a causa de l'atomització de partits petits al parlament, la presència de grups paramilitars en zones urbanes. -
Creació dels Fasci di combatimento
Els Fasci italiani di combattimento va ser un moviment polític creat, entre altres, per Benito Mussolini, a Milà el 23 de març de 1919. Aquesta organització és el nucli del que era el Partit Nacional Feixista, fundat el 1921.
El 7 de gener de 1919, el futurista Mario Carli, prop de l'ultranacionalisme, crea a Roma la primera associació d'arditi, composta per antics combatents d'unitats de xoc de la Primera Guerra Mundial, incloent molts ex-convictes. -
Tractat de Versalles
Acord internacional que posa fi a la Primera Guerra Mundial.
Amb els resultats de pau de París, s'hi signa el 28 de juny de 1919 per Alemanya i les potències guanyadores: la Gran Bretanya, França, els EUA,Itàlia i el Japó,amb l’adhesió d’altres països. Alemanya ha d’acceptar el lliurament d’Alsàcia i Lorena a França, de Poznań,Schleswig, Sarre, etc. Les colònies alemanyes es reparteixen entre Gran Bretanya, França, Bèlgica i Japó.
L’acord es completat amb: Àustria, Bulgària, Hongria i Turquia. -
Societat de nacions
La creació del qual s’acorda a la conferència de pau de París, el 28 d’abril de 1919.
L’acta constitucional, anomenada pacte, s’incorporà al tractat de Versalles, que entra en vigor el 10 de gener de 1920. Es un organisme internacional creat pel Tractat de Versalles, amb la finalitat d'establir les bases per a la pau i la reorganització de les relacions internacionals una vegada finalitzada la Primera Guerra Mundial. -
Fundació NSDAP
El Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors, conegut com a Partit Nazi, era un partit polític alemany que va actuar entre el 1919 i el 1945. Conegut com el Partit Obrer Alemany (DAP) abans d'un canvi de nom el 1920. El darrer líder del partit, Adolf Hitler, va ser nomenat Canceller d'Alemanya pel president Paul von Hindenburg el 1933. Hitler va establir ràpidament un règim totalitari conegut com el Tercer Reich. -
Marxa sobre Roma
Mussolini, després d'haber format el seu partit feixista i tots els seus exèrcits, va decidir fer La Marxa sobre Roma. Mussolini va donar ordre als grups feixistes de presentarse a Roma per mostrar el gran poder que tenien, però pacíficament, al Rei Víctor Manuel III. El Rei, devant de tal força, va decidir que potser Mussolini podria solucionar els problemes d'atur i pobresa del país, i el va otorgar tots els poders -
Creació de la URSS
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) va néixer el 30 de desembre de 1922, formades després de la Revolució d'Octubre de 1917. La seva creació va comportar una època de prosperitat econòmica i un nou model de societat.
L'URSS, coneguda també com a Unió Soviètica, estava conformada per quatre repúbliques socialistes: Rússia, Transcaucàsia, Ucraïna i Bielorússia. Aquests països van aprovar el Tractat de Creació i la Declaració de la Creació. -
Crisi de sobreproducció
Els Estats Units després de la Primera Guerra Mundial, quan la seva economia, adaptada durant la contesa a proveir als aliats de provisions militars es va trobar amb una important reducció de la demanda a mesura que Europa reconstruïa la seva economia. L'excés de productes no vendibles va afectar amb especial duresa a l'agro. -
Mort de Lenin
Lenin era el Ex President del Consell de Ministres de la Unió Soviética.
Va morir de una hemorragia cerebral.
Va ser el principal dirigent bolchevic de la Revolució, ell va firmar un tractat de pau que va portat la sortida de Rússia de la Primera Guerra Mundial -
Dijous negre
El dijous negre va tenir lloc el 24 d'octubre del 1929, aquí va ser on va començar la caiguda de la borsa. El dijous negre va produir una situació de verdader pànic que va dur a una gran crisi bancària a Estats Units.
Aquell dia, es va produir la primera gran baixada, la borsa va baixar un 9%. El pànic va ser tan fort que la policía va clausurar la brosa. Molts milionaris i rics inversors de tiraven desde rascacels incapaços d'asumir la gran depressió. -
13 milions d'aturats EUA
Al llarg del segle XIX aquestes crisis es van anar produint, però el 1929 la crisi va ser més que una frenada al sistema. L'impacte va ser tan profund que va arribar a canviar la situació econòmica mundial, que descansava en la confiança il·limitada en el capitalisme liberal.
S'originà inicialment als Estats Units d'Amèrica, a partir del crac borsari del 24 d'octubre de 1929 (l'anomenat "Dijous Negre") a Wall Street. -
New deal
El "Nou acord" va ser una sèrie de programes, projectes d'obres públiques, reformes financeres i regulacions promulgades pel president Franklin D. Roosevelt als Estats Units entre 1933 i 1939. Va respondre a les necessitats d'ajuda, reforma i recuperació de la Gran Depressió. -
Arriba al poder Franklin D. Roosevelt
Franklin Delano Roosevelt va ser un polític i advocat nord-americà que va aconseguir a exercir com el trenta-dosè president dels Estats Units des de 1933 fins a la seva mort el 1945 i ha estat l'únic en guanyar quatre eleccions presidencials en aquesta nació: la primera a 1932, la segona en 1936, la tercera el 1940 i la quarta en 1944.1 va ser un dels grans artífexs de la victòria aliada en la segona guerra mundial. -
El partit Nazi aconsegueix 13 milions de vots
El Tercer Reich és el darrer Imperi Alemany entre el 1934 i 1945, que s'identifica amb el nazisme. La designació de Hitler com a canceller significà la fi de la República de Weimar i la transformació de l'Estat a les doctrines del nazisme: fi del parlamentarisme, suspensió de garanties i atribució al poder executiu de facultats il·limitades; substitució del sistema federal per una rígida centralització; conversió del partit nacionalsocialista en partit únic. -
Hitler es proclama Führer
La mort de Hindenburg va ser aprofitada per Hitler per declarar vacant la presidència de la república i assumir-la junta a la cancelleria en el nou càrrec de Führer, el "guia" de el poble alemany. Un nou règim dictatorial, el Tercer Reich, havia començat. -
Lleis de Nuremberg
Les lleis de Nuremberg van ser unes lleis antisemites de l'Alemanya nazi, que es van instaurar al Setembre de 1935 en el míting anual de Nuremberg. Les lleis van classificar les persones amb quatre avis alemanys com de «sang alemany o afí», mentre que les persones van ser classificades com jueus si descendien de tres o quatre avis jueus. Una persona amb un o dos avis jueus era un «Mischling», un mestís, de «sang mesclada». -
Benito Mussolini arriba al poder
Benito Amilcare Andrea Mussolini , va ser el cap d'estat dictatorial d'Itàlia desde 1922 al 1943. Va ser el creador d'un règim antidemocràtic: el feixisme, en el qual ell va rebre el sobrenom de guia. Fill d'una família humil, el pare era ferrer i la mare mestra d'escola.
A la seva primera afiliació política, tanmateix, es va acostar al Partit Socialista, atret per la seva ala radical. Del socialisme, més que les seves postures socials i reformadores, el seduí el seu caire revolucionari. -
Creació de camps de concentració i holocaust
A mesura que Alemanya anava avançant en la conquesta d'Europa entre els anys 1939 i 1941, les SS van crear diversos camps de concentració nous en què tancava a el creixent nombre de presoners polítics, grups de resistència i grups considerats com a races inferiors, com els jueus i els romanís (gitanos).
