-
El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804.
-
Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès. -
En aquest període es dugueren a terme considerables reformes polítiques i succeiran alguns fets militars i dipilomàtics. -
Va eliminar els privilegis de la noblesa i el clergat, establint que tots els ciutadans eren iguals davant la llei. -
Cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
-
Napoleó Bonaparte va ser nomenat emperador de França. Va ser el mateix militar cors qui va decidir atorgar-se a si mateix aquest important títol. -
Va ser una batalla naval en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. -
En el seu màxim apogeu, l'Imperi va comprendre la major part d'Europa Occidental i Central, a més de tenir nombrosos dominis colonials i estats clientelars. -
Va suposar una de les derrotas més decisives patides per Napoleó Bonaparte, que es va enfrontar amb la coalició de les grans potències europees del moment. -
Les tropes espanyoles comandades pel marquès de Wellington es van enfrontar a l'exèrcit imperial del mariscal Soult a Tolosa. Aquella batalla va ser la darrera de la Guerra d'Independència espanyola i va suposar el final de l'ocupació napoleònica de la Península Ibèrica. -
Després de la derrota dels exèrcits napoleònics i la signatura del Tractat de París, les potències vencedores van decidir exiliar Napoleó a una petita illa del Mediterrani. Se li va adjudicar Elba. -
L'Exèrcit de Bohèmia del príncep Schwarzenberg i el general Barclay de Tolly, amb 63.000 soldats russos i 44.000 austríacs i alemanys, arriba a la vista del nord de París; més al nord s'aproxima l'avantguarda de l'Exèrcit de Silèsia, 38.000 prussians i russos al comandament del vell general Blücher. -
Van ser una sèrie de conferències diplomàtiques que pretenien establir un nou equilibri de poder a Europa després de la caiguda de Napoleó Bonaparte.
-
És una època de defensa dels principis de l’Antic Règim com si la revolució no hagués passat mai, que no pot evitar, tanmateix, el desenvolupament de l’oposició a l’Antic Règim i la Revolució Industrial ho van fer impossible.
-
L’últim període del regnat de Napoleó I, quan l’emperador arribà a París després d’escapar-se de l’illa d’Elba. -
La derrota de Waterloo significà la destrucció del poder militar francès, la fi de l’imperi dels Cent Dies i la caiguda definitiva de Napoleó. -
Va ser la primera de les anomenades onades que van sacsejar Europa amb posterioritat a les Guerres Napoleòniques. Els seus eixos ideològics van ser el liberalisme i el nacionalisme. -
Deportat pels seus enemics, Napoleó va desembarcar el 17 d'octubre de 1815 a l'illa de Santa Elena, on moriria deprimit i malalt tot just sis anys després després d'un dur captiveri. -
Es va produir un nou cicle revolucionari, on el resultat va ser el triomf del lliberalisme. -
La independència de Grècia de l'Imperi Otomà es va aconseguir el 1830 després d'una llarga lluita. Durant segles, Grècia havia estat sota la dominació de l'Imperi Otomà, un imperi islàmic que s'estenia des del Bòsfor fins a Egipte. -
Aixecament revolucionari que tingué lloc a París els dies 27, 28 i 29 de juliol de 1830 i que provocà la caiguda de Carles X de França. Lluís Felip d'Orleans el darrer sobirà que ha regnat a França amb el títol reial. -
A la Revolució belga de 1830 es van alçar els habitants de les províncies del sud del Regne Unit dels Països Baixos contra l'hegemonia de les províncies del nord, majoritàriament
protestants. En poques setmanes va aconseguir la formacióde Bèlgica. -
Les revoltes anaren dirigides contra l'absolutisme i els imperis. Aquestes revolucions eren conseqüències violentes d'una varietat àmplia de causes. -
Proclamada després de l’abdicació de Lluís Felip, la república nasqué dividida entre liberals i socialistes. Lluís Napoleó, elegit president, donà un cop d’estat (2 de desembre de 1851) que acabà pràcticament amb la república, bé que encara trigà un any a proclamar-se emperador. -
La Revolució francesa de 1848 va iniciar amb Lluís Napoleó la seva fase descendent, deixant de banda els ideals amb els que havia nascut, per culminar amb una dictadura. Així, Lluís Napoleó donava un cop d’Estat el 2 de desembre de 1851 per a ser reescollit president de la República i convertir-se en emperador el 2 de desembre de 1852. -
La unificació alemanya fou un procés polític endegat al segle xix que va portar a l'agrupació en un únic estat dels diversos estats alemanys, esdevenint l'Imperi alemany. Va reunir diversos estats independents com Prússia, Baviera o Saxònia. -
La unificació italiana, Risorgimento, va ser el resultat de diverses guerres, complexes trames polítiques, traïcions i algun cop de sort. Però si bé es va aconseguir unir geogràficament.