-
Period: 1101 to 1300
La poesia Trobadoresca
"Autors": Guillem de Cabestany / Guillem de Berguedà / Cerverí de Girona -
Period: 1101 to 1500
Literatura Medieval
-
Period: 1201 to 1400
-La narrativa historica: Les cróniques -La literatura religiosa i moralitzant
-Cròniques: Bernat Desclot, Ramon Muntaner
-Autors: Ramon Llull(Blanquerna/Libre d'Amic e Amat/Llibre de meravelles…),Anselm Turmeda(La disputa de l'ase) -
1249
Còniques
Testimonis de l’època de plenitud: expansió i consolidació de la corona catalanoaragonesa.
Fort sentiment religiós. Visió providencialista.
Llenguatge similar procedent de la Cancelleria Reial.
Exaltació de l’heroisme i el patriotisme de la dinastia.
Caràcter polític i de justificació de l’acció dels monarques.
Caràcter didàctic: servir de model i d’exemple a futurs reis.
Caracterització heroica i cavalleresca dels reis i d’altres protagonistes (similitud amb cançons de gesta). -
1250
Regnat de Jaume I
Dictada per Jaume I, té forma
de memòries; escrita en 1ª
persona (rei): nós.
• Llenguatge viu i popular.
• Mostra de trets humans
(el rei està cansat,
angoixat, plora...)
• Bel·licositat. Esperit
militar, heroic i
cavalleresc.
• Sentiment religiós i
providencial. • El seu engendrament i
naixement.
• Conquesta de Mallorca, de
València i de Múrcia.
• Repartiment dels regnes. -
1270
Ramon Llull
Presència constant de l’objectiu. Creació sistema per convertir. Labor missional i de conversió. Creació d’escoles per a futurs predicadors.
Esperit didàctic
Proselitisme: arribar al màxim nombre de persones -
1280
Regnat de Pere II el Gran
Escrita per Bernat Desclot en 3ª
persona. Heroisme i esperit
cavalleresc.
• Ús de diferents fons.
• Recreació en l’extensió i el
detall de les narracions.
• Crueltat en algunes
descripcions.
• Patriotisme. Fidelitat de
Desclot a la corona La coronació.
• Les Vespres Sicilianes.
• La croada contra Catalunya. -
Period: 1301 to 1500
La narrativa humanista
Bernat Metge(Lo Somni) -
1327
Regnat de Jaume II el Just i Alfons III el Benigne
Escrita per Ramon Muntaner,
cavaller, en 1ª persona i en
forma de memòries. • Llenguatge senzill. Pensada
per ser llegida en veu alta.
• Patriotisme. Exaltació dels
reis, de Catalunya i de la
llengua catalana.
• Presència constant de l’autor
(Què us diré?). Ús 1a, 2a i 3a p.
• Descripció de batalles
violentament. • Coronació de Jaume II.
• Conquesta de Menorca. -
1370
Regne de Pere III
Començada pel propi rei i
acabada per un oficial reial.
Escrita en 1ª persona (rei): nós. • Autoritarisme del rei.
• Llenguatge solemne i
elegant.
• Gran sintaxi.
• Forma autobiogràfica.
• No hi ha heroisme ni
cançons de gesta. • El seu naixement.
• Annexió del regne Mallorca.
• La guerra dels dos Peres.
• Incorporació de Sicília. -
1398
Bernat Metge
Molt influït pels clàssics, els imita i és el primer en traduir Petrarca. Escriu en català, no llatí (Cancelleria). Diàleg humanístic. -
Period: 1401 to 1500
La novel·la cavalleresca La poesia medieval:Satírica / Amorosa, filosòfica i moral
Cavalleresca: Joanot Martorell(Tirant lo Blanc)
Medieval: Jaume Roig(Spill) / Ausiàs March -
1425
Ausiàs March
Ausiàs March mostra força i passió en les seves poesies que, si bé rebutgen les convencions de la poesia trovadoresca.
La llengua que utilitza es un català ric.
El poeta es centra en el jo per tal de posar la seva experiencia com a mostra per ensenyar als altres. -
1460
Joanot Martorell
La 1ª impressió (715 exemplars), feta per Martí Joan de Gualba, data del 1490, però Martorell l’escriu entre 1460-1464. • Martorell empenyora el llibre a Gualba a canvi de diners. • L’obra va dedicada al príncep Ferran de Portugal. -
1500
Humanisme
Les principals característiques de l’Humanisme són:
Protagonisme de l’ésser humà, l’únic ésser que té raó (pensament) i llibertat.
Inspiració en la cultura grecollatina (dels grecs i els llatins). Es van traduir textos de grans autors clàssics com Plató i Aristòtil.
Interès per la ciència i el progrés tècnic.
Utilització de les llengües pròpies de cada país (francès, italià, castellà...) en substitució del llatí i el grec. -
Period: 1501 to
Renaixament: Poesia/Narrataiva/Teatre
Poesía: Pere Serafí
Narrativa: Cristòfor Despuig(Los col·loquis de la insigne ciutat de Trotosa)
Teatre: J. Ferrandis d'Heredia(La vesita) -
Period: 1501 to
Literatura Moderna
-
1557
Cristòfor Despuig
Escrita en forma dialogada.històries de caràcter pretesament localista que amaguen una ambició molt més genera -
Period: to
Barroc: Poesia/Teatre
Poesía: Francesc Vicent Garcia
Teatre: Francesc Fonantella(Lo desengany) -
Period: to
Neoclassicisme i il·lustració: Poesia i Teatre
Joan Ramis i Ramis(Lucrècia) -
Il·lustració
Neix una nova mentalitat que considerava que l'obra havia de ser útil o no ser. És una època d'inicis d'activitats científiques i d'un menyspreu raonat de la lírica gratuïta. La màxima consideració l'obtenien els textos de moral o pedagogia. -
Joan Ramis i Ramis
Escrigué les obres dramàtiques neoclàssiques en les quals sap adaptar el català. -
Period: to
Renaixença
Poesía: Jacint Verdaguer(L'Atlàntida, Canigó)
Teatre: Àngel Guimerà(Terra Baixa, Mar i Cel)
Narrativa: Narcís Oller(La bogeria, La febre d'or) -
Period: to
Literatura Contemporània
-
Romanticisme
La consciència de el Jo com a entitat autònoma i dotada de capacitats variables i individuals com la fantasia i el sentiment.
La primacia de el geni creador d'un Univers propi, el poeta com demiürg.
L'originalitat enfront de la tradició classicista i l'adequació als cànons. Cada home ha de mostrar el que el fa únic.
La nostàlgia de paradisos perduts (de la infància o d'una nació)
L'obra imperfecta, inacabada i oberta enfront de l'obra perfecta, conclosa i tancada. -
El Modernisme
Moviment cultural i artístic que es produí a Catalunya entre 1890 i 1910. Coincideix i es relaciona amb altres
“moderismes” sorgits a Europa en el mateix període.
El Modernisme tracta d’inserir l’art en la totalitat de la vida social, i en aquest sentit abraça l’arquitectura, la pintura, la
literatura, l’escultura, etc -
Àngel Guimerà
La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença.
s. XIX,s'apropa més a la realitat de la societat catalana d'aquella època, que girava el rumb cap a un entorn més urbà i industrial