-
-Cerveri de Girona
-Guillem de Bergadà
-Guillem de Cabestany -
-
-
-Prosa filosòfica
-Obra didàctica i religiosa
-Narrativa: Blanquerna , Llibre de meravelles
-Poesia: Cant de Ramon, Lo desconhort -
Llibre del feits de Jaume I
Crònica de Bernat Desclot (1283-1288)
Crònica de Ramon Muntaner (1328)
Crònica de Pere III el cerimoniós (1334) -
Lo Crestià (1381) -
Lo somni :
Poc temps ha passat que estant en la presó, no per demèrits que mos perseguidors e envejosos sabessen contra mi (segons que despuis clarament a llur vergonya s’és demostrat), mas per sola iniquitat que m’havien, o per ventura per algun secret juí de Déu, ... -
Sermons -
Cants d'amor
Cants morals
Cants de mort
Cant espiritual -
-
Curial e Güelfa
Tirant lo blanc de Joanot Martorell
En la fèrtil, rica e delitosa illa d’Anglaterra habitava un cavaller valentíssim, noble de llinatge e molt més de virtuts, lo que per la sua gran saviesa e alt enginy havia servit per llong temps l’art de cavalleria ab grandíssima honor, la fama del qual en lo món molt triümfava, nomenat lo comte Guillem de Varoic. -
-
-
Ab una pinta de marfil polia
Sos cabells de finíssima atzabeja
A qui los de or més fi tenen enveja,
En un terrat, la bella Flora, un dia; -
-
-
-
Lucrècia: Anem, pués, cavallers, prenim un nou valor:
el motiu qui nos mou no pot esser millor.
Anem, sens més tardar: dignes romans, partim!
Què esperam? Què aguardam? En què nos detenim?
Preparem als tirans la mort i la ruïna.
Vengem a los romans, vengem a esta heroïna.
I si Lucrècia, morta, ensenya a los humans
que encara la virtut habita amb los romans,
la sua mort venjada avisarà a los reis
a detestar el vici, a respectar les lleis. -
La pàtria
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals que allí en la pàtria mia
dels núvols e del cel de lluny vos distingia
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu tu, vell Montseny, que, des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del jueu
e almig del mar immens la mallorquina nau. -
-
-Poesia religiosa
-Prosa
L'Àtlantida (1877)
Canigó (1886) :Doncs, què us heu fet, superbes abadies,
Marcèvol, Serrabona i Sant Miquel,
i tu, decrèpit Sant Martí, que umplies
aqueixes valls de salms i melodies,
la terra d'àngels i de sants lo cel? Dels romànics altars no en queda rastre,
del claustre bizantí no en queda res;
caigueren les imatges d'alabastre
i s'apagà sa llàntia, com un astre
que en Canigó no s'encendrà mai més. -
-Poesia
-Teatre:
Gal·la Placídia
Mar i cel
Maria Rosa
Terra Baixa
La filla del Mar -
L'escanyapobres
Vilaniu
La febre d'or
La bogeria
Pilar Prim -
-
Dues tendències:
-regeneracionisme
-esteticisme -
L'alegria que passa (1898)
Cigales i formigues
L'auca del senyor Esteve -
Poesies
Visions i cants(1900):
Totes les veus de la terra
aclamen el comte Arnau
perquè de la fosca prova
ha sortit tan triomfant: "Fill de la terra,
fill de la terra, comte l'Arnau,
ara demana, ara demana:
què no podràs?" "Viure, viure, viure sempre:
no voldria morir mai;
ser com roure que s'arrela
i obre la copa en l'espai. "Els roures riuen i viuen,
pro també compten els anys" "Doncs, vull ser la roca immòbil
entre sols i temporals". "La roca viu sense viure,
que res la penetra mai". -
Drames rurals (1902)
Solitud:
La festa de Sant Ponç havia estat la bancarrota absoluta per al matrimoni. A la pèrdua miserable de tots sos possibles, com si no fos prou, vingueren a ajuntar-se una infinitat de deutes, confessats a poc a poc per En Matias; deutes a l’hostal de Murons per les coses emmanllevades, deutes en tavernes i revenderies per begudes i queviures que no havia pagat en l’acte de la compra, deutes al senyor Rector pels goigs i estampes encomanades a Girona. -
Ideòleg del noucentisme
Glossari
La ben plantada -
Josafat (1906) -
Els fruits saborosos
Auques i ventalls
El cor quiet
Nabí:
Al primer traspuntar d’un ventós solixent
d’alta cella vermella
al jaç de ginesteres es mou espessament
Jonàs, sota el fibló d’un manament:
—Vés a l’esclat de Nínive, trasbalsa cada orella
retruny per la ciutat:
"Jo, Iahvè, sé la vostra malvestat:
de tant de pes la meva destra s’ha cansat." Jonàs, fill d’Amittai, mal obeïa. Encara
tèrbol, ranquejador,
guerxava els dits per no plegar la vara
ni despenjar el sarró. -
-Ideals: noucentisme, arbitrarisme, civilitat, classicisme
-
-
Poemes en ondes hertzianes (1919)
*L'irradiador del port i les gavines) -
Gertrudis (1927)
KRTU
Sol i de dol: Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen, astuts.
I dic: On só? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts? -
El cafè de la Marina (1933) -
-
Cementiri de Sinera (1946)
El caminant i el mur
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record
dels dies
que són passats per sempre. -
Poesia:
Les decapitacions
Saló de tardor
Vacances pagades (1960) -
Aloma
La plaça del diamant (1962)
Mirall trencat
La mort i la primavera -
Coses Vistes
Homenots
El quadern gris (1966) -
Les dones i els dies (1968)
"Un dels motius que ens fan escriure poesies és el desig de veure fins on podem aixecar l'energia emotiva del nostre llenguatge".