-
Mort de Roland
CLXXI Ja sent Roland que la vista ha perduda; es posa dret, hi met tota sa punya. La seva cara té la color perduda. Al seu davant, hi té una pedra bruna; deu cops hi dóna amb dolor i rancúnia; hi cruix l’acer, no es trenca ni s’esmussa. “Ai! —diu el comte— Santa Maria ajuda’m! Durandall bona, quina malaventura! Quan hagi mort no us podré tenir en cura. [...] -
Aquesta era una composició que tenia com a tema principal l’amor, en ella el poeta volia glorificar a la dama la qual amagava la seva identitat sota un pseudònim “Senhal”. El pseudònim el trobem a l’última estrofa de la cançó, la tornada.
-
A finals del segle XI va néixer al Sud de França la primera manifestació literària culta en una llengua romànica (l’occità), aquesta era la poesia trobadoresca la qual estava escrita en provençal. Des de mitjans del segle XII a Catalunya s’utilitzava la llengua provençal per a la lírica culta, encara que la prosa estigués escrita en català.
Les seves característiques principals van ser:
Els trobadors, el joglar i l’amor cortès. -
Era el poeta del segle XII i XIII. Els trobadors per a compondre els seus poemes utilitzaven la llengua provençal. Aquestes composicions estaven destinades a ser explicades oralment o bé, cantades per a la població.
-
Era la persona que es passejava per les corts i els castells amb la finalitat d’entretenir-los cantant, ballant i fent jocs per a ells. Ell interpretava públicament els poemes dels trobadors.
-
És el concepte de l’amor que hi trobem en la poesia trobadoresca. S’anomena trobadoresca, ja que és una poesia amorosa que es desenvolupa a la cort.
El vassall (el poeta) s’enamora d’una dama, que aquesta solia ser la dona del senyor feudal, i li demana que li demostri el seu amor cap a ell. -
El poeta mostra el lament que sent per haver de deixar la seva dama, a l’alba, després d’haver passat la nit junts per por que al matí el marit d’ella, la descobreixi.
En aquesta composició també hi apareix el “guaita” que és l’amic que s’encarrega de vigilar i avisar als dos amants quan es fa clar el dia, vol dir, que ha arribat l’hora de separar-se. -
I
Quan el rossinyol refila
amb sa parella de nit i de dia
jo estic amb ma bella amiga
sota la flor,
fins que el guaita de la torre
crida: "Amants, a llevar-se!
que jo veig l'alba i el dia clar." -
És la composició en la qual es plora la mort d’una persona important (amic, familiar, famós...). El trobador destaca i relata les virtuts del difunt per tal de conservar els seus beneficis i poder-los recordar.
-
Traducció al català:
Consirós canto, planyo i ploro
pel dolor que m'ha pres i s'ha emparat
del meu cor per la mort de Mon Marquès,
En Ponç, el noble de Mataplana,
que era franc, liberal i cortès
i amb tots els bons capteniments,
i tingut per un dels millors
que hi hagué de S. Martí de Tours
a [Lleida] i la terra plana. -
Una tençó és un debat poètic entre dos trobadors on cadascú d’ells defensa el seu punt de vista i el que creu més just segons els seus principis. La seva temàtica pot ser d’estil amorós o sobre la forma en la qual es pot fer poesia. Algun cop, aquesta, pot ser fingida, com per exemple, com va fer Guillem de Berguedà amb una oreneta.
-
Un exemple de Tençó en la imatge següent:
-
Es tracta d’una composició en forma de diàleg entre una pastora i un cavaller on aquest, el cavaller, intenta seduir a la pastora en mig del camp. Aquesta trobada acaba amb el rebuig d’ella cap al cavaller. Això, sol ser un dels finals d’aquesta poesia.
-
L'autrier jost'una sebissa trobey pastora mestissa de joy e de sen massissa; e fon filha de vilayna; cap'e gonelh'e pellissa vest e camiza treslissa, sotlars e caussas de layna. Marcabrú (L'altre dia, vora una pleta, jo em vaig trobar una pastoreta, molt bella, primmiradeta, que era filla de vilana, vestia una pellissa neta, gran gonella, manteleta, esclops i mitges de llana)
-
Berguedà va néixer en el 1138 i va morir l’any 1196. Berguedà va ser el trobador català del qual ens han arribat més textos escrits. Cap 1170 va escriure una bona part de les seves obres poètiques i en el 1172 n’escriu una de les més conegudes “Cansoneta leu e plana”. Fa servir, sobretot, dos dels gèneres més utilitzats pels trobadors, la cançó i el sirventès. Trobem tres cicles dels seus sirventesos:
- 3 contra Pere de Berga
- 4 contra Arnau de Preixens
- 4 contra Ponç de Mataplana -
És una lírica de tipus polític i irònic que deriva d’una enemistat o bé, rivalitat entre un trobador i una altra persona. Aquestes enemistats eren provocades per temes polítics i literaris. El sirventès, normalment, inclou atacs personals, ofenses, crítiques, burles...
-
Al punt c'om naix | comence de morir
E morint creix | e creixén mor tot dia,
C'un pauch moment | no cessa de far via,
Ne per menjar | ne jaser ne dormir,
Tro per edat | mor e descreix amassa [1] ,
Tan qu' aysí vay | al terme ordenat
Ab dol, ab guaig | ab mal, ab sanitat;
Mas pus avan | del terme null hom passa.
[...] -
Cansoneta leu e plana,
leugereta, ses ufana,
farai, e de Mon Marques,
del traichor de Mataplana
q'es d'engan farsitz e ples.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.
[...] -
Va ser escrita l’any 1172. Aquesta obra és un sirventès que va adreçat a Ponç de Mataplana amb la intenció clara de fer una crítica a aquest noble. Això ho fa mitjançant les qualitats que defineixen la cavalleria; l’honor, la lleialtat, la força física, la valentia... La seva intenció és deixar-lo en ridícul, en una ocasió Mataplana va caure i es va trencar tres dents i Berguedà va aprofitar aquest fet per riure-se’n del seu físic i de la seva persona.
-
Ramon Llull (1232-1316) va ser un filòsof, escriptor, teòleg místic i professor mallorquí del segle XIII. Va ser el primer autor a començar a escriure coneixements filosòfics i teològics en una llengua romànica, que en aquest cas era el català, ja que fins aleshores s’escrivia en llatí.
-
En tristícia e en llanguiment estava un home en estranya terra. Fortment se meravellava de les gents de aquest món, com tan poc coneixien e amavan Déu, qui aquest món ha creat e donat als hòmens en gran noblea e bonea, per tal que per ells fos molt amat e conegut. Aquest home plora e planyia com Déus en est món ha tan pocs amadors e servidors e lloadors.
[...] -
Aquesta novel·la està dividida en 10 llibres que parlen de Déu, els àngels, les plantes, les bèsties, l’home, el paradís i l’infern. En aquest llibre sempre hi ha trobades entre el protagonista de la història i un altre personatge, aquests solen ser cavallers, ermitans, clergues i dames.
-
El Llibre d'amic e amat va ser escrit el 1283. És considerada una obra mística i de filosofia lul·liana. El lul·lisme intenta demostrar la veritat de la fe cristiana i les relacions de Déu amb l’home.
Aquest llibre descriu i explica l’experiència de Ramon Llull al ser introduït a la Bíblia i a la poesia trobadoresca. -
Demanà l'amic a son amat si havia en ell nulla cosa a romasa a amar; e l'amat respòs que ço per què l'amor de l'amic podia muntiplicar, era a amar.
2. Les carreres per les quals l'amic encerca son amat són llongues, perilloses, poblades de consideracions, de sospirs e de plors, e enluminades d'amors.
3. Ajustaren-se molts amadors a amar un amat qui els abundava tots d'amors; e cascú havia per cabal son amat e sos pensaments agradables, per los quals sentien plaents tribulacions.
[...] -
[...]—Senyors, a noblesa de rei se convé bellesa de persona, i que sia gran i humil, i que no dó damnatge a ses gents. Lo lleó no es gran bestia, ni es bestia que visca d'herba, ans menja les besties. Lo lleó ha paraula i veu que fa estremir de por tots nosaltres con crida, més per mon consell vosaltres elegireu lo cavall a rei; car lo cavall es gran bestia i bella i humil; lo cavall es bestia lleugera, i no ha semblant ergullós i no menja carn. [...]
-
El llibre de les bèsties és la setena part del llibre de les meravelles. En aquesta novel·la, Ramon Llull, fa una reflexió sobre la política de l'època utilitzant una faula com a intermediari. Llull exposa la part més cruel i horripilant de la humanitat i li atribueix a un dels personatges principals de l'obra: la guineu.
-
Els altres passatges es troben al començament de cada una d’aquestes set parts. A la primera s’hi diu: Remembrà Ramon l’Art amativa que feta havia, e près los divuit començaments d’aquella, e aquells apellà «raïls» d’aquest Arbre d’amor, les quals raïls són: bonea, granea, duració, poder, saviea, volentat, vertut, veritat, glòria, diferència, concordància, contrarietat, començament, mitjà, fi, majoritat, egaltat e menoritat.
(Llull) -
És una obra filosòfica i teològica que parla sobre tres temes en concret: l’home, Déu i el món. Aquesta obra utilitza un arbre com a metàfora per a explicar-los, ja que utilitza diversos parts de l’arbre, com les arrels i branques, per a fer un sistema jeràrquic sobre el seu coneixement d’aquests temes.
