-
Va ser el primer rei de Roma. -
Era electiva i no hereditària, el rei tenia els poders màxims:
Administrava justícia
Manava l'exèrcit
Era summe sacerdot
El rei governava amb l'ajuda d'un Senat.
El Senat era un conjunt d'ancians de les famílies més importants -
-
-
-
-
-
Va ser l'últim rei de Roma. -
El poder estava dividit en 3 institucions: 1) Els comicis
2) Els magistrats
3) El senat -
-
-eunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra.
Hi ha tres tipus de comicis:
Els comicis curiats: Segons l'origen familiar.
Els comicis tribunats: Segons la residéncia i elegien els magistrats inferiors.
Els comicis centuriats: Segons la riquesa i elegien els magistrats superiors. -
Són ciutadans que exercéixen diversos càrrecs de govern i escollits anualment.
Hi ha tres tipus:
- Cónsols: Són els més importants.
- Pretor: Són magistrats de justícia.
- Edil: Administració municipal
- Qüestor: Finances
- Censor: Elaboració dels cens. -
Format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política. Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d'actuació als magistrats. -
Inicialment la societat es separava en tres grups però amb el temps varen ser 5 grups ( 6 més les dones ).
- Els Patricis
- Els Cavallers
- Els Plebeus
- Els Lliberts
- Els Esclaus ( Les Dones )
-
Famílies riques i poderoses, ja que tenien la propietat de la major part de les terres. teníen el monopoli del poder polític i religiós, es consideraven descendents dels fundadors de roma i s'agrupaven en gens. -
Plebeus que s'havien enriquit amb les guerres, el comerç i les finances. Gràcies al poder econòmic aconseguiran cada veguada més drets polítics. -
Comerciants, artesans i pagesos amb petites propietats o sense propietats i inicialment sense drets polítics. -
Esclaus que aconseguien la llibertat, la compraven o els alliberava el seu amo.
Ells no podien participar en la política pero els seus fills eren considerats com plebeus. -
No eren considerats persones, eren considerats objectes de la propietat dels seus amos.
No tenien ni llibertat ni drets. -
Mai varen ser considerades ciutadanes i mancaven de la major part dels drets. -
-
va durar des de el 500 a.C fins el 250 a.C.
Els romans es varen trobar amb els cartaginesos i el conflicte va ser inevitable. -
Varen durar des de el 264 a.C fins el 146 a.C. Els cartaginesos varen aconseguir la victória i va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
Els romans varen conquestar Hispània.
-
- 218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats.
- 202-154 aC. Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir .
- 154-133 aC. Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta.
- 133-29 aC. Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
- 29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons.
- 218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats.
-
Expansió pel Mediterrani i es completa l' ocupació d' Hispània, Gàl·lia i Britània.
-
Va ser conquestada peer Cecili Metel -
En el segle I aC. Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana. Les causes són:
Revoltes Populars
Revoltes d'esclaus -
Desigualtats entre Patricis-Cavallers beneficiats de les conquestes dels Plebeus que no obtenen cap benefici. -
Es formen els triumvirats: aliances de tres homes que compartien el poder durant un període de temps.
Primer triumvirats : Juli Cèsar, Cras i Pompeu.
Segon triumvirats: Marc Antoni, Lèpid i Octavi. -
- Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos
- El Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tots els personatges importants.
- Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
- Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.
- Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos
-
- S.I-II dC Pax Romana: moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art…
- S.III-V dC Crisi de l’Imperi
-
Era el fill adoptiu de Juli Cèsar.
Derrota als seus rivals en una guerra civil.
Al 27 a.C rep el tíyol d'August.
Concentra tots els poders civils, militars i religiosos. S'organitza un culte imperial a la seva mort. -
Causes de la crisi de l’Imperi Romà:
Al S.III dC s’aturen les conquestes.
Les fronteres es tornen insegures pels atacs.
Afebliment de l’autoritat imperial.
Augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit.
Crisi econòmica.
Al S.IV dC Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa. -
Va ser el darrer emperador de Roma i tenia 10 anys. -
al 476