-
A la Península Itàlica hi havia diversos pobles:
- Llatins (al Laci, centre)
- Etruscs (centre i nord)
- Grecs (sud i Sicília)
- Cartaginesos (Sardenya i Sicília) -
Roma en funda al turó Platí (per Ròmul), lloc de pas del Tíber. Aquell era un lloc fèrtil, de fàcil defensa. La circumstància convertia l'enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants. -
La seva monarquia era electiva, el rei tenia els poders màxims:
- Administrar justícia
- Manar l'exèrcit
- Ser el summe sacerdot Ell governava amb l'ajuda del Senat (ancians de les famílies més importants) -
Van haver 4 llatins i 3 etruscs. Els més importants van ser:
- Ròmul (753 - 717 aC)
- Tarquini II el Superb (534 - 509 aC) Altres reis que va haver, van ser:
- Numa Pompili (717 - 672 aC)
- Tul·li Hostili (672 - 640 aC)
- Ancus Marci (640 - 616 aC)
- Tarquini I (616 - 578 aC)
- Servi Tul·li (578 - 534 aC) -
Roma cau en mans dels etruscs. Ells destaquen pel fort creixement urbanístic i el desenvolupament de l'economia (on el més important és la ramaderia, agricultura i el creixement d'activitats artesanals i comercials). -
Els etrusc són expulsats i el sistema monàrquic canvia a ser una república. -
A aquesta república trobem que el poder era dividit en una sèrie de persones, la societat era dividida en Patricis i Plebeus i que el ciutadans lluitaven per la igualtat.
-
· Comicis (elegien els magistrats, posaven lleis i decidien damunt la guerra/pau).
- Curiats: origen familiar
- Tribunats: recidència/trien els magistrats inferiors
- Centuriats: riquesa/trien els magistrats superiors · Magistrats (diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment).
- Més importants: Cònsols
- Superiors: Cònsol, Pretor i Censor
- Inferiors: Edil i Qüestor · Senat (centre de la vida política, rectificava lleis, resolia afers i donava normes d'actuació). -
Categories: · Patricis:
- Famílies riques per propietat de part de les terres
- Monopoli del poder polític i religiós
- Agrupació en gens · Cavallers:
- Plebeus enriquits per guerres, comerç i finances
- Dret polític pel poder econòmic -
· Drets Civils:
- Tenir tres noms romans
- Contreure matrimoni
- Tenir possessions · Drets Polítics:
- Volar
- Ser magistrat
- Fer sacrificis als déus · Deures:
- Presentar-se als cens
- Servicis a l'exèrcit
- Pagar tributs -
Els patricis formaren un govern aristocràtic (on només ells formaven el Senat i es convertien en magistrats). A arrel d'això els plebeus volgueren una igualtat amb els patricis (perquè havien de pagar imposts i anar a l'exèrcit però no podien participar en la política). Amb aquesta lluita aconseguiren diversos drets. -
· Plebeus:
- Comerciants, artesans, pagesos
- Petites/sense propietats
- Sense drets (lluita per drets i participació política) · Lliberts:
- Esclaus amb llibertat comprada o pel seu amo · Dones:
- Manca de drets, tutelades per l'home i criaven als fills
- Tenien propietats, regentaven negocis i participaven a festes i espectacles -
Magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
Quan els romans es van expandir cap a la Penínsul Itàlica, es toparen amb els cartaginesos (púnics). A causa d'això, el conflicte va ser inevitable.
-
Compilació de les lleis per escrit i de forma pública (per evitar abusos a què eren sotmesos els plebeus).
-
-
Aquestes van ser 3 guerres molt llargues on els romans i cartaginesos lluitaren. La victòria va ser dels romans i això va permetre dominar el Mediterrani Occidental.
-
Aquí també es completa l'ocupació d'Hispània, Gàl·lia i Britànica a l'Occident (cració de l'Imperi Romà). Els territoris conquerits es van dividir en 50 províncies (facilitació de govern i explotació de recursos). Aquestes províncies van ser dirigides per un sol Governador (a més d'haver de pagar impostos a Roma). També van crear fronteres fortificades, anomenades Limes. El que els romans van expandir va ser el llatí, la seva llengua; el dret romà, les seves lleis; i la seva forma de vida.
-
-
· Revolta d'esclaus. Aquestes revoltes provoquen:
- Poder als generals per sufocar les revoltes (guerres civils perquè els generals en van enfrontar per aconseguir el poder)
- Poder augmentat als militars i fi al desordre formant triumvirats (aliances de tres homes que compartien el poder durant un període de temps):
- Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu, el poder
unipersonal a Juli Cèsar.
- Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi, el poder en mans d'Octavi August, crea l'Imperi. -
Va haver una corrupció, lluita i enfrontaments interns, a causa de: · Revoltes Populars:
- Cavallers: beneficiats per negocis amb botins de guerra, cobrament d'impostos als vençuts/venda i lloguer de propietats públiques.
- Patricis: beneficiats per comprar milers d'esclaus (presoners de guerra i feina a grans finques.
- Plebeus: sense benefici per abandono de terres (per fer servir a l'exèrcit) i no competir amb els preus i producció de grans latifundis (treball esclaus). -
Aquí trobem el seu emperador, l'organització i crisi de l'Imperi i les causes de la crisi.
-
Ell era fill adoptiu de Juli Cèsar i va derrotar als seus rivals a una guerra civil.
Quan va rebre el títol d'August, va concentrar tots els poders civils (còncol vitalici i va redactar les lleis; edictes), militars (emperador, cap de l'exèrcit) i religiosos (pontífex màxim).
Quan va morir, es va organitzar el culte imperial (els emperadors eren déus i eren adorats com a mostra de fidelitat a Roma). -
L'emperador concentra tots els poders (polítics, militars i religiosos). Encara que el Senat, els magistrats i els comicis seguien existint, tenien un paper simbòlic ja que l'emperador designava directament tots els personatjes importants. Per aplicar i transmetre les ordres de l'emperador es va crear un Concell Imperial. Seguint el model de la república, el territori es va dividir en diferents províncies dirigides per un sol governador. -
A Palestina-Jesús de Natzaret, monoteista.
· Un sol déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls
· Els éssers humans s'han d'estimar i perdonar
· Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran una vida eterna després de la mort Va tenir poc èxit entre els jueus de Palestina (mort de Jesús).
Pau de Tars va difundir el cristianisme entre gentils:
· Bones accions recompensades després de la mort
· Predicació de noves normes de conducta basades en la igualtat, solidaritat i caritat -
- Les primeres comunitats cristianes es van agrupar en esglèsies (dirigides per un bisbe), i els morts eres enterrats a catacumbes (galeries subterrànies).
- Va tenir problemes perquè ni acceptava el culte imperial, ni participava a l'exèrcit (rebels i perseguits).
- El Papa (bisbe de Roma) va adquirir un paper preponderant com a guia de tots els cristians (d'ell depenien la reta de bisbes).
- Els concilis eren reunions per definir i precisar els aspectes fonamentals de la doctrina cristiana.
-
Màxima tensió i prosperitat de Roma. La romanització s'intensifica (assimilen la cultura i forma de vida romanes per part d'altres pobles; la llengua era el llatí, les lleis eren el dret romà, els déus, l'art...).
-
Aquí trobam la conquesta romana a Balears i el seu domini a aquest arxipèlag. -
- A les guerres púniques (aconseguir recursos econòmics i dominanr-ne les rutes comercials), els foners baleàrics actuen com a mercenaria a favor dels cartaginesos.
- Un pic acaben les guerres, els foners (sense feina) tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria.
- Roma no va acceptar la nova situació i el que va fer és organitzar la conquesta (cònsol Quint Cecili Metel).
- Un pic feta la conquesta, es funden colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon.
-
- Els soldats i colons romans van afavorir la implantació de l'economia, les creences, la llengua i les formes de vida romanes.
- L'ecnomia era basada en l'agricultura i ramaderia, encara que hi havia comerç i artesania.
-
Aquí trobam les seves causes, que van ser 3.
-
- Les conquestes s'aturen, les fronteres es tornen insegures (pels
atacs germànics pel nord, bàrbars; i pels atacs perses per l'est). - Afebliment de l'autoritat imperial i augment del poder dels caps militars i de l'exèrcit.
- Crisi econòmica per la manca d'esclaus, els descens de la producció agrícola i minera, tallar les vies de comunicació, estancar el comerç i l'artesania.
- Augment dels impostos per afrontar les despeses militars.
- Les conquestes s'aturen, les fronteres es tornen insegures (pels
-
Ell va autoritzar als cristians practicar lliurement la seva religió. -
Ell va imposar el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir. -
En Teodosi divideix l'imperi entre els seus fills per facilitar la defensa:
- Honori: Imperi Romà d'Occident.
- Roma i Arcadi: Imperi Romà d'Orient - Constantinoble. -
La pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s'instal·lin a l'Imperi d'Occident i provoquen la seva desaparició.
A l'Orient l'imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí. *al 476 dC Odoacre (rei ostrogot) va destituir a Ròmul Augústul (10 anys).
