-
L'escriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.
-
Es la primera etapa a la història
-
Egipte, oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental. Amb una extensió d'1.020.000 km², inclou la península del Sinaí, mentre que la majoria del país se situa al nord d'Àfrica
-
-
-
-
-
-
Les piràmides d'Egipte són grans monuments funeraris construïts en els temps de l'antic Egipte. De tots els vestigis que ens van deixar els egipcis de l'Antiguitat, són els més portentosos i emblemàtics monuments d'aquesta civilització, i en particular, les tres grans piràmides de Gizeh, les tombes o Cenotafis dels reis Kheops, Khefren i Micerí.
-
Civilització antiga
-
-
-
-
más conocido como Kefrén, fue el cuarto faraón de la dinastía IV de Egipto. Reinó desde 2547 a 2521 a. C.
-
fue un faraón perteneciente a la dinastía IV, del Imperio Antiguo de Egipto.
-
Assíria fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur. Per a la província romana d'Assíria, vegeu: Assíria.
-
Grècia inclou un vast nombre d'illes (aproximadament 1.440, de les quals 227 són habitades), incloent-hi Creta, Dodecanès, les Cíclades i les Illes Jòniques, entre d'altres. El 80% del territori és muntanyenc; el pic més alt és l'Olimp, amb 2.917 msnm.
-
fou un faraó de la dinastia IV de l'antic Egipte que va governar des del 2490 fins al 2470 aC, és a dir, uns 23 anys. El seu nom d'Horus fou Medied , el seu nom Nebti fou Khufu o Mediunebti; el seu nom d'Horus d'or fou Bikuinebu; el seu nom Nesut-biti fou Nesutbitimediu; el seu nom de Sa Ra fou Knumkhufu o Khufu que vol dir 'Protegit pel déu Knum'
-
L'Imperi accadi va ser un gran regne de Mesopotàmia format a partir de les conquestes de Sargon. Es va mantenir durant 140 anys
-
S'inicia amb la unificació d'Egipte sota Mentuhotep II, a mitjans de la dinastia XI; fet que comporta l'acabament del denominat primer període intermedi d'Egipte.
-
Sumer va ser una regió al sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris. Els sumeris són considerats com la primera i més antiga civilització amb escriptura del món.
-
Es va originar a partir dels territoris units d'Accàdia i Sumer. La tradició la fa fundada fa quatre mil cinc-cents anys per Nimrod, qui també va construir la famosa Torre de Babel. 11
-
Va ser rei de Babilònia, el sisè de la I dinastia, vers 1793 a 1750 aC segons la cronologia més acceptada. És famós per haver elaborat el codi de lleis que porta el seu nom
-
L'Imperi antic o Regne antic fou un període de la història de l'antic Egipte, entre les dinasties III i VI, en què l'estructura de l'estat esdevé centralitzada progressivament per la pèrdua del poder dels nomós en favor d'un poder central únic que abasta tot el país.
-
Hispania era el nombre dado por los romanos a la península ibérica y parte de la nomenclatura oficial de las tres provincias romanas que crearon ahí: Hispania Ulterior Baetica, Hispania Citerior Tarraconensis e Hispania Ulterior Lusitania.
-
L'Imperi nou (1570-1070 aC) va succeir al segon període intermedi i va ser succeït posteriorment pel tercer període intermedi. Va ser l'època més pròspera d'Egipte i va marcar el seu zenit com a potència.
-
Ramsès II conegut per Ramsès el Gran, fou el tercer faraó de la dinastia XIX d'Egipte. Va regnar prop de 66 anys al llarg del segle XIII aC i se'l considera un dels més poderosos i més grans faraons que ha tingut mai Egipte.
-
-
-
-
-
Època arcaica és una periodització de la història de la antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa
-
es la capital de de Italia y una especial comuna (llamado Comune di Roma Capital ). Roma también sirve como la capital de la región de Lazio .
-
La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
-
-
-
-
-
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida)
-
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot la qual cosa dóna al govern el fonament de legitimitat i sobirania. Sovint, les monarquies i les repúbliques es descriuen com a conceptes mútuament excloents.
-
es Guerres Mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides liderades per Atenes) contra l'imperi Aquemènida, conegut també com a imperi Mèdic, a començaments del segle V aC.
-
Pèricles va ser un home d'estat grec atenenc tan important que va donar nom a tot el segle V aC.
-
Una ciutat estat és un territori controlat exclusivament per una ciutat, normalment amb la seva sobirania. Les ciutats estat acostumen a tenir la seva pròpia cultura, encara que n'hi hagi diverses que comparteixin un origen comú
-
La guerra del Peloponès fou un conflicte bèl·lic que va afectar Grècia del 431 aC al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
-
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del segle IV aC al segle I aC), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi romà que el succeiria.
-
L'hel·lenisme és l'estudi de la civilització de l'antiga Grècia, especialment el grec antic, literatura i pensament. El terme "hel·lenístic" va ser utilitzat per primera vegada per l'historiador alemany Johan Gustav Droysen en el seu llibre "Geschichte des Hellenismus"), a partir d'un criteri lingüístic i cultural, per referir-se a l'expansió de la cultura grega cap als pobles no grecs que van ser conquerits per Alexandre Magne.[1] Aquesta expansió cultural es coneix com a període hel·lenístic.
-
Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne va ser rei del Regne grec de Macedònia, conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.
-
Grecia clásica o Época Clásica por antonomasia es el periodo de la historia de Grecia comprendido entre la revuelta de Jonia (año 499 a. C., cuando termina la Época Arcaica) y el reinado de Alejandro Magno (336 a. C.-323 a. C., cuando comienza la Época Helenística), o de un modo más genérico, los siglos V y IV antes de Cristo.
-
Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als cartaginesos (púnics), poble d'origen fenici.
-
Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne va ser rei del Regne grec de Macedònia, conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.
-
Cleòpatra Filopator Nea Thea, Cleòpatra VII, , va ser l'última reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, aquella que va ser creada per Ptolemeu I Sòter, general d'Alexandre el Gran.
-
va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà. Nebot i hereu de Cèsar, s'imposà a la Guerra Civil que hi hagué després de l'assassinat de Juli Cèsar l'any 44 aC
-
Un imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut. El càrrec d'emperador és hereditari.
-
Un imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut. El càrrec d'emperador és hereditari
-
