-
753 BCE
Fundació de Roma
Roma va ser fundada per els germans bessons Ròmul i Rem.El primer rei va ser Rómul.
(https://www.disfrutaroma.com/leyenda-romulo-remo) -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
La Monarquia romana va ser la primera de les tres etapes en què es va dividir el desenvolupament de l' govern de l'Antiga Roma . Durant el període monàrquic, entre el 753 a. C. i el 509 a. C., van governar set reis. -
509 BCE
Últim rei de Roma
La tradició ha conservat el nom de set reis, els regnats dels quals van del 753 aC, any llegendari de la fundació de la ciutat, fins al 509 aC, en què l'últim rei, Tarquini el Superb, va ser deposat i expulsat. -
509 BCE
S'insta-la la República
La República romana va consolidar el seu poder en el centre de Itàlia durant el segle V a. C. i, entre els segles IV i III a. C. , es va imposar com a potència dominant de la península itàlica. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República
Aquesta etapa de la història de Roma estarà marcada per grans revoltes internes que van provocar importants avenços socials, legislatius i polítics. Aquests canvis comparteixen temps i protagonisme amb les nombroses guerres en què els romans es van veure embolicats. -
499 BCE
Començant a envair l’imperi romà occidental.
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial. -
395 BCE
Mort de Teodosi I l’imperi es divideix
A la mort de Teodosi, l’imperi Romà es divideix entre els seus dos fills: Arcadi serà el nou emperador d’Orient i Honori el d’Occident. El vàndal Estilicó, regent a Roma -
Period: 264 BCE to 146 BCE
Roma s’enfronta a Cartago
Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerres_P%C3%BAniques -
146 BCE
La derrota cartaginesa
La derrota aclaparadora de Cartago va suposar un punt d'inflexió que va provocar que el coneixement de les antigues civilitzacions mediterrànies passés al món modern a través d'Europa i no d'Àfrica. -
Period: 133 BCE to 123 BCE
La reforma fallida dels Graco
Tiberi Semproni Grac (162 a. C. - 133 a. C.) i Gayo Sempronio Graco (154 a. C. - 121 a. C.) , avui millor coneguts simplement com els germans Grac , van ser dos aristòcrates romans qui , contrari a l'esperat pels seus parells patricis, van lluitar ferventment pels drets dels romans menys afortunats.
https://www.imperivm.org/la-reforma-agraria-de-los-hermanos-graco/ -
Period: 91 BCE to 87 BCE
La guerra social
La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC, en què un grup d'aliats itàlics es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.
http://thedioscuricollection.com/etapas_es.php?texto_id=12 -
Period: 88 BCE to 81 BCE
primera guerra civil de Roma
Les disputes internes romanes entre optimates liderats per Lucio Cornelio Sila i populars liderats per Cayo Mario no van fer sinó empitjorar després de la victòria a la Guerra Social. Mario comptava amb el decidit suport de Publio Sulpicio, tribú de la plebs l'any 88 AC, que les havia apanyat per promulgar una llei comicial, que repartia als nous ciutadans itàlics entre les 35 tribus romanes ja existents..
https://www.youtube.com/watch?v=k1LuKwWpj0c -
Period: 73 BCE to 71 BCE
La rebel·lió dels esclaus
S'han produït en gairebé totes les societats que practiquen l'esclavitud o l'han practicada en el passat, i es troben entre els esdeveniments més temuts per als esclavistes. La revolta d'esclaus més reeixida de la història fou la Revolució haitiana del segle xviii, encapçalada per Toussaint Louverture. -
Period: 60 BCE to 53 BCE
primer triunmvirat
El darrer període de la República es va caracteritzar pels conflictes polítics provocats per líders ambiciosos que utilitzaren tots dos partits, populares i optimates, com a plataformes per aconseguir poder personal. D’aquest període en sortirien figures com Marius, Sul·la, Pompeu, Lèpid, Juli Cèsar, Cras i d’altres polítics romans que marcarien l’últim segle de la República romana. D’aquest període en destacà el primer triumvirat.
https://ca.hotnichekeywords.com/qu-es-triunvirato -
Period: 49 BCE to 45 BCE
Segona Guerra civil romana
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per lenfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne. La guerra va acabar amb la derrota de la facció dels pompeians i lascens definitiu de Cèsar al poder absolut com a dictador romà. Els enemics de Cèsar.
https://ca.freejournal.org/666346/1/segona-guerra-civil-romana.html -
47 BCE
Juli Cèsar dictador vitalici
Juli Cèsar potser va ser l’home més gran de tots els temps. La seva data de naixement va ser el 12/13 de juliol, probablement l'any 100 aC, tot i que potser va ser el 102 aC. Cèsar va morir el 15 de març del 44 aC, -
44 BCE
Juli Cèsar és assassinat
algrat tot, diverses famílies senatorials sentien que Cèsar amenaçava les seves posicions. L'honor i el poder de Cèsar els feia témer que aquest volgués ser rex (rei), un títol que, com a republicans, odiaven. L'any 44 aC, un grup de senadors, entre ells Gai Cassi, Bucilià i Marc Juni Brutus, van conspirar per assassinar-lo. El 15 de març del 44 aC, quan Cèsar va entrar al Senat, el grup de conspiradors el va apunyalar. Cèsar va morir als peus de l'estàtua de Pompeu, el seu gran rival. -
Period: 43 BCE to 48 BCE
Marc Antoni, Octavi i Lèpid formen el 2n triumvirat
Va ser una república extrau dinaria romana formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid l'any 40 aC. Els tres homes va rebra el poder per deu anys. -
31 BCE
Octavi proclamat emperador
Van Disputar una balatalla on va morir molte get i va guanyar Octavi . Llavors es van repartir el domini de l’Imperi: Octavi es va quedar amb les dues províncies d’Hispània, Itàlia i la Gàl·lia, Marc Antoni es va quedar la part oriental i Lèpid les províncies africanes, el graner de Roma d’aleshores. -
Period: 27 BCE to 476
Imperi
L'Imperi és el sistema en què el poder polític real estava en mans d'un sol individu, l'emperador . Es va inaugurar amb l'emperador August. El Senat va quedar limitat a ser un òrgan de suport d'aquest poder polític.
S'anomena Alt Imperi a el període que va d'August a Dioclecià i Baix Imperi el que té lloc entre Dioclecià i la caiguda de l'Imperi Romà a Occident -
Period: 27 BCE to 180 BCE
Pax Romana
es el període regentat entre Octavi August i el regnat de Marc Aureli. Malgrat les Guerres civils. El període pot considerar-se de pau en tot el territori de l'Imperi.
https://www.youtube.com/watch?v=Iflj0NMGL3M -
5 BCE
Roma controlava el Lacio
El Laci Antic era la regió en la qual van habitar els antics llatins. Així ho defineixen també els autors antics, Latium vetus, per distingir tant de l'Laci afegit, Latium adjectum, com de les colònies de dret llatí que es van anar implantant en diversos llocs d'Itàlia durant els primers segles de la història de Roma. -
3 BCE
Roma controlava tota la península itàlica.
L’esclat de les Guerres Púniques entre romans i cartaginesos pel domini de la Mediterrània occidental va provocar l’ocupació de la Península Ibèrica per part de Roma en el segle III a. -
212
Ciutadania romana
La ciutadania Romana tenia derts a el vot i la assemblea Inicialment només el tingueren els habitants de la ciutat de Roma.
Carcalla va cambia les lleis de la ciutadania Romana .
Carcalla teni a mala relació amb el seu germa .
Caracalla ordenés la mort del seu germà, quedant sol a el front de l'Imperi fins a l'any 217 -
Period: 293 to 324
L’emperador Dioclecià implanta la Tetrarquia
El poder queda dividit entre dues vandes ,El dominus sempre va ser Dioclecià, però el títol de augustus ho van tenir els dos.Diocleciano es va encarregar dels assumptes d'Orient mentre Maximià era nomenat august de Occidente.A seu torn, per garantir la continuïtat d'aquest sistema de responsabilitat compartida, es va nomenar cèsars a dos generals, Constancio Clor i Galerio.L o que va portar a Dioclecià a formar la tetrarquia va ser el permanent conflicte amb l'Imperi persa. -
Period: 303 to 313
La gran persecució als cristians
Es un fet historic . Els primes cristians van ser perseguits per la seva fer , l'Imperi Romà, que controlava gran part del territori a través del qual es va escampar el cristianisme primitiu. Això va continuar al segle i fins a principis del segle iv, quan la religió va ser legalitzada per Constantí I el Gran. Michael Gaddis va escriure. -
Period: 307 to 337
Constantí reunifica l’imperi i tolera el cristianisme
Durant el regnat de l'emperador romà Constantí el Gran (306-337 dC), el cristianisme va començar a passar a la religió dominant de l'Imperi Romà.
Constantí va governar l'Imperi Romà com a únic emperador durant gran part del seu regnat. Van triar el cristianisme per dur a terme la seva propaganda política, creient que era la religió més adequada que podia encaixar amb el culte imperial (vegeu també Sol Invictus). -
320
el cristianisme en la religió oficial de l’imperi romà
Al principi el cristianisme entrà en conflicte amb la religió romana tradicional però acabà essent la religió oficial de l'Imperi Romà.
l cristianisme primitiu es pot dividir en dues fases diferents: el període apostòlic, quan els primers apòstols estaven vius i lideraven l'Església, i el període post-apostòlic quan es va desenvolupar una estructura diferent. -
330
Constantinoble és la nova capital de l’imperi
El nom deriva del seu fundador, l'emperador romà Constantí el Gran. Va ser capital de l'Imperi Romà d'Orient durant més de mil anys, fins a la seva conquesta pels otomans al segle xv, quan comença l'edat moderna. -
410
Els ostrogots envaeixen Roma
Els ostrogots són un dels pobles germànics. Els ostrogots van ser un poble germànic procedent de la divisió que van patir els gots arran de les invasions dels huns, cap al 370. El seu nom significaria 'gots de l'est', en oposició als de l'oest, els visigots.
Llavors, van entrar en diversos pactes amb l'Imperi Romà. De fet, el seu gran rei, Teodoric, era també cònsol de Roma. Els ostrogots van envair part d'Itàlia i la Gàl·lia, però van ser derrotats per les tropes romanes d'Orient -
476
FI DE L’IMPERI ROMÀ D’OCCIDENT
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador romà d'Occident, fou deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre.
