-
Figures com Manuel Milá i Fontanals partidari de l’historicisme i defensors del passat medieval català on situen l’origen de la pàtria -
Figures com Joaquim Rubió i Ors partidari de l’historicisme i defensors del passat medieval català on situen l’origen de la pàtria -
Bonaventura Carles Aribau escriu el poema el 1833 Oda a la pàtria que és una reivindicació de la llengua i la pàtria. -
Es restauren de manera oficial per l’Ajuntament de Barcelona i es recupera el respecte per a la llengua catalana '' Mestre en Gai Saber '' -
Revista fundada per un grup de periodistes, escriptors i poetes com Àngel Guimerà. El 1881 es convertí en diari. Considerar-se com un grup apolític i no entrar en les disputes electorals, sempre representà una tendència més aviat conservadora. Que es crearà en un moviment cultural que insincera la pàtria Catalana i cendres d’un passat medieval gloriós que s'emmiralla ara en la seva poesia i literatura, com Tirant lo Blanc I Sorgeixen centres de cultura: ateneus com l’Ateneu Barcelonès
-
Defensor de la teoria republicana-federal i que arribà a ser president de la primera república espanyola. '' Iberica Federal'' -
Mestre en Gai Saber seria Jacint Verdaguer que presentava l’obra l’Atlàntida. -
Almirall també va dirigir el primer diari en català -
Figura més important del catalanisme federal durant els primers anys de la Restauració, agafa les idees de Pi i Maragall -
On es decideix fundar un partit que refermés la identitat de Catalunya -
Principal teòric noucentista català -
Primer partit amb un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, divisió comarcal, proteccionisme econòmic) i de crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del principat i Acabara amb les seves idees tan progressistes i estar en contra de l’Exposició Universal de Barcelona l’any 1888 va contribuir al seu aïllament i el Centre Català va desaparèixer poc després.
-
Denuncia el caràcter sucursalista dels partits dinàstics a Catalunya. -
Noucentista -
Document que va ser entregat a Alfons XII liderades per Joaquím Rubió i D’Ors, on es protestava per l’amenaça que suposava la imposició del Codi Civil espanyol sobre el català. A més, també defensava el dret a impulsar una vida regional i el proteccionisme. -
Llibre de Valenti Almirall on proposa les bases ideològiques que reconeixien la realitat historicocultural de Catalunya. El Català ha de ser el motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d’Espanya.Lo Catalanisme s’estableixen les bases d’un catalanisme progressista. -
Segon Partit despres de la caida del Centre Catala, de caràcter més conservador, fet pel qual va sintonitzar millor amb la burgesia, cada cop més descontenta amb la política dinàstica, que en 1891 se unira a la Unio Catalanista.
-
Demanaven a la reina regent l'autonomia per Catalunya. També van presentar una campanya per defensar el dret català, que va aconseguir canvis en la redacció del Codi Civil. Aquest fet es va presentar com la “primera victòria del catalanisme”. -
-
moviment liderat a Catalunya pel bisbat de Vic. Iniciat pel canonge Jaume Collell, va tenir en el bisbe Josep Torres i Bages el seu màxim exponent. amb la obra '' La tradició Catalana'' fonamentava en la família, la propietat i la religió '' Catalanisme Conservador'' -
Tercer Partit, degut a que la campanya contra el Codi Civil, pero no es considerava un partit i defensava Catalunya com a nació per refermar-ne la seva personalitat, El seu objectiu, era ser una federació de tots els grups, centres, associacions ateneus i publicacions i que propagués idees regionalistes i portés a terme la realització d’un programa comú per tots els grups catalanistes.
-
Llibre que ens parla de l’esperit propi de Catalunya es fonamentava en la família, la propietat i la religió -
Primera assemblea es va reunir a l’ajuntament de Manresa, se va aprovar un programa polític anomenat Bases per la Constitució Regional de Catalunya,es proposava un Estat federal amb amplis poders per a Catalunya (Corts, govern i tribunals propis, català com a llengua oficial). En l’àmbit electoral era partidari de limitar els vots als pares de família i dels gremis. '' l’ideal autonomista català estructurares amb 17 articles '' -
El nacionalisme basc es origina en un context que va incloure el final de la Tercera Guerra Carlina, els intents del govern central d'eliminar les tradicions basques i la ràpida industrialització amb la consegüent arribada d'immigrants. Sabino de Arana Goiri com a figura clau del nacionalisme. Fill d'un carlí afectat per la industrialització, Arana va advocar per la independència de Biscaia, va promoure la ikurrinya com la bandera del nacionalisme basc, va fundar el Partit Nacional Basc -
L'objectiu d'impulsar el model d'escola catalana segons els corrents pedagògics moderns. -
Partit tenia com a base social els grups que els grups d’industrials i feien demandes regionalistes, incloent una autonomia política i administrativa per Catalunya.
-
La Veu de Catalunya va ser un diari en català, El diari, propietat de la Lliga Regionalista, va exercir com a òrgan del partit i va constituir una de les principals publicacions catalanistes. Es publicaven dues edicions diàries i estava escrita íntegrament en català. Va desaparèixer després de l'esclat de la Guerra civil.
-
Villaverde posa en marxa un programa de reformes fiscals que van ser aplicades especialment a les organitzacions patronals, això va suposar moltes protestes. La mobilització contra les reformes Villaverde, va culminar amb el tancament de caixes a Catalunya, que va provocar l’empresonament d’industrials i comerciants que es negaren a pagar aquest impost. -
Desprenia un gust per les normes i l’ordre, per un seny, primeres faltes, crador Eugeni D'ors, i persotajes importants com Josep Carne, Salvador Espriu... amb la inspiració en el món clàssic grec i llatí així com també una identificació amb el Mediterrani i la seva cultura i la vida civilitzada de les ciutats. -
Va abandonar la Unió Catalanista, que demanaven la intervenció del catalanisme en la política per la via electoral.
-
Expresident de l'Ateneu Barcelonès -
Exalcalde i expresident de la Societat Econòmica Barcelonina d'Amics del País -
Expresident del Foment del Treball Nacional -
Expresident de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial. -
Se uneixen el Centre Nacional Catala i la Unio Regionalista presentar una candidatura unitària interessava a les dues parts, ja que l’Unió tenia un base social àmplia d’industrials i comerciants i el Centre Català un projecte polític ben definit. Aquesta iniciativa es va conèixer com la “candidatura dels quatre presidents” i van guanyar les elecions a Barcelona
-
Mirar de modernitzar la universitat -
Grup de regidors de l’ala possibilista no boicotejaren la visita reial d’Alfons XIII -
Un grup d’oficials de l’exèrcit va assaltar la redacció del setmanari satíric del Cu-Cut per una satira amb una mofa al exercit espanyol i van atacar al portaveu de la Lliga Regionalista, la Veu de Catalunya als crits de Viva España i Viva el ejército español. -
Lei para la represio dels delits contra la Patria i el Exercit -
Principis del catalanisme i animava a intel·lectuals i polítics a enfortir la identitat nacional sobre una Espanya que presentava com caduca i arcaica. -
Professionals liberals i intel·lectuals de prestigi però amb una dèbil base electoral, ja que la classe mitjana seguia recolzant la Lliga i altres apoyaben a Lerroux. -
Organitzada pel Comité de la Solidaritat Catalana i que agrupava totes les forces polítiques catalanes menys els republicans de Lerroux, i un programa comú, el Programa del Tívoli, se disoldara per la semana tragica
-
Els catalanistes amb Francesc Cambó al capdavant van ser rebuts en l’acte festa de l’homenatge una gran manifestació amb uns 200.000 manifestants -
Tal de modernitzar el català modern -
Impulsa les obres de recuperació de la ciutat d’Empúries i la Biblioteca de Catalunya -
En les corts Espanyoles la presència catalanista a Madrid Frances Cambo polític hàbil i va salvaguardar l’aliança amb el líder dels Conservadors de Maura, Diu Alcalá Zamora: “el Bismarck d’Espanya i el Bolívar de Catalunya”. Catalunya '' Enfora'' -
President de la diputació de Barcelona, fet que impulsa la política cultural del catalanisme Catalunya ''Endins'' -
Alejandro Lerroux a l’escena política a Barcelona, suposa l’aparició de noves formes de fer política de masses que posa en pràctica; meetings, propaganda demagògica, populisme, locals socials, agrupacions de joves i dones, ús de la violència política. -
No es va consolidar fins la Setmana Tràgica i la dura repressió van fer que la convivència social quedés molt ressentida. La Lliga va perdre força i va beneficiar als republicans sorgí de la fusió del Centre Nacionalista republicà amb d’altres forces republicanes i catalanistes. -
Impulsa la Secció Filològica de l’Institut on publicà les Normes ortogràfiques i el Diccionari Ortogràfic 1932 -
Pacte amb els anticatalanistes de Lerroux, fet que els va abocar a un gran fracàs electoral. i es van possar en petits partits -
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució que va agrupar les quatre diputacions catalanes, amb l'objectiu de millorar diverses àrees de la societat catalana. Les àrees d'actuació de la Mancomunitat van incloure la construcció d'infraestructures, l'impuls d'un pla d'acció agrària, l'assistència social a través d'institucions com la Casa de Maternitat, la reforma de l'administració local... En deu anys, la Mancomunitat va assolir importants èxits, va ser destruïda per la dictadura
-
Francesc Layret Va encapçalant el partit. El bloc acabà fracassant -
Catalanisme conservador queda espantat davant la tensió general i modera les reivindicacions i participa dels governs centrals -
Layret i Lluís Companys creen el Partit Republicà Català, molt proper a l’obrerisme revolucionari i no tant al catalanisme -
la Mancomunitat va seguir amb la redacció de un estatut que va servir de base per redactar l’Estatut de Núria de 1931. -
-
Nou partit, que rebutjava la col·laboració espanyola -
Es crea una tendència dins el socialisme català -
El nacionalisme gallec sorgeix a la Renaixença, influenciat per figures com Martínez Murguía i Rosalía de Castro. En 1901, es funda la Unió Galaico-portuguesa, seguida en 1907 per la Solidaridade Galega, enfocada en el galleguismo rural. El Partit Galeguista, liderat per Castelao, evoluciona el 1929 cap a un partit polític, recolzat per republicans i opositor a la dictadura. Sota Casares Quiroga, es transforma en l´Organització Republicana Gallega Autònoma, consolidant la lluita per l´autonomia. -
Es funda el primer gran partit del sector republicà catalanista -
