-
Puig i Ferreter va passar els seus primers anys de vida amb una dida. Quan va tornar a la Selva del Camp, va anar a l'Escola Municipal fins als deu anys i després va fer un any a una escola religiosa, on el mestre iniciava pràctiques homosexuals conjuntes amb els seus alumnes, inclòs Puig i Ferreter. A més, podem destacar l'inici del seu amor envers l'escriptura, el seu contacte amb el grup modernista de Reus, alguns intents de suïcidi, el seu trasllat a Barcelona i un viatge per França.
-
Nascut a la Selva del Camp, va ser fill de Consol Puig i Ferreter i de Jaume Esquer Pons, cunyat de la mare, que mai el va reconèixer com a fill legítim. A més, el seu naixement va portar dues altres conseqüències: d’una banda, el marit de la seva mare tampoc va legitimar-lo i va abandonar l’esposa i, de l’altra, l’endemà del seu naixement va ser lliurat a una dida per apaivagar el deshonor familiar. Ella es va fer càrrec d'en Joan fins als sis anys.
-
Puig i Ferreter es trobava en la llavor del seu interès per la creació poètica i la lectura, de forma que va publicar les seves primeres poesies al setmanari La Barretina, de temàtica floralesca.
-
Entra en contacte amb el grup modernista de Reus per mitjà d’una poesia que Aladern li va publicar a Lo Somatent. Des d’aquest intercanvi, la identificació de Puig i Ferreter amb el grup va ser completa i va passar moltes les hores a La Regional, la llibreria que regentava Josep Aladern.
-
A principis de 1899 es va intentar suïcidar, sigui per l’enlluernament d’aquesta experiència, sigui per viure un estat emocional d’angoixa arran de les seves relacions amoroses fallides i el descobriment de les circumstàncies tèrboles del seu naixement, o més probablement per la suma de totes aquestes raons.
-
S'instal·la a casa d’uns oncles, comença a treballar de practicant en una farmàcia i no triga a matricular-se a la Facultat de Ciències per cursar els estudis de Farmàcia, que abandona després dels exàmens del primer curs.
-
Puig i Ferreter es trobava en una etapa de desconsol a causa de les deficiències de la mateixa educació, els fracassos amorosos, la incomprensió familiar i els problemes econòmics que havia viscut a Barcelona durant els últims anys. En conseqüència, va fugir a França en una travessia en forma de viatge a peu, sense altres mitjans que els que es guanyava ell mateix pel camí.
-
-
Peça que havia escrit durant el viatge a França que inicia la seva etapa de producció teatral.
-
Puig i Ferreter abandona la poesia que havia escrit fins aleshores i s'aboca a l’escriptura d’obres dramàtiques. El primer motiu d’aquest canvi rau en la seva voluntat de situar-se professionalment com a escriptor, i el segon, en la necessitat d’abastar un públic més ampli per a la seva producció, com a representant del teatre regeneracionista més combatiu.
-
Fa un segon viatge a peu a França amb Antoni Isern —el qual, després de tornar-ne desenganyat abans que el seu company, es va suïcidar al castell de Burriac passats uns mesos— i també va ser a Itàlia.
-
Obra teatral que planteja el típic conflicte modernista entre l'individu i la societat. -
Obra que parteix d’una experiència d’amor i amistat amb Matilde Thevenot, mestressa de la propietat on va treballar de mosso a Villaines-en-Dues- Mois, durant el seu viatge a França. -
Conferència sobre les seves idees dramàtiques durant aquesta etapa, pronunciada al Teatre Novetats, en un cicle organitzat per Adrià Gual. -
Les necessitats econòmiques el van portar, l’any 1911, a treballar com a redactor nocturn al diari La Vanguardia, conservador i monàrquic.
-
Es llicencia en Filosofia i Lletres en l’especialitat d’Història, a la Universitat de Barcelona; uns estudis que l’any 1910 s’havia vist impel·lit a començar.
-
Es llicencia en Filosofia i Lletres, en l’especialitat d’Història, a la Universitat de Barcelona; uns estudis que l’any 1910 s’havia vist impel.lit a començar.
-
-
Després d’un temps de silenci, va encetar l’any 1917 una segona etapa de producció teatral que podem veure com un intent d’adaptació a l’estètica noucentista que agradava al gust burgès dels espectadors, però no se’n va sortir.
-
-
És la primera narració extensa que va publicar.
-
-
-
Publicació de la seva primer novel·la.
-
El llibre tracta de la necessitat de lliurar-se a la pròpia vocació, sense angoixes materials, i de la pugna en què viu l’artista modern entre la vida quotidiana i l’escriptura, uns temes que Puig i Ferreter experimentava llavors en primera persona.
-
Novel·la en què narra la seva experiència a La Vanguardia i fa un retrat sarcàstic i feroç, implacable, de la redacció del periòdic.
-
-
-
Aquesta obra, que rep algunes crítiques molt poc favorables, parteix d’un dietari personal per bastir un text a mig camí entre la novel.la, les memòries i l’assaig. -
El protagonista, Janet Masdeu, alter ego de l’autor, que tornarem a trobar a El pelegrí apassionat, simbolitza l’idealisme de l’heroi i el seu caràcter vitalista, en un text que versa sobre les falses il·lusions i els enganys que els humans ens autoinduïm a creure, i que conté alguns elements de la novel·la psicològica. -
-
-
-