-
Final de la Guerra Civil
Després de gairebé tres anys de guerra, el 1 d’abril de 1939, Franco declara la victòria del bàndol franquista. La guerra ha deixat el país devastat, amb milers de morts i un alt nivell de destrucció. Comença una dictadura que es caracteritzarà per una forta repressió contra els vençuts, amb afusellaments, empresonaments i exili forçat. Molts republicans fugen a França, però alguns seran capturats pels nazis durant la Segona Guerra Mundial i deportats a camps de concentració com Mauthausen. -
Reunió d'Hendaia
El 23 d’octubre de 1940, Franco es reuneix amb Adolf Hitler a Hendaia (França) per negociar una possible entrada d’Espanya a la Segona Guerra Mundial al costat de l’Eix. Franco vol territoris a canvi com Gibraltar i territoris al nord d’Àfrica, però Hitler considera les seves demandes excessives. Finalment, Espanya es manté no bel·ligerant, tot i donar suport indirecte a Alemanya enviant la División Azul a lluitar contra la Unió Soviètica. -
Afusellament de Lluís Companys
Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República, es refugia a França després de la guerra. És capturat per la Gestapo a petició del règim franquista i entregat a Espanya. Se li fa un judici militar sense garanties i és condemnat a mort. El 15 d’octubre de 1940, és afusellat al Castell de Montjuïc de Barcelona. És l’únic president escollit democràticament a Europa que ha estat executat per un règim feixista. -
Reunió de Bordighera
Franco es reuneix amb Benito Mussolini a Bordighera, Itàlia. L’objectiu de la trobada és reforçar les relacions amb l’Itàlia feixista i debatre sobre la situació de la guerra. Mussolini pressiona Franco perquè Espanya s’hi impliqui més, però aquest segueix mantenint una posició de neutralitat, ja que el país està en crisi després de la Guerra Civil i no pot afrontar un nou conflicte. -
RENFE
El govern franquista crea la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (RENFE) per nacionalitzar totes les companyies ferroviàries privades i reconstruir la xarxa ferroviària espanyola, molt danyada durant la guerra. L’objectiu és millorar el transport de mercaderies i persones, essencial per a la recuperació econòmica del país (autarquia) -
Els maquis envaeixen la Vall d’Aran
Un grup de guerrillers antifranquistes (maquis), molts dels republicans exiliats que han lluitat a la Resistència Francesa contra els nazis, intenten entrar a Espanya per la Vall d’Aran amb l’objectiu d’iniciar una revolta contra Franco. L’operació fracassa perquè l’exèrcit franquista els derrota ràpidament, obligant-los a retirar-se cap a França. -
ENDESA
L’Empresa Nacional de Electricidad, SA (ENDESA) neix el 18 de novembre de 1944 per impulsar la producció i distribució d’energia elèctrica a Espanya. El país necessita una major capacitat energètica per industrialitzar-se i recuperar-se econòmicament després de la guerra (autarquia). -
Retirada d’ambaixadors
Després de la Segona Guerra Mundial, les Nacions Unides (ONU) condemnen la dictadura franquista pel seu suport a Hitler i Mussolini. L’Assemblea General de l’ONU recomana als seus membres retirar els ambaixadors d’Espanya, deixant el règim en una situació d’aïllament internacional. -
Llei de successió
Franco aprova la Llei de Successió, declarant Espanya un regne però sense rei. Franco es reserva el dret de triar el seu successor, consolidant el règim franquista més enllà de la seva pròpia figura. -
Vaga dels tramvies
El febrer de 1951, la població de Barcelona protesta contra l’augment del preu del tramvia. La ciutadania decideix boicotejar-lo i protestar per la ciutat. El moviment creix i el govern es veu obligat a retirar la pujada de preus. Aquesta és una de les primeres mostres de descontentament popular contra la dictadura. -
Pactes amb els EUA i Concordat Vaticà
Franco signa un acord amb els Estats Units que permet la instal·lació de bases militars nord-americanes a Espanya a canvi d’ajuda econòmica. També firma un concordat amb el Vaticà que reforça el paper de l’Església Catòlica dins el règim. -
Admissió d’Espanya a l’ONU
Després de l’aïllament internacional, Espanya és acceptada com a membre de les Nacions Unides gràcies al suport dels Estats Units. Això suposa el reconeixement del règim franquista a nivell internacional. -
Independència del Marroc
El Marroc aconsegueix la seva independència de França i Espanya el 2 de març de 1956. Tot i això, Espanya manté el control de Ceuta, Melilla i Ifni. -
Fundació d’ETA
El 31 de juliol de 1959, un grup de joves nacionalistes bascos funda ETA (Euskadi Ta Askatasuna), amb l’objectiu d’aconseguir la independència del País Basc mitjançant la lluita armada. Durant els primers anys, l’organització es dedica sobretot a la propaganda i la difusió d’idees, però a partir dels anys 60 inicia accions violentes, incloent-hi atemptats i sabotatges contra el règim franquista. -
Pla d’estabilització
Espanya abandona l’autarquia econòmica i adopta polítiques liberals, obrint-se al mercat internacional. Això permet un ràpid creixement econòmic al país conegut com el "miracle espanyol". Anomenem a això "el Pla d'Estabilització". -
Creació de Comisions Obreres
Durant els anys 60, la classe obrera espanyola comença a organitzar-se per reclamar millors condicions laborals i drets socials. Així neix Comissions Obreres (CCOO), un sindicat impulsat per sectors comunistes i catòlics progressistes. Tot i que el franquisme prohibeix qualsevol organització sindical independent, CCOO aconsegueix infiltrar-se en les estructures oficials del sindicat vertical franquista per defensar els treballadors. -
Ley orgánica del estado
A mesura que el franquisme intenta donar una aparença de modernització, aprova la Ley Orgánica del Estado el 1967. Aquesta reforma estableix que, en cas de morir Franco, hi haurà un cap d’estat designat per ell, però seguint el mateix règim. També preveu la creació d’un president del govern diferent del cap d’estat, tot i que Franco mantindrà ambdós càrrecs fins a la seva mort. -
Independència de Guinea Equatorial
Guinea Equatorial, una colònia espanyola des del segle XIX, aconsegueix la independència el 12 d’octubre de 1968 després de pressions internacionals, especialment de l’ONU. Espanya, que ja no té recursos per mantenir les seves colònies, organitza un procés d’autodeterminació. El primer president del país, Francisco Macías Nguema, instaura una dictadura brutal poc després d’independitzar-se. -
Cessió d’Ifni al Marroc
Després de la guerra d’Ifni (1957-1958) i la pressió internacional, Espanya cedeix aquest territori al Marroc el 4 de gener de 1969. Tot i això, encara conserva el Sàhara Occidental, que es convertirà en un focus de conflicte als anys 70. -
Crisi del petroli
L’any 1973, l’augment sobtat dels preus del petroli a nivell mundial afecta greument Espanya, que depèn molt d’aquesta font d’energia per la seva indústria i transport. Això posa fi al "miracle econòmic" i provoca inflació, atur i dificultats per a la classe treballadora. Aquesta crisi és causada per la pujada de preus de l'OPEP, que en gran majoria els països que el formaven eren àrabs. -
Assassinat de Carrero Blanco
El 20 de desembre de 1973, ETA comet el seu atemptat més impactant fins al moment, assassina el president del govern, Carrero Blanco, un dels homes més propers a Franco. Utilitzant una gran quantitat d’explosius sota el carrer per on passava el seu cotxe oficial, ETA aconsegueix que el vehicle surti disparat pels aires i caigui sobre un terrat. -
Execució de Salvador Puig Antich
El 2 de març de 1974, el jove anarquista català Salvador Puig Antich és executat a garrot vil a la presó Model de Barcelona. Puig Antich era membre del grup MIL (Moviment Ibèric d’Alliberament), que es dedicava a accions contra el règim. Va ser detingut després d’un tiroteig amb la policia en què va morir un agent. El franquisme, en ple declivi, el condemna a mort malgrat una forta campanya internacional per evitar la seva execució. -
Mort de Franco
El 20 de novembre de 1975, després de mesos d’agonia, Franco mor als 82 anys. Amb la seva mort, s’obre un període d’incertesa sobre el futur del país. Juan Carlos I és proclamat rei, i tot i haver estat designat per Franco com el seu successor, inicia un procés de transició cap a la democràcia. -
Marxa verda
El 6 de novembre de 1975, el Marroc organitza la Marxa Verda, una mobilització massiva de civils desarmats cap al Sàhara Occidental per forçar la retirada d’Espanya. Franco, ja molt malalt, no pot reaccionar, i el règim acaba cedint el territori al Marroc i Mauritània mitjançant els Acords de Madrid. -
Primeres eleccions democràtiques
El 15 de juny de 1977, després de més de 40 anys sense comicis lliures, Espanya va celebrar eleccions generals. Unión de Centro Democrático (UCD), liderada per Suárez, va guanyar i va iniciar la redacció de la nova Constitució. Va ser un pas fonamental per consolidar el sistema democràtic. -
Josep Tarradellas torna de l'exili
Josep Tarradellas (president de la Generalitat a l’exili des de la Guerra Civil), va tornar a Catalunya després d’un acord amb el govern d’Adolfo Suárez. La seva arribada a Barcelona, amb el famós discurs de "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!", simbolitzava la recuperació de les institucions catalanes i el reconeixement de l’autogovern dins la nova democràcia espanyola. Poc després, es va restablir oficialment la Generalitat de Catalunya, de la qual Tarradellas va ser president fins al 1980. -
Pactes de la moncloa
El 20 de novembre de 1975, després de mesos d’agonia, Franco mor als 82 anys. Amb la seva mort, s’obre un període d’incertesa sobre el futur del país. Juan Carlos I és proclamat rei, i tot i haver estat designat per Franco com el seu successor, inicia un procés de transició cap a la democràcia. -
Aprovació de la Constitució
El 6 de desembre de 1978, es va celebrar un referèndum per aprovar la Constitució Espanyola, que va rebre un suport massiu. El text establia Espanya com una monarquia parlamentària, reconeixia els drets fonamentals i permetia la creació de comunitats autònomes. Amb això, es va consolidar definitivament la democràcia. -
Jordi Pujol guanya les eleccions
El 20 de març de 1980 es van celebrar les primeres eleccions autonòmiques a Catalunya. Jordi Pujol, líder de Convergència i Unió (CiU), va guanyar i es va convertir en president de la Generalitat, impulsant polítiques d’autogovern i foment de la llengua i cultura catalanes. Va governar fins al 2003. -
Cop d'estat 23-F
El 23 de febrer de 1981, durant la votació d’investidura del nou president, Antonio Tejero, tinent coronel de la Guàrdia Civil, va irrompre armat al Congrés. La intervenció del rei Joan Carles I, defensant la democràcia per televisió, va fer fracassar el cop i va reforçar la legitimitat del nou règim democràtic. També, es posa en dubte la posicio del rei durant aquest esdeveniment. -
Integració a l’estructura militar de l’OTAN
El 1982, el govern de Calvo Sotelo va decidir entrar a l’OTAN, fet que va generar debat. Quan el PSOE va arribar al poder, va organitzar un referèndum el 1986, en què un 52% de la població va votar a favor de mantenir Espanya dins de l’aliança militar, tot i l’oposició d’una part important de la societat. -
Ingrés a la CEE
El 1986, Espanya es va incorporar a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) després d’anys de negociacions. Això va suposar l’accés a fons europeus, la modernització d’infraestructures i una transformació econòmica important, tot i que també va exigir ajustos en sectors com l’agricultura i la indústria. -
Jocs olímpics de Barcelona
Els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 van ser un esdeveniment clau per a la modernització de la ciutat i la seva projecció internacional. Es van construir infraestructures com la Vila Olímpica i es van transformar zones com el front marítim. A nivell esportiu, Espanya va obtenir grans èxits i l’organització va ser un model d’eficiència i renovació.