-
(624 a.C - 546 a.C)
Va ser un filòsof i matemàtic grec. Considerat el fundador de l'escola de Milet, és l'iniciador de la filosofia occidental. Aquests va unir els mons del mite i la raó amb la seva creença que per comprendre el món, un ha de conèixer la seva naturalesa. -
Constitueix l’inici de la Filosofia. Els diferents autors intenten explicar l’origen de la naturalesa i de
l’univers. -
Aquest període comença amb els filòsofs presocràtics i
passant per la tradició iniciada per Sòcrates, i continuada
per Plató i Aristòtil, arriba fins a la filosofia Hel·lenística. -
(570 a.C - 497 a.C)
Va ser un filòsof jònic, fundador del pitagorisme.
Va contribuir a l'avenç de la matemàtica, la geometria i l'aritmètica, derivades particularment de les relacions numèriques. Se li atribueix la teoria de la significació funcional dels números o el teorema de Pitàgores.
Els pitagòrics aconsellaven l'obediència i el silenci, l'abstinència, la senzillesa en el vestir i l'autoanàlisi.
Creien en la immortalitat i la transmigració de l'ànima. -
(540 a.C - 480 a.C)
Un dels filòsofs presocràtics més reconeguts.
Considerat autodidacte i pioner de la saviesa. La seva obra és aforística i les seves idees deriven de l'escola jònica de la filosofia grega, va ser anomenat El Fosc d'Efes a causa de la seva vida solitària ia la foscor i la misantropia de la seva filosofia. També va ser conegut com El filòsof ploró , a causa de la seva suposada personalitat trista i malenconiós. -
( 530/515 a.C )
Sostenia que els fenòmens de la naturalesa són només aparents. Mantenia també que la realitat, Ser veritable , no és coneguda pels sentits, sinó que només es pot trobar en la raó.
La seva teoria que l'ésser no pot originar-se del no ésser, i que l'ésser ni sorgeix ni desapareix, va ser aplicada a la matèria pels seus successors Empèdocles i Demòcrit. Se l'ha reconegut com a fundador de la metafísica o l'ontologia, influint en tota la història de la filosofia occidental. -
Protàgoras d'Abdera fou un filòsof presocràtic influent de l'antiga Grècia. Nascut al voltant del 490 aC, es destacà per la seva famosa afirmació “l'home és la mesura de totes les coses”, ressaltant la relativitat de la percepció i el coneixement. Protàgoras va ensenyar retòrica i filosofia, influint en pensadors posteriors. Les seves idees sobre el relativisme epistemològic i el seu enfocament a la retòrica tingueren un impacto durador en la filosofia i l'educació. -
Gòrgies va ser un influent retòric i filòsof grec del segle V aC. Els seus escrits, com "Encomio de Helena," exploren la naturalesa del llenguatge i la relativitat de la veritat. Gòrgies va ser discípul d'Empèdocles i va tenir un impacto durador a la retòrica grega i la filosofia, promovent la idea que la veritat és inaccessible i que la persuasió és l'objectiu principal de la retòrica. -
Plató (c. 428/427 a.C. - 348/347 a.C.) va ser un influent filòsof grec i deixeble de Sòcrates. Va fundar l'Acadèmia d'Atenes, on va ensenyar figures destacades com Aristòtil. Els seus diàlegs filosòfics, escrits en forma de converses, van explorar temes com ara la justícia, la política, l'epistemologia i la moral. Plató és un pioner a la filosofia occidental i el seu llegat perdura fins avui. -
Aristòtil (384-322 aC) va ser un filòsof grec influent en l'antiguitat. Estudiant de Plató, va fundar el Liceu i va escriure extensament sobre ètica, política, ciència i metafísica. Les seves idees han deixat una empremta perdurable a la filosofia occidental. -
Epicur va ser un filòsof grec antic del segle IV a.C. Fundador de l'epicureisme, va promoure la recerca de la felicitat a través del plaer moderat, l'amistat i l'absència de dolor. La seva filosofia emfatitzava l'ataraxia (tranquil·litat) i l'autosuficiència, influint en l'ètica i la recerca de la felicitat. -
Sèneca (4 aC - 65 dC) va ser un filòsof, escriptor i polític romà. Tutor de l'emperador Neró, les seves obres filosòfiques, com les "Cartes a Lucili" i "La Felicitat" van influenciar l'ètica estoica. La seva vida va estar marcada per la política i la filosofia, i la seva mort per ordre de Neró el va convertir en un màrtir de l'estoïcisme. -
Agustí d'Hipona, també conegut com Sant Agustí, va ser un influent filòsof i teòleg cristià del segle IV i V. Nascut a Tagaste, Àfrica, el 354, és conegut per les seves obres teològiques, especialment "Les Confessions" i "La Ciutat de Déu" ". El seu pensament va fusionar la filosofia clàssica amb la fe cristiana, i els seus escrits han tingut un impacte profund en la teologia occidental. Va morir a Hipona el 430. -
La filosofia es centra en la relació entre fe i raó. Diferents autors autors adapten les tesis dels principals filòsofs (Plató i Aristòtil) al pensament cristià.
-
Tomàs d'Aquino, també conegut com Sant Tomàs, va ser un teòleg i filòsof medieval nascut a Itàlia al segle XIII. Va destacar per la seva influent obra teològica i filosòfica, incloent l'"Summa Theologica." Va defensar la conciliació entre la raó i la fe, i les seves idees han tingut un profund impacte en la teologia i la filosofia occidental. És reconegut com un dels grans pensadors de l'Edat Mitjana. -
Guillem d'Occam, conegut també com Guillem d'Ockham, va ser un filòsof i teòleg franciscà del segle XIV. Va destacar per la seva contribució a la filosofia medieval i la teologia. La seva doctrina del "principi de parsimònia", conegut com a "navalla d'Occam", defensava la simplicitat com a criteri en la resolució de problemes. La seva obra ha influït en la filosofia i la ciència moderna. -
El Renaixement, l’humanisme, la revolució científica i finalment la Il·lustració influeixen en els diferents autors d’aquesta època.
Un factor comú a la majoria d’autors és el seu interès per l’epistemologia, la teoria del coneixement: Com puc conèixer? Quin és el límit del pensament humà? -
Rene Descartes (1596-1650) va ser un filòsof francès conegut per la seva frase "Cogito, ergo sum," que va defensar la importància de la raó i el dubte metòdic. -
John Locke (1632-1704) va ser un filòsof anglès que va promoure la idea dels drets naturals i la teoria de la propietat privada. -
David Hume (1711-1776) va ser un filòsof escocès que va qüestionar la causalitat i va defensar la importància de l'experiència sensorial en la nostra comprensió del món. -
Immanuel Kant (1724-1804) va ser un filòsof alemany que va desenvolupar la "Crítica de la raó pura," que va intentar reconciliar el racionalisme i l'empirisme, establint les bases de la filosofia moderna. -
A la filosofia contemporània conflueixen diferents corrents amb un remarcat tarannà crític.
-
Karl Marx, nascut a Trèveris el 1818, fou un filòsof, economist i sociòleg alemany. Va desenvolupar la teoria del materialisme històric i la lluita de classes com a base de la seva crítica al capitalisme. La seva obra més coneguda és "El Capital." -
Friedrich Nietzsche, nascut a Röcken el 1844, va ser un filòsof alemany. Va qüestionar les normes morals i va promoure la "voluntat de poder" com a concepte central. Les seves obres, com "Així parlà Zaratustra," han tingut una influència significativa en la filosofia moderna. -
Sigmund Freud, nascut a Freiberg el 1856, va ser el fundador del psicoanàlisi. Va explorar les profunditats de la psique humana i va desenvolupar conceptes com l'inconscient, el complex d'Èdip i les defenses psicològiques. -
filòsof espanyol, va destacar per la seva obra "La rebel·lió de les masses" i va promoure una filosofia vitalista. -
L'existencialisme es caracteritza per la reflexió sobre l'existència i la llibertat.
Martin Heidegger, filòsof alemany, va explorar la existència autèntica en la seva obra "Ser i temps." Jean-Paul Sartre, filòsof francès, va destacar la responsabilitat individual en la seva obra "El ser i la néant." -
Hans-Georg Gadamer, filòsof alemany, va destacar per la seva hermenèutica filosòfica. Va desenvolupar la idea que la comprensió és un procés històric i contextual. -
filòsofa espanyola, va ser una figura important en la filosofia de l'exili. Va explorar temes com l'ètica, la poesia i la filosofia de l'esperança. -
Jean-Paul Sartre, filòsof i escriptor francès, va ser una figura destacada de l'existencialisme i l'existencialisme fenomenològic. Va influir en la filosofia, la literatura i la política. Martin Heidegger, de qui va ser estudiant, va ser una influència important en la seva obra. -
filòsofa jueva-alemanya, va centrar-se en la política i la naturalesa de la autoritat. Va analitzar temes com la banalitat del mal i la condició humana. -
Jürgen Habermas, també alemany, és conegut per les seves teories sobre l'acció comunicativa i la democràcia deliberativa. Ha estat un defensor de la raó i la comunicació com a eina de resolució de conflictes.